Versió RAC1

La darrera Gramola de la temporada

Avui últim “Coses meves” de la temporada, el sr. Marce·lí ens ha portat dues perles de casa seva, que ens diuen: “adéu-siau, fins a la temporada que ve”.

Podem sentir als Mignon y su orquesta, un grup de molt de renom en els anys 40 i 50. Podeu veure aquí mateix un anunci de La Vanguardia del 5 d’agost del 1950 amb l’espectacle presentat al TEATRE ROMEA titulat, “Melodias del manubrio”, amb un gran assortit d’artistes: ANTONIO AMAYA, LA CANELINA, AMÀLIA MOLINA, RUMAN, EL BALLET MAGRINYÀ I ELS MIGNON Y SU ORQUESTA.

Fixeu-vos amb el preu de l’entrada: 15 pessetes. Quan els “Mignon y su Orquesta” acabaven l’espectacle sempre cantaven aquesta dolça melodia: “Adiós Adiós”

L’altra peça musical del dia ens la porta la TUNA. Concretament, la Tuna de la Facultat de Dret de Barcelona, que l’any 1967 van cantar en català un tema d’origen escocès conegut per a tothom: “L’hora dels adéus”

Que tinguin tots vostès molt bon estiu i unes santes vacances i que ens puguem retrobar amb salut l’any que ve si Déu vol.

http://www.racalacarta.com/audio/versio_rac1/0722%2018h%20(Dijous%2022-07-10)%20Tradicions%20(%20).mp3 Descarrega-te'l El senyor Marcel·lí i Santa Maria Magdalena

Avui, 22 de juliol, som: SANTA MARIA MAGDALENA

Els evangelis diuen que Maria Magdalena donava menjar i deixava casa seva a Galilea a Jesús i als deixebles perquè Nostre Senyor li havia tret 7 dimonis que tenia a dins i ella se n’havia fet seguidor del rabí de Natzaret. També va ser present durant la crucifixió de Jesús. I va ser la primera que el va veure ressuscitat.

Però després, hi ha la tradició que diu que d’una banda és la dona adúltera que Jesús salva de morir apedregada, i d’altra que és la pecadora que renta amb perfums els peus de Nostre Senyor i després els eixuga amb els seus cabells. Aquesta dona portava una vida llicenciosa, però se’n penedí i es fa seguidora de Jesús. Per això diuen que és la patrona de les dones que fumen.

A Maria Magdalena se la representa de moltes maneres diferents, per exemple, amb un pot de perfums o ungüents; per això se la considera la Patrona dels apotecaris (farmacèutics), perquè tota mena de perfums i d’ungüents aromàtics, antigament els feien els apotecaris. També se l’ha representada al Calvari, al peu de la creu; i encaramolt més sovint com a eremita, amb una calavera i una creu de fusta, mig despullada i coberta només pels seus cabells LLARGS; per això també se la considera la Protectora del cabell, de la gent que en té poc i patrona dels barbers, perruquers i perruqueres.

Si se li resen parenostres, la gent que tingui poc cabell Santa Maria Magdalena els hi conserva i en fa créixer de nou. Això sí, cal molta fe. Les dones també la invocaven per tenir una cabellera llarga i ben maca. Si el dia de Sta. Magdalena et pentines molta estona els cabells, et fan tenir una forra maca i ben poblada.

En la medicina popular no hi ha solucions per fer créixer cabells allà on han caigut, però sí que n’hi ha per a conservar els que queden o per fer-los ben nets sense caspa: S’ha de fer un DECUIT ben carregat de romaní i farigola a parts iguals (el decuit és fer bullir entre 10 minuts i un quart d’hora les herbes). Quan es refreda et rentes els cabells amb aquesta aigua: endarrereix l’envelliment de les c’el·lules, estimula el cuir cabellut que diuen, i va bé contra la caspa. Això sí, no ho has d’esbandir, has de deixar que s’assequi al sol. Hi ha un altre sistema contra la caspa. Fregeixes un llangardaix, i amb l’oli fred, t’untes el cabell. Amb un liró fregit també va bé.

I per acabar la temporada, el sr. Marcel·lí ens ofereix uns quants consells per tenir present aquest estiu, que si s’haguessin pres abans, assegura que no hauríem arribat a la crisi on som ara:

Qui en té dos i en gasta tres

aviat es queda sense res

Del que llencen molts rics

els pobres n’anirien tips.

El pare guanya el ral

i el fill el gasta mal.

De les bones cases

surten els grans ases.

El món promet i no dóna;

i si dóna, és poc, i per poca estona.

Val més ser pobre amb alegria

que Rei amb melanconia.

De vells, ningú no en vol sofrir,

però tothom vol envellir.