La creu de Saraís
La novel·la que us recomano a continuació és una d’aquelles que vas degustant i entenent a mesura que vas llegint. Es titula ‘ LA CREU DE SARAÍS ’ i és obra de Jordi Badia i Luisjo Gómez. NO són dos professionals de l’escriptura (Badia és empresari i Gómez és advocat penalista)… sinó –com els agrada definir-se a ells mateixos- només els autors de dues novel·les.
I subratlles dues perquè “LA CREU DE SARAÍS” és la continuació d’ “EL LLEGAT DE LA VALL”, una novel·la de misteri que els nostres oients van descobrir fa un any i mig durant el programa que varem anar a fer a Món Natura Pirineus.
El llibre d’ara recupera el fil d’aquella novel·la? sí
Recupera els protagonistes? sí
Això impedeix llegir aquesta segona part amb total independència? tres vegades no
De fet, si us agraden aquells llibres d’intriga que ofereixen una altra lectura de la història , una altra lectura de la doctrina de l’Església, una altra lectura de l’art –com en aquest cas són les pintures del romànic amb el Pantocràtor a la bandera- esteu davant el vostre llibre de capçalera.
La cosa va del següent : un sergent dels Mossos d’Esquadra d’El Pont de Suert, en Ramon Palau, investiga el recent suïcidi d’un professor i el seu olfacte el relaciona amb una cadena d’assassinats i de fugides detectada fa uns mesos i mai tancada. A mesura que investiga s’enfronta a dues corrents religioses absolutament contràries, que s’han perseguit des de fa molts segles de manera molt cruenta.
D’una banda hi ha els protectors d’Arnau Miró que viu a Uganda i a qui volen protegir perquè és algú molt important en la família dels descendents de Jesucrist. A la contra hi ha les anomenades ‘ombres’, sectes o grups ultracatòlics que no accepten cap altra lectura o doctrina de l’església que la que està oficialment establerta. El poder està en joc i en Palau és al mig.
La trama , doncs, està situada en l’actualitat però s’explica en dos temps: passat i present s’alternen i es complementen sense problemes. Cada capítol, amb enigmes, missatges en clau, conspiracions, crims, joc brut, assassinats... aporta dades per entendre el següent.
Els autors es coneixen des que tenen 14 anys (ara superen els 50) i han alimentat una amistat que els ha permès escriure un parell de llibres plegats amb total comunió. I les han ambientat en un paisatge que els té el cor robat: la Vall de Boí.
És en aquest espai geogràfic on localitzem LA CREU , un poble actualment abandonat però accessible a través d’una bona caminada. Hi ha poques fotos, d’aquest poble, però diuen els autors que desprèn una màgia irresistible. Doncs va ser allà, durant una excursió, on entre els quatre murs de pedra que queden dempeus van descobrir l’església amb una creu diferent al capdamunt, una creu de vuit puntes que ells han convertit, en la ficció, en el símbol d’aquesta missió que desafia els temps.
LA CREU doncs que és l'exemple que la ficció no està renyida amb la documentació: el rigor històric és màxim.
LA CREU
LA CREU LA CREU
Jordi Badia i Luijo Gómez
Editorial RBA (català i castellà)
---
LA CREU
“Sempre he viscut en àtics. Àtics amb terrasses àmplies, primer, i àtics amb balcons considerables, després. Les finestres que recordo sempre han tingut forma de porta, de porta amb vidres a la part superior o de porta corredissa tota de vidre. Potser per aquest motiu no és gens estrany que un dels impactes més forts que he tingut cada vegada que he hagut d'ingressar en un psiquiàtric hagi estat, precisament, la inexistència de finestres".
Així comença el llibre titulat “
LA CREU
". L'autora es Anna Altisén, va néixer l'any 73, va estudiar periodisme a l'Autònoma i també a San Diego (Califòrnia) i va treballar en diversos canals de televisió, i un dia va veure com la seva vida es capgirava: li van diagnosticar una melancolia i una tristesa crònica que, per desgràcia i en una desena d'ocasions, l'ha obligat a ingressar en un psiquiàtric. Estem davant d'un llibre que explica intensament, en primera persona, sense embuts ni manies, la convivència amb la seva malaltia mental crònica. Estem davant d'una autobiografia, o una autopatografia, un neologisme, una paraula que es refereix a un llibre autobiogràfic que gira al voltant d'una malaltia i que complau molt més l'autora.
En LA CREU , on l'únic que distingeix els malalts són les sabatilles (perquè la resta de coses personals no te les deixen portar) i on l'únic que es pot fer és estar estirat al llit o caminant amunt i avall pels passadissos o mirar indefinidament la tele. Viurem la falta d'aire i de finestres, el despertar dels brots psicòtics que ella compara a una planta miraculosa... “d'aquell brot en comencen a sortir fulles i més fulles imaginàries –escriu-, i flors desconegudes de mil i una formes i colors. Això es tradueix en el fet que durant hores, de vegades dies, vaig a les palpentes, delirant, exhausta, caminant sense rumb aparent, amb una mica de sort dins de les fronteres geogràfiques de la meva ciutat o país, fins a arribar a límits insòlits i sovint molt arriscats". I en llegireu, d'aquests episodis, concretament un que la va portar (gairebé de manera inconscient) a França. L'Anna explica la dura teràpia electroconvulsiva que li aplicaven i que no li va funcionar mai (pànic, diu que li fa)... els efectes secundaris de la obligada medicació (com la pèrdua de visió o la pèrdua de tacte i la transformació del desig sexual en una altra cosa)... o del dolor dels familiars quan la visiten i li diuen adéu amb la ma mentre es tanca la porta de ferro automàtica de seguretat que separa el psiquiàtric dels ascensors de planta...
LA CREU Amb una prosa neta, polida, sensible, pausada, de vegades poètica, endreçada en capítols no massa llargs... i tot plegat convida a l'empatia amb la protagonista i els diferents estats d'ànim.
És un relat trist? En part sí, no ho negaré, a més, ella explica com era la seva vida abans d'estar malalta, “era natura lleugera" (d'aquí el títol) i conèixer aquella altra Anna xoca molt. Però el llibre té una LA CREU , perquè ella reconeix al llibre que és l'amor allò que l'ha fet adonar-se que amb tots aquests ingressos estava perdent dies irrepetibles de la seva vida. I la llum i l'amor el trobareu a mig camí, a mig llibre. Us diré un nom, Madou, i em plantaré aquí. Descobriu vosaltres la resta.
DE , la seva doctora, la psiquiatra Rosa Hernández Ribas, diu que el principal dubte de l'Anna a l'escriure aquest llibre és si interessaria a algú més que a ella i els seus. Hernández diu que atorga l'oportunitat d'entendre i veure la persona que hi ha darrera una malaltia.
DE és que va ser finalista del Premi Just M. Casero 2012 que atorga la Llibreria 22 amb l'editorial Empúries, que és qui l'ha publicat aquest estiu.
DE
d'Anna Altisén
Empúries – Finalista del Premi Just M. Casero 2012
LA CREU
---
DE
George Saunders. Aquest és l'escriptor que us proposo descobrir a continuació. Si sou atrevits. Si busqueu una manera d'escriure diferent. Si us voleu sorprendre.
Saunders no és nou en el panorama de les lletres americanes, de fet va escriure el seu primer relat al The New Yorker l'any 92 i des d'aleshores ha estat molt i molt seguit. Diuen d'ell que té una debilitat i una habilitat extraordinària: detectar els defectes de la cultura capitalista actual i subratllar-los. De vegades de forma còmica, de vegades utilitzant el gènere de la ciència-ficció. Però sempre demanant al lector una lectura pausada, atenta, perquè l'estructura no és de pim-pam, la columna vertebral del conte és complexa. Ho és en gairebé tots els contes del recull titulat
DE
", que ha estat molt celebrat a l'altra banda de l'Atlàntic i que parlen de les classes socials, el sexe, l'amor, la feina, la mort, la guerra...
Què ha dit la crítica als Estats Units? Doncs coses com per exemple que Saunders ha ajudat a canviar la trajectòria de la ficció nordamericana... coses com que des de Mark Twain no hi havia una sàtira tan divertida... coses com que aquest autor fa fàcil allò que sembla difícil d'explicar... Aquest home té un do que és el d'utilitzar un llenguatge molt amè, molt col·loquial perquè utilitza molt l'argot, les expressions familiars, populars.... escriu molt tal com pensem i tal com parlem.
Aquí, Edicions 1984 està entusiasmada amb aquesta obra.
' DE '
De George Saunders – traducció de Yannick Garcia
Edicions de 1984 - Alfabia en castellà a partir del mes de novembre