Via lliure

‘Insensibles’ i ‘Un invierno en la playa’

Insensibles

Debut en el llargmetratge de l’hispanofrancès Juan Carlos Medina. El guió l’han coescrit el propi Medina i Luiso Berdejo, responsable dels guions de la primera i tercera part de REC i director de La otra hija. De fet la primera versió del guió la van escriure al 2004, i s’assembla molt al que avui és la pel·lícula. Medina sempre havia volgut escriure un guió a l’entorn de com el dolor pot influir en l’existència i les condicions de l’ésser humà, i va ser llavors quan van sentir parlar de la síndrome de Nishida o d’insensibilitat, una malaltia congènita molt poc freqüent. Això li va inspirar la qüestió: què passa si els nens creixen sense sentir dolor? I va començar a investigar a arxius mèdics: allà va ser quan va trobar que els nens que patien aquest desordre tenien una tendència a l’automutilació, eren agressius i la seva esperança de vida era més aviat curta.

Un terrible accident de cotxe destrossa la vida del David, un important neurocirurgià. En ell mor la seva xicota que estava embarassada, encara que per sort, poden salvar el nadó. I encara que ell no surt gaire mal parat, en uns exàmens posteriors els metges descobreixen la presència d’un limfoma molt avançat, i l’única manera d’aturar-lo és amb un trasplantament de medul·la òssia. Com els seus pares són vius i són les úniques persones compatibles, els visita per demanar-los ajuda, però aquests li confessen que no poden, ja que ell és adoptat. I no té més remei que endinsar-se en els seus orígens, malgrat tots els entrebancs que troba. Una investigació que el portarà al Pirineu, on als anys 30 hi va haver una generació de nens que eren insensibles al dolor físic i que van ser tancats en un vell hospital psiquiàtric on un doctor alemany va intentar ajudar-los. Però la Guerra Civil i l’arriba de Franco al poder acaben amb les esperances de sobreviure de tots ells, excepte d’un, el més especial de tots: Berkano.

Direcció: Juan Carlos Medina.

Intèrprets: Àlex Brendemühl, Juan Diego, Tomas Lemarquis, Ramón Fontserè, Derek de Lint, Sílvia Bel, Felix Gómez, Bea Segura, Lluís Soler, Irene Montalà, Ángels Poch.

–

Un invierno en la playa

Ddebut a la direcció de Josh Boone, qui després de treballar com a assistent de director i escriure diversos guions que mai s’han convertit en pel·lícula, ha vist fet realitat el seu somni. De fet, Boone va enviar el seu guió a la productora Judy Cairo, una veterana productora de films per televisió que es va passar a la pantalla gran amb Corazón rebelde, el film que va donar l’Oscar a Jeff Bridges. I el va enviar per correu i sense que hi hagués un agent pel mig, cosa que no és gaire habitual. I no només el va llegir, sinó que va decidir que fos el mateix Boone qui el dirigís per poder plasmar amb fidelitat tots els elements autobiogràfics que hi ha a la història.

Atenció al gran cameo que hi ha al film: ni més ni menys que Stephen King, encara que d’ell, només en podem sentir la veu.

Han passat anys dos des que es van divorciar, però en Bill, un veterà novel·lista, continua enamorat de la seva ex-dona, que el va deixar per un altre home. Ni tan sols la reconfortant amistat -i alguna cosa més- de la seva veïna l’ajuda. I ara només li faltava que la seva filla universitària, una jove al·lèrgica al compromís, hagi escrit la seva primera novel·la mentre ell fa temps que no en publica cap, i el seu fill adolescent, fan d’Stephen King i enamorat d’una companya de classe, també vulgui ser escriptor.

Direcció: Josh Boone.

Intèrprets: Greg Kinnear, Jennifer Connelly, Lily Collins, Logan Lerman, Nat Wolff, Liana Liberato, Patrick Schwarzenegger, Spencer Breslin, Kristen Bell.

Cinema: ‘Turistas’ i ‘Populaire’

Turistas
És la tercera pel·lícula del director britànic Ben Wheatley i la primera que s’estrena al nostre país. Tot va començar quan tots dos coincidien en un show de monòlegs anomenat Ealing Live, i un dia van començar a parlar sobre els seus orígens a la zona dels Midlands, de com eren les seves vacances i la seva vida, i llavors van ser quan van començar a parlar com aquests personatges. Van començar a portar-los als escenaris per anar-los polint, i van acabar fent un pilot per televisió. Però tots els canals els van refusar per ser massa negre. I va ser llavors quan va sorgir l’oportunitat de convertir la història en una pel·lícula.

La Tina és una dona introvertida que, després de la mort accidental del seu gosset Poppy, ha trobat l’alegria a la seva vida. Fa uns mesos que surt amb en Chris, un home introvertit com ella que ha decidit prendre’s un any sabàtic per escriure un llibre, i tots dos creuen que és el moment de fer el seu primer viatge plegats. Encara que es troben amb l’oposició de la mare de la Tina, que vol que la seva filla es quedi a casa amb ella i que és capaç de fingir una malaltia per aconseguir evitar que la Tina marxi. Però res pot evitar que els dos enamorats marxin amb l’estimada caravana Abbey Oxford, propietat del Chris, per iniciar un recorregut turístic per Anglaterra que inclou visites, diguem que pintoresques, a llocs com el Museu del Tramvia o el Museu del Llapis. Però aquestes vacances de somni s’acaben convertint en una odissea tacada de sang i mort.

Direcció: Ben Wheatley.

Intèrprets: Alice Lowe, Steve Oram, Eileen Davies, Jonathan Aris, Richard Glover, Monica Dolan.

–

Populaire

El director francès Régis Roinsard va descobrir al 2004 un documental sobre la història de les màquines d’escriure que tenia una seqüència curta on mostraven concursos de mecanografia, i va ser llavors quan va començar a escriure els primers esborranys del guió. Però es va trobar amb un problema: ara gairebé totes les escoles de mecanografia estan tancant. Sort que va poder trobar alguns dels campions que li van parlar de la pressió mental que havien suportat i les tècniques de desestabilització entre oponents.

Va haver una època en què ser secretària era el màxim al que podia aspirar una dona. Estem a la França de finals dels 50, i Rose Pamphyle vol fugir de la trista vida que porta a un petit poble, i el futur que li ha preparat el seu pare. Així que decideix buscar feina com a secretària, i gràcies a les seves habilitats amb la mecanografia, aconsegueix que Louis Echard, propietari d’una casa d’assegurances la contracti. Però ell vol fer d’ella una campiona de mecanografia. I qui sap si alguna cosa més…

Direcció: Régis Roinsard.

Intèrprets: Romain Duris, Déborah François, Bérénice Bejo, Shaun Benson, Mélanie Bernier, Nicolas Bedos, Miou-Miou, Eddy Mitchell, Frédéric Pierrot, Féodor Atkine.

‘R3sacón’, ‘El gran golpe’ i ‘Fill de Cain’

R3sacón

És la tercera (i pel que sembla darrera) pel·lícula d’aquesta trilogia que va néixer al 2009 i va continuar el 2011. Les dues primeres cintes van recaptar més de 1.100 milions de dòlars a tot el món.

Aquesta tercera part s’ha rodat a Los Angeles, Tijuana i Las Vegas.

Sembla ser que dos anys després en Phil, l’Stu i el Doug han sabut refer-se del seu darrer viatge/festa. Però d’aquell grupet hi ha un element que encara no madurat ni pensa fer-ho. És l’Alan, acostumat a fer el que vulgui sense importar-li què puguin dir d’ell, especialment des que ha deixat la medicació. Ni la mort del seu pare el pot fer canviar. És llavors quan la seva família i els seus amics els que volen ajudar-lo i el convencen per tal que faci una teràpia en un centre especialitzat. Quan tots quatre són de camí, de sobte, un camió els empaita i acaben al voral de la carretera.

Direcció. Todd Phillips.

Intèrprets: Bradley Cooper, Ed Helms, Zach Galifianakis, Justin Bartha, John Goodman, Ken Jeong, Heather Graham, Jeffrey Tambor, Melissa McCarthy, Gillian Vigman, Sasha Barrese, Jamie Chung, Mike Epps, Sondra Currie.

–

El gran golpe

És la pel·lícula més taquillera de la història de Corea del Sud: 14 milions d’espectadors i 90 milions de dòlars recaptats només en aquell país. Ha estat dirigida per Choi Dong-hoon, responsable de Woochi, Cazador de Demonios.

Fa temps que la policia va darrera de Popie i la seva banda de lladres, i després de qualsevol robatori important, sempre són sospitosos. Després del seu darrer treball, el robatori d’una preuada peça, decideixen canviar d’aires, i accepten un treball a Macao a les ordres de Macao Park, un antic soci de Popie que va escapar amb uns quants quilos d’or i va deixar penjats a ell i a la Pepsi, l’amant de Macao Park en aquell temps i que també viatja cap a Macao, convidada per en Popie després d’haver sortit en llibertat condicional. L’objectiu és robar un valuós diamant, La Llàgrima d’Or, propietat ara d’una dona que passarà uns dies al casino més important de la ciutat i que el té ben protegit.

Direcció: Choi Dong-hoon.

Intèrprets: Kim Yun-seok, Lee Jung-Jae, Kim Hye-Soo, Gianna Jun, Simon Yam.

–

Fill de Caín

Debut en el llargmetratge del realitzador Jesús Monllaó Plana. Està basada en la novel·la Querido Caín d’Ignacio García Valiño. El film va comptar amb l’assessorament d’un expert a totes les seqüències on es veu una partida d’escacs, per tal que fins i tot el més mínim detall fos correcte. Va guanyar el premi a la millor òpera prima a la passada edició del Festival de Màlaga.

Des de ben petit, en Nico ha estat un nen conflictiu. El seu caràcter és ben estrany, malgrat tenir una intel·ligència superior als nois de la seva edat, i prova d’això és la seva afició als escacs. Ell odia al seu pare, i a casa seva hi ha una discussió rere l’altra. Així que els seus pares, Carlos i Coral, decideixen contractar un psicòleg infantil, en Julio Beltrán. En Nico no està disposat a posar-li les coses fàcils, però la seva afició comuna pels escacs pot ajudar en la seva teràpia. I per això el porta a l’escola d’un vell mestre que també ensenya la neboda del Julio, que és la campiona d’Espanya infantil. Però a poc a poc, en Julio descobrirà que en aquella família aparentment modèlica passa alguna cosa estranya.

Direcció: Jesús Monllaó Plana.

Intèrprets: Julio Manrique, Jose Coronado, María Molins, David Solans, Jack Taylor, Mercè Rovira, Abril García, Helena de la Torre.

‘Un amigo para Frank’, ‘Fast & furious 6′ i ‘The trip’

Un amigo para Frank, del director debutant Jack Schreier.

Es va rodar en 20 dies i amb 2′5 milions de dòlars de pressupost, una misèria si es compara amb la immensa majoria de films arribats des de l’altra banda de l’Atlàntic. El robot del film no és un robot com a tal, sinó una disfressa. Al seu interior hi havia una flexible i petita actriu i ballarina que fa 1′50 i que respon al nom de Rachael Ma. Va passar tanta calor dins la disfressa de robot que va haver de ser susbtituda per una altra persona durant dos dies per tal que es recuperés d’una insol·lació.

En un futur no massa llunyà, els robots formaran part de les nostres vides. De tots, excepte de la d’en Frank, un lladre retirat que darrerament té problemes de memòria, encara que no ho vulgui reconèixer, i que passa el seu temps llegint els llibres que amablement li recomana la Jennifer, la bibliotecària de la població on resideix. Qui sí ho saben veure són els seus dos fills, especialment en Hunter, ja que la Madison sempre està de viatge. Un dia en Hunter es presenta amb un robot que ha de cuidar d’ell, no només per fer les feines de casa, sinó sobretot per tenir cura de la seva salut, física i mental. En Frank s’hi resisteix, però l’altra opció és acabar a una residència, així que acaba acceptant-lo. I a poc a poc anirà descobrint el còmplice que mai ha tingut, i sobretot un amic en qui confiar.

Direcció: Jake Schreier.

Intèrprets: Frank Langella, Susan Sarandon, James Marsden, Liv Tyler, Peter Sarsgaard, Jeremy Sisto, Jeremy Strong.

–

Fast & furious 6

Aquesta és la quarta entrega de la saga que ha estat dirigida per Justin Lin, que es va incorporar a A todo gas: Tokyo Race. Ell mateix ha anunciat que serà la darrera que dirigeix, el que no vol dir que no n’hi hagi d’haver més. De fet, ja s’està preparant una setena part.

El rodatge del film s’ha repartit entre Londres, Glasgow i Liverpool, que han fet de la capital britànica; els cèlebres estudis Shepperton, també a Anglaterra, i les Illes Canàries, concretament l’illa de Tenerife, on es va rodar una espectacular persecució fent servir una autovia encara en construcció al sud de l’illa. De fet, en un inici, els productors del film havien apostat per Marsella, però la rebaixa fiscal d’un 38% per rodar a les Canàries va fer que la producció marxés cap allà.

Cent milions de dòlars són un argument prou contundent per deixar tot enrere i viure la vida. Aquests diners són els que van emportar-se Dom i Brian en el cop a Rio de Janeiro. Però malgrat tot, la frase que diu que els diners no donen la felicitat pren tot el seu sentit amb ells dos, ja que no poden tornar al seu país i han de fugir contínuament per tal que no els enxampin. Però se’ls presenta una oportunitat que no poden deixar escapar.

Direcció: Justin Lin.

Intèrprets: Vin Diesel, Paul Walker, Dwayne Johnson, Jordana Brewster, Michelle Rodriguez, Tyrese Gibson, Sung Kang, Gal Gadot, Chris “Ludacris” Bridges, Luke Evans, Elsa Pataky, Gina Carano, John Ortiz.

–

The trip

Es la nova proposta del director britànic Michael Winterbottom, responsable de films com Wonderland, 24 Hour Party People, Camino a Guantánamo, In This World, Un corazón indomable o Genova. La història del film parteix de la sèrie de televisió de la BBC que portava el mateix títol. De fet, la pel·lícula està feta a partir de seqüències de la sèrie que ell mateix va dirigir i que després ha muntat en forma de llargmetratge. Curiosament, els dos protagonistes, Steve Coogan i Rob Brydon, ja havien fet de sí mateixos a un film anterior del propi Winterbottom, Tristam Shandy: A Cock and Bull Story.

El còmic britànic Steve Coogan és contractat pel suplement dominical de gastronomia d’un diari per analitzar el menjar de sis restaurants del Nord d’Anglaterra. Un viatge que havia de fer amb la seva xicota. Però acaben de trencar i ella torna als EUA. Així que, com no vol fer el viatge sol, truca en Rob Brydon, un col·lega seu que és l’únic disposat a acompanyar-lo en aquest periple. Sis dinars, sis restaurants, sis dies plegats que poden ser molt llargs…

Direcció: Michael Winterbottom.

Intèrprets: Steve Coogan, Rob Brydon.

‘El gran Gatsby’ i ‘Kauwboy’

El gran Gatsby
Es la cinquena pel·lícula del director australià Baz Luhrmann, després de El amor está en el aire, Romeo y Julieta, Moulin Rouge i Australia.

Després d’acabar Moulin Rouge, Luhrmann va fer un viatge pel Transiberià. Ell pensava que seria una experiència molt romàntica i interessant, però en realitat no va ser així. En el seu equipatge portava un iPod amb dos audiollibres i un d’ells era El gran Gatsby. Va prendre vi i va començar a escoltar-lo al llit. Es va adormir, i quan es va despertar va mirar per la finestra, i va quedar enlluernat per la nit més màgica que havia vist a la seva vida. Va ser llavors, al bell mig dels boscos de Sibèria, quan va decidir que adaptaria El gran Gatsby.

Som a començament dels bojos anys 20, i Nick Carraway, un aspirant a escriptor, decideix deixar el mig oest americà per traslladar-se a Nova York, una ciutat per viure totes les experiències del món, on el jazz, la beguda i les festes estan a l’ordre del dia. Allà podrà viure la seva pròpia versió del somni americà, ara que ha acabat la Primera Guerra Mundial i tot és alegria i l’economia va cap amunt. De fet, allà viu la seva cosina Daisy, que està casada amb Tom Buchanan, un home molt gelós i a la vegada un faldiller. Serà en una de les moltes festes que s’organitzen en aquell moment on coneixerà en Jay Gatsby, un misteriós milionari que en el passat va viure una història d’amor amb la Daisy, i que munta les millors festes de la ciutat, on corre l’alcohol i assisteix la crème de la crème de la societat. Però no serà l’única persona que coneix: també es trobarà amb la Jordan Parker, una golfista amb al que iniciarà un flirteig, i amb la Myrtle Wilson, una dona casada que també caurà als seus braços. Què poc s’imaginava en Tom quan va arribar que viuria una història d’amors, enganys i traïcions com aquesta…

Direcció: Baz Luhrmann.

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Tobey Maguire, Carey Mulligan, Joel Edgerton, Isla Fisher, Jason Clarke, Elizabeth Debicki, Amitabh Bachchan, Jack Thompson.

–

Kauwboy

Es el debut al llargmetratge de ficció del documentalista holandés Boudewijn Koole. Conscient que el projecte podia suposar un punt i apart dins la seva carrera, Koole va voler cuidar molt el guió, i va estar durant cinc anys treballant-lo abans de donar la història a un productor. I quan va ser així, a través d’un projecte holandés de desenvolupament de talents, en poc temps va poder començar el rodatge.

La cinta va ser seleccionada per Holanda com a candidata a millor pel·lícula de parla no anglesa als Oscars d’aquest any.

En absència de la seva mare, Jojo viu amb el seu pare, Ronald, que treballa com a vigilant de seguretat. Un bon dia es troba un petit ocell, però com el seu pare no vol animals a casa, ha de mantenir-lo ocult a ulls del seu progenitor. Quan parla amb la seva mare per telèfon, prefereix no explicar-li res, ja que el petit ocell serà la sorpresa que li farà pel seu aniversari. Ara bé, haurà d’anar en compte amb el seu pare, molt afectat per l’absència de la mare del Jojo.

Direcció: Boudewijn Koole.

Intèrprets: Rick Lens, Loek Peters, Susan Radder, Cahit Ölmez, Ricky Koole.