El món a RAC1
Ara, de 8 a 12 h
El món a RAC1
amb Jordi Basté
En Directe
I després, de 12 a 13 h
La competència
amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau

Casablanca, la capital econòmica del Marroc

En Marc Serena ens recomana la ciutat de Casablanca, una ciutat menys exòtica i menys turística que altres ciutats del Marroc, però molt interessant arquitectònicament i molt cosmopolita.

Al Marroc se’n senten poc, d’africans. Ho relacionen amb el ser negre, ells se senten del Magreb, marroquins. Però vaja, la globalització esborra diferències i també hi ha McDonald’s, el que passa és que al Marroc tenen la fotografia del rei, a qui se li professa, per llei, un gran respecte.

No podem anar a Casablanca sense visitar la mesquita de Hassan II. És realment impressionant. D’entrada, molt recomanable pels oients skaters, perquè allà davant és on hi van a patinar. Però després recomanable per a tothom. De fet, diuen que és la única cosa visitable o turística de tot Casablanca.

L’islam tolerant que durant molts segles hi havia hagut al Marroc ara s’ha quedat substituït per un Islam retrògrad i, per exemple, hi ha persones a la porta que si intueixen que si ets estranger no et deixen passar. És una bestiesa, i molts musulmans s’avergonyiran de sentir això, perquè... qui és un home per privar a algú l’entrada a un temple de Déu? Però és així. No hi podeu anar pel vostre compte sinó que heu de fer-ho amb una visita guiada a les hores que us diuen.

La mesquita de Hassan II és molt recomanable visitar-la perquè és un disbarat, una de les mesquites més enormes del món. Té només 20 anys i va ser construïda per commemorar el 60è aniversari del rei Hassan II. Té un minaret de 200 metres i, a més, un làser molt potent que està enfocat en direcció a la Meca. A la nau central hi caben 25.000 persones, que no està malament però està lluny de la bogeria de la Meca, on hi ha capacitat fins a 4 milions de creients. Tot i això, a la mesquita de Casablanca, a dins hi cabria la Notre Dame de París sencera. Es diu que hi van treballar 6.000 artesans i va ser pagada per subscripció popular, tot i que hi ha hagut molta polèmica sobre això perquè realment va valer una fortuna a una ciutat on una quarta part de les persones viuen amb barraques.

Ara, al voltant hi ha cases molt pobres, miserables. La mesquita, en canvi, té calefacció al terra, terra radiant. I, el més impressionant, és descapotable. Es pot obrir segons convingui. A més, és una de les poques on homes i dones poden pregar junts. A dins de la mesquita han construït com unes gàbies de fusta on s’hi poden trobar les dones. Així uns i altres són el mateix espai però no es veuen.

El cinema Rialto

A l’Àfrica els primers cinemes van arribar ara fa 100 anys a Sudàfrica, que és la gran potència econòmica del continent. A Marroc van arribar més tard però a Casablanca n’hi ha uns quants dels anys 30, d’estil art déco fantàstics. El més recomanable és el Cinema Riálto i, si podeu, aneu-hi a veure una pel·lícula.

Si aneu a algun cinema com el Rialto fareu feliç també a uns romàntics que impulsen la campanya “Save Cinemas Morocco”, per evitar que desapareguin més cinemes i perquè es valorin com el patrimoni cultural que són. Reivindiquen que n’hi havia arribat a haver gairebé 300 i ara en queden menys de 30. També és veritat que hi ha centres comercials o complexos com el Megarama que igual projecten 10 pelis diferents, però igualment el pirateig està canviant el panorama.

El hammam

Abans hem parlat de la mesquita, doncs bé. L’ordre lògic seria primer, hammam i després mesquita. Molts marroquins van al hammam abans d’anar a la mesquita. A netejar-se, a purificar-se. Tota una experiència, semblant a l’ofuro japonès. La diferència és que a Japó tothom es despulla i aquí, pel què vaig veure, es portava un petit calçotet.

Tot i això a Marroc vaig notar més la sensació de calor, de vapor... Molt més masculí que al Japó. De fet, al Marroc ja veus homes i bigotis per tot arreu, per exemple, els venedors, i el Hamman no és una excepció. Si és un hammam popular, val un o dos euros, mentre que un dels que hi ha als hotels i d’alt estànding, pot costar-ne 10 o 20.

Es tracta d’entrar, despullar-se i esperar-se que et netegin i et facin un massatge. Jo hi vaig anar a primera hora del matí que hi havia sobretot gent gran. Al vestuari hi havia un senyor que anava recitant l’Alcorà mentre es canviava. Recordo que tot era de color verd, que és el color de l’islam, perquè diuen que a Mahoma li agradava

Un cop despullat camines per un terra moll, parets humides i que, en el meu cas, no feien molt bona olor. Llavors em va venir un senyor, em va començar llençar galledes calentes, em va passar un raspall molt bèstia que era per fer-me un peeling molt abrupte, pràcticament em picava en comptes de fer-me un massatge, i després galledes d’aigua freda.