Podem sentir als Mignon y su orquesta, un grup de molt de renom en els anys 40 i 50. Podeu veure aquí mateix un anunci de La Vanguardia del 5 d’agost del 1950 amb l’espectacle presentat al TEATRE ROMEA titulat, “Melodias del manubrio”, amb un gran assortit d’artistes: ANTONIO AMAYA, LA CANELINA, AMÀLIA MOLINA, RUMAN, EL BALLET MAGRINYÀ I ELS MIGNON Y SU ORQUESTA.

Fixeu-vos amb el preu de l’entrada: 15 pessetes. Quan els “Mignon y su Orquesta” acabaven l’espectacle sempre cantaven aquesta dolça melodia: “Adiós Adiós”

L’altra peça musical del dia ens la porta la TUNA. Concretament, la Tuna de la Facultat de Dret de Barcelona, que l’any 1967 van cantar en català un tema d’origen escocès conegut per a tothom: “L’hora dels adéus”

Que tinguin tots vostès molt bon estiu i unes santes vacances i que ens puguem retrobar amb salut l’any que ve si Déu vol.

Els evangelis diuen que Maria Magdalena donava menjar i deixava casa seva a Galilea a Jesús i als deixebles perquè Nostre Senyor li havia tret 7 dimonis que tenia a dins i ella se n’havia fet seguidor del rabí de Natzaret. També va ser present durant la crucifixió de Jesús. I va ser la primera que el va veure ressuscitat.

Però després, hi ha la tradició que diu que d’una banda és la dona adúltera que Jesús salva de morir apedregada, i d’altra que és la pecadora que renta amb perfums els peus de Nostre Senyor i després els eixuga amb els seus cabells. Aquesta dona portava una vida llicenciosa, però se’n penedí i es fa seguidora de Jesús. Per això diuen que és la patrona de les dones que fumen.

A Maria Magdalena se la representa de moltes maneres diferents, per exemple, amb un pot de perfums o ungüents; per això se la considera la Patrona dels apotecaris (farmacèutics), perquè tota mena de perfums i d’ungüents aromàtics, antigament els feien els apotecaris. També se l’ha representada al Calvari, al peu de la creu; i encaramolt més sovint com a eremita, amb una calavera i una creu de fusta, mig despullada i coberta només pels seus cabells LLARGS; per això també se la considera la Protectora del cabell, de la gent que en té poc i patrona dels barbers, perruquers i perruqueres.

Si se li resen parenostres, la gent que tingui poc cabell Santa Maria Magdalena els hi conserva i en fa créixer de nou. Això sí, cal molta fe. Les dones també la invocaven per tenir una cabellera llarga i ben maca. Si el dia de Sta. Magdalena et pentines molta estona els cabells, et fan tenir una forra maca i ben poblada.

En la medicina popular no hi ha solucions per fer créixer cabells allà on han caigut, però sí que n’hi ha per a conservar els que queden o per fer-los ben nets sense caspa: S’ha de fer un DECUIT ben carregat de romaní i farigola a parts iguals (el decuit és fer bullir entre 10 minuts i un quart d’hora les herbes). Quan es refreda et rentes els cabells amb aquesta aigua: endarrereix l’envelliment de les c’el·lules, estimula el cuir cabellut que diuen, i va bé contra la caspa. Això sí, no ho has d’esbandir, has de deixar que s’assequi al sol. Hi ha un altre sistema contra la caspa. Fregeixes un llangardaix, i amb l’oli fred, t’untes el cabell. Amb un liró fregit també va bé.

I per acabar la temporada, el sr. Marcel·lí ens ofereix uns quants consells per tenir present aquest estiu, que si s’haguessin pres abans, assegura que no hauríem arribat a la crisi on som ara:

Qui en té dos i en gasta tres

aviat es queda sense res

Del que llencen molts rics

els pobres n’anirien tips.

El pare guanya el ral

i el fill el gasta mal.

De les bones cases

surten els grans ases.

El món promet i no dóna;

i si dóna, és poc, i per poca estona.

Val més ser pobre amb alegria

que Rei amb melanconia.

De vells, ningú no en vol sofrir,

però tothom vol envellir.

Aquesta és la lletra de l’Himne

I

Blau és el mar,

blau l’horitzó,

blau és el nostre pensament;

a tu devem,

Club sens parió,

nostra salut i esbargiment.

L’aire i el sol donen la joia

d’un viure molt més lleu

i quan gaudim de tal prodigi

esdevé temps més breu.

(TORNADA)

“Club Natació Barcelona”,

ves fent ta via triomfal;

“Club Natació Barcelona”,

fins assolir l’ideal.

En tot escut hi ha la gavina,

fem que triomfal segueixi el vol

fins convertir-lo amb entusiasme

en un radiant i esplèndid sol.

“Club Natació Barcelona”,

ves fent la via triomfal;

“Club Natació Barcelona”,

fins assolir l’ideal.

II

En nostre Club,

que és nostra llar,

la pau i el goig sempre hi trobem;

tots som germans,

som fills del mar,

i a tots en bressa dolçament.

Pels que aixecaren nostre casa

rublerta de clarors,

on nostre cor sentim renéixer,

honor i més honors!

(TORNADA)

“Club Natació Barcelona”,

ves fent ta via triomfal;

“Club Natació Barcelona”,

fins assolir l’ideal.

En tot escut hi ha la gavina,

fem que triomfal segueixi el vol

fins convertir-lo amb entusiasme

en un radiant i esplèndid sol.

“Club Natació Barcelona”,

ves fent la via triomfal;

“Club Natació Barcelona”,

fins assolir l’ideal.

 Hi ha dues herbes que van bé contra l’ofec:

L’API: Agafes una unça (33,33 grams) de fulles seques d’un api de dos anys, les bulls durant 20 minuts en un porró (1 litre d’aigua) quan es tebi s’hi barreja un got de llet i es pren en dejú: va bé per la tos crònica, l’ofec i contra l’afonia.

       També hi ha una herba que no ha tingut temps d’explicar: 

LA FLOR DE SANT JOAN ( TAMBÉ DITA HERBA DE COP O PERICÓ GROC): Es fa un decuit: és a dir, s’ha de bullir l’herba un quart d’hora. No només va bé contra l’ofec, sinó que treu qualsevol mena de mal de cap, per fort que sigui,

 Molt antigament, el 15 de juliol era el dia que s’acabava l’escola. Per això es deia:

Per sant Enric

del mestre em ric.

 I el dia 16 se celebra: LA MARE DE DÉU DEL CARME

 Patrona de la gent del mar, però més que dels pescadors, ho és dels mariners de l’exèrcit. De la marina. Guarda tothom que navega de les tempestes que et pots trobar a la mar. Això sí: el dia de la mare de Déu del Carme, no és bo banyar-se: ni a la mar, ni al riu, ni al llac: et pots ofegar. 

        Qui es banya per la Mare de Déu del Carme

        no arriba a Santa Anna.

És a dir: no arriba al 26 de juliol.

I des del 16 de juliol fins al 15 d’agost és el temps de la canícula, el moment de l’any que fa més calor.

 La calor greu

de Mare de Déu

a Mare de Déu

 D’altres deien que començava el 20 de juliol, diumenge que ve, i s’acabava el 20 d’agost:

         «La canícula, la monja l’encén i el frare l’apaga.»

         La monja és Santa Margarida, el 20 de juliol

        El frare és Sant Bernat de Claravall, 20 d’agost.

• Pel juliol, pobres del que estan al Sol

• Pel juliol pica el sol, la dona i el cargol

Però, segons ell, la calor té avantatges sobretot a l’hora de cuinar:

• Pel juliol, amb poc foc, bull el perol

Això fa que es puguin produir tempestes, i es deia:

• Pel juliol, els temporals a posta de sol

• Pel juliol, molt soroll i poc brou

Vol dir que les tempestes no porten gaire aigua.

• Quan plou pel juliol, plou fusta

Per dir que va molt bé pels arbres.

• Aigua de juliol, encén el sol

Que és el que passa després d’un aiguat d’aquest mes: que fa molta més calor just després.

• Si trona pel juliol, tot el món remou

I com que la pluja no dura gaire, passa sovint allò que plou i fa sol alhora.

D’aquest fenomen hi ha la famosa cançó que tothom coneix:

Plou i fa sol

les bruixes es pentinen.

Plou i fa sol

les bruixes porten dol.

I això està basat en una creença molt antiga i de molts llocs del món, que les dones sobretot les bruixes o les que són mig bruixes i no ho saben, quan es pentinen, provoquen pluja, però quan fa bon temps no dura gaire, perquè pot més el Sol. Fins i tot el mariners es negaven a embarcar dones per por que es pentinessin a bord i congriessin una tempestat.

Una altra cosa tipica del temps:

A causa de la calor, surten tota mena de bestioletes:

Mosques, mosquits, puces, polls i formigues

Hi ha formigues pertot arreu, però no es poden matar, perquè són sagrades, ho diu la Bíblia, l’Alcorà i el refranyer:

• Les formigues, de Déu són amigues

• De desfer un formiguer, mal en pervé.

Però es poden allunyar si en tens a la cuina, amb un ram de llorer.

També és un mes de polls i puces:

• Pel juliol, puces i polls

• Pel juliol, la puça que neix al matí, al migdia és rebesàvia

Hi ha una herba que allunya le spuces i que es ficava als corrals: es diu MATAPOLL.

I anys enrera, quan un deia: “BONA NIT”, els poca soltes contestaven: “totes les puces al teu llit, i la més grossa al teu melic”.

Les mosques i els mosquits tot i ser molt pesats, anuncien el temps, l’oratge que farà:

• Si les mosques amoïnen molt i es posen de cap per avall: pluja

• Quan hi ha el Sol hi ha molt mosca, i molt de mosquit al capvespre: pluja

• “Molta mosca i mosquit, el cel enterbolit”

• Si les mosques piquen, el temps canviarà

• Mosca picant, la tempesta al davant.

• Broma de mosquit, aigua de seguit.

L’últim consell del sr. Marcel·lí:

Pel juliol: beure, suar

i la fresca buscar.

La Gramola del Sr. Marcel·lí

A partir de Sant Joan ja es podia sortir a passejar amb ombrel·la.

Fer-ho abans, era una excentricitat.

És una cosa molt pròpia d’aquest temps, una cosa lògica contra els cops de calor, però s’ha perdut el costum de fer-la servir.  Hi ha un cuplet que es diu “El foxtrot de l’Ombrel·la” que explica, igual com passa amb els vanos, que segons com es portava l’ombrel·la, eren missatges secrets destinats als pretendents.

Canta Linda Vera: “El foxtrot de l’Ombrel·la”

En la cançó se’ns explica aquest llenguatge secret:

Tancada: allunya’t, que hi ha perill.

Oberta: acosta’t

Fer-la rodar: t’estimo

Tancar-la de sobte: estic enfadada

Dur-la a l’espatlla: el meu cor és per a tu.

Un altra cançó ideal pel que hem explicat avui:

Hi ha una cantanta francesa de pares italians, que encara és viva, però que ja s’ha retirat, que es diu CATERINA VALENTE.

Va arribar a cantar en 12 llengües diferents.

I en castellà, va cantar la cançó de: “EL MOSQUITO”