Al CCCB fins al 15 de setembre. 6€.
És una producció a sis mans, amb les de Jordi Batlló a Barcelona, que li ha posat un carinyo tremendo i que ha dedicat 2 anys de la seva vida en capbussar-se en la de Pier Paolo Pasolini. (Amb Alain Bergala i Gianni Borgnia, que el va conèixer personalment).
Està enfocat com la relació amb la ciutat de Roma, perquè ell en va filmar barris perifèrics, marginals i on s'hi parlen dialectes. L'exposició és plena de mapes. Intent: projecció tren, videos, finestres.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JzGbU47JuHs[/youtube]
--
Lita Cabellut. Trilogia del dubte.
Espai Volart, 2, de la Fundació Vila-Casas. Fins al 21 de juliol.
Influències clàssiques: Velázquez, per exemple al revistar el tema del papa Innocenci X (que va fer tràfic amb esclaus musulmans i va fer la vista grossa a crims contra la humanitat), un papa en el que també es va inspirar Francis Bacon a la sèrie Screaming Pope.
--
Lo social y lo humano , de Francisco Ontañón
A la galeria Valid Foto, fins al 29 de juny.
Un tipus de fotografia molt testimonial d'una època del franquisme, estem acostumats a veure-la, no és nou per nosaltres veure monjes, dones amb trajades amb nens pobres al costat, una família sencera en mobilette. Això passava a Espanya de finals dels 50, una Espanya tancada. Època de tecnòcrates i falsos canvis: les multituds al futbol, els banyistes a la Concha, però era un petit divertimento permès perquè no explotés l'olla express.
Fotos de Franco en barberies, fotos de la transhumància (Sòria 1963) un remolc per fer trasllats "se acen portes", gos, matalàs. Un tipus d'imatge que ara ens sembla bucòlic, nostàlgic, però que puc assegurar que els que ho van viure, aquesta pobresa no sempre la vivien amb la sensació d'ara, amb l'exotisme que ho vivim. Una iconografia que al final, per mi, acaba sent gastada: el nen de barri marginal amb la pistola. O el tema dels boxejadors i els toreros, la cabra i el burro dels gitanos, les putes del barri xino.