Un bloc ideal per totes aquelles persones que tinguin pensat viatjar aquest estiu i vulguin anar, per exemple, a un bosc submergit o una fàbrica de gel natural.
En realitat és un bloc que pertany a la revista de viatges Conde Nast Traveler. La revista és americana, però també es publica en castellà i en aquest cas el bloc també és en castellà. L'escriu un noi argentí que es diu Matías Callone.
Algunes de les propostes que hi surten ens cauen molt lluny, però d'altres són aquí al costat (així que no patiu si no teniu prou diners com per anar a l'altra punta del planeta).
Què hi podem trobar? Doncs per exemple...
- Fotografies d'un cràter encès, que es troba en ple desert de Turkmenistan.
Resulta que fa uns 40 anys uns geòlegs soviètics van f er unes obres de prospecció de gas i van trobar una cova subterrània de gas natural. Sense saber com, s'hi va prendre foc. Continua encès ( no sé sap fins quan). El viatger hi pot caminar pel costat.
A totes les entrades hi trobareu fotos espectaculars!!
- El bosc submergit del que us parlava el trobem a la mateixa pàgina.
És al Japó i també va néixer per accident. EL 1988 es va construir una presa per protegir la població de l'illa de HOKKAIDO de possible fluxes de fang volcànic. La presa va fer que l'aigua s'anés acumulant en un espai on hi havia uns arbres ressecs. El lloc és increible. Un estanc d'un blau molt clar, d'on en van sortint uns arbres pelats.
- La fàbrica de gel natural més activa del món la trobem al fiord de ILULISSAT (on també hi ha un poble tot pintat de colors), a la costa oest de Groenlàndia.
Genera icebergs de fins a 700 metres (tot i que els visitants només en poden veure una petita part). L'autor ho descriu com : un mar de plaques de glaç, en constant moviment. Un dels paisatges gelats més imponents del planeta.
- Hi ha una entrada titulada 8 paisatges on hi creixen plantes estil ALIEN. Vol dir plantes molt curioses. Per exemple, una flor que pesa 11 quilos i que creix en boscos d'Indonèsia o bé el parc on hi ha les sequoies més altes dels Estats Units ( Parc Nacional de Humboldt Rewoods i s'hi van rodar algunes escenes de La Guerra de les Galàxies ( simulava la Lluna d'Endor).
- Ara bé, si això d'anar tant lluny, fins al Japó o a Groenlàndia, no us ve de gust, no patiu. Podeu consultar, per exemple, una entrada que es titula 5 pobles de Catalunya congelats a l'Edat Mitjana. Són Peratallada, Rupit, Besalú, Monells i Pals.
Sigui on sigui on vulgueu viatjar, segur que trobeu una entrada que hi fa referència i que us ajuda a visitar llocs increïbles i que se surten del que és convencional.
--
- El bosc submergit del que us parlava el trobem a la mateixa pàgina.
- El bosc submergit del que us parlava el trobem a la mateixa pàgina. . Diu que quan tenia 8 anys i tots els seus amics volien ser astronautes o davanters del Barça, ell tenia clar que de gran volia ser historiador. I aquí està, escrivint un bloc molt ben documentat. Als amants de la història els encantarà.
- Un article que parla de quan TARRACO va ser la capital de l'Imperi Romà.
- Més coses : resulta que a l'Uruguai hi ha una club de futbol que porta els colors de la senyera. Hi ha una explicació històrica al darrera.
- Sabíeu que Gustave Eiffel es va plantejar construir la seva torre a Barcelona i no a París?
- El bosc submergit del que us parlava el trobem a la mateixa pàgina.
- El bosc submergit del que us parlava el trobem a la mateixa pàgina. .
- El bosc submergit del que us parlava el trobem a la mateixa pàgina. .
L'escriu l'historiador
Coses que hi trobareu:
Entre els anys 25 i 26 abans de Crist l'emperador Octavi August i va viure. Per tant, va ser el moment de màxima esplendor de Tarraco.
Es tracta del Club Atlético Progreso, del barri de La Teja, un suburbi obrer de Montevideo.
Sembla ser que membres de la CNT van haver de fugir d'Espanya després de la vaga general de l'agost de 1917. Alguns d'ells van marxar a l'Uruguai. Allà van entrar en contacte amb el sindicat de picapedrers del país, que havien els fundadors d'aquest club de futbol.
Els picapedrers de l'Uruguai haurien acceptat que l'escut del club fos la senyera.
Eiffel va oferir el seu projecte a diverses ciutats, entre elles Barcelona. De fet, la seva idea era que la construissin per celebrar l'Exposició Universal del 1.888. L'Ajuntament de l'època, però, va rebre moltes altres propostes. La Torre Eiffel els va semblar “cara, estranya i poc integrada a l'entorn urbà". Així que ho van desestimar. Van escollir una altra construcció: l'Arc de Triomf (a càrrec de l'arquitecte català JOSEP VILASECA).
San Marino (Estat més antic del món), Banksy...
Un bloc amb molt de text, per dedicar-hi una estona tranquil·la i amb el qual s'aprèn moltíssim.
--
...del bloc de la revista de terror i fantàstic
Hi trobem crítiques de llibres i pel·lícules de terror (moltes de sèrie B) , però també fan recerca de notícies curioses :
- El projecte de l'empresa holandesa que vol crear una colònia a Mart.
- Expliquen què eren les FAN-TAS-MA-GO-RIES. Eren espectacles públiques que tenien molt d'èxit a finals del segle XVIII – inicis del XIX. Eren projeccions de criatures terrorífiques, que estaven pintades sobre plaques de vidre. Les projectaves en edificis abandonats. Hi habia gent que pensava que eren reals. D'altres ho anaven a veure com a espectacle ( una espècie de “casa del terror" de l'època).
A les zones agrícoles els capellans i els terratinents ho utilitzaven per espantar la gent. Si un pagès NO volia vendre uns terrenys, per exemple, se li apareixia un fantasma. Els pagesos NO coneixien l'invent de la llanterna màgica i s'ho creien.
- Parlen de l'argentí JUAN BAIGORRI VELAR. Suposadament va ser l'inventor de la
Deia que irradiava ones electromagnètiques que eren capaces de congestionar l'atmosfera i que provocaven que plogués. Els diaris de l'època en parlaven (voltants del 1940). Suposadament anava a un lloc, engegava la màquina i es posava a ploure (es podia escollir entre plugim o pluges torrencials). Diuen que els Estats Units li van voler comprar l'invent i que ell va dir que NO. Va morir en la pobresa i sense revelar com funcionava la màquina.
Quan parlen d'aquests temes ho fan amb força ironia.