Jordi Ausàs, conseller de Governació, també ha dit que:

• “A les urnes serà quan la gent dirà si està fatigada o no.”
• “Sorpresa no és.”
• “És una declaració típica del conseller. És una declaració molt unipersonal.”
• “Vull creure que el conseller expressa el que ell creu de debò amb prou experiència per fer-se entendre quan s’ha de fer entendre.”
• “No comparteixo les declaracions [del conseller Maragall].”
• Sobre la possibilitat que el PP porti la Llei de vegueries al Tribunal Constitucional: “No m’estranyaria gens que la portés al TC perquè és una pràctica molt habitual. El que fem amb la llei és desplegar l’Estatut amb ambició.”
• “Sí, comparteixo les declaracions del ministre Caamaño. Va avalar la llei de manera molt clara.”
• “No ha estat una llei improvisada. [...] Hi ha poques qüestions que faci tants anys que es plantegen [com les vegueries].”
• Sobre el fet que el síndic d’Aran no descarti demanar la independència: “Sóc molt respectuós amb el dret a decidir.”

El síndic d’Aran, Francesc Boya, també ha dit que:

• “Per nosaltres és una mala llei [de vegueries]. És totalment insuficient i combatrem contra aquesta llei amb totes les nostres forces.”
• “L’Aran ha de quedar exclòs de la vegueria del Pirineu, per història i per tradició. [...] No entenem per què en aquests moments se’ns aplica el mateix criteri que es va aplicar el 1833.”
• “No he tret cap oportunitat d’acord ni amb el senyor Ausàs ni amb el president Montilla.”
• “La vegueria, per nosaltres, és totalment innecessària i supèrflua.”
• “[Si la llei no canvia] anirem a Madrid, de la mateixa manera que ho ha fet Catalunya per defensar els seus drets històrics. Nosaltres defensarem [els nostres] allà on calgui.”
• “Catalunya ha de ser conscient que no pot diluir l’Aran dins d’una província.”
• “No sóc independentista però, arribat el moment, no descarto que, [...] si no se’ns escolta i no podem defensar els drets del nostre país d’una altra manera, doncs potser sí [que demanem la independència].”

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, també ha dit en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “L’Aran té unes especificitats [...] i és lògic que defensin el seu paper i la seva legislació.”

- “Hi ha un canvi fonamental en el projecte de llei presentat ahir. No hi ha duplicitat d’administracions, en el sentit que no hi haurà vegueries i diputacions. I això és bàsic.”

- “No és bo per a les terres de Lleida el fet que el que ara és el territori actual de la província de Lleida es parteixi en tres trossos: la plana, el Pirineu i la Catalunya Central.”

- “Fer-te petit és fer-te ser menys competitiu. A part del component sentimental de la vinculació de Lleida amb el Pirineu.”

- De les declaracions de Jordi Ausàs a TV3 dient que és contradictori parlar de Pirineu de Lleida: “Deu veure pocs informatius [...] però quan esgrimeixen temes històrics aquest és un tema històric. Potser no ha llegit ni tan sols El viaje al Pirineo de Lérida de Camilo José Cela.”

- “L’Estatut parla de quina és l’organització del país [...] però l’Estatut no dibuixa el mapa de vegueries.”

- “Pel que fa a mi, el Departament de Governació no ha negociat ni ha dialogat. Jo tinc aquesta tarda la primera reunió de treball amb el conseller Ausàs.”

- “N’he parlat amb el president Montilla.”

- “Li vaig demanar hora fa uns dies i m’ha donat hora per aquesta tarda.”

- “Com a mínim és un projecte que no es pot dir que sigui participatiu.”

Rafael Vallbona, periodista i escriptor

Al pas que va la llei de vegueries, o sigui la divisió territorial de Catalunya, serà la llei nonada de per vida. Anunciada sempre com una necessitat fonamental del país, saben que mai no obtindrà el consens del territori uns hi van passar de puntetes durant molts anys, i els altres la plantegen a darrera hora. Mentrestant tots els partits treuen un bon rèdit polític i electoral de les diputacions provincials i fomenten un no menys evident clientelisme amb els Consells comarcals.

I això que, des de l’estratègia política d’Esquerra i Socialistes, la idea de les set vegueries i de l’àrea metropolitana de Barcelona és raonable: els permet mantenir un important poder tot i perden el govern, i els acosta a un nou pacte municipal a Barcelona en el cas d’una victòria convergent.

A més, per desallotjar els convergents dels Pirineus, redueixen Lleida a un no res per mor del seu escàs pes demogràfic, i perquè que allà CiU poc hi pot fer, lliguen curt l’Ebre, i s’aferren a la Catalunya central.
I la mala maror territorial, amb una bona repartidora, passa.

La Generalitat està definint el nou mapa de Catalunya. L’ordenació en vegueries, prevista a l’Estatut, substituirà l’actual sistema de províncies i canviarà els llibres de geografia. Però què és una vegueria? Quantes n’hi haurà? Amb quin criteri es definiran? Quins conflictes territorials hi ha? N’hem parlat amb el geògraf Jaume Font, expert en ordenació del territori de la UB.

Segons Jaume Font, la divisió per províncies no s’ha vist mai com una resposta a les necessitats del país sinó com una imposició del centralisme espanyol. Per això creu que és l’organització en vegueries és també la reparació d’un greuge històric.

L’avantprojecte, de moment, preveu 7 vegueries: Lleida, Alt Pirineu i Aran, Girona, Catalunya Central, Barcelona, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Però a nivell territorial han sorgit moltes veus contra aquest mapa. El conflicte Tarragona-Reus, Manresa-Vic, el NO de l’ajuntament de Lleida, el NO de la Vall d’Aran i la voluntat del Penedès de tenir una vegueria pròpia són alguns d’aquests conflictes.