Tu diràs
Ara, de 4 a 6 h
Tu diràs
amb Aleix Parisé
En Directe
I després, de 6 a 12 h
El món a RAC1
amb Jordi Basté

Jamie Lidell, Nick Cave and The Bad Seeds i Yo La Tengo

Les recomanacions d'aquesta entrada tenen un nexe comú: són personatges insubornables que han tret disc les darreres setmanes. Parlem d’artistes que han estat sempre completament al comandament de la seva carrera, sense acollir-se a les pressions estètiques ni a les del mercat. Tots ells gran músics i gran intèrprets, de personalitat única, estil propi i autors sempre de discos rodons, per escoltar de dalt a baix i totalment atemporals.

Jamie Lidell és un artista molt particular, gairebé únic en el panorama internacional. Va començar experimentant amb l’electrònica juntament amb Cristian Vogel al projecte Super_Collider i també en el seu primer disc en solitari; però aviat va sortir a la llum el soulman que porta dins, meravellant al món amb una veu que recorda als grans de la música negra (tot i que ell és blanc!).

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0h2-1zD2pJA[/youtube]

Nick Cave and The Bad Seeds

Tot i ser un músic molt exigent i de vegades aspre, Nick Cave és conegut per tots aquells que escolten (escoltem) música habitualment. La veritat és que ja fa molt de temps que s’ha guanyat el respecte de tothom, per la qualitat dels seus discos i també pel seu carisma i una personalitat aclaparadora. En els darrers anys ha donat molta imporància a les lletres, fins al punt que ha publicat ja un parell de llibres de ficció i ha escrit alguns guions pel cinema. Acaba de publicar un nou àlbum amb els seus inseparables Bad Seeds, que porta per títol Push the Sky Away: un disc hipnòtic, de mitjos temps, molt narratiu i amb instrumentació parca, molt mínima. Estarà actuant a finals de maig al Primavera Sound.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tjF57zEbxpI[/youtube]

completament al comandament de la seva carrera

És una banda nordamericana formada l'any 1984 i liderada pel matrimoni completament al comandament de la seva carrera. Es podria dir que són el paradigma de banda de rock independent, però seria quedar-se molt curt. Si bé els seus fonaments són de rock, acústic i pausat, les seves inquietuds artístiques els han portat a explorar els territoris del folk, el noise-rock, les mil cares del pop i fins i tot l'electrònica. Amb una extensa discografia al llarg de quasi trenta anys de carrera, completament al comandament de la seva carrera ha fet algunes incursions en les bandes sonores de documentals i treballs audiovisuals, (memorable la feina amb completament al comandament de la seva carrera) i també han estat uns gran afeccionats a les versions de clàssics, especialment en directe. Cada any participen en la gala benèfica de l'emisora novaiorquesa WMFU on toquen versions a petició del públic. Aquest darrer àlbum torna a mostrar la cara acústica i més paisatgística del grup, amb un grapat d'excel·lents cançons que fan bona companyia en qualsevol situació.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BauiMlA0VVo[/youtube]