Versió RAC1

La darrera Gramola de la temporada

22/07/2010

Avui últim “Coses meves” de la temporada, el sr. Marce·lí ens ha portat dues perles de casa seva, que ens diuen: “adéu-siau, fins a la temporada que ve”.

Podem sentir als Mignon y su orquesta, un grup de molt de renom en els anys 40 i 50. Podeu veure aquí mateix un anunci de La Vanguardia del 5 d’agost del 1950 amb l’espectacle presentat al TEATRE ROMEA titulat, “Melodias del manubrio”, amb un gran assortit d’artistes: ANTONIO AMAYA, LA CANELINA, AMÀLIA MOLINA, RUMAN, EL BALLET MAGRINYÀ I ELS MIGNON Y SU ORQUESTA.

Fixeu-vos amb el preu de l’entrada: 15 pessetes. Quan els “Mignon y su Orquesta” acabaven l’espectacle sempre cantaven aquesta dolça melodia: “Adiós Adiós”

L’altra peça musical del dia ens la porta la TUNA. Concretament, la Tuna de la Facultat de Dret de Barcelona, que l’any 1967 van cantar en català un tema d’origen escocès conegut per a tothom: “L’hora dels adéus”

Que tinguin tots vostès molt bon estiu i unes santes vacances i que ens puguem retrobar amb salut l’any que ve si Déu vol.

• Mignon y su orquesta Descarrega-te'l

  Mignon y su orquesta

• L'hora dels adeus Descarrega-te'l

  L'hora dels adeus

http://www.racalacarta.com/audio/versio_rac1/0722%2018h%20(Dijous%2022-07-10)%20Tradicions%20(%20).mp3 Descarrega-te'l El senyor Marcel·lí i Santa Maria Magdalena

22/07/2010

Avui, 22 de juliol, som: SANTA MARIA MAGDALENA

Els evangelis diuen que Maria Magdalena donava menjar i deixava casa seva a Galilea a Jesús i als deixebles perquè Nostre Senyor li havia tret 7 dimonis que tenia a dins i ella se n’havia fet seguidor del rabí de Natzaret. També va ser present durant la crucifixió de Jesús. I va ser la primera que el va veure ressuscitat.

Però després, hi ha la tradició que diu que d’una banda és la dona adúltera que Jesús salva de morir apedregada, i d’altra que és la pecadora que renta amb perfums els peus de Nostre Senyor i després els eixuga amb els seus cabells. Aquesta dona portava una vida llicenciosa, però se’n penedí i es fa seguidora de Jesús. Per això diuen que és la patrona de les dones que fumen.

A Maria Magdalena se la representa de moltes maneres diferents, per exemple, amb un pot de perfums o ungüents; per això se la considera la Patrona dels apotecaris (farmacèutics), perquè tota mena de perfums i d’ungüents aromàtics, antigament els feien els apotecaris. També se l’ha representada al Calvari, al peu de la creu; i encaramolt més sovint com a eremita, amb una calavera i una creu de fusta, mig despullada i coberta només pels seus cabells LLARGS; per això també se la considera la Protectora del cabell, de la gent que en té poc i patrona dels barbers, perruquers i perruqueres.

Si se li resen parenostres, la gent que tingui poc cabell Santa Maria Magdalena els hi conserva i en fa créixer de nou. Això sí, cal molta fe. Les dones també la invocaven per tenir una cabellera llarga i ben maca. Si el dia de Sta. Magdalena et pentines molta estona els cabells, et fan tenir una forra maca i ben poblada.

En la medicina popular no hi ha solucions per fer créixer cabells allà on han caigut, però sí que n’hi ha per a conservar els que queden o per fer-los ben nets sense caspa: S’ha de fer un DECUIT ben carregat de romaní i farigola a parts iguals (el decuit és fer bullir entre 10 minuts i un quart d’hora les herbes). Quan es refreda et rentes els cabells amb aquesta aigua: endarrereix l’envelliment de les c’el·lules, estimula el cuir cabellut que diuen, i va bé contra la caspa. Això sí, no ho has d’esbandir, has de deixar que s’assequi al sol. Hi ha un altre sistema contra la caspa. Fregeixes un llangardaix, i amb l’oli fred, t’untes el cabell. Amb un liró fregit també va bé.

I per acabar la temporada, el sr. Marcel·lí ens ofereix uns quants consells per tenir present aquest estiu, que si s’haguessin pres abans, assegura que no hauríem arribat a la crisi on som ara:

Qui en té dos i en gasta tres

aviat es queda sense res

Del que llencen molts rics

els pobres n’anirien tips.

El pare guanya el ral

i el fill el gasta mal.

De les bones cases

surten els grans ases.

El món promet i no dóna;

i si dóna, és poc, i per poca estona.

Val més ser pobre amb alegria

que Rei amb melanconia.

De vells, ningú no en vol sofrir,

però tothom vol envellir.

La gramola del Senyor Marcel·lí

15/07/2010

El sr. Marcel·lí afirma que el dia de la Mare de Déu del Carme, no és bo banyar-se. Però hi ha valents, com tots els del Club de Natació Barcelona, que no els hi fa por l’aigua. Al contrari. Dedicat a tots els socis, ens he portat l’Himne del Club, titulat BLAVOR, composat pel mestre Tragan l’any 1932, quan el club feia els 25 anys del naixement i en aquell mateix any es va fer un enregistrament en disc pel baríton MARCOS REDONDO, amb tot un grup de socis cantaires i amb l’orquestra del mestre Godés.

Aquesta és la lletra de l’Himne

I

Blau és el mar,

blau l’horitzó,

blau és el nostre pensament;

a tu devem,

Club sens parió,

nostra salut i esbargiment.

L’aire i el sol donen la joia

d’un viure molt més lleu

i quan gaudim de tal prodigi

esdevé temps més breu.

(TORNADA)

“Club Natació Barcelona”,

ves fent ta via triomfal;

“Club Natació Barcelona”,

fins assolir l’ideal.

En tot escut hi ha la gavina,

fem que triomfal segueixi el vol

fins convertir-lo amb entusiasme

en un radiant i esplèndid sol.

“Club Natació Barcelona”,

ves fent la via triomfal;

“Club Natació Barcelona”,

fins assolir l’ideal.

II

En nostre Club,

que és nostra llar,

la pau i el goig sempre hi trobem;

tots som germans,

som fills del mar,

i a tots en bressa dolçament.

Pels que aixecaren nostre casa

rublerta de clarors,

on nostre cor sentim renéixer,

honor i més honors!

(TORNADA)

“Club Natació Barcelona”,

ves fent ta via triomfal;

“Club Natació Barcelona”,

fins assolir l’ideal.

En tot escut hi ha la gavina,

fem que triomfal segueixi el vol

fins convertir-lo amb entusiasme

en un radiant i esplèndid sol.

“Club Natació Barcelona”,

ves fent la via triomfal;

“Club Natació Barcelona”,

fins assolir l’ideal.

• Blavor Descarrega-te'l

  Blavor

http://www.racalacarta.com/audio/versio_rac1/0715%2018h%20(Dijous%2015-07-10)%20Tradicions%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Sant Enric i la Mare de Déu del Carme

15/07/2010

Dijous dia 15 som SANT ENRIC. El Sr. Marcel·lí es queixa que tota la vida, havia estat el dia 15 el dia per celebrar aquest sant. Des de fa pocs anys, han canviat la festa a dimarts. Com que l’església fa bestieses, allà ells, el 15 és Sant Enric i prou. És el patró de la gent que té asma, o mal d’ofec, que es deia anys enrere. Antigament hi havia uns curanderos que feien els PAPERS DE SANT ENRIC, que eren uns fulls de papers d’estrassa que es preparava així: es buscaven 7 aigües que havien de venir de 7 fonts diferents. Les aigües es ficaven al foc i s’hi bullien tot d’herbes remeieres. En calent s’hi sucava aquest paper d’estrassa. Quan tenies l’atac d’asma, l’encenies, i aspiraven el fum pel nas i la boca i et passava l’ofec.

 Hi ha dues herbes que van bé contra l’ofec:

L’API: Agafes una unça (33,33 grams) de fulles seques d’un api de dos anys, les bulls durant 20 minuts en un porró (1 litre d’aigua) quan es tebi s’hi barreja un got de llet i es pren en dejú: va bé per la tos crònica, l’ofec i contra l’afonia.

       També hi ha una herba que no ha tingut temps d’explicar: 

LA FLOR DE SANT JOAN ( TAMBÉ DITA HERBA DE COP O PERICÓ GROC): Es fa un decuit: és a dir, s’ha de bullir l’herba un quart d’hora. No només va bé contra l’ofec, sinó que treu qualsevol mena de mal de cap, per fort que sigui,

 Molt antigament, el 15 de juliol era el dia que s’acabava l’escola. Per això es deia:

Per sant Enric

del mestre em ric.

 I el dia 16 se celebra: LA MARE DE DÉU DEL CARME

 Patrona de la gent del mar, però més que dels pescadors, ho és dels mariners de l’exèrcit. De la marina. Guarda tothom que navega de les tempestes que et pots trobar a la mar. Això sí: el dia de la mare de Déu del Carme, no és bo banyar-se: ni a la mar, ni al riu, ni al llac: et pots ofegar. 

        Qui es banya per la Mare de Déu del Carme

        no arriba a Santa Anna.

És a dir: no arriba al 26 de juliol.

I des del 16 de juliol fins al 15 d’agost és el temps de la canícula, el moment de l’any que fa més calor.

 La calor greu

de Mare de Déu

a Mare de Déu

 D’altres deien que començava el 20 de juliol, diumenge que ve, i s’acabava el 20 d’agost:

         «La canícula, la monja l’encén i el frare l’apaga.»

         La monja és Santa Margarida, el 20 de juliol

        El frare és Sant Bernat de Claravall, 20 d’agost.