Articles per tema Zapatero
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Les paraules buides de Zapatero
30/11/2009
Marta Lasalas, periodista
¿Què ho fa que cada cop que el president Zapatero obre la boca per parlar de l’Estatut les seves paraules sonin buides? Ahir a la Sexta, Zapatero relligava afirmacions tan encarcarades com els tapissos que pengen a les parets del saló de la Moncloa on es va fer l’entrevista. “Espero del Tribunal Constitucional una gran sentència”. Cloc, cloc: buit. “He llegit amb interès l’editorial dels diaris catalans. Hi ha punts que els podria discutir però el respecto”. Això ja ens ho sabíem. “Tenim per davant la sentència. Confio que surti bé”. De nou buit. “El Tribunal Constitucional no se sentirà pressionat”. Buit. Res. Cap gest. Cap moviment d’aquest president que assegura que la sentència del Constitucional no li fa perdre el son.
El més curiós de tot plegat és que mentre el president espanyol esculpeix grans declaracions amb bombolles de sabó com si fos un aprenent de Pep Bou, el debat estatutari desborda amb cert dramatisme l’àmbit polític.
Les sagetes de Madrid no han parat de volar cap a Barcelona des que dijous els diaris catalans van publicar l’editorial reivindicant la dignitat de Catalunya. Són projectils esmolats com bisturís quirúrgics i que apunten amb precisió. Atacs que els mitjans catalans, poc entrenats en l’art de la navalla madrilenya, repelen com poden. Però sols. Perquè el president Montilla ha decidit que tampoc ara mou peça. Els partits han parat una estona per llegir l’editorial, i tot seguit han tornat a tirar-se els plats pel cap. Quin panorama!
Les píndoles del món
On era tothom?
10/11/2009
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
L’encaix jurídic amb Somàlia perquè els pirates detinguts acompleixin condemna o siguin jutjats allà sembla la sortida més plausible a la situació de l’Alakrana, però algú em pot dir perquè s’ha trigat tant en trobar aquesta solució?
On eren fins ahir el president del govern, la vicepresidenta, el ministre de justícia, el d’exteriors, la de defensa i el conserge de la Moncloa? Desapareguts, espantats pel caire que prenien les coses, capbussats pels maldecaps de les enquestes d’intenció de vot del CIS.
Les formes contemporànies de governar, pendents de l’enquesta més que no pas dels problemes reals, deuen seduir intel·lectualment Rodríguez Zapatero, però la banda de cafres que han segrestat l’Alakrana es deuen petar de riure quan veuen amb la facilitat que posen contra les cordes tot un país europeu que presumeix de modern; ells, que són una banda de trinxeraires. Ara, no s’atreviran a segrestar un vaixell francès. A que no?
Les píndoles del món
Setmana de glòria
13/10/2009
Montse Oliva, delegada del diari Avui a Madrid
Felipe González i José María Aznar van utilitzar la primera legislatura per desplegar el seu programa de govern, però quan ja tenien la casa més o menys endreçada, van aprofitar el segon mandat per desplegar una atapeïda agenda internacional. En la seva segona legislatura, Zapatero tambe li ha trobat gust a viatjar. En el seu cas, a banda que ja comença a patir deliris de gran estadista, donar tombs pel món s’ha convertit en una via per fugir de les misèries domèstiques.
Trepitjar la Casa Blanca li servirà de bàlsam després de la sonora pitada amb la que el van rebre i acomiadar ahir bona part dels convidats que van presenciar la parada militar de Madrid. I el sempre somrient Barak Obama no li posarà el dit a l’ull recordant-li les dificultats per aprovar els pressupostos ni li parlarà d’enquestes internes que ja donen per feta la victòria del PP. Zapatero enfila avui una setmana de glòria visitant el flamant premi Nobel de la Pau, del qual rebrà l’encàrrec de passejar-se per l’Orient Mitjà com el seu enviat especial. Síria, Israel, Palestina i Líban seran les escales que farà Zapatero per oblidar-se durant uns dies de la crisi i de tots els seus derivats.
El contenidor
Zapatero talla sense avís les ajudes al lloguer
23/09/2009
Aquest dimecres hem recollit molts casos de joves llogaters als que el Ministeri d’Habitatge ha deixat sense Renda Bàsica d’Emancipació. N’ha parlat l’assessor jurídic del col·legi d’administradors de finques de Barcelona i Lleida, Josep Maria Aguilà. Continuar llegint
Les píndoles del món
Carceller o salvador
21/09/2009
Tian Riba, periodista
Els socialistes catalans són presoners voluntaris d’un Zapatero sobre el que plana l’ombra de d’Adolfo Suárez en una situació a Espanya que cada cop s’assembla més a la que va acabar amb la dimissió del primer president espanyol de la democràcia. Ara fins i tot les restes del naufragi de l’extrema dreta fan la seva última alenada mirant cap a les casernes. Llegeixin Cercas per una pindola de 400 pàgines.
Només per la tenalla de ZP i la crisi s’explica que el president Montilla caigui en el discurs fàcil de dir a CiU i PP que haurien de donar suport gratis a Zapatero, que tothom sap que és el líder mundial en la lluita contra la crisi. O que critiqui Mas via Colom per les consultes sobiranistes que entusiasmen al 40% del seu govern.
Les cartes estan sobre la taula. Pel PSC l’important és la unitat d’Espanya i salvar el govern de Zapatero. I vist això potser és veritat que el PSOE vol fer coincidir les eleccions espanyoles amb les catalanes. Al cap i a la fi, aquí arrasen en les generals, i Montilla es podria enfilar a la onada. Zapatero passaria de carceller a salvador.
Les píndoles del món
El joc de pistes de Zapatero
11/09/2009
Sílvia Barroso. Poc a poc, es va entenent la nova política fiscal de Zapatero. El capítol d’ahir en el serial sobre els impostos, emès des de Cerdenya, aclareix definitivament que està obsequiant els ciutadans amb un joc de pistes. Després de Rodiezmo i de la Magdalena, ara esperem que el pròxim escenari sigui algun poblet d’Andalusia, de Galícia o de Castella-la Manxa. El joc comença a crear addicció, i certament és un oci que surt barat. Segons algunes fonts, podria tractar-se d’una estratègia per fomentar l’estalvi. I n’hi ha que diuen que ja es veu que el dolent de la pel·lícula que busquem tots plegats serà l’IVA. El cap de la Moncloa, i també de Ferraz, va prometre que l’increment de tributs no afectaria les rendes del treball ni les empreses. Pretenia allunyar el malson d’una classe mitjana perjudicada per la revisió d’impostos, objectiu electoralment fonamental en un món i una època en què el 90% de la gent, treballadors inclosos, es consideren classe mitjana. I aquí tenim el resultat, clatellada d’IVA. Certament, però, atesos els índex de consum, és possible que l’augment de l’IVA no afecti finalment les classes mitjanes, perquè si deixen de comprar s’estalvien l’impost.
%s1 / %s2
