"DEPERO. i LA RECONSTRUCCIÓ FUTURISTA DE L'UNIVERS".
La Pedrera, Passeig de Gràcia: Fins el 12 de gener. 3€
Aprofiteu! Amb l'excusa de presentar-nos una de les figures del moviment, es parla d'ell, i de fet, una possible crítica és que es tarda bastant a arribar al protagonista, la introducció és molt llarga, molt ben documentada, però el personatge té punts de genialitat que es podrien haver explotat més. És el primer cop que es dedica una expo d'ell en tot l'estat espanyol.
- Potser el personatge no el coneixeu, però coneixeu les ampolles petites de Campari, en forma de con, que se n'ha fet una làmpada, doncs és, l'ampolla, un disseny d'ell. L'ampolla no hi és, tot i que sí hi ha cartells i altra publicitat feta per Campari.
- Però despista una mica que el primer que trobis és un quadre de Giacomo Balla
- Futurisme: el moviment que adora les centrals elèctriques, fàbriques, transatlàntics gegantins, trens bala, i que vol reconstruir un univers amb tot això de cavalls-bici d'acer i flora mecànica sorprenent.
- No és només un moviment plàstic, sinó també literari i abarca moltes altres disciplines, i sobretot ideològic. I Depero és justament això: pintor i escultor, però també arquitecte, escriptor, dissenyador gràfic, publicista, escenògraf i dissenyador de moda, aplica l'estil a la vida, com preconitzava el moviment.
- Itàlia ha estat durant períodes, com el Renaixement i aquí torna a ser un moviment 100% sorgit del país, i que alaba un nacionalisme italià.
- 20 febrer 1909: el manifest futurista de Marinetti apareix publicat a la primera plana de Le Figaro per Marinetti, on es nega el valor del passat i es reivindica el futur, s'exalta la modernitat, el poder de la màquina i la tecnologia. La idea de progrés s'associa al moviment i dinamisme, canvi i transformació.
- Volen representar sensacions: el moviment, l'espai, el temps, la velocitat, el ritme vertiginós! (Santa Velocità i Santa Simultaneità) i per tant, l'objecte és un nucli d'on surt una força, unes forces centrífugues, i tot junt crea un objecte ambient com una unitat. Com diuen ells "dotar d'esquelet i carn l'invisible, impalpable, imponderable i imperceptible".
- feien caligrames i li deien "parole in libertà". De fet, el nom dels quadres ja són poemes per ells mateixos, com "el que m'ha dit el tramvia" o "Estudi per a Elettricità", o fan referència a conceptes com "simultaneïtats giroplàstiques" o "Paesaggio di rumori di guerra" (Paisatge dels sons de la guerra)
- Hi ha molt info i obres d'altres artistes com Boccioni, el de la moneda de 20 cèntims (formes úniques de la continuitat en l'espai) que es va allistar a la guerra. I molts esboços de gratacels... ells ho van somiar i els xinesos o a Malaisia ho han fet. Literalment dèien en els manifestos sobre la guerra "nosaltres volem glorificar la guerra que és l'única higiene del món, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels anarquistes, les belles idees per les quals mes mor".
- ELL: junt amb Balla es fan una línia a part. Crea Complesso plastico motorumorista: motosorollosos. Els títols són: "complexe plàstic colorat amb estrèpit i velocitat, o amb dansa i alegria". Van a la recerca d'una obra d'art cridanera, frunzidora, fumejant, inquieta. Que a vegades poden semblar invents del TBO.
- Va acabar fent uns vestits plàstics, i al final unes titelles. Va fer uns balls plàstics i va estrenar-ho en un teatre, amb coreografies de flors màquines, uns calidoscopis de llum, color i so, però al final, es va adonar que el millor era fer directament titelles, com robots, perquè pogués tenir més llibertat en el vestuari i més sentit geomètric.
- El 1916 el responsable dels ballets russos Diaghilev li va encarregar l'escenografia i 40 vestits plàstics de formes geomètriques i mecànique per fer el Cant del Rossinyol d'Stravinsky. Al final el 1982 ho va fer la tele suissa.
- Es va traslladar a la seva zona natal i va crear una casa d'arte. Taller d'artesania artística: mobiliari, teixits, disseny d'interiors de Bars com el Grand Hotel Bristol o el Cabaret del Diavolo, un soterrani d'un hotel de Roma.
- Lluien unes armilles futuristes
- Els cartells: va treballar molt en publicitat i va ser a posteriori que va fer el manifest d'art publicitari futurista. Ell creu que el cartell és la imatge sagrada dels productes i que els pavellons són els temples, que també en va dissenyar. Dèia, i no s'equivoca, "que l'art del futur serà fortament publicitari, perquè està obligat a la síntesi i perquè no és un art sepultat als museus, sinó que està en el món real. Exalta la genialitat del producte i l'empresa, un factor que crea art pur i ultravertader, modern.
- Part final, la seva estada a Nova York. Ni nus ni paisatges, portades de revistes com Vogue o Vanity i la gran metròpoli.
.
BAD HABITS. Joan Cornellà i Angela Dalinger.
Galeria Cosmo, fins al 30 de gener. (Enric Granados, 3) obren fins tard.
- Igual que fa unes setmanes parlàvem de la Galeria Mitte, que tan us agradaria perquè té la seva cafeteria restaurant, doncs en el cas de la Cosmo és semblant. De fet, hi ha art per tot arreu, i és a la part interior on trobes aquesta exposició doble.
- Una expo plena d'humor negre i critica mordaç a la societat contemporània. Retraten l'absurd de moltes situacions.
- Dalinger: Alemanya, dibuix infantil i poc equilibrat, com si fossin cases de nines. Les que més m'han agradat són les erupcions volcàniques o les explosions d'avions. Detallista.
- Cornellà: còmics, pàgines d'històries de 6 vinyetes autoconcluents.
- Utilitza el gore com un recurs metafòric, un univers on la gent fa bogeries per poder seguir les normes, com tallar-se les cames i així poder aparcar... i sempre amb un somriure. Pot recordar a Daniel Clowes per com és de net, però quan ell escrivia al Jueves tenia un dibuix molt més detallista, ara és depurat i amb uns colors molt especials.
- Mox Nox és el seu darrer i tercer treball. Ha tingut molt èxit i reconeixement (abans "Fracasa Mejor" i el premiat "Abulio".
- Diu que no vol fer art directament polític, que no vol caure en el propagandisme, però és cruel. Políticament incorrecte i censurat. "fer el bé" pot apareixer com una absurditat a les seves històries. Juga amb el suïcidi, l'engany, i les nostres contradiccions, que sense voler fem coses horribles i fracassem diàriament, que vivim en una mena de deixalleria. Personatges no humans. Reflexiona al voltant de la mort.
L'entrevista a la revista BUTXACA
.
Pissarro
CaixaForum, fins el 26 de gener.
- Exposició clàssica i lineal, cronològica que bàsicament pretén acostar-nos a l'obra de Pissarro a través de 67 olis.
- Personatge important dins de l'Impressionisme, va redactar estatuts de la cooperativa d'artistes que van muntar totes les exposcions impressionistes, i ell va participar a totes. Cézanne deia d'ell que era humil i colossal. És el primer cop que se li fa una retrospectiva a l'estat espanyol.
- Estan endreçats pels escenaris on va viure, i hi ha un excés de paisatge que pot arribar a cansar, tot i la magnitud i el virtuosisme.
- En la majoria de quadres apareix una figura humana, petita i plàcida, que sembla posada bàsicament per donar escala a la composició, grandesa a la natura.
- En el catàleg de l'exposició hi ha quadres agrupats d'una altra manera, com l'ús del camí.
- Un dels elements més interessants és com es senten suggerits els impressionistes en general, pels accidents geogràfics, la pluja, la boira, la neu, són elements que afavoreixen la riquesa i els matisos d'un quadre. De fet, un quadre té molta més potència amb núvols. És una de les parts del quadre on més et recrees.
- Hi ha una tonalitat de verds, ocres i marrons, en la part baixa dels quadres, i de cop i volta, els cels, són una barreja de blaus, blancs, grisos, grocs, vermells, taronges... cada dia el cel és diferent, i tot blau de cop, com a la cançó de Huesca, és molt poc pictòric.
- Té quadres de Rouen com el seu amic Monet, que pintava la catedral en diferents moments. Amb ell es va refugiar a Londres a l'inici de les seves carreres, i visitaven museus i van tenir influència de Turner i Constable.
- Les seves pinzellades són les que acadèmicament posaríem d'exemple de l'impressionisme. Els quadres on són desendreçades, són els que em semblen més interessants, com "Dulwich College" o "El camí en pendent de la Côte-du-Jalet". Són pinzellades amb molta pasta, amb molt de relleu!
- Hi ha alguns retrats de dona, filla i criades.
- Etapa puntillista compartida amb Signac i Seurat.
- El més interessant és la darrera etapa on pinta ciutats. I sobretot les zones portuaries i ponts de Londres i Rouen, té quadres amb colors que semblen fets com els fa la televisió, a partir de tres colors un. Efectes de boira i fum. (Paris, Londres, Rouen, Dieppe i Le Havre)