Avui intentarem que sortiu del tobogan quàntic que se´ns menja el temps al desembre i recomanarem llibres per llegir a poc a poc. Són reposats, contemplatius, nostàlgics, però cap d´ells lent.
1. Kitchen de Banana Yoshimoto.
Un llibre delicat i dolç que aborda el tema de la soledat i la mort. Passen coses, i coses força grosses... però hi ha una calma en la mirada dels personatges i en el ritme de les paraules que se t'enganxa. Tres personatges es troben compartint apartament, cadascú amb la seva història. I, incomprensiblement, tot això no és una enorme paranoia, sinó un relat dolç, molt sensorial, molt nostàlgic i estranyament tranquil·litzador.
Autor: Banana Yoshimoto
Any de publicació: 1988
Maridatge: té negre i pastís de poma
T'agradarà si t'agrada: l'escena del tramvia del viatge de Chihiro
Una cosa que mola saber: No us ho creureu, però Banana Yoshimoto, en realitat no es diu Banana, sinó Mahoko. Hi ha dos bons motius per al pseudònim. El primer: que és volgudament androgin. El segon: que li encanten les grans flors vermelles dels plataners.
Spoiler: La darrera paraula del llibre és “món”.
2. El Desert dels Tàrtars de Dino Buzzati
Un llibre sobre tot el que passa quan durant molts anys no passa res de res. A més terrorífic et sembli, més fascinant et semblarà. Què té de terrorífic i de fascinant? Doncs que passa en un lloc terrorífic i fascinant: La fortalesa Bastiani, un emplaçament militar enmig del no-res que vigila una frontera que ja no existeix. Els personatges es passen el llibre sencer i la vida sencera esperant un atac tàrtar. Un atac del que no hi ha senyals, ni precedents... De fet ni tan sols hi ha constància que els tàrtars hagin existit. I tot i així, esperen. Voluntàriament i amb convicció cega. És increïble perquè l'acció del llibre és, principalment, narrar com No Passa Res de Res a la fortalesa.
Autor: Dino Buzzati
Any: 1940
Atrapat en el temps explicat per Kafka
mistela. De vegades és un llibre amarg i no està de més contrastar amb alguna cosa dolça per veure a glopets petits.
Una cosa que mola saber: La portada original del llibre és un quadre pintat pel mateix autor. Mostra un oficial invisible (només li veiem la roba) i a fons, enmig del desert, un minúscul cavall negre.
Spoiler: la darreres paraules del llibre és: “Després, dins la foscor, sense que ningú no el vegi, somriu."
3.
Home lent és un llibre sobre fer-se gran, un llibre d'una persona que es veu obligada a començar a anar a poc a poc. Està escrit en un equilibri molt complicat entre anar al gra i cuidar la prosa. No estalvia el dolor del protagonista, però tampoc s'hi recrea. Parla de la vida quotidiana, però passen moltes coses importants... L'amic J. M. Coetzee es diu en realitat John Maxwell Coetzee, és un senyor sudafricà nacionalitat australià i quan escriu fa total i completament el que li dona la gana. Llegiu-vos Home Lent si necessiteu frenar perquè és precisament el que es veu forçat a fer el protagonista: frenar quan perd una cama en un accident de bici, gairebé fregant els 60 anys. Llegiu-vos Home Lent si us acabeu d'enamorar de qui no toca i us és ben igual el que digui tothom. Llegiu-vos Home Lent en general, perquè és un llibre que mola molt i que no parareu de recomanar mai.
Autor: J. M. Coetzee
Any de publicació: 2005
Maridatge: una copa de pureta: brandy o cognac cars en got ample
la serie Six feed under d'Allan Ball
Una cosa que mola saber: La tercera novel·la de J. M. Coeetzee es diu “Esperant els bàrbars" i és precisament un homenatge al Desert dels tàrtars de Dino Buzzati!
Spoiler: les tres darreres paraules del llibre són... “Esquerra, dreta, esquerra".
4. A la anti-recomanació d'avui,
Però també tenim la versió infantil de El Secreto,
I fins i tot la segona part: