La Xina és un país de 1.350 milions de persones, enorme, encara en vies de desenvolupament i cada dia més desigual... però a nivell macroeconòmic, va bé...
El país creix i s’ha convertit en un gran potència mundial equiparable als Estats Units.
Xina és al capdamunt de molts rànquings:
- D’entrada, és el país amb més turistes. El nombre de xinesos amb ganes de veure món cada vegada és més grans. O sigui que cada vegada veurem més xinesos a la Sagrada Família.
- Les seves ciutats també estan experimentant creixements en totes les dimensions. D’entrada, de població. Perquè molta de la seva població rural hi va a viure. I, després, perquè les ciutats xineses cada vegada desperten més interès i són més visitades.
Suposo que molts dels nostres oients coneixeran Pequín, la capital, o Shanghai, les seves dues grans ciutats. Però avui volem conèixer Hangzhou...
És una ciutat amb menys d’una hora en tren de Shanghai. Vas amb un tren que arriba als 350 quilòmetres per hora, res a veure amb el rodalies que tenim nosaltres. Per tant, en un moment ens trobem a aquesta petita ciutat de l’est de la Xina, de només 9 milions de persones.
Què és el millor que hi podem fer?
- Totes les atraccions es troben al voltant del seu llac. Als xinesos els agrada tant que diuen que al damunt nostre hi ha al cel, i a la terra hi ha Hangzhou
- És un llac 4 o 5 vegades més gran que el de Banyoles. Al voltant del qual tot és verd, muntanyetes, temples, llocs d’interès cultural, petits camins per on passejar, botiguetes on comprar te o productes fets de seda... És un petit respir de pau i tranquil·litat que poques ciutats xineses tenen. Moltes d’elles s’han convertit en formigó, gris i contaminació. De fet, a Hangzhou no tot és verd, hi ha també un barri completament tecnològic que poc té de tradicional.
- És un llac que des de fa un parell d’any és patrimoni de la Unesco, s’hi pot llogar una bici, recórrer amb una barqueta...
- Si hi aneu amb una persona xinesa us donarà a conèixer les llegendes que s’hi expliquen, o els poemes que s’han escrit sobre el llac. Trobar-hi una persona xinesa és fàcil. Fins i tot massa perquè els dies de festa està completament plagat de gent per tots costats, que gairebé és difícil de moures-s‘hi.
- A més, cada vegada hi ha més xinesos que parlen una mica d’anglès. Pel què us pot ser més fàcil d’entendre-us.
Per tothom és sabut que els xinesos s’ho mengen tot. És per això que si ens deixem endur per la seva gastronomia, és fàcil que ens emportem alguna sorpresa.
En l’últim viatge que he fet a la Xina he acabat dinant i sopant bastant amb xinesos. El que més els agrada és el Hotpot. És a dir, posen al mig de la taula un foc amb aigua bullent amb algunes salses, i allà t’hi vas coent tu mateix el menjar que vols. N’hi ha a gairebé totes les ciutats i tot sovint estan oberts les 24 hores.
He de dir que a la televisió sempre surt la passió dels xinesos per menjar coses molt estranyes de l’estil penis de burro o penis d’ovella. De fet, hi ha un restaurant a Pequin que surt sovint a les televisions de tot el món només especialitzat en aquesta part del cos. També hi ha coses com abelles fregides i sopes de sang de pollastre i d’ànec.
A cada lloc hi ha les seves especialitats i a Hangzhou he trobat:
- que els agraden bastant els cues de porc, cuites amb sal. Per acompanyar una cervesa.
- llengües d’ànec. Un platet només amb això
- l que potser és més típic de Hangzhou són les gambes borratxes. Et porten un plat de gambes vives a les que els acaben de llançar un licor fortet i s’estan morint mentre arriben a la taula. Acaben d’anar fent els últims moviments. Llavors és el moment de menjar-les, mig atordides.
Ells s’ho mengen amb molta confiança, tot i que hi ha experts que diuen que no hi ha diferència de gust entre menjar-se-la mentre es mor a la teva boca o ben cuinadeta. I que pot tenir algun risc per la salut.
Quelcom més normalet...
A veure, hi ha també un altre plat típic de Hangzhou que agrada molt que és el pollastre cuit en fang. El protegeixen amb fulles de lotus, hi posen fang.. el couen.. i diuen que així queda més deliciós.
Ja sabeu que els xinesos tenen una capacitat per imitar increïble. I compte, perquè han començat amb els castells i poden acabar sent millor que les nostres colles!
És en aquesta ciutat on hi podem trobar la colla dels Xiquets de Hangzhou. Van veure la idea a l’expo de Xangai, els va agradar i ara en una empresa tèxtil han començat a fer castells amb el suport de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Són ambiciosos, disciplinats i volen acabar l’any havent fet castells de vuit pisos.
Doncs la veritat és que amb això ha de ser difícil de dir perquè a la Xina porten un ritme de treball tan frenètic, que fins i tot un festiu té un concepte diferent:
- als caps de setmana i els dies festius tot està completament obert, no hi ha gairebé descans per a molts treballadors
- els festius se solen recuperar treballant el cap de setmana.
--
Agraïm la col·laboració en aquesta secció a , creador del web d'actualitat internacional