NO MÁS PLATOS DE MAMÁ
Editat per Plaza y Janés
Conté:
• Receptes de tres nois joveníssims els responsables del Blog "No más __ de mamá". www.nomasdemama.com, que van començar a gaudir de la cuina durant un Erasmus.
• Si hi entreu veureu quina mena de plats preparen i, sobretot, l'estètica cuidada que mantenen sempre. De vegades presenten la recepta, sempre acompanyada de la fotografia, i de vegades el vídeo pas a pas. Són plats:
o Inspirats en receptes de tota la vida o creacions de cuiners, amb un toc o variació que els fa diferents de la versió original.
o Es tracta d'un llibre molt visual, on fins i tot els índexs, que són temàtics, es construeixen a partir de fotos dels plats.
o Cada recepta va acompanyada d'una proposta musical per poder cuinar amb banda sonora.
.
Continuem amb un llibre que
... m'agrada per les 100 receptes que proposa: senzilles, innovadores i amb un toc d'originalitat.
- El responsable és el periodista gastronòmic Pau Arenós:
HECHO EN CASA
Ediciones B
- La forma de cuinar aquest receptari ha estat la següent: En Pau preparava les receptes per als seus fills i les fotografiava just abans que se les cruspissin.
- No hi ha estilisme ni recursos més enllà dels filtres que proporciona instagram.
- El llibre és ple de bones idees, explicades amb sentit de l'humor i bons comentaris.
.
COCINAR CON HIERBAS DE MUCHAS MANERAS
Karin Leiz, il·lustracions de la seva filla, Juliet Pomés.
RBA
És un llibre:
- molt cuidat,
- més de 450 receptes
- les herbes aromàtiques (com l'alfàbrega), saboritzants (com la ruca) i alguns condiments d'origen vegetal (fruits i arrels, com les tàperes o el gingebre)
L'autora, d'ascendència alemanya, és també la responsable d'un altre llibre "las verduras de muchas maneras", i ha realitzat una recerca exhaustiva per tal d'oferir moltíssims recursos a partir de les herbes. Per cadascuna d'elles proposa: varietats, propietats, aplicacions, consells de compra, conservació, preparació i cocció (de vegades, l’aroma s’esfuma!)
Tota mena de receptes: les herbes en amanida, en apertitius i pica-piques, amb ous, amb peix, amb carn…amb verdures, com a salsa, i en format de postres.
.
- La forma de cuinar aquest receptari ha estat la següent: En Pau preparava les receptes per als seus fills i les fotografiava just abans que se les cruspissin.
-
No hi ha estilisme ni recursos més enllà dels filtres que proporciona instagram.
- El llibre és ple de bones idees, explicades amb sentit de l'humor i bons comentaris.
- La forma de cuinar aquest receptari ha estat la següent: En Pau preparava les receptes per als seus fills i les fotografiava just abans que se les cruspissin.
- No hi ha estilisme ni recursos més enllà dels filtres que proporciona instagram.
- El llibre és ple de bones idees, explicades amb sentit de l'humor i bons comentaris.
- Presenta una cuina hedonista, que va anar recopilant a base de preguntar als proveïdors, d'indagar, de no quedar-se satisfeta amb explicacions vagues o imprecises.
- Les receptes, que ella va escriure pensant en un públic americà que no coneixia la cuina francesa, són d etalladíssimes, i el llibre es molt organitzat:
- Són 800 pàgines i escaig de receptes.
- Un exemple de fins a quin punt és perfeccionista a l'hora d'explicar els plats el tenim en la preparació de la truita. Calen més de dues planes per explicar-ne els rudiments, i fins a 8 per explicar, pas a pas, les dues 2 versions: brouillée i rulée, de la truita a la francesa. (ho podeu veure buscant per internet “julia child cooks an omelet".
Debate
Molts oients recordaran la pel·lícula Julie & Julia, on una bloguera decidia consagrar un any sencer a cuinar totes les receptes del llibre de la Julia Child, una americana que després d'aprendre cuina de Le Cordon Bleu, a París, va ensenyar les bases de la cuina francesa a milers de mestresses de casa de l'època.