La primera pedra

Escoltar

en directe a RAC1: Versió RAC1 amb Toni Clapés16:00 - 19:00

i després Primer toc
Patrocinador
La primera pedra

El blog de La primera pedra Suscripció al feed RSS

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0413%2009h%20(Diumenge%2013-04-14)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Sebastià Serrano: ‘El petó és desestressant i estimulant’

13/04/2014

Sebastià Serrano 2El teòric de comunicació i catedràtic de Lingüistica General de la Universitat de Barcelona analitza la importància del petó en el seu Dia Internacional. Per Sebastià Serrano “és un element comunicatiu fonamental i tant complex que es capaç d’enviar missatges al cervell, el cos i a la parella”. Serrano ressalta que “tenim uns llavis diferents a la resta d’animals” que “són la part del cos més sensible amb receptors de sensacions”.  El professor assenyala que “si el petó és profund -el de parella-, té conseqüències per la fisiologia del cos perquè apaivaga l’estrès, motiva molt, estimula les relacions sexuals i afavoreix els vincles socials”

L’amor també s’ensuma

Sebastià Serrano afirma que “l’atansament que es produeix quan fem un petó, en el que molta gent tanca els ulls, entrem en un univers d’aromes, de textures, d’emocions” El professor assegura que “l’olor que sentim de l’altre, la comunicació interna i el contacte corporal activa substàncies químiques com l’oxitocina que minven l’estrès fins a fer-lo desaparèixer” Malgrat ser animals  “visuals i auditius” també “tenim una història filogenètica en que ens hem entès amb les olors” El professor Serrano creu que  “la natura ho hauria fet així” perquè hi hagi “una compatibilitat genètica dels individus”

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0412%2009h%20(Dissabte%2012-04-14)%20Entrevista%20(Astronauta%20Eduardo%20Lurue%C3%B1a).mp3 Descarrega-te'l Eduardo Lurueña, astronauta: ‘Vaig somiar que viatjava a l’espai’

12/04/2014

EDUARDO Y BUZZ ALDRINEl campió del món de Kung Fu i Arts Marcials de Talavera de la Reina es convertirà en el primer astronauta civil de l’Estat que anirà a l’espai. Eduardo Lurueña ho farà a bord de l’AXE APOLLO en ser un dels 23 escollits pel mite BUZZ ALDRIN per formar part de la Space Expedition Corporation. LURUEÑA ha hagut de superar un procés de selecció en què s’hi van presentar més d’un milió de persones de tot el món. A Madrid vaig passar “tests físics, psicològics, de personalitat, exercicis d’apnea sota l’aigua, de força bruta, d’equilibri, giroscopi humà” Posteriorment, va quedar finalista amb el català Julià Sunyer per anar a la NASA on “vàrem pilotar avions de combat, vam entrar a la centrifugadora per suportar la força G, experimentar la gravetat zero, examens d’astrofísica, enginyeria, astronomia, construir un coet petit”.

Lurueña valora el contacte amb Buzz Aldrin, el segon home a arribar a la Lluna, “que parlava més com un místic que no pas com un militar condecorat”. El futur astronauta diu que els parlava de “com s’està connectat amb la Terra i com en sortir a l’espai es com si tallessin el cordó umbilical amb la mare, de la fragilitat de l’ésser humà… En fi, el tracte va ser increïble”.

Eduardo Lurueña, amb 8 títols mundials i tres Ors als Jocs Olímpics Mundials de les Arts Marcials, creu que la seva formació és un valor afegit. “El que he aconseguit ha estat gràcies a la insistència, paciència i tenir la ment oberta. Al final el pitjor enemic és un mateix, i si venç la por, pots superar qualsevol aspecte”

Lurueña és autor del llibre ‘La Magia de lo Real’, de Edicions Carena

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0405%2009h%20(Dissabte%2005-04-14)%20Entrevista%20(100%20anys%20Mancomunitat).mp3 Descarrega-te'l Salvador Esteve “La Mancomunitat va ser l’inici de la gran tasca de construir un país modern”

05/04/2014

mancomunitatSalvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona,  i Enric Canals, director i productor del documental Somiar un país. Construir un somni. Mancomunitat de Catalunya. Cent Anys han valorat en declaracions a La Primera Pedra la celebració dels Cent Anys de la Mancomunitat de Catalunya. Esteve creu que la Mancomunitat va suposar per Catalunya “l’inici de la gran tasca de construir un país modern”. El president de la Diputació creu que “Prat de la Riba, Cambó  i la seva gent van saber aprofitar” la situació “després d’una llarguíssima discussió en la que es va oferir un café para todos“. Per Esteve va ser en un moment que “el país estava per fer, amb un gran endarreriment, i en el qual Prat de la Riba va tenir l’encert de planificar el que necessitaria un país per homologar-se amb els països d’Europa”, tot dotant-lo “d’educació i infraestructures”. El president de la Diputació de Barcelona destaca que Prat de la Riba ja “va crear institucions prèvies a la Mancomunitat com  l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut del Teatre”, però en morir prematurament, va ser “Puig i Cadafalch qui va desenvolupar la institució”

De la seva banda, Enric Canals, director i productor del documental Somiar un país. Construir un somni. Mancomunitat de Catalunya. Cent Anys assegura que en un moment com 1914 “que hi havia grans dèficits d’infraestructures i una manca d’estructures de país”, han volgut amb el documental “seguir el guió a partir de la llarguíssima negociació i lluita de la incomprensió per part de l’Estat” envers Catalunya i centrar-se en “la obstinació de Prat de la Riba i de Cambó que van saber aprofitar el buit per mancomunar quatre ens provincials”. Segons Canals, la Mancomunitat va donar, “per primera vegada una unitat espiritual del que representava Catalunya”; el que va suposar “una obra immensa en els deu anys i escaig que va durar la Mancomunitat”.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0330%2009h%20(Diumenge%2030-03-14)%20Entrevista%20(Prof.H%C2%AA%20UB%20extrema%20dreta).mp3 Descarrega-te'l Xavier Casals: “Els partits feixistes són avui un moviment antiglobalització des de la dreta”

30/03/2014

Anti Front NationalAixí ho assegura el doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona qui creu que, actualment, l’extrema dreta  “fa bandera de la identitat nacional amenaçada pels fluxes migratoris i centra la protesta contra l’establishment i les èlits polítiques i financeres, que estan representades en organismes supranacionals com la UE, a qui acusen de segrestar la voluntat i sobirania del poble“. Segons Xavier Casals, els partits d’extrema dreta “titllen les èlits dels partits tradicionals de ser el partit de l’estranger, que han afavorit l’existència d’una gran migració”. Per tot això, ressalta el professor d’Història Contemporània, els partits d’extrema dreta conformen “un moviment antiglobalització” que s’oposa també a “deslocalitzacions industrials i promou estats proteccionistes i amb grans fronteres”.

L’analista creu que intentar “il·legalitzar aquests partits no fa que els votants deixin donar-los suport”. Fins i tot “el silenciament mediàtic” és contraproduent, perquè “fa que els votants no coneguin la lògica dels partits, es mostrin com víctimes i ratifiqui els arguments” davant l’opinió pública. Segons Xavier Casals “les idees es combaten amb les idees i l’estigmatització no impedeix que aquests partits facin forat”. Si l’extrema dreta fa forat en barris, suburbis o crea ghettos cal “intervenir en les causes” o bé buscar “una democratització del sistema amb llistes obertes, plebiscits, etc.” perquè “no hi ha fórmules màgiques”. L’especialista destaca l’acostament de partits conservadors que han intentat adoptar “els postulats per captar l’electorat de l’extrema dreta com va fer el Partit Republicà acostant-se al Tea Party” i que “li va fer perdre votants moderats” o ha provocat divisions a partits “com va passar amb la Llista Pim Fortuyn a Holanda o la Lliga Nord a Itàlia”

El doctor en Història assegura que “cal analitzar la tipologia de cada país” malgrat l’avanç de forces com “el Partit Nacional a França, del Partit Liberal a Àustria o Alba Daurada a Grècia pot fer pensar que l’extrema dreta avança a tot Europa” perquè, afortunadament, a països rescatats com Irlanda, Xipre o Espanya no hi hagut un avanç significatiu”.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0329%2009h%20(Dissabte%2029-03-14)%20Entrevista%20(Jutge%20Noales%20Dret%20a%20decidir).mp3 Descarrega-te'l Jutge Noales: ‘El dret a decidir ens fa persones’

29/03/2014

Josep Maria Noales, jutge degà de BadalonaHo sosté el jutge degà de Badalona i coautor del llibre Decidim. Un exercici de legitimitat democràtica, de Viena Edicions. Segons el magistrat Josep Maria Noales, “des de 1989 ja s’ha dit que som una nació i mai s’ha impugnat davant del Tribunal Constitucional”.  Noales apunta que “hi ha una legitimació històrica des dels inicis dels catalanisme” i “una legitimitat social” que avalen “les consultes populars d’àmbit municipal, les manifestacions arran de la sentència de l’Estatut…”, passant per “la manifestació del 2012 o la Via Catalana…” Tal i com defensen al llibre, “entenem que és una cosa que va de baix cap a dalt”

El magistrat destaca la “legitimitat internacional” del procés sobiranista arran dels precedents del Quebec i Kosovo, tot i que “cada cas és diferent i el procés català està fent el seu camí”. No obstant, ressalta que la darrera sentència del Tribunal Constitucional “esmenta de passada una resolució de la Cort Suprema del Canadà en el cas del Quebec”. Una resolució que “d’alguna forma diu als governs com ho han de fer, són unes petites instruccions que haurien de seguir”… De la mateixa manera, és important la sentència del Tribunal de la Haia respecte a Kosovo “quan se li pregunta si la declaració unilateral de independència és contrària al dret internacional, diu rotundament que no. Que no hi ha norma al dret internacional que ho prohibeixi”. Com va passar en el seu dia amb la legalització dels matrimonis homosexuals, diu el jutge Noales,  el procés sobiranista “és una qüestió de voluntat política i adequació a la norma”.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0323%2009h%20(Diumenge%2023-03-14)%20Entrevista%20(Maite%20Buenafuente%20).mp3 Descarrega-te'l Maite Buenafuente: Que no t’agafin en un càsting no vol dir que no ho hagis fet bé

23/03/2014
Foto: El Terrat

La directora de càstings de El Terrat ens ha parlat del seu llibre Ya te llamaremos. Una guia pràctica per saber com afrontar les entrevistes laborals, més concretament les que es fan dins del món artístic. Maite Buenafuente ha volgut treure’n ferro i desmitificar els sempre temuts càstings. Ella també és actriu i sap quina és l’experiència d’estar a l’altra banda de la prova. He passat molts càstings i alguns de desagradables afirma, però en un càsting no t’hi va la vida. Ja en vindran més, acaba dient.

Comenta que hi ha directors de càsting de tota mena. Encara que vulguin aparentar qui sap què, ells també estan treballant i al cap i a la fi també tenen els seus superiors. Buenafuente destaca que no passar la prova no és la fi del món. De fet, que no t’agafin en un càsting no vol dir que ho hagis fet fatal. Que no t’agafin no depèn la teva actuació únicament. En una producció hi intervenen molts factors, ja siguin canvis d’última hora, una retallada en el pressupost…

Buenafuente confessa que els directors de càsting poden donar petites pistes a l’aspirant per ajudar-lo a veure si la prova li ha anat bé. Per exemple, la connexió que s’estableix amb el joc de mirades d’ambdós. Per acabar, recomana actuar amb naturalitat i no voler ser excessivament amable. Anar a passar-ho bé i intentar contagiar-ho als que t’estan observant.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0322%2009h%20(Dissabte%2022-03-14)%20Entrevista%20(%C3%80gora%20Aigua%20Eloi%20Badia).mp3 Descarrega-te'l Eloi Badia: “No poden beneficiar-se i després fer política social de l’aigua”

22/03/2014

water-tapL’enginyer i membre de la Plataforma Aigua és Vida i d’Enginyeria sense Fronteres considera que les tarifes socials i altres mesures en el rebut de l’aigua per famílies amb poc recursos són un pedaç de les grans companyies com Aigües de Barcelona. Segons Badia, “els passos que s’estan fent es donen perquè els està reclamant la societat civil, no hi ha hagut cap per pròpia voluntat” de les companyies. Diu l’enginyer que “fins fa un any, et tallaven l’aigua i després havies de remar contracorrent” i  de fet, “en els últims anys ens estem trobant amb talls que ens fan plantejar-nos si realment això és un servei públic i un dret humà” Badia ressalta que “el que no té sentit és que una empresa que se n’està beneficiant (de la gestió de l’aigua) després faci una política social”. El membre de la plataforma Aigua és Vida creu que cal “tornar a posar l’administració en el centre de la decisió política i no externalitzar-la amb actors que només actúen si els va bé”.

En relació al Pla Hidrològic per l’Ebre assegura que “si s’atorguen les concessions de regadiu (que marca el pla) ens quedarem sense Delta”. “Cal deixar de fer campanya electoral” i presentar “uns números reals”. Badia alerta que aquest problema “no és només un conflicte entre comunitats sinó que a Catalunya pot esclatar aquesta tensió”. Aquestes són algunes de les qüestions que centren l’ÀGORA DE L’AIGUA, una trobada a Manlleu de la gran majoria de les organitzacions ecologistes i moviments socials de l’aigua de tot Catalunya.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0316%2009h%20(Diumenge%2016-03-14)%20Entrevista%20(Enric%20Hern%C3%A1ez).mp3 Descarrega-te'l Enric Hernáez: ‘A Wert li interessa la incultura’

16/03/2014

ENRIC HERNÁEZ OKEnric Hernáez, cantautor i professor del Taller de Músics, considera que la previsió de la LOMCE d’eliminar l’obligatorietat de cursar educació artística a primària i música a secundària “demostra que la cultura no interessa gens” al govern del Partit Popular. “Els interessa més la incultura que la cultura pels seus propis objectius”. Per Hernáez, és una “evidència més de l’esperit destructiu cap a la cultura i cap a la individualitat sana de les persones”.

El músic lamenta que, com als 60, s’hagi de tornar a recordar els valors de la música que “molts han considerat com una cosa menor, no imprescindible” quan es tracta “d’un llenguatge que fem servir constantment”. Hernáez alerta que “la nostra incultura musical pot conduir a que ens manipulin”. El professor del Taller de Músics creu que “l’ensenyament musical a nivell escolar ha de ser  amable” i ressalta l’expressió corporal que tant “ajuda als nens petits per superar problemes i complexes amb el teatre” En definitiva, apunta Hernáez, “hauríem d’estar en un procés d’enriquir i no eliminar”

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0315%2009h%20(Dissabte%2015-03-14)%20Entrevista%20(Crimea).mp3 Descarrega-te'l De Pedro, CIDOB ‘Crimea és un pas de Putin per restaurar l’hegemonia ex-soviètica’

15/03/2014

78803376Així ho assegura Nicolás De Pedro, investigador principal del CIDOB i especialista en Àsia Central. Segons De Pedro, pel mandatari rus “Crimea és important pel conflicte amb Ucraïna en el seu conjunt no tant per la península en sí”. De Pedro creu que el control de la república ex-soviètica “forma part de les aspiracions de Putin de dur a terme una unió euro-asiàtica” i és una manera d’evitar “l’expansió de l’UE i l’OTAN a la zona”. Un dels passos que ja s’ha donat és l’ocupació de la base de Sebastopol,  “tot i que no formava part de l’agenda perquè hi havia un acord de permanència russa a la base fins el 2042″ Diu l’investigador del CIDOB que ara “és important perquè ara ha permès l’ocupació russa d’un territori ucraïnès”. Tot plegat, apunta De Pedro, “portarà molta fragmentació i inestabilitat” a la zona.

Segon Nicolás De Pedro, el referèndum pot deixar diferents escenaris a Crimea. “Poden incorporar-la a Rússia” o bé mantenir-la com “un conflicte congelat a l’estil d’Ossètia del Sud”. Diu l’expert del CIDOB que “això és més interessant per Rússia perquè li permet tenir una eina per interferir en els afers d’Ucraïna” De tota manera, apunta De Pedro, “a Putin li pot anar bé però no tinc clar que a Rússia li convingui”.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php-file=0308%2009h%20(Dissabte%2008-03-14)%20Entrevista%20(Psic%C3%B2loga%20CAR).mp3 Descarrega-te'l Susana Regüela: ‘Al CAR els preparem per la retirada’

09/03/2014

puyol okLa responsable del Servei d’Atenció Esportiva del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, Susana Regüela assegura que preparen als esportistes i treballen amb el concepte  ‘procés’ perquè ‘entenem que la retirada forma part de la carrera d’un esportista’ sigui per lesió, edat, etc.  En tot moment, ‘els inculquem que això (la carrera esportiva) té un principi i un final. Regüela assegura que la retirada s’encara normalment  ‘amb il·lusió de provar una vida i desenvolupar-se en un nou ambient però també amb la preocupació de la nova etapa’. Per la responsable del Servei d’Atenció a l’Esportista del CAR és important combinar ‘la il·lusió i el compromís amb l’esport, i equilibrar-ho amb altres aspectes de la vida que ajuden al rendiment’.

Segons Regüela, hi ha una edat clau – dels 18 als 22 anys- que els esportistes ‘necessiten una orientació laboral important’ perquè proven ‘d’entrar a l’èlit i renuncien a continuar amb una formació acadèmica reglada durant un parell d’anys’. També és important la gestió del patrimoni un cop arriba la retirada. ‘Fem unes activitats formatives per gestionar les ajudes rebudes que (en l’esport amateur) poden estirar-se uns cinc anys’

%s1 / %s2