Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: Versió RAC1 amb Toni Clapés16:00 - 19:00

i després Primer toc
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Blog

Tanquem el Canvia Lliure!

07/10/2014

Aquest dilluns 6 d’octubre Condis ha entregat els 500kgs d’aliments a la Fundació Rosa Oriol amb els que ha col.laborat a la cadena d’intercanvis solidaris del Canvia Lliure. Com sabeu, aquesta cadena era el leit-motiv d’una secció arrencada al setembre d’ara fa un any pel periodista Albert Vico dins del programa Via lliure. Consistia en oferir un producte, servei o experiència que, qui volgués, podia canviar per qualsevol altre producte, servei o experiència. Vam començar oferint una samarreta de RAC1 signada pels tots els presentadors de la casa i, al llarg de nou intercanvis, vam passar un ordinador de sobretaula, un lot d’objectes vintage, una hora de gravació en un estudi professional, un sitar de la Índia o un violí. Finalment la cadena de supermercats Condis va voler tancar la temporada donant mitja tona d’aliments a canvi d’un quadre pintat i signat per l´humorista Andreu Buenafuente. La consellera delegada del Grup Condis, Pilar Condal, ha fet entrega dels aliments a Sor Lucía Caram, responsable de la Fundació Rosa Oriol, aquest mateix dilluns. Tal com explica la germana, els propers dies es repartiran tota aquests aliments entre les famílies més necessitades que ajuda l’entitat.

DSCN2004

DSCN2000

DSCN1999

Mix de cuina

Receptes amb tomàquets, de la Mireia Carbó

19/07/2014

Coca Anne (’La cuina salvavides’, de la Mireia Carboó):

Ingredients,

1 làmina de pasta de full
150gr. de formatge Cheddar tallat en llesques fines
4 o 5 tomàquets, ben bonics, madurs però sencers al tacte
4 cullerades de mostassa (la Mireia recomana la tipus Dijon, és la que utilitzem).
Orenga o alfàbrega (nosaltres utilitzem orenga provinent de la Illa de Creta, “toma ya!”)
Sal

Preparació,

1. Escalfar el forn a 200 graus (amb l’escalfor de dalt i de baix).
2. Rentar els tomàquets i tallar-los amb rodanxes regulars de ½ centímetre, aproximadament.
3. Sobre la llauna del forn, posar un paper de forn o d’alumini untat amb una mica d’oli i col·locar la pasta de full. Punxar-la amb la forquilla per tal de que no es bufi.
4. Amb l’ajuda d’una cullera, escampar una capa fina de mostassa damunt de tota la pasta de full.
5. Sobre la mostassa col·locar el formatge cobrint tota la superfície de la pasta de full, i sobre aquest posar les rodanxes de tomàquet d’una manera endreçada i bonica.
6. empolvar amb una mica de sal i orenga.
7. coure al forn ja calent durant uns 20 o 30 minuts fins que la base sigui ben cuita.

.

AMANIDA DE BACALLÀ A LA VINAGRETA DE TOMÀQUET I XAMPINYONS

Ingredients per a 4 persones
- 1 enciam llarg o al gust
- 8 tomàquets madurs
- 400 g de bacallà esqueixat
- 100 g d’olives negres
- 250 g de xampinyons laminats
- Vinagre
- Oli d’oliva
- Sal
Elaboració
Renteu i talleu l’enciam i barregeu-ho amb el bacallà esqueixat i les olives negres.
Condimenteu l’amanida amb la vinagreta que aconseguirem ratllant els tomàquets amb per un rallador fi afegint oli d’oliva, sal, un rajolí de vinagre i els xampinyons laminats.

.

PENNE RIGATE AMB SALSA DE TOMÀQUETS CONFITATS, ANXOVES I TÀPERES

Ingredients per a 4 persones
- 400 g de pasta
- 8 tomàquets
- 2 alls
- 3 anxoves
- 1 cullerada de tàperes
- Oli d’oliva
- Julivert fresc
- Sal
Elaboració
Escaldeu uns minuts els tomàquets per tal de poder pelar-los amb més facilitat. Traieu-ne les llavors i talleu-los a octaus.
Peleu i talleu els alls a làmines fines. Piqueu les anxoves i les tàperes.
En una paella, poseu els tomàquets i els alls i cobriu-los amb oli d’oliva. Deixeu-ho coure a foc molt lent .
Quan els tomàquets s’hagin cuit formant una salsa homogènia, afegiu les tàperes, les anxoves i el julivert picat. Deixeu-ho tot junt a foc lent uns minuts més.
Bulliu la pasta en aigua abundant i sal.
Quan la pasta estigui al dente, escorreu-la i barregeu-la amb la preparació anterior i serviu-la de seguida.
.

SOPA DE TOMÀQUET I LLAGOSTINS
Ingredients per a 4 persones
½ pebrot vermell
1 pebrot verd
1 ceba
3 gra d’alls
1 kg de tomàquets de pera
200 gr. pa
1 l brou de pollastre
12 llagostins
menta fresca

Preparació del plat

Feu  un sofregit amb els gra d’ alls , la ceba i el pebrots.
Afegiu el tomàquet ratlls i sofregiu-lo uns minuts.
Una vegada estigui a punt incorporeu el pa, doneu unes voltes i incorporeu el brou. Deixeu-ho coure durant 20 minuts.
Tres minuts abans d’acabar  afegireu  la menta. Reserveu.
Serviu amb els llagostins bullits i pelats, i la menta picada.
Si voleu una sopa més fina passeu-la per al colador xinès.

RECEPTES DELS OIENTS

La meva recepta és una coca vegetal.
Nosatres el que fem és compra una coca d’oli i la obrim per la meitat. A una planxa agafem i hi fem una mica de carbassó i asbergínia el just sense quq quedi gaire fregit.
Llavors pelem una o dues pastanagues i també li donem un toc de planxa perquè agafi un toc dolç.
Per omplir la coca la obrim per la meitat com un entrepà i hi posem el carbassó, l’asbergínia i les pastanagues, finalment hi posem unes rodanxetes de tomàquet. Tanquem la coca li donem un toc de planxa i ens queda una coca dolça, salada, calenta i fresca.

Felicitats pel programa

Marc Garnacho

———

Amanida freda de mongeta tendra i tomàquet:

Bullim al dente la mongeta tendra

Pelem els tomàquets i els tallem a daus petits

Col·loquem en una safata la mongeta tendra i per sobre el tomàquet.

Ho amanim amb sal i oli

I bon profit

S’hi pot afegir tonyina, ou dur, olives farcides

Yolanda olmos

Vilafranca del penedes

———–

A casa en mengem molt de tomaquet i de moltes maneres..

Per exemple, piquen el tomaquet i amb un bon oli d’oliva i sal no li cal res mes.. La mare afegeix all tallat a trocets i tambe esta bonissim… Tambe li podem afegir tonyina i molt bo…

Pero la recepta que us vull explicar es la truita de tomaquet, me la va explicar una amiga i em va sorprendre.. A la paella ceba i tomaquet i despres afegim l’ou i molt bona..

Salutacions i felicitats pel programa!

Verónica

——–

Us envio una recepta molt fàcil, ràpida i boníssima amb tomàquet, un clàssic de la cuina italiana: La bruschetta al pomodoro. El secret està en la qualitat dels ingredients.

Ingredients:

pa de pagès artesà (amb cos, amb molta molla)
tomàquets madurs ben sabrosos (per exemple, els cor de bou)
oli extra verge d’oliva
unes fulles d’alfàbrega fresca
all
sal i pebre

Preparació:

Rentar els tomàquets i tallar-los a dauets.
Posar-los en un bol i amanir-los amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge, sal i pebre.
Afegir les fulles d’alfàbrega rentades i trencades en trossets amb les mans. Deixar-ho reposar uns 10 minuts, de manera que els gustos s’amalgamin bé.
Torrar les llesques de pa de pagès, per les dues bandes.
Untar les llesques amb l’all i posar-hi per sobre els dauets de tomàquets.
Servir quan el pa estigui encara calent.

És una recepta ben senzilla, però perfecta com aperitiu o entrant per obrir gana. D’èxit assegurat!!!!!

Bon estiu!!!!

Cristina
——

Recomanacions

Viatges, amb Marc Serena: MELBOURNE

13/07/2014

És Melbourne una ciutat bonica de veure o de viure-hi?

Les dues coses, potser és perquè n’estic enamorat però diria que ho té tot:

- és una ciutat segura

- té un bon clima

- molts parcs, jardins, llocs on jugar i fer esport

- bones escoles, bons hospitals, sanitat pública, infraestructures, bon transport públic (excepte als afores) i un aeroport internacional

- Problemes? Trobar casa és car

Amb això dels pisos cars s’assembla a Barcelona!

Diuen que és la Nova York d’Austràlia, però això veus que és un tòpic de seguida que arribes a la ciutat. En tot cas és la gran ciutat del país juntament amb Sidney. De Sidney diuen que és la pel·lícula i Melbourne, el llibre. Més profunda, més culta. El què és depriment és Canberra, que és la capital d’Austràlia, que la van crear perquè les dues grans ciutats no es barallessin.

Primer motiu per creuar el món i anar a Melbourne

Pels museus, biblioteques i centres culturals. Depèn quan hi aneu trobareu una exposició o una altra. Si sabeu anglès us podeu comprar el Time Out, que surt cada mes. I no t’ho acabes.

Molts museus són gratuïts i tenen un nivell increïble. Si podeu veure alguna cosa d’art aborigen australià, al·lucinareu… perquè una barreja d’art contemporani i de llenguatge del desert impressionant.

Però on heu de passar segur és a la biblioteca de l’estat de Victoria on us hi faran una visita guiada gratuïta i us explicaran com és un edifici on s’hi guarden dos milions de llibres. Hi ha internet gratuït, consoles amb videojocs, una sala d’escacs i un petit cafè per a dinar-hi o anar-hi a lligar fantàstic. Que els cafès que hi ha a teatres, biblioteques o cafè-llibreria sempre hi ha un ambient especial.

sofisticada, universitària, lluminosa, pràctica, interessant…

Està a diversos rànquings de la millor ciutat del món on viure-hi, o sigui que no m’ho faig tot jo sol.

Et pots moure amb tramvia, passejar pel riu Yarra, és espaiosa, pots descobrir el seu entorn natural… Jo hi vaig anar que feia una calor descomunal, pot ser un dels llocs amb més temperatura del planeta segons quan hi vagis… Però tenen una platja increïble: de fet la marca de banyadors més sexis per a homes és justament australiana, Aussie Bum, que ara han fet el bikini per a home, que és bàsicament un banyador amb un llacet aquí al costat.

És Melbourne una ciutat també multicultural?

Si, i cada vegada més. Austràlia és a prop d’Àsia i ho demostra el seu Chinatown, que té les clàssiques portes de color vermell a l’entrada. Al segle 19, van descobrir que hi havia or i van venir molts miners xinesos a fer fortuna. Ara hi ha un museu que explica la història al Chinatown i Austràlia segueix sent un dels principals exportadors del món.

Què hi podem fer al Chinatown de Melbourne?

És un bon lloc per dinar o per menjar-hi amb restaurants xinesos i asiàtics.

I també, si podeu anar-hi un gener o febrer, veure com tota la ciutat celebra l’any nou xinès amb molta passió.

Hi ha immigrants de tot el món a Melbourne?

Ells presumeixen justament d’això, de tenir gent de 140 països diferents. Els xinesos és una de les comunitats destacades però també hi ha molts italians, concentrats sobretot a Lygon Street.

També hi ha molts grecs, es creu que la comunitat més important de grecs fora de Grècia que hi ha al món, i vietnamites.

Els restaurants més econòmics són els vietnamites i n’hi ha molts. A més hi ha una cosa curiosa és que molta gent de Vietnam es diu Nguyen de cognom. Doncs bé, al llistin telefònic de Melbourne el primer cognom és Smith i el segon ja és Nguyen.

El millor és adonar-se com aquesta diversitat, a Austràlia es considera una virtut, un enriquiment, la salsa de la vida.. I no com una amenaça, allò dels de fora/els de casa i totes aquestes visions tant limitades i limitants del món i de la vida que a vegades ens trobem per aquí.

Melbourne, una ciutat on hi podem entrar i sortir a través d’una carretera preciosa: la Great Ocean Road…

Passa ben a prop del mar i podeu llogar un cotxe i fer un viatge de tres dies fins a Adelaide, anant parant a diversos punts d’interès.

Serà una bona excursió amb molta pau, un contrast amb Melbourne, on si voleu també trobareu multituds, encara no acaben de ser excessives:

- en podeu trobar si aneu a veure una cursa de cavalls, que els encanta

- o si visiteu el mercat reina Victòria, que porta el nom de la reina anglesa del segle 19 perquè els australians segueixen tenint encara la monarquia anglesa com a pròpia.

En tot cas, al allà hi trobareu uns dels mercats a l’aire lliure més important de l’hemisferi sud amb 600 paradetes.

Hi roba però també menjar procedent de tot el món i també local, com cues de cangur, que és el símbol del país i que es cruspeixen de manera habitual perquè en tenen milions d’exemplars pel país. També mengen cocodril i emú, que és una mena d’estruç

I si ens agrada l’art?

- l’altre lloc interessant és un carrer empedrat sense cotxes, Hosier Lane, amb molt art urbà i instal·lacions al carrer espontànies, moltes vegades d’alt contingut polític. El què s’hi pot veure a les parets va canviant contínuament i us emportarem una estampada única

Música

Recomanacions musicals de @ricardroblesm, codirector del Sónar

12/07/2014

Coldplay

Sense abandonar el seu to èpic tan característic, efectiu de vegades, empalagós molts cops, Chris Martin i els seus companys han decidit fer un pas endavant amb aquest nou disc. Segons com, tal com tenen acostumats als seus fans, pot ser també un salt al buit. Coldplay han fet un àlbum estèticament ambiciós, han aprofundit en el vessant electrònic i han desaccelerat el ritme en molts dels talls. Un exercici d’experimentació amb les seves possibilitats i limitacions, però un disc recomanable finalment.

Artista: Coldplay

Tema 2:  Midnight

Àlbum: Ghost Stories (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Todd Terje

Aquest noruec de barba prominent porta ja uns quants anys facturant joies de cosmic disco i house lent que s’han convertit en autèntics hits a tot el món. És un d’aquells productors que ha donat amb la clau i converteix en or tot el que toca. Aquest any per fi ha publicat el seu esperadíssim primer LP, “It’s Album Time!” (el sentit de l’humor és un dels seus forts) que inclou una versió molt curiosa d’un tema de Robert Palmer cantada ni més ni menys que per Bryan Ferry (de Roxy Music).

Artista: Todd Terje

Tema 6: Johnny and Mary (feat. Bryan Ferry)

Àlbum: It’s Album Time (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Morrissey

Torna Morrissey i sembla que en bona forma. De l’àlbum, que surt el proper dilluns dia 14, s’han avançat quatre temes, plens de la millor energia pop tant particularíssima que ha caracteritzat les seves millors obres. El tema escollit, “Istanbul” no deixa de recordar a The Smiths.

Artista: Morrissey

Tema 5:  Istanbul

Álbum: World Peace is None of Your Business

Imagen de previsualización de YouTube

.

Eels

Projecte personalíssim de Mark Oliver Everett, únic membre estable de la banda, mestre de cerimònies absolut de tota la seva obra. Eels ha experimentat al llarg de la seva carrera amb quasi totes les cares del pop; capriciós i irregular, té un CV ple de moments brillants, que passen del lirisme al soroll i a la pura experimentació orquestral. El seu darrer álbum és un exercici de intimisme, eminentment acústic i destinat a orelles atentes i poc amants d’excessos.

Artista: Eels

Tema 4: Thanks I Guess

Àlbum: The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández

Una de les joies que destaca amb llum i caràcter propi en el panorama artístic local: l’àlbum de la Sílvia Pérez Cruz amb el Raül Fernández és una mina inesgotable d’or i diamants. Allunyats de tendencies i corrents estètics, fugint d’oportunismes i d’oportunitats, dos dels músics més sòlids i versàtils que tenim al país s’uneixen per fer d’aquest ‘Granada’ el disc de versions més imponent que escoltarem en molt de temps. Dos intèrprets prodigiosos.

Artista: Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández

Tema 3: Mercè

Álbum: Granada (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

Royksopp & Robyn

La cantant sueca i el duet noruec, amb sòlides i llargues carreres per separat, es tornen a reunir per fer un dels discos de pop electrònic més brillants de l’any. Únicament cinc cançons, totes elaboradíssimes, que van del mid-tempo al hit orientat directament a la pista de ball. En el terreny del pop sintètic els nòrdics tenen la mà trencada.

Artista: Rokysopp & Robyn

Tema 1:  Monument

Álbum: Do It Again (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

Mix de cuina

Receptes amb albergínies, amb Mireia Carbó

05/07/2014

MANDONGUILLES DE PEIX AMB CREMA D’ALBERGÍNIES I IOGURT A LA MENTA

Ingredients per a 4 persones:

-       500 g de peix blanc congelat

-       100 g de gambes pelades

-       2 llesques de pa de motlle sense crosta

-       Llet

-       Julivert

-       Sal

-       Pebre

-       Farina

-       Oli d’oliva

Per a la crema d’albergínies:

-       1 albergínia gran

-       1 iogurt grec

-       3 fulles de menta

-       1 rajolí de suc de llimona

-       Sal

-       Pebre

Elaboració:

Per a la crema d’albergínies: Coeu l’albergínia al microones, durant uns 15 minuts, a màxima potència, fins que sigui ben tendre. Peleu-la.

Tritureu la polpa amb el iogurt, la menta, el suc de llimona, sal i pebre.

Piqueu el peix menut amb un robot de cuina. Talleu les gambes petites.

Remulleu les llesques de pa amb una mica de llet.

Barregeu el peix i les gambes, amb sal, pebre, julivert picat i les llesques humitejades en llet. Remeneu-ho fins aconseguir una textura homogènia.

Feu-ne boletes, enfarineu-les i fregiu-les.

Serviu les mandonguilles acompanyades de la crema freda o calenta.

Podeu servir les mandonguilles sobre rodanxes de patata cuita al microones.

.

alb emoji-2-690x385

PLATILLO D’OUS AMB ALBERGÍNIES I PERNIL

Ingredients per a 4 persones

2 albergínies

200 g de xampinyons

8 talls de pernil

4 ous

1 all i julivert.

Preparació del plat:

1.Coeu les albergínies.

2.Pinteu quatre cassoletes amb l’all.

3.Saltegeu els xampinyons amb l’all picat i el julivert.

4.Poseu-hi dos talls de pernil per cassola en forma de creu. Afegiu les albergínies, els xampinyons i l’ou.

5.Tanqueu el farcit amb el pernil amb l’ajut d’un escuradents.

6.Fiqueu-ho al forn.

FLAMETS D’ALBERGÍNIES I ANXOVES

-       3 albergínies (300 g de polpa, ja netes, aproximadament)

-       6 anxoves

-       125 g de mató

-       2 ous

-       100 ml de nata líquida

-       Mantega

-       Pebre

-       Sal

Preparació del plat:

1.    Escaliveu les albergínies i peleu-les. Peseu la polpa, si ens passem una mica o falten uns grams no passa res.

2.    Dins un bol, tritureu amb la batedora elèctrica, les albergínies junt amb les anxoves, el mató, la nata i els ous. Afegiu-hi una punteta de sal i pebre.

3.    Ompliu amb la barreja els motlles individuals prèviament untats amb mantega. Normalment n’haurien de sortir uns 4 però pot variar segons la mida de les flameres.

4.    Coeu-los al bany maria, és a dir, dins una safata que pugui anar al fon, amb aigua,  a 150ºC, i millor només amb l’escalfor de baix. Els courem durant uns 45 minuts aproximadament, però com sempre n’haureu de comprovar la cocció, doncs el temps pot variar segons el forn i de la mida dels motllos.

Cinema

Cinema, amb @blaimorell: ‘Open windows’ i ‘Bajo la misma estrella’

05/07/2014

.

Open Windows

Es tracta de la tercera pel·lícula del director espanyol Nacho Vigalondo després de Los cronocrímenes i Extraterrestre. També va rebre una nominació a l’Oscar al millor curtmetratge amb 7:35 de la mañana.

Vigalondo va conéixer Elijah Wood al Festival de Cinema Fantàstic d’Austin. El protagonista d’El Senyor dels Anells se li va apropar i li va preguntar si era el director de Los cronocrímenes. Des de llavors tenien clar que treballarien plegats. I així ha estat.

La co-protagonista del film, Sacha Grey, és una exactriu porno que ha treballat amb Steven Soderbergh a The Girlfriend Experience.

La postproducció del film es va allargar gairebé un any, especialment per la dificultat de la gestió de tants senyals simultànis de video, de la que no hi ha precedent a la història del cinema. I és que ha hagut de rodar quatre vegades més de metratge: unes 9 hores en total que es poden veure simultàniament en diverses finestres que s’obren i es tanquen en la pantalla d’un portàtil durant 90 minuts.

Han utilitzat dotze tipus de càmeres diferents: webcams, tauletes, mòbils, de seguretat, de trànsit, satèl·lits, càmeres de cap,… I s’ha hagut de crear un software específicament dissenyat per poder coordinar les finestres a la pantalla.

Nick (Elijah Wood) és un noi amb sort. Aquesta nit coneixerà Jill Goddard (Sasha Grey), l’actriu més excitant del moment. Jill està promocionant la seva última pel·lícula, Dark Sky, i Nick ha guanyat un sopar amb ella, en un concurs per la web. No obstant això, rep una trucada d’un tipus, Chord (Neil Maskell), que l’informa que el sopar ha estat cancel·lat i li confessa que és culpa de la capritxosa actriu. Chord, en compensació, i demostrant unes increïbles habilitats com hacker, li ofereix a Nick l’accés per poder espiar Jill durant la resta de la nit, des del seu propi portàtil, de formes que cap altre fan podria somiar mai. Però una terrible veritat comença a revelar-se. Tot sembla ser un muntatge ideat per Chord, en què Nick és la peça d’un pla molt més gran.

Direcció: Nacho Vigalondo.

Intèrprets: Elijah Wood, Sacha Grey, Neil Maskell, Adam Quintero, Iván González, Brain Elder, Ulysses Lopez, Rachel Arieff, Nacho Vigalondo, Jaime Olías.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Bajo la misma estrella

És l’adaptació al cinema de la novel·la de John Green del mateix títol que ha venut milions d’exemplars a tot el món. L’ha dirigida Josh Boone, que va debutar al cinema amb l’estupenda Un invierno en la playa.

L’any 2000 Green treballava com a capellà a un hospital infantil, i allà volia escriure un relat sobre joves que fossin com els que va conéixer allà. L’amistat que va fer amb una jove anomenada Esther Earl, que va morir als 16 anys el 2010 i a qui va decicar el llibre, el va ajudar a definir els personatges.

Abans fins i tot d’acabar-la, Green va rebre una trucada de Hollywood interessant-se pels drets del llibre. En un principi es va mostrat reticent, però al final va acceptar. Green va assistir habitualment al rodatge, i els va ajudar amb la seva opinió sobre si aquella escena funcionava o no.

Shailene Woodley, a la qual vam veure com a filla de George Clooney a Los descendientes, tenia tantes ganes d’interpretar el paper que va enviar un correu a John Green per comentar-li que li havia agradat molt el llibre i perquè havia d’interpretar a Hazel. Així que va seure amb els executius de l’estudi i els productors, i els va suplicar que si calia podia fer d’ajudant personal o extra, però que havia de formar part del projecte. Després de provar 150 actrius pel paper, quan li va tocar a la Shailene, als deu segons Josh Boone tenia ben clar que ella seria Hazel.

Hazel Grace Lancaster (Shailene Woodley) té setze anys. Alternativament estima i suporta als seus pares que, en ocasions, arriben a adorar-la amb excés. Hazel està boja per un jove, Gus Waters (Ansel Elgort) que sembla igualment boig per ella. A mesura que van intimant, Hazel i Gus comparteixen els temors que acompanyen al seu estat de salut, a més del seu amor pels llibres, inclòs el favorit per excel·lència de Hazel, An Imperial Affliction. En nombroses ocasions ha tractat, sense èxit, posar-se en contacte amb Peter Van Houten (Willem Dafoe), l’autor del llibre, que porta una vida retirada. Quan Gus aconsegueix arribar a Van Houten a través de l’ajudant de l’escriptor, el resultat, que el deixa estupefacte, és una invitació per a conèixer l’autor a Amsterdam. Gus està decidit a portar-se a Hazel en una odissea que donarà resposta a cada pregunta que haja fet mai sobre un llibre que tant ha suposat per a ella. Però les respostes que busca no provenen de Peter Van Houten. Neixen de viure una gran aventura que Hazel comparteix amb algú de qui no té por estar enamorada; algú que els ha donat als dos el que ella anomena “una mica d’infinitud”, un “per sempre” dins dels seus comptats dies.

Direcció: Josh Boone.

Intèrprets: Shailene Woodley, Ansel Elgort, Nat Wolff, Laura Dern, Sam Trammell, Willem Dafoe, Mike Birbiglia.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Recomanacions

Hotels, amb @crisgaggioli: L’habitació encantada del Parador de Cardona

05/07/2014

Pels que busqueu emocions fortes, què us semblaria dormir en una habitació amb fantasma? Al Parador de Cardona en teniu una.

El Parador mereix una visita per si sol. El castell té una llarga història d´històries, perquè el van aixecar els Ducs de Cardona per defensar la seva mina de sal. Amb el temps s´ha recuperat com a Parador i ara és un allotjament imponent de parets de pedra, alts sostres i vistes espectaculars.

Però avui hi anirem a passar por…

Per trobar el fantasma hem d´anar a l´habitació 712. És una estança no gaire gran, però suficient per deixar-hi les coses amb prou espai, seure a l´escriptori a escriure alguna cosa i moure´s dues persones. A l´hotel no us asseguren que el fantasma us vingui a veure mentre dormiu, però no seríeu els primers que el veuen. Els primers que van començar a notar coses van ser els paletes i treballadors de les obres, quan es restaurava el castell a mitjans dels 70: sentien sorolls estranys, cops, coses que es movien… A partir d´aquí els fenomens no han parat. Les dones de fer feines asseguren haver vist aigua al bany quan a l´habitació no s´hi allotjava ningú i fins i tot haver sentit veus. Hi ha clients que han baixat esperitats a recepció a mitjanit amb les maletes llestes per marxar, nadons que ploren en entrar i gossos que no volen ni accedir-hi. El més habitual, però, acostumen a ser els sorolls a l´habitació de dalt… dada curiosa si tenim en compte que sobre la 712 no hi ha cap pis.

Si voleu posar-lo a prova, aneu-hi a passar una nit. Podeu fer-ho a partir de 95€. Trobareu més informació a parador.es/Cardona.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema, amb @blaimorell: “El sueño de Ellis” i “Tokarev”

28/06/2014

El sueño de Ellis

És la nova proposta del director nordamericà James Gray, responsable de films com La otra cara del crimen, La noche es nuestra o Two Lovers.

L’origen de la història està en la seva pròpia família. Els seus avis eren ucraïnesos, i quan ell era petit li van explicar moltes històries sobre l’illa d’Ellis, el punt d’entrada per a tots aquells estrangers que venien atrets pel somni americà, el d’una vida millor i noves opotunitats. Aquest fet, i que el seu besavi matern fos el propietari d’un restaurant per on passaven tota mena d’homes poc recomanables, entre ells un proxeneta, va acabar donant peu a El sueño de Ellis.

La pel·lícula, ambientada l’any 1921, explica la història de dues germanes, Ewa (Marion Cotillard) i Magda, en el seu fracàs per deixar el país que els va veure néixer, Polònia, a la recerca d’un futur millor a la terra promesa de Nova York. La sort no acompanya a les noies que, tot just trepitjar el sòl americà, es troben amb un gran impediment. En arribar a l’illa d’Ellis, Magda és posada en quarantena després de detectar-li tuberculosi, el que provoca la seva separació. Ewa, entristida, sola i desemparada, vaga pels carrers de Manhattan fins a caure en les xarxes de Bruno (Joaquin Phoenix), aparentment un home encantador, que finalment resulta ser un cobdiciós xulo sense escrúpols. Ewa, pressionada per aconseguir els diners necessaris per pagar les medicines a la seva germana, només veu una sortida possible: vendre el seu cos. L’arribada del mag Orlando (Jeremy Renner), cosí del proxeneta, suposa per a ella un petit raig de llum en la seva fosca vida i l’oportunitat perfecta per escapar del malson viscut durant aquests mesos, però Bruno i la seva gelosia no la deixaran marxar tan fàcilment.

Direcció: James Gray.

Intèrprets: Marion Cotillard, Joaquin Phoenix, Jeremy Renner, Dagmara Dominczyk, Angela Sarafyan, Antoni Corone, Jicky Schnee.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Tokarev

Es tracta del debut del director espanyol Paco Cabezas en el cinema americà. Fins ara només havia dirigit dues cintes aquí: Aparecidos i Carne de neón, a més de trebllar a guions d’altres directors.

De fet, va ser aquesta darrera la que li va obrir les portes a Hollywood, ja que quan Nicolas Cage la va veure, va decidir que volia treballar amb ell.

Per això, Cabezas va haver de viatjar a Las Vegas per conéixer l’actor, en un viatge que Cabezas defineix com un dels moments més surrealistes de la seva vida.

Mentre estaven rodant una baralla -n’hi ha unes quantes a la pel·lícula-, es va escoltar un soroll molt fort, i resulta que era el director de fotografia Andrzej Sekula (Pulp Fiction), que havia caigut cap enrere amb la càmera a sobre.

Després de sortir de la presó, el criminal Paul Maguire (Nicolas Cage) és un home nou. Reformat i amb la intenció d’encaminar la seva vida, torna a casa per reunir-se amb la seva filla. Però la desolació i la còlera s’apoderaran d’ell quan s’adoni que la seva petita ha estat segrestada per la màfia russa. Amb ànim de venjança, reuneix el seu antic equip per a una última missió. En el seu camí per rescatar la jove, emprendrà paral·lelament una lluita personal contra els qui s’atreveixen a trencar d’aquesta manera la llei. No hi ha regles ni normes, només la seva pròpia visió de la justícia i el seu afany per la supervivència de la seva família. Entre l’espasa i la paret, buscarà i trobarà la forma d’ignorar el que s’hauria de fer i actuar d’acord amb les seves pròpies normes morals. Gangsters armats fins a les dents s’interposen entre ell i la seva filla, però no serà suficient per fer el que calgui per tal de rescatar-la i donar-los una lliçó.

Direcció: Paco Cabezas.

Intèrprets: Nicolas Cage, Rachel Nichols, Peter Stormare, Danny Glover, Max Ryan, Michael McGrady, Pavel Lychnikoff, Aubrey Peeples, Max Fowler, Elena Sanchez, Judd Lormand, Sarah Ann Schultz, Paul Sampson.

Imagen de previsualización de YouTube

Recomanacions

Últim Crit, amb @victorendrino: LABS 3D

28/06/2014

Reproduccions a escala de persones.

Carrer Ample, 12 de Barcelona. www.labs3d.com.

10355644_10152544015838767_7528210276470066256_o

Si fa segles es contractaven pintors per fer retrats, i al segle XX anaves a l’estudi del fotògraf per immortalitzar-te, ara el que es fa és una reproducció a escala de la persona en qüestió.

Jo ho vaig poder provar i realment el resultat és espectacular. Labs 3D és un petit local que hi ha darrere de la Basílica de la Mercè de Barcelona, on hi ha un petit vestíbul amb el mostrador, i darrere hi ha una plataforma giratòria on et posen i mentre vas fent voltes lentament ells t’escanegen tot el cos, de cap a peus. Et fan com 3 o 4.000 fotos i les posen totes en comú per aconseguir un model informàtic de la persona escanejada.

El següent pas és imprimir-ho amb una impressora 3D en color. Crec que de moment és l’única que hi ha a Barcelona. Funciona com els cartutxos de tinta de les impressores d’injecció, però enlloc de tinta tenen una mena de sorreta fina de plàstic que es fon i es barreja per aconseguir el color desitjat.

Imagen de previsualización de YouTube

Al cap d’uns 10 dies ja pots anar a buscar la figura. Triguen tant perquè actualment una impressora triga 14 hores en completar la feina.

El resultat és espectacular. Tant, que fa angúnia i tot amb el nivell de detall. És que realment t’hi veus! És un MiniJO!

Hem d’advertir que les figures que fan són molt fràgils, no són de resina ni de plàstic resistent, sinó que són com si fossin de ceràmica, de manera que cal cuidar-les molt si no vols que es trenquin. Procureu que no us caiguin.

labs


Aplicacions i blocs

Blogs interessants, amb Marta Castelló

22/06/2014

La volta al món en família

Començo amb un blog que demostra que tenir fills no és un impediment per fer la volta al món.

És el blog d’una família formada per l’Albert i la Karina i els seus dos fills – en Bernat i l’Abril – que van passar 550 dies viatjant.

L’Albert, és Diplomat en Turisme i Màster en Marketing i la Karina, que és Llicenciada en Dret i Màster en Recursos Humans.

Ells vivien a Santpedor, però un dia van decidir fer un parèntesi a la seva vida professional,  i començar a voltar pel món. En aquell moment els nens tenien 3 i 5 anys.

Van visitar 18 països d’Àsia i Sudamèrica.

Van fer el següent recorregut :

  • Singapur
  • Malàisia
  • Indonèsia
  • Vietnam
  • Cambodja
  • Tailàndia
  • Laos
  • Birmània
  • Sri Lanka
  • Índia
  • Nepal
  • Emirats Àrabs
  • Estats Units
  • Perú
  • Equador
  • Bolívia
  • Xile
  • Colòmbia

Al blog van explicant les diferents fases d’aquest viatge tan intens i tan especial.

Durant els 550 dies de viatge van :

Fer trekking pel Nepal

- Van veure les plantacions de te de Sri Lanka

- Van veure el desert d’Atacama (entre Xile i Perú)

- Van dormir en un hostal de sal, sobre un llit de sal ( a Bolivia)

- Van veure animals de tot tipus en el seu habitat natural i, fins i tot, es van banyar amb elefants

- Van pujat a vaixells, trens , cavalls, camells i carros estirats per búfals (pels camps de Cambodja).

Als pares els va sorprendre la gran adaptació dels seus fills als llocs nous, als nous gustos (van menjar productes autòctons, fins i tot insectes cruixents a Tailàndia i serp al Vietnam).

A més, es posaven ràpidament a jugar amb altres nens, tot i la barreara de l’idioma.

El que ha viscut aquesta família, és fantàstic, però tot el que han viscut queda a Internet i també en un llibre que han aconseguit publicar gràcies a Verkami.

Tots els qui estigueu planejant les vostres vacances per a alguns dels 18 países que aquesta família va visitar, no dubteu en entrar en aquest blog.

Si us interessa el llibre, els podeu contactar a través de la pàgina web.

El que guanyen amb el llibre no s’ho quedaran ells. Ho donen a l’hospital “Angkor Hospital for Children” de Camdodja.

-

Comer o no comer

Només d’entrar-hi veureu que hi ha escrit : “Observatorio permanente para el estudio de mitos y dietas milagro”.

Això ja ens dóna una idea de de què va el blog.

En el seu moment el llibre recollia l’opinió de 57 experts en nutrició que desmentien alguns mites i estava coordinat pel periodista especialitzat en nutrició Antonio Ortí.

El blog manté aquesta línia. A banda de l’Antonio Ortí hi ha diversos nutricionistes que hi escriuen.

-      Analitzen rumors alimentaris. Diuen sí són certs o falsos.

-       Corren rumors que diuen que les ampolles d’aigua que deixes al cotxe provoquen càncer, perquè s’escalfen. FALS

-       Veure l’aigua molt freda fa perdre calories? I aigua calenta en dejuni?  (Es veu que ho fa la Preysler)

-       Aigua tèbia : Pot anar bé per anar de ventre

-       Agua freda : cert que cal que el cos escalfi, però la despesa energètica que suposa això no és significativa, com perquè es pugui utilitzar com a mètode per aprimar-se.

-       Analitzen anuncis del tipus “Va perdre 10 quilos en una setmana” o “Madre de Madrid a la que los médicos odian” – les fotos en que surten dues dones, abans i després, que no són la mateixa – Cliques i, en teoria, t’expliquen com perdre 14 quilos en un mes.

Doncs bé, ells han analitzat en profunditat l’article que va lligat a aquesta publicitat. Se l’han mirat punt per punt.

En teoria publiciten unes baies que creixen a la selva amazònica, a Amèrica del Sud, i que «acceleren el metabolisme sense fer mal al sistema immunitari».

Els experts diuen : «Això seria Premi Nobel».

Afegeixen que les baies creixen, sobretot, a l’India.

Diuen «efecto clínicamente probado» (però, per qui ? On ? )

I acaben fent broma d’això de «la mare a la que tots els metges odien». Diuen, és clar ja se sap que els metges i els        nutricionistes són envejosos de naturalesa i no volen que t’aprimis.

També mostren estudis científics que s’han fet estudiants determinats productes que es publiciten i que demostren      que no són efectius.

També hi ha un apartat de consells.

Per exemple :

Errors més comuns que es comenten en una cuina i que poden provocar una intoxicació alimentària.

-       Tastar el menjar per veure si encara està bo.

Recomanen que consultis una altra de les seves entrades :       Quant dura el menjar a la nevera i al congelador.

-       Col·locar la carn que acabes de cuinar al mateix plat on hi havia carn crua

-       Descongelar els aliments a sobre la taula de la cuina ( s’ha de fer a la nevera, en aigua freda o al microones)

-       Netejar la carn abans de cuinar-la

-       Menjar la massa crua de les galetes ( els ous poden portar salmonel·la)

-       Servir la truita en el mateix plat que s’ha utilitzar per donar-li la volta

-       Guardar junts a la nevera aliments crus i aliments cuinats. Els crus han d’anar a sota

Hi trobareu un munt d’informació interessant i ben documentada.

.

Picarona Blog

L’escriu l’Ester Casanovas, una noia de Sabadell apassionada pels horts urbans  .

Tothom li pregunta d’on ve el nom de Picarona. El seu marit li diu sovint. El va començar a utilitzar com a sobrenom en fòrums i xarxes socials. Més endavant va pensar en canviar-se’l, però dins dels fòrums de jardineria i agricultura ja la coneixien per aquest nom. Així que se’l va quedar.

És tota una campiona, perquè fa 9 anys que va començar a escriure en aquest blog!!! Un blog que ha anat evolucionant molt.

Segur que els seus consells resultaran útils a tots aquells que vulguin crear un hort urbà o que vulguin que no se’ls morin més les tomateres.

Dóna alguns consells per la gent que comença des de zero, que no en tenen ni idea de com fer un hort. Si és la vostra categoria heu d’entrar a l’apartat “Ajuda per novells“.

-       Consells bàsics per començar un hort urbà i errors habituals dels principiants :

-       Decidir d’entrada quines hortalises volem cultivar. No començar a comprar testos i jardineres sense saber què comprarem. Les tomaqueres necessiten torretes molt més grans que els enciams o els raves.

-       T’aconsella a l’hora de comprar el material : recomanar no ser garrepes en la compra d’un bon substrat (n’hi ha alguns que, d’entrada, ja t’asseguren tota una sèrie de nutrients).

-       Remarca molt que parla de substrat i no de terra. Error habitual : agafar terra del bosc o d’un camp. No serveix perquè potser no tindrà els nutrients necessaris per a cultivar-hi.

- Barreges apropiades per a horts urbans :

- 60% fibra de coco + 40% humus de cuc
- 66% substrat estàndar + 33% fems de cavall

També hi trobareu informació sobre :

-       A quina època de l’any s’ha de plantar cada hortalissa… Té un apartat de « què sembrar al setembre ». Per exemple. He buscat, « què sembrar al juliol » i he trobat que és el moment de sembrar carbasses, blat de moro o meló.

-       Quanta llum necessiten : per exemple, el bròquil, el carbassó, el cogombre, les maduixes… volen llum.

La menta, l’orenga, l’escarola… volen ombra parcial. I els enciams, els naps, les bledes… volen ombra.

-       Cada quant s’ha de regar ? Has d’aprendre a identificar quan les hortalisses necessiten aigua i quan tenen un excés d’aigua.

També dóna resposta a les consultes que li fan, penja vídeos sobre els seus cultius…

És un blog molt complet, del quan en va néixer un llibre, el març passat: Pagesos de ciutat (Viena Edicions).

A més, imparteix xerrades, tallers i té un progama en una emissora de ràdio local (ràdio Santa Perpètua).

El 2012 va guanyar el Premi Blogs Catalunya, categoria Sostenibilitat i Medi Ambient.

La felicitem per la feina feta i per la constància.

Recomanacions

Restaurants, amb Marta Carnicero: Polleria Fontana

22/06/2014

Sant Lluís, 9 (Gràcia)

93 217 39 04 (no tenen web)

El nom del restaurant és un homenatge al negoci familiar de polleria, que va estar situat a Gran de Gràcia entre 1935 i 1997. El local està decorat amb fotografies antigues, bàscules i alguna peça de mobiliari antic, i la seva filosofia, precisament, vol recuperar la cuina d’abans.

…I obre cada dia, excepte dilluns, a partir del vespre i fins les 12 de la nit.

La voluntat d’en Nil, el cuiner i propietari, no és només fer una cuina ben feta i de qualitat, sinó fer-ho també en un entorn agradable i amb un servei atent i professional.

Ofereixen cuina feta al moment, platillos d’aquells de sofregits llargs i guisats d’hores, sempre respectant l’estacionalitat de la matèria primera, per exemple:

fontana

Mandonguilles amb sípia,

Arròs brut amb sípia, fet al moment (10,8 €)

Bunyols de bacallà (5,70)

Croquetes de formatge de tupí i trompetes de la mort (4,85)

Bomba (3,70)

Truita de patates (la fan també al moment, crueta), 5,50 €

Truita de mongetes del ganxet i botifarra del perol (5,5)

Calamars amb cansalada, carxofes i parmentier de trompetes de la mort (8,50)…(Era de temporada)

Tataki de vedella gallega  7,95

Postres, com per exemple el pa amb xocolata, oli i sal o el granisat de gintònic amb compota de maduixes i l’escuma de crema catalana.

Ofereixen també plats per emportar, si els passeu a recollir pel restaurant.

Preu del tiquet mitjà 18-20

LA RECEPTA DE LA ‘POLLERIA FONTANA’: Bunyols de bacallà

1 kg de bacallà

2 patates mitjanes

2 grans d’all picats

Julivert

10 cl d’oli

3 ous

Posar el bacallà en aigua i escalfar-ho fins que comenci a agafar temperatura.

Bullir la patata amb pell; pelar-la i triturar-la.

Barrejar el bacallà amb la patata, l’all i el julivert picats, sal i l’oli (que ells aromatitzen amb l’all), afegir-hi una cullerada sopera de farina i deixar-ho refredar. Un cop fred, afegir-hi un ou sencer i dos rovells. Remenar-ho tot i afegir-hi les clares a punt de neu, amb moviments envolvents mirant de respectar la textura escumosa de les clares. Si la massa queda massa líquida, sempre s’hi pot afegir una mica de farina a polsims. Per acabar, es fregeix la massa a cullerades.

Propostes plàstiques

Art: Propostes audiovisuals del Sónar

08/06/2014

Unidisplay de Carsten Nicolai.

Amb una obra que ara està a la Bienal de Venècia, que s’ha vist a Frankfurt i a Milà i a Montreal. Exposa per tot el món. Havia vingut a Sonar kids 2009.

Ens arriba dins del projecte SonarPLANTA és la iniciativa conjunta de Sónar i Fundació Sorigué que neix aquest any, que es desenvoluparà durant les tres properes edicions i que té com a finalitat promoure i celebrar la recerca i l’experimentació dels llenguatges creatius al voltant de la tecnologia i l’art new media. El projecte convidarà a tres artistes de renom internacional a presentar una proposta de nova creació que experimenti amb els llenguatges creatius i la tecnologia. L’artista seleccionat serà premiat amb la producció de la peça, que serà estrenada cada any en el nou espai SonarPLANTA.

UNIDISPLAY: una projecció a temps real amb grans pantalles, de 36m per 6m. Línies pures i tons sonors bàsics que s’allarguen fins a l’infinit en una caixa negra que embolcalla a l’espectador i juga amb els principis de la seva percepció, remetent a tecnologies industrials que, en el seu treball, es converteixen en una poètica digital pròpia.

Juga amb les lleis de la percepció: il·lusions òpitiques, efectes del món digital com els jitters, jugar amb els colors complementaris, i reflexat en uns miralls que donen sensació d’infinit.

Qui és Carsten Nicolai? Artista sonor, artista visual? Un artista que visualitza el so. Però no com a inspiració, sinó per una correlació científica, per un lligam fruit de la física i la matemàtica. Integrat arts i disciplines. Juga amb l’error i l’atzar. Resultat minimalista de base conceptual

També se’l coneix sota els noms de Alva Noto o Noto o Aleph-1, forma part de grups com Signal o Cyclo, als 90 a Berlin va fundar el segell de música experimental Noton.Archiv Für Ton Und Nichtton.

És un artista que treballa amb el so i el visualitza, és a dir es serveix de la cimàtica, la disciplina que estudia la forma visible del so i les vibracions. El so provoca vibracions, per tant, és una manera de fer-lo visible. O de notar-lo en el nostre cos. Depèn de com és un cos, de quina és la freqüència de la vibració, veiem unes formes o unes altres, en líquids, per exemple. Hi ha aparells de laboratori que demostren com tenen formes geomètriques.

Diguem que el so és pot veure en la matèria si ho voleu veure, podeu anar al youtube i mirar el documental que va fer el doctor suís Hans Jenny que va donar nom a aquesta disciplina: Cymatic SoundScapes: Bringing Matter to Life with Sound.

Imagen de previsualización de YouTube

Va néixer a l’Alemanya democràtica el 65, de petit tenia obsessió pels ratpenats i pensava que s’hi podia comunicar, he llegit que potser d’aquí li ve l’obsessió pel so.

La seva creativitat té un suport científic, si l’atzar forma part de molts processos creatius, aquí és l’atzar de quina forma geomètrica construirà la matemàtica del so. Les seves obres són instal·lacions on utilitza sons de transmissions elèctriques d’informació com el to del fax, mòdem o sons de telèfon. Ho sampleja i ho organitza en bucles i hi va afegint més sons.

Busca la bellesa matemàtica de la seva música, això és el que fa a Ciclo amb Ryoji Ikeda. Performances on es juga amb les corbes de Lissajous, les trajectòries d’un moviment harmònic complexe bidimensional… les gràfiques del sistema d’equacions paramètriques que corresponen a la superposició de dos moviments harmònics  en direccions perpendiculars.

.

Daito Manabe

Dijous 12 17:00h – 17:40h

Sónar de Dia – SonarComplex – LIVE

http://www.daito.ws

Farà un espectacle anomenat Man Machine, show interactiu que combina el videomapping amb la dansa contemporània. Busca la reflexió sobre la interacció del nostre cos amb els avanços tecnològics i els possibles híbrids existents (o per descobrir) entre home i màquina.

Parlar de Daito Manabe un creador japonès tecnòleg, programador i composidor i dissenyador és parlar d’un col·lectiu, un estudi que es diuen RHIZOMATICS i és parlar d’una coreògrafa i creativa d’art que es diu MIKIKO, ja que els seus shows en directe són una barreja perfecte de tecnologia i treball amb el cos. Barreja perfecte de la màgia que duu implícita la tecnologia i de la calidesa d’un cos, tan improgramable.

Barreja de tecnologia, software i hardware, projeccions, vestits, música, mapping… reflexió: Cos/tecnologi.

Tenen un famós espectacle Dance with drones, on ballen amb aquests petits vehicles aeris no tripulats, que els hi han posat unes piràmides quadrangulars, poden ballar fins a 10 centímetres de les ballarines, coneixen els seus moviments i ballen com una ballarina més. Dansa amb harware… però té peces com la que van presentar al Cannes Lions Festival of Creativity, on projecten sobre els vestits de les ballarines, exactament els vestits i res més, encaixat perfecte.

Imagen de previsualización de YouTube

Una dansa que vol mostrar la bellesa i la dificultat que provenen de la resistència a la gravetat i la inèrcia. Espectacle interessantíssim de dansa amb 3 robots que van fent una coreografia de 3 raig làsers. Una coreografia de MIKIKO (elevenplay) amb programació de Daito Manabe amb música ametsub.

Recorda a George Melies. Té un vídeo domèstic on experimenta amb efectes que se li projecten a la cara que no té desperdici. De fet, youtube és ple de vídeos d’ell on se’l pot veure experimentant amb sensors a la cara o leds a la boca:

Imagen de previsualización de YouTube

Diu la web del Sonar que entre els seus experiments es troben la transformació de rostres humans en caixes de ritmes, l’ús de calçat esportiu com a mesclador d’àudio o la col·locació de llums LEDs a la dentadura humana.

.

El Sónar al Barri

Pavelló Mies van der Rohe, Caixa Forum i Mercat de les Flors!

Sónar amplia aquest 2014 la seva col·laboració amb tres dels centres i institucions culturals més importants instal·lats a la muntanya de Montjuïc, ubicació de la seu de Sónar de Dia: el Pavelló Mies van der Rohe, CaixaForum i el Mercat de les Flors, que es converteixen d’aquesta manera, i durant uns dies, en tres espais més de Sónar.

De l’11 al 14 de juny: L’artista i investigador sonor holandès Edwin van der Heide presenta al Pavelló Mies van der Rohe Spectral Diffractions, projecte de col·laboració entre Sónar+D, la Fundació Mies van der Rohe i el MusicTechnology Group de la Universitat Pompeu Fabra comissariat per Lluis Nacenta. Es tracta d’una instal·lació sonora de 40 altaveus situats a la coberta del pavelló que emeten freqüències retallades de diferents veus: cadascuna d’aquestes freqüències per si sola no s’identifica amb els sons humans, però les sensacions canvien quan algunes d’elles es superposen mentre el visitant es desplaça per l’espai. Segons el propi Van der Heide, “Spectral Diffractions” assaja un control autònom dels diferents sobretons amb el propòsit de revertir la jerarquia del so.

Els dies 10 i 11 de juny, CaixaForum presenta dues importants accions en el marc de de Sónar+D. La primera és A l’Escolta, un cicle de conferències –comissariat per Arnau Horta– amb l’objectiu de plantejar i discutir alguns dels interrogants que suscita el que habitualment denominem com a “art sonor”. La trobada reunirà a Barcelona a alguns dels experts internacionals més importats en l’art del so i l’escolta, com Seth Kim-Cohen, Salomé Voegelin, Carme Pardo, Marta García Quiñones, José Manuel Costa o el propi Edwin van der Heide.

En què consisteix i què implica l’acte d’escoltar?

L’objectiu d’aquest programa de xerrades, performances i altres experiències al voltant de l’escolta és plantejar i discutir alguns dels interrogants que suscita això que habitualment s’anomena “art sonor”.

Què és l’art sonor? No es tracta, tal com assenyalava Max Neuhaus, d’una denominació més aviat ambigua i poc informativa? No revela en si mateixa una excessiva atenció pel so entès com un simple mitjà i deixa de banda aquells aspectes que formen part del seu correlat necessari? Això que s’anomena “art sonor” no hauria de servir, precisament, per examinar de forma crítica l’acció d’escoltar i proposar formes alternatives de parar l’orella al món?

Del 9 al 15 de juny Vestíbul de CaixaForum, que també acollirà al seu vestíbul Last Days. Rèquiem per les Glòries, una instal·lació d’Edu Comelles emmarcada al programa de “A l’Escolta” que recull una gran multitud de sons gravats per l’artista durant els dies previs a la demolició de l’anella viària barcelonina.

La instal·lació sonora d’Edu Comelles, “Last Days. Rèquiem per les Glòries”, parteix dels sons enregistrats durant els dies previs a l’inici de l’enderrocament de l’anella viària (o tambor) de la plaça de les Glòries de Barcelona. Situat al vestíbul de CaixaForum, un sistema d’altaveus reproduirà una composició aleatòria creada a partir de l’extraordinàriament diversa y dinàmica paleta sonora que fins fa no gaire, encara es podia escoltar als voltants de les Glòries. Entre l’ampli ventall de sons que incorpora la composició, hi ha els ritmes produïts pel pas dels vehicles sobre les juntes de dilatació de l’anella viària, el so de les tanques de protecció, del trànsit, dels tramvies i altres ambients sonors on s’intueixen les obres que fa uns mesos van començar a transformar aquest espai.
El so sostingut dels elements metàl·lics de l’estructura arquitectònica (obtinguts amb micròfons de contacte) i la remor de fons dels treballs de construcció configuren un paisatge sonor canviant i elàstic; l’espectre sonor d’un espai ja desaparegut. La instal·lació és un record sonor d’un òrgan viari que ha mort i que ha deixat de sonar.

Divendres 13 de juny 20.30h El Mercat de les Flors i Sónar col·laboren per primera vegada amb la presentació de l’espectacle The Inquisitive Middle, una peça de dansa contemporània creada per la directora d’escena, performer i coreògrafa catalana Sònia Gómez i la coreògrafa i ballarina britànica Lucy Suggate a partir de “The Inheritors”, el recent àlbum de James Holden. El productor britànic actuarà en directe amb les dues artistes, en la que serà la primera interacció entre els tres sobre un escenari.

Recomanacions

Hotels, amb @crisgaggioli: PRAKTIK BAKERY

07/06/2014

Praktik és una cadena catalana d´hotels per gent jove i moderna que busca uns mínims, no més: habitació neta, llit còmode, dutxa i bany privats, tele i wifi. Tot posat amb bon gust i ben situat. Després del Praktik Rambla i el Praktik Garden, i a l´espera del Praktik Vinoteca… arriba el Praktik Bakery.

Perquè Bakery? Perquè té un forn a dins. Ha convertit un espai normalment de pas, la recepció, en un espai tan agradable com és un forn. I no qualsevol forn, no: un Baluard, el forn mític de la Barceloneta que ja va per la seva quarta generació i que recupera la manera de fer antiga: llevat natural, sabor dels cereals, respecte pels temps lents de la massa i forn de llenya. A Baluard tenen més de 20 pans diferents i els pots degustar a qualsevol hora del dia al fantàstic menjador de l´hotel. Les cristalleres de la sala et deixen veure l´obrador: com es fa cada pas del pa. Ells en diuen show-bakery.

Preus: de 70 a 165€.

Praktik Bakery és al carrer Provença 279, entre Pau Claris i Roger de Llúria, tocant la Diagonal. Més informació a hotelpraktikbakery.com

Mix de cuina

Receptes amb cireres, amb Mireia Carbó

07/06/2014

Cireres amb aiguardent

1 kg de cireres

250 gr sucre

Aiguardent Blanc (anís sec, orujo,vodka..)

1 branca de canyella (opcional)

Rentar les cireres i treure’ls la cua. Eixugar-les amb paper de cuina. Dins un pot de vidre aneu fent capes de cireres i sucre, cireres i sucre i acabeu d’omplir amb l’aiguardent. Tapeu i espereu 3 o 4 mesos.

FET !

.

Gaspatxo de cireres

750 g de cireres

5 tomàquets de madurs

¼ de pebrot vermell

Vinagre

Oli d’oliva

Sal

Peleu els tomàquets i traieu els pinyols de les cireres. Tritureu els tomàquets, les cireres i el pebrot. Passeu pel colador xinès.

Afegiu-hi un rajolí d’oli d’oliva i un altre de vinagre, i també un pessic de sal. Deixeu-ho refredar. Un cop fred tasteu-lo i rectifiqueu-lo de sal o de vinagre.

Serviu ben fred, acompanyat d’uns daus de cireres sense pinyol.

.

Claufotis de cireres

500g cireres

250 ml de llet

150 g sucre

3 ous

75 g farina

50 g mantega

1 pessic de sal

Sucre llustre per decorar

.

Pinteu un motlo que pugui anar al forn amb una mica de mantega i empolvoreu-lo amb sucre.

Es ideal una safata de pirex o aquells motllos baixets de pirex.

Netegeu les cireres, eixugeu-les, treieu-los el pinyol i les cuetes.

Dins un bol barregeu, la mantega fosa, amb els ous el sucre, la farina, la llet, la farina i un pessic de sal, amb un batedor de mà.

Ompliu el moltllo amb les cireres i depres afegiu-hi la barrega del bol. Coeu-ho al forn ja calent a 180ºC, durant uns 30 minuts.

Serviu empolvorat amb sucre llustre.

Emès el Diumenge 01-06-14

%s1 / %s2