I PER QUÈ BRASÍLIA?
Aquesta temporada tornarem a parlar de viatges amb el Marc Serena, aquest periodista de 30 anys que ja ha estat a 70 països i ha publicat dos llibres.
Els diumenges compartirà els seus racons predilectes del món. Avui, com que se celebra el Dia del Brasil a Barcelona, amb moltes activitats durant tot el dia al Port Olímpic, parlarem de la seva capital, Brasília.
La primera pregunta és: per què has escollit Brasília? El més habitual seria Rio de Janeiro, Sao Paulo, San Salvador de Bahia, les cascades d’Iguazú...
Tots són llocs excel·lents, però justament perquè aquests altres llocs gairebé que ja és un èxit assegurat si hi aneu, a Brasília cal anar-hi més informats.
I val la pena, perquè Brasília perquè és una ciutat única en el món que va aparèixer fa només 50 anys.
Ens recorda Canberra, la capital d’Austràlia...
Sí, perquè entre l’estira-i-arronsa de les dues grans ciutats que havien de ser capitals, van decidir construir una tercera del no-res. A Austràlia, entre Sidney i Melbourne, van decidir inventar-se Canberra.
A Brasil, entre Sao Paulo i Rio, van decidir crear al mig del país, del no-res, Brasília.
Van estar 150 anys parlant-ne, fins que s’hi van posar, i en tres anys van construir una ciutat que seria la capital, alterant fins i tot l’ecosistema de la zona.
Brasília és el somni fet realitat d’un home...
D’un arquitecte, Oscar Niemeyer, que va morir a finals de l’any passat als 104 anys i que va fer realitat la ciutat que somniava de cap a peus. És com si Barcelona fos només obra d’Ildefons Cerdà, que tot fos un Eixample, molt matemàtic.
El problema és que Brasília estava pensada per acollir un milió de persones i ja són dos milions i mig, en una àrea metropolitana de gairebé quatre milions.
A qui la recomanem?
Pels oients que us fascini l’arquitectura i l’urbanisme, no s’ho poden perdre. És un deliri considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Tinc curiositat per saber els oients que hi ha estat si troben que és una meravella futurista o una ciutat trista sense ànima ni història.
Què hi podem fer?
Avui parlem de Brasília, una ciutat que molts brasilers consideren avorrida, però que nosaltres recomanem...
És una ciutat difícil, que pot ser inhòspita. Sense cantonades, sense centre ni places. Plena de funcionaris, de les seus del poder polític i econòmic.
No hi ha turisme i costa trobar un allotjament assequible. Jo no me’n vaig sortir quan hi vaig anar i crec que no ha canviat.
Els que hi van a viure, la primera temptació que tenen és marxar-ne. De fet, això va passar amb moltes ambaixades, que van trigar anys i anys encara a Rio en comptes d’anar a Brasília.
El que ara canvia és que les activitats culturals i gastronomia van cada vegada a més. I ara, fins i tot, tenen, un famós per a tot el món, Kakà, exjugador del Real Madrid, que és d’una ciutat satèl·lit que hi ha als afores. On s’acumulen les persones amb un poder adquisitiu més baix, que són allunyades del centre.
Recomanes llogar un cotxe o una moto...A peu és gairebé impossible.
Exacte, s’ha d’anar motoritzat i així també es pot tenir el privilegi de circular per una de les avingudes més amples del món, l’Eixo Monumental. Els argentins diuen que la 9 de Julio de Buenos Aire és més ample, però la de Brasília no està malament perquè està formada per sis carrils i sis carrils.
Les esglésies de Brasília són impressionants...
Totalment, com la catedral, incomparable. Sembla com un ram de flors blanques gegants. A mi em recorda al Teatre Nacional de Catalunya, perquè el van fer per impressionar però no van pensar amb l’acústica. A la catedral de Brasília es fa molt difícil seguir les misses perquè l’acústica és terrible.
També hi ha l’església de Dom Bosco, que està feta amb 80 columnes de formigó que sostenen 7.500 de vidre de Murano de color blau elèctric, que fa que sembli que entris a un submarí gegant.
[caption id="" align="aligncenter" width="640" caption="La catedral"][/caption]
Brasília és com un museu a l’aire lliure...
Tot ple de construccions immenses obra de Niemeyer, aquest home que no li agradaven ni les línies rectes ni el capitalisme.
Un home que va fer tant la ciutat al seu gust que la va dissenyar en forma d’avió. Molt curiós tenint en compte que tenia pànic a volar. O sigui que mentre duraven les obres, ell anava i venia de Rio amb Cotxe, que és pesadíssim perquè són 12 hores.
Deixeu-vos portar, doncs, per aquesta ciutat artificial i, com que us sobrarà temps i és molt lluny de tot, podeu aprofitar per anar a una exposició, veure una pel·lícula al cinema o anar al teatre.
Marc Serena
Això va explicar aquesta setmana un dels seus ministres! Es veu que li agrada molt el món del motor i, quan està molt estressada, agafa la moto i marxa sense dir res a ningú, ni tampoc al seu equip de seguretat.
Sigui veritat o no, el què podeu veure és casa seva, el Palácio da Alvorada.. Com tot els grans monuments de la ciutat està fet per Niemeyer. Això també és una de les gràcies de la ciutat perquè tan la catedral, com la majoria de monuments i museus, són cosa seva, i la majoria són curiosament de color blanc. Res a veure amb el festival d'alegria i de colors que ens imaginem de Brasil abans d'anar-hi.
Marc Serena
No, s'ha de veure des de la distància, una mica com la Casa Blanca. Potser també ho fan perquè no se sàpiga gaire que hi ha, per exemple, una piscina olímpica climatitzada. Però no patiu, que quan se la venguin als russos ja veurem les fotografies.
A on si us hi podeu apropar més i fins i tot visitar-lo per dins són les seves oficines, Palácio do Planalto, que diuen que és una de les millors obres de l'arquitectura contemporània que es pot trobar al món.
Marc Serena
Si, hi ha analistes que diuen que després del Mundial de Futbol de l'any vinent i els Jocs Olímpics de Rio del 2016, Brasil és una bombolla que esclatarà. Qui sap.
Si voleu saber més del país sense gastar ni cinc, avui podeu anar avui al Dia del Brasil, on hi trobareu bona part de la comunitat brasilera de la ciutat, que es calcula en unes 40.000 persones.
Marc Serena
Marc Serena