Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: RAC1ncentrat amb Jordi Beltran14:30 - 19:30

i després L'Espanyol juga a RAC1
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Blog

Cinema

Cinema, amb @blaimorell: “The Amazing Spider-Man 2″ i “El tour de los Muppets”

19/04/2014

The amazing Spider-Man

Es tracta de la continuació de The Amazing Spider-Man, film que va recaudar més de 750 milions de dòlars a tot el món.

Marc Webb (500 días juntos) ha repetit com a director, tot i que durant el rodatge de la primera part no ho va passar massa bé: era el seu debut en els blockbusters, el guió no convencia ningú i s’anava reescrivint durant el rodatge, i un muntatge on es van deixar fora línies argumentals senceres. Ara, com ja sabia el que tenia entre mans, la cosa ha anat més fluida.

El guió corre a càrrec de dos guionistes que tenen molt per la mà això dels blockbusters: Alex Kurtzman i Roberto Orci, dos col·laboradors habituals del gran J.J.Abrams.

És la superproducció més gran rodada íntegrament a Nova York, a més de ser la primera de la franquícia que es roda íntegrament a la ciutat dels gratacels. De fet, llocs emblemátics com Times Square, Chinatown o Park Avenue van ser tancats al públic i al trànsit durant uns dies per poder rodar la cinta.

Ara bé, van crear una rèplica de Times Square en un estudi. Una recreació pràcticament perfecta que inclou les façanes de Broadway i la Setena Avinguda des dels carrers 46 a 47, incloent Father Duffy Square, amb les seves graderies vermelles i la cabina de TKTS envoltades de les lluents senyals de llum i Jumbotrons de Times Square.

Per cert, si us espereu al final per saber si hi ha una escena post-crèdits, com a les pel·lícules de Marvel-Disney, que sapigueu que haureu esperat per res: no n’hi ha. Al menys a la versió que va veure la premsa a Barcelona, perquè sembla ser que sí que n’hi ha una a la versió que es pot veure als cinemes americans.

És fantàstic ser Spiderman (Andrew Garfield). Per a Peter Parker no hi ha una sensació més increïble que la de lliscar entre els gratacels, acceptar el fet que s’ha convertit en un heroi i passar temps amb Gwen (Emma Stone). Però ser Spiderman té un preu: Spider-Man és l’únic capaç de protegir els seus conciutadans novaiorquesos dels temibles dolents que amenacen la ciutat. I a més, va prometre al pare de la Gwen, el capità Stacy, abans que morís aquest que no la faria passar pel mal tràngol de ser la xicota d’un superheroi. Amb l’aparició d’Electro (Jamie Foxx), Peter s’haurà d’enfrontar a un enemic més poderós que ell. I quan el seu vell amic, Harry Osborn (Dane DeHaan) torni, Peter s’adona que tots els seus enemics tenen una cosa en comú: Oscorp.

Direcció: Marc Webb.

Intèrprets: Andrew Garfield, Emma Stone, Jamie Foxx, Dane DeHaan, Paul Giamatti, Sally Field, Campbell Scott, Embeth Davitz, Colm Feore, Felicity Jones, B.J.Novak, Denis Leary, Chris Cooper.

Imagen de previsualización de YouTube

.

El tour de los Muppets

És la nova cinta protagonitzada pels personatges creats per Jim Henson, i la vuitena on participen.

La cinta ha estat dirigida per James Bobin, que torna a repetir amb els personatges després d’haver fet The Muppets.

Aquí ja no apareix Jason Segel, un dels protagonistes de l’anterior film, ni tampoc ha participat al guió.

La llegendària dissenyadora Vivienne Westwood es va encarregar d’alguns dels dissenys que porta Miss Piggy. De fet, Piggy té 24 canvis de vestuari durant la pel·lícula.

Ricky Gervais va rodar un cameo per The Muppets, però es va quedar fora del muntatge final. Però en aquesta té un paper important.

La Torre de Londres va fer una excepció i va concedir permís a l’equip de rodatge per tal que accedissin a l’interior d’aquest emblemàtic monument.

Dominic Badguy (Ricky Gervais), un dubtós mànager, convenç als Muppets perquè emprenguin una gira per l’estranger, i els Muppets estan entusiasmats amb actuar en els millors teatres i sales d’Europa a bord d’un tren de circ vell i atrotinat. Però Gustavo és una granota desconfiada per naturalesa. Té dubtes i es mostra reticent a actuar en llocs tan importants. I els seus problemes empitjoren quan el seu malvat doble apareix en escena: Constantine, el Delinqüent Número 1 del Món i idèntic a Gustavo. Aquest s’escapa de la presó i es fa passar per ell, i la pobra granota verda acaba a un gulag a la part més septentrional de Sibèria. Allà tractarà de convèncer els seus captors sobre la seva veritable identitat. Però Nadya (Tina Fey), la guàrdia de presons amb més caràcter de tota Sibèria, no el deixarà anar així com així. Amb Gustavo al marge, Número 1 i Número 2, que no és altre que Dominic, tenen via lliure per dur a terme el seu malvat pla. Però Jean Pierre Napoleon (Ty Burrell), un relaxat agent de la Interpol, i Sam Eagle, un agent de la CIA una mica més motivat, els trepitgen els talons. No solen estar d’acord, però estan obligats a treballar junts per resoldre el crim.

Direcció: James Bobin.

Intèrprets: Ricky Gervais, Tina Fey, Ty Burrell, Danny Trejo, Tom Hiddleston, Celine Dion, Salma Hayek, Sean Combs, Christoph Waltz, Ross Lynch, Danny Trejo, Ray Liotta, Frank Langella, Chloë Grace Moretz, Usher, Toby Jones, Lady Gaga, Tony Bennett.

Imagen de previsualización de YouTube

Recomanacions

Últim Crit: Google Chromecast i la maleta-patinet Micro-Luggage

19/04/2014

ChromeCast

35 euros a la mateixa web del producte.

Potser molts ja coneixeu un aparell que es diu Apple TV, que és un aparell que es connecta a la tele i et permet veure pel·lícules o escoltar música del teu iPhone o iPad a través de la pantalla gran.

Doncs Google ha presentat fa poques setmanes a l’Estat espanyol (ja fa mesos que existeix al món) un producte que vol competir directament amb Apple TV, però que només val 35 euros, i no 112, com l’altre.

chromecastChromeCast és una mena de punxó USB però que enlloc de connectar-se a l’USB de la tele es connecta a l’entrada HDMI. Un cop connectat t’ofereix diverses coses: La més interessant és que pots associar el teu ordinador, mòbil o tauleta (apple o android) i pots enviar el vídeo o música que estiguis reproduint a la pantalla de la tele. Fins i tot, amb l’ordinador pots enviar la finestra del navegador chrome que estiguis veient, de manera que pots navegar per internet amb la pantalla gran de la tele, cosa que de vegades s’agraeix.. I tots els videos de YouTube, Vimeo, etcètera se’t reprodueixen perfectament. Ara també permet veure la pantalla completa de l’Ordinador.

També pots veure les pel·lícules o músiques que puguis comprar a través de Google Play. O amb Play Music, que és una mena de barreja entre Spotify i iTunes dels dispositius Android.  O Play Movies, que és el mateix, però per pel·lícules.

I tot això funciona per wifi. Tots els aparells que estiguin connectats al mateix router li poden enviar continguts al Chromecast.

Val la pena? Per 35 euros, crec que sí. Si hagués costat més, potser no.

Imagen de previsualización de YouTube

.

La maleta-patinet Micro-Luggage

198 euros a Amazon.es

No sé si us heu trobat mai amb la situació d’arribar tard a un vol i que t’estiguin cridant, últim avís… últim avís…

i no arribes, i vas carregant la maleta, i t’agradaria poder anar més ràpid, però vas cansat…

Doncs us presentem la maleta Micro-Luggage, una maleta que incorpora un patinet que es pot plegar i desplegar, i et converteixes en el fittipaldi de l’aeroport! És una maleta petita, de 26 litres, de les que es poden portar amb tu a l’avió, que pot suportar fins a 100 kg de pes, i trobo que és una idea sensacional!

Imagen de previsualización de YouTube

Botigues

Botigues, amb Xavi Miralles

13/04/2014

La Calders

(Passatge Pere Calders, 9. Sant Antoni, Barcelona)

Els propietaris són l’Abel Cutillas (Vinaixa, 1976; filòsof, historiador, periodista i autor entre d’altres de “La mort de Miquel Bauçà”, llibre “mortogràfic” sobre el poeta mallorquí Miquel Bauçà), i la Isabel Sucunza (Pamplona, 1972; periodista, blogaire, autora del llibre “La tienda y la vida” i part de l’equip dels programes d’Emili Manzano “Saló de lectura”, a BTV, i “L’hora del lector”, al C33)

Només hi pot haver-hi una botiga amb més prestigi que la pastisseria d’un poeta… (per exemple: la Pastisseria Foix, propietat de la familia del poeta J. V. Foix. Expliquen que amb 70 anys el poeta encara hi anava a guarnir les mones de pasqua!)

La llibreria  d’un escriptor! De fet, un altre escriptor que hi podreu trobar en aquesta llibreria és en Martí Sales. A ell i a molta altra gent del món editorial i de la cultura en general.

És una llibreria on hi passaran coses perquè en el seu espai de 200m2 hi ha un escenari per a fer-hi lectures, representacions (L’ultrashow del Miguel Noguera) i d’altres activitats, com ara exposicions, presentacions de llibres…

O engegar un espai de coworking!

LLIBRES: A la llibreria hi podreu trobar novel·la, poesia i assaig. Una part de la llibreria la destinaran a llibre internacional: en anglès, francès i llibre llatinoamericà, especialment de l’Argentina una part on l’Andrés Ehrenhaus en serà l’encarregat) i Diana Hernández ens posarà al dia l’edició des de Mèxic.

També hi haurà llibres de segona mà. El local que ocupa la llibreria, després d’haver estat una fàbrica de botons, va servir de magatzem pels baguls dels llibretes de les parades de llibre vell del mercat de St. Antoni. D’aquí aquest petit homenatge alhora de vendre llibre de segona mà. De fet, tenen intenció de muntar una parada els diumenges.

Si encara no teniu llibre per a aquest sant Jordi, La Calders és un bon lloc per anar a trobar idees.

.

Nollegiu

(Carrer de l’Amistat 20, Poblenou molt a prop de la Rambla del Poblenou, a l’alçada del Casino de l’Aliança. Van obrir fa 2 anys)

Seguim parlant de llibreries. En aquest cas, d’una llibreria hiperactiva que hi ha al cor de la Rambla del Poble Nou: La llibreria “Nollegiu” (nollegiu.wordpress.com).

-El seu propietari, en Xavier Vidal, també és periodista i hatreballat als mitjans de comunicació. La seva dona va plantejar-li un dilema: “els llibres o jo”, i ell va endur-se’ls cap a una altra banda. (Curiosament, la decoració de la llibreria recordar al menjador d’una casa).

D’aquí ve la llibreria Nollegiu, i també de l’anticipació d’un projecte pensat per a la jubilació.

Dèiem que és una llibreria hiperactiva perquè en aquesta llibreria hi passa tot el que hi pot passar en una llibreria: els clàssics grups de lectura (10€, 7,5€ si compres el llibre), presentacions  de llibres (Vila-Matas va anar a presentar-hi el seu últim llibre, “Kassel no termina nunca”), “Els llibres de…”, un cicle sobre les lectures de gent com Jordi Pujol, o fins i tot classes d’intercanvi d’idiomes, grups de conversa (10€ x classe, 6€ si hi vas tot el trimestre).

A tot això, l’horari és: de DIMARTS a DIUMENGE!

Per cert: El dia de Sant Jordi organitzen LA RAMBLA DEL DRAC! Un circuit alternatiu per a tota aquella gent que vulguir viure la diada amb les possibilitats del centre però sense les acumulacions de personal. Ah, i més a prop de la platja.

.

L’Atelier

Joncar 29 (Poble Nou)

Hem dit que parlaríem de llibres i de pastisseires i encara no hem fet referència a cap pastisseria. Ara parlarem de l’Atelier, un negoci que podria ser-ho però no és ben bé una pastisseria.

L’Atelier és una botiga especialitzada en pastissos creatius que a més a més d’oferir tot el material que necessitarem per a fer el nostre propi pastís, també té un obrador on hi fabriquen pastissos per encàrrec.

Estan especialitzats en pastissos creatius. De fet, el seus propietaris, la Sandra Szasz i el Miguel López, no són pastissers, són dissenyadors i professionals de les arts plàstiques. Això vol dir que els seus pastissos no són d’un nivell qualitatiu extraordinari però si que són bonics o fins i tot espectaculars. I a preus assequibles. (Un pastís personalitzat por rondar els 30-40€).

A part d’això també fan galetes personalitzades i cursos.

Tant si voleu fer una mona alternativa, fabricant-vos-la vosaltres, o heu tingut una idea genial que voldrieu convertir en el pastís de pasqua dels vostres nebots i nebodes, l’Atelier és una botiga que us caldria visitar.

Propostes plàstiques

Art, amb Txell Bonet

13/04/2014

POST PICASSO.Reaccions Contemporànies: Al Museu Picasso fins el 29 de juny!

L’ombra de Picasso és allargada i ha marcat a molts. El comissari especialista Michael FitzGerald ha seleccionat 58 obres de 41 artistes de tot el món.

L’entrada és molt interessant. Una pedra de marbre on hi ha esculpit “The bad artist imitate, the great artist steal”, la frase és de Picasso, i és Banksy qui ho ha tatxat i ho signa. (2009)

Ell ha interessat a molts artistes, com ell es va interessar per Degàs, el Greco, i sobretot també les màscares africanes. S’han agrupat les obres en 5 grups, depenent de si s’inspiraven en un quadre o etapa.

Un quadre expressionista: El Guernika. Molts artistes han aprofitat el simbolisme i mitologia d’aquest quadre que denunciava els efectes en la població de la guerra civil espanyola, per parlar de les guerres als seus països, com el Sudan, Iraq o Palestina. També n’hi ha que passen a Estats Units, en una versió de ciutadans matant-se entre ells com en casos de violència domèstica. Molts materials, fins i tot un tapis de Goshka Macuga.

Hi ha revisitacions del seu cubisme, com el cas d’una versió cubista de l’estadi dels JJ. OO. de Pequin per denunciar el tracte al Tibet.

Però les versions més interessants són d’un altre quadre que parteix del cubisme: Les Senyoretes del Carrer d’ Avinyó. Hi ha tot tipus de materials, com el treball de Bedri Baykam que és una impressió lenticular titulat “L’harem d’Avinyó té cent anys”. També molt interessants les versions sud-africanes on s’hi afegeix una màscara amb volum o directament autors africans que amb bidons de plàstic de benzina, o tot de materials reciclats (Calixte Dakpogan o Romuald Hazoumé de Benin) fan les noves versions màscares africanes. Fins i tot amb cola de conservació artistes australians fan els puntets aborígens per a crear quadres com Daniel Boyd. És la resposta dels africans al tractament del seu art ancestral, un viatge d’anada i tornada.

ETAPA BLAVA: versió de “La Planxadora” de 1904 feta per Vik Munik amb tot el material dels abocadors de Rio de Janeiro: brutal!!!

ETAPA ROSA: L’holandès Folkert de Jong ha creat uns arlequins i pallassos amb restes de materials que venen del petroli.

L’ETAPA DE MADURESA: L’icona és el propi Picasso, i més des de que Mauricio Cattelan en va fer un capgròs i el va passejar per tot arreu: museus, carrers..

Basquiat va veure en aquesta darrera etapa un precedent de la pintura tradicional barrejada amb el traç barroer del grafiti. Pinta el seu rostre en una planxa de metall.

També hi ha quatre rostres fets per Warhol copiant el seu estil.

Darrera etapa: SURREALISME: Torna ha haver-hi una peça feta amb fils, “El fil d’Ariadna” un minotaure fet amb punt de creu per Elaine Beichek. Animal símbol de creativitat i sexualitat per ell.

.

Zacharevic

a la Galeria Montana, Carrer Comerç, 6

Autor d’origen lituà que viu a Singapur, a Penang, Malàisia, on hi ha fet tot de murals i pel sudest asiàtic, de fet viatja per tot el món i va estar convidat per la Galeria Montana del Carrer Comerç a fer una exposició.

Ho va fer gairebé tot allà durant 15 dies que va estar de residència en un pis que tenen. És una fórmula que funciona molt per les despeses de transport i duana que tenen les obres.

Aprofitant que treballava per la galeria va fer també una obra a la Plaça del Bar Mundial, a la font dels coloms, la Pl. de Sant Agustí Vell.

El seu estil és una barreja de “l’agressivitat” del grafiti i un cert romanticisme.

No només treballa amb esprai, dibuixa línies molt primes que després omple amb l’esprai o amb oli, de fet les pinzellades i els matisos amb els que fa els rostres són més de finals del S.XIX que de principis del SXXI. Les robes, més amb esprai.

I sobretot es caracteritza per afegir el 3D a les seves obres: posar-hi bicicletes, motos, enganxades al grafiti o carrets de compra, com a fet aquí o fins i tot cadires, que és el que ha posat en un grafiti que ha fet a Guzzo un nou local del Born Guzzo, del Fred Guzzo (el francès que tenia el Cafè Royal) i que també ha encarregat un grafiti a B-Toy.

La necessitat de no pintar sobre un fons blanc, sinó sobre una matèria que ja porta colors, textures a sobre: com fustes o maletes velles, partides per la meitat i fetes sevir de base, o paper pintat, o llavors crear aquesta sensació de paper pintat amb esprai.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Il·lustracions d’Ari Fleck

a la saboneria Les Toppetes del Carrer Joaquin Costa, 33.

L’Oriol Montanyès, propietari de la botiga li va encarregar il·lustracions per fer el packaging d’uns sabons d’argan, rosa mosqueta, etc… si va bé, ho volen fer amb més il·lustradors.

ariAri Fleck és una gran lectora de còmic, espectadora del Festival de Sitges i persona amb humor i sensibilitat, per tant, aquests sabonets són com petites vinyetes que ens expliquen tota una història en pocs centímetres:

Historietes com: “si la churra no ves asomar, al gimnasio te has de apuntar… o no” o “a veces en la ducha canto a Shakira” o el més divertit que s’està esgotant “El sexo en la ducha puede perjudicar seriamente la salud”.

El més interessant són les nou il·lustracions a mig a camí entre el surrealisme i el costumisme, amb molta poesia: una noia nua amb anorac en un mar revoltat, dues nenes que han sortit de la banyera que sembla una barca vikinga, un núvol que pot semblar el cabell, el pare, el seu fillol, llegir Tintin en un sofà o que una taca d’aquarel·la crei una cova imaginària on refugiar-se amb els animals de “Donde viven los monstruós”… inclou les referències dins de les obres.

A partir de dos colors, ampliant la gama de tons, crea unes bases-taques amb aquarel·la que embolcallent els personatges fets amb tinta xinesa, que recorda al traç d’un altre referent Joan Sfar, i Quentin Blake, il·lustrador de literatura infantil, portades de Roal Dalh.

Música

Música per unes vacances tranquil·les, amb Ricard Robles

12/04/2014

Chilly Gonzales

Nascut al Canadà i actualment vivint a París després d’una bona temporada a Berlin, Chilly Gonzáles (nom artístic, evidentment) és, sobre tot, un pianista. Després d’haver passat pel pop o l’electrònica, des de fa uns anys està abocat a la seva faceta de compositor i intèrpret de piano i, ara també, de professor. Surt el mes que ve un curiós llibre, Re-Introduction Etudes, on explica les seves tècniques i té un canal a YouTube dedicat a mostrar la seva tècnica. Entretingut, didàctic i sorprenent a vegades.

Artista: Chilly Gonzales

Tema 1: Kenaston

Àlbum:  Solo Piano II (2012)

Imagen de previsualización de YouTube

George Michael

Cada cop són més rars els àlbums en directe. Desplaçats primer pel DVD i més tard per YouTube, és poc habitual que es publiquin concerts en viu. Sens dubte, aquest valia la pena. George Michael reuneix un grapat de cançons pròpies i versions d’altres artistes que va interpretar en la seva gira Symphonica de 2011 i 2012, on va exhibir la seva faceta de crooner acaramelat. Com el nom indica, Symphonica va ser una gira amb una completíssima orquestra. La qualitat de l’enregistrament i del so són extraordinaris.

Artista: George Michael

Tema 5: Cowboys and Angels

Àlbum: Symphonica (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

The Blue Nile

Una de les bandes que millor han sabut posar en pràctica la fórmula del “menys és més”: quatre discos en 21 anys, escases aparicions en públic i inactius des de 2004, el trio escocès conserva intacta la mística que sempre l’ha envoltat i gaudeix de tanta o més admiració que fa trenta anys, quan va aparèixer el seu primer disc. Pop soul electrònic luxós i sublim.

Artista: The Blue Nile

Tema 3: Headlights On The Parade

Álbum: Hats (1989)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Cocteau Twins

Un altre trio escocès i un altre de les bandes més venerades dels anys 80. Eternament copiats o imitats, però mai igualats, han estat la banda que va inventar això que se’n diu dream-pop: pop líric i evocador, envolvent i hipnòtic, fosc moltes vegades. Tant la cantant, Elizabet Fraser, com el guitarrista i compositor Robin Guthrie van aconseguir registres únics i absolutament innovadors en el món del pop. La banda es va desfer l’any 1996 i recentment han tornat per fer una sèrie limitadíssima de concerts.

Artista: Cocteau Twins

Tema 4: Heaven Or Las Vegas

Àlbum: Heaven Or Las Vegas (1990)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Alpha

Duet britànic, de Bristol, nascuts a finals dels 90 una mica a l’ombra de Massive Attack, que els hi van publicar el seu primer àlbum. El seu so, melancholic, ralentitzat i envolvent, ha caracteritzat la música dels seus àlbums propis, enmarcats molt aprop de l’etiqueta trip-hop. Apart, i sense que molta gent ho sapiga, han estat col.laboradors de gent com Madonna, Jarvis Cocker, Alison Moyet, Benjamin Biolay  o Coldplay. Una formació genial destinada, sembla ser, a estar permanentment en segon pla.

Artista: Alpha

Tema 4: Back

Àlbum: Come From Heaven (1997)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Cinema

Cinema, amb Blai Morell: ‘Mejor otro día’ i ‘El poder del tai-chi’

12/04/2014

Mejor otro día

És la tercera pel·lícula del director francès Pascal Chaumeil, responsable de Los seductores i Llévame a la luna. És el seu debut en llengua anglesa. La cinta està basada en la novel·la de Nick Hornby En picado, editada per Anagrama.

Les escenes que en teoria transcorren a Tenerife es van rodar a Mallorca. La resta es va rodar a Londres. Curiosament Aaron Paul -Jesse Pinkman a Breaking Bad- i Imogen Potts tornen a coincidir després de treballar plegats a Need for Speed.

Per fomentar la unió entre els quatre protagonistes, van sortir a sopar, i fins i tot Paul va portar Pierce Brosnan a un concert de Radiohead.

Per localitzar el lloc de trobada del grup de suïcides, la teulada d’un gratacel real de Londres, els responsables del film van haver de fer una recerca molt exhaustiva. Finalment van trobar un edifici d’oficines del centre de Londres bastant anodí amb una teulada que tenia tot allò que buscaven: primer per l’espai, per tal de permetre moviments de càmera; i després en relació al paisatge del voltant, sobretot per l’espectacular vista que ofereix de la Catedral de Saint Paul. Un cop la van localitzar, van reconstruir la teulada als estudis Pinewood de Londres amb certes modificacions que permetrien al director controlar l’entorn amb els angles i els moviments de càmera, i així els actors podrien rodar les seqüències més complicades del film sense l’amenaça real dels elements invernals. El plató resultat va ser un espai de 12 metres quadrats construit a tres metres sobre el terra. Curiosament el gratacels ha estat enderrocat abans de l’estrena del film.

Durant la nit de cap d’any a Londres, quatre desconeguts coincideixen a la teulada d’un gratacels per llençar-se al buit. Però en lloc de saltar, fan un pacte per a seguir amb vida fins el dia de Sant Valentí, o sigui un mes i mig més. Així comença una amistat impredectible i una autèntica afirmació de la vida.

Direcció: Pascal Chaumeil.

Intèrprets: Pierce Brosnan, Toni Collette, Aaron Paul, Imogen Potts, Sam Neill, Rosamund Pike, Tuppence Middleton, Diana Kent.

Imagen de previsualización de YouTube

.

El poder del tai-chi

Es tracta del debut en la direcció de Keanu Reeves, el protagonista de la trilogia de Matrix, Speed o Pequeño Buda.

El projecte va sorgir fa 15 anys quan Reeves va conéixer un dels especialistes del primer Matrix, Tiger Chen. Va quedar impressionat amb la seva habilitat i després de compartir moltes hores de treball, va aprendre molt sobre la seva filosofia de les arts marcials i li va explicar moltes històries sobre el seu mestre de tai chi. Va ser d’aquesta manera com va sorgir la idea de fer aquesta pel·lícula on a més Chen seria el protagonista i s’interpretaria a ell mateix.

Per dissenyar les baralles d’arts marcials del film, Reeves va comptar amb un vell conegut, Yuen Woo-ping, amb qui havia treballat a Matrix i que també ha dissenyat les baralles de Tigre y Dragón, o les dues parts de Kill Bill, entre d’altres.

L’ambiciós i joven Tigre Chen Lin-Hu (Tiger Chen) treballa com a repartidor a Pequin, però quan acaba la jornada laboral es converteix en una estrella de les arts marcials que ha pujat pels diferents nivells en representació del tradicional Tai Chi Ling Kong. El Tai Chi sol associar-se amb moviments tranquils que poc tenen a veure amb les arts marcials. Però Tigre ha perfeccionat l’antic art i ha començat a fer-se un nom en el prestigiós campionat d’arts marcials Wulin Wang. A Hong Kong, la detectiu Suen Jing-Si (Karen Mok), que forma part del OCTB (Unitat contra el crim organizat), ha arribat a un carreró sense sortida perseguint Donaka Mark (Keanu Reeves).

Direcció: Keanu Reeves.

Intèrprets: Tiger Chen, Karen Mok, Keanu Reeves, Simon Yam, Yu Hai, Ye Qing.

Imagen de previsualización de YouTube

Mix de cuina

Receptes amb espinacs, amb Mireia Carbó

12/04/2014

CROQUETES D’ ESPINACS

© Mireia Carbó

Ingredients per a 4 persones:

- 300 g d’espinacs frescos

- 30 g de formatge blau

- 25 g de nous

- 50 g de mantega

- 50 g de farina

- 400 ml de llet

- Oli d’oliva

- Sal

Per a l’arrebossat:

- Farina

- Ou

- Pa ratllat

Elaboració:

En una paella, sofregiu els espinacs amb un raig d’oli d’oliva. Afegiu-hi la mantega i quan estigui fosa, afegiu-hi la farina sense parar de remenar. Feu-ho coure durant 1 minut.

Afegiu-hi el formatge i les nous picades, i la llet freda a poc a poc. Seguiu remenant la barreja fins que espesseixi una mica.

Deixeu refredar la pasta a la nevera.

Doneu forma a les croquetes, passeu-les per farina, ou i pa ratllat.

Fregiu-les en oli d’oliva ben calent.

-

GALETS AMB ANXOVES I ESPINACS

© Mireia Carbó

Ingredients per a 4 persones

- 400 g galets

Per a la salsa:

- Oli d’oliva

- 2 grans d’all

- 8-10 filets d’anxoves

- 300 g d’espinacs frescos

- 1 bitxo (opcional)

Elaboració

Escalfeu l’oli d’oliva i afegiu-hi els alls laminats. Quan comencin a agafar color, incorporeu-hi les anxoves tallades i remeneu fins que es desfacin.

Afegiu-hi els espinacs tallats.

Serviu la pasta amb la salsa i acompanyeu-la amb parmesà ratllat.

Emès el Diumenge 06-04-14

Cinema

Cinema: “Noè” i “Rio 2″

05/04/2014

Noè

És la nova pel·lícula del director nordamericà Darren Aronofsky, responsable de films com Pi, Réquiem por un sueño, La fuente de la vida, El luchador o Cisne negro.

Christian Bale i Michael Fassbender van ser temptats per interpretar Noé, però al final no van acceptar. Ho va fer Russell Crowe, però amb la promesa del director de no treure’l amb una barba blanca i dues girafes darrere amb l’Arca al fons.

Dakota Fanning va ser l’escollida pel paper d’Ila, però problemes d’agenda no li van permetre fer el film. Al final van escollir Emma Watson, l’Hermione de Harry Potter.

A 65 països la pel·lícula serà estrenada en 3D, malgrat no haver estat aprovada la versió pel seu director.

Atenció a la ironia del destí: la producció es va aturar al mes d’octubre del 2012 a causa del pas de l’huracà Sandy per Nova York, que va causar greus inundacions a la ciutat i als decorats de la pel·lícula.

Darren Aronofsky va aconseguir que Patti Smith, tota una llegenda del rock, composés la cançó que Noé passa de pares a fills. Tots els animals es van crear digitalment.

En una terra on el pecat guanya terreny a la virtut, Noé (Russell Crowe) rep una missió divina, que no és altra que construir una arca amb la que salava tota la seva família i a tota la creació davant d’un autèntic diluvi, càstic de Déu per totes les ofenses. La tasca no serà gens fàcil, ja que Noé no només s’haurà d’enfrontar a totes les seves pors i dubtes morals, sinó que també haurà de fer front als problemes familiars que aquest encàrrec diví li pot causar, i per si fos poc, també s’haurà d’enfrontar a les sospites, desconfiances i amenaces de Tubal Caím (Ray Winstone), líder d’una tribu veïna que posarà límits a les forces del nostre protagonista.

Direcció: Darren Aronofsky.

Intèrprets: Russell Crowe, Jennifer Connelly, Anthony Hopkins, Logan Lerman, Emma Watson, Ray Winstone, Kevin Durand, Douglas Booth, Dakota Goyo, Leo Carroll.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Rio 2

Es tracta de la continuació de Rio (2011), dirigida de nou per Carlos Saldanha, un dels responsables també de Ice Age i nascut a Brasil.

Aquella va recaptar més de 500 milions de dòlars a tot el món. En va costar 90.

Al poc d’arrencar el projecte, va morir el guionista Don Rhymer, qui ja havia treballat a la primera part.

A la versió castellana hi trobem la veu de la cantant Soraya Arnelas, ex-participant d’Operación Triunfo i coneguda per aquell “Poyeya” que va deixar anar en una actuació.

Trobem a Blu, Perla i la seva família portant una perfecta vida domesticada a la ciutat. Els fills són la Bea, que viu amb el bec ficat en un llibre i a la qual li agrada deixar anar dades i xifres com si res, justament igual que el seu pare; Tiago, el més petit, que sempre està disposat per a l’aventura; especialment si això suposa destruir alguna cosa; i Carla, la germana gran, una adolescent que és tot un caràcter i que desitja que la seva protectora família li doni una mica de marge per poder expressar la seva faceta musical. Quan Perla decideix que els nens han d’aprendre a viure com autèntiques aus, insisteix que la família s’aventuri a viatjar a l’Amazònia. Blu compte als seus amics els seus plans de viatge, però Nico, Pedro i Luis li adverteixen dels innombrables perills que poden estar a l’aguait a la natura. Però el perpètuament optimista Rafael anima Blu, recordant-li que “una esposa feliç significa una vida feliç!”. En arribar, Blu i Perla coneixen els aborígens, inclòs Eduardo, un extravagant patriarca amb un ferm conjunt de normes que es converteix en un còmic obstacle per en Blu; Mimi, l’afectuosa i impertinent germana d’Eduardo, que no té miraments amb ningú, ni tan sols amb el seu dominant germà; i Roberto, un perfecte exemplar d’au silvestre que embadaleix a tots els que l’envolten i que fa que Blu se senti cohibit.

Direcció: Carlos Saldanha.

Veus (v.o.): Jesse Eisenberg, Anne Hathaway, Jamie Foxx, Leslie Mann, Bruno Mars, Andy García, will.i.am, Jemaine Clement, Rodrigo Santoro, George López, Tracy Morgan, Kristin Chenoweth, Rita Moreno, Amandla Stenberg, Pierce Gagnon, Rachel Crow.

Imagen de previsualización de YouTube

Recomanacions

Últim crit: Fundes de mòbil que fan més que protegir

05/04/2014

Avui fem monogràfic de fundes per a mòbil que fan alguna cosa més que protegir. És a dir: que no són les típiques fundetes de dos euros que ens trobem a les botigues de xinesos, sinó que afegeixen als mòbils més populars algun valor afegit. Els exemples més clars són el de la típica funda que incorpora una bateria addicional, però jo no en sóc gaire partidari, perquè són massa grans i et converteixen el mòbil en un totxo. Al Mobile World Congress vam poder veure que la marca Incipio ha fet progressos i ha aprimat molt les darreres generacions de funda.

cashwrap

D’aquesta mateixa marca és la que van repartir als acreditats del Mobile que anaven amb iPhone 4S o 5/5s. Es tracta de la funda Cashwrap, una funda que, a més de protegir, li dóna a l’iPhone aquella funcionalitat que tenen molts androids, que és la comunicació per proximitat, l’NFC. Això és el que permet, entre moltes altres coses, pagar amb el mòbil com si fos una targeta de dèbit, o posar-lo tocant a algun lloc i que et permeti l’entrada a allà on vols passar. Val uns 50 euros i es pot trobar a Incipio.com.

Aqusta funda, a més, incorpora la connexió pel carregador universal microUSB enlloc del connector únic d’Apple (això és un avantatge!).

El problema és que en la funda d’iPhone 5 el foradet ve pel costat, just on poses la mà per escriure, i a més el forat per als auriculars és tan fondo que no tots es poden connectar.

Després, la casa Otterbox ha presentat una de força pràctica que es diu Commuter Wallet, que és més rudimentària, però que a la part del darrere té un calaixet que es desplega i et permet posar targetes d’autobus i de credit (dues o tres, no més), però va molt bé per no haver de treure sempre el moneder. El 300% de les persones que esperen l’autobus ho fan amb el mòbil a la mà. Doncs amb aquesta funda també tindrien la targeta a la mà.


InkCase és un invent de l’empresa Oaxis, és una segona pantalla de tinta electrònica per a l’iPhone 5/5S o per al Samsung Galaxy Note II. Això és per aquelles persones que porten un lector de llibres electrònics a la bossa i també duen el mòbil, i volen estalviar-se la incomoditat d’anar amb dos dispositius. Sí, pots llegir llibres electrònics al mòbil, però fons la bateria en molt poc temps. Doncs bé, amb aquesta funda pots llegir llibres electrònics al mòbil amb la pantalla principal apagada, perquè tens la del darrere. I vas llegint, i quan no estàs en temps de lectura pots carregar-l’hi les fotos que vulguis, que la funda se’t transforma en un marc de fotos digital (de tinta electrònica, eh?, però la qualitat és prou bona).

L’InkCase val 93 euros i es pot trobar a www.oaxis.com.

SECCIÓ FUNDES SUBMERGIBLES

Doncs sí, existeixen! hi ha dos models que m’agradaria destacar: l’Otterbox Preserver i la Lifeproof Fre.

No es tracta només de fundes que et protegeixen d’esquitxades, sinó que totes dues et permeten enfonsar el mòbil (iPhone 5, Samsung Galaxy S3 i S4) fins a dos metres durant mitja hora. I el mòbil és perfectament funcional! Això et permet anar a la piscina o a la platja, o a pescar al riu sense por que et caigui el mòbil a l’aigua i se’t mori. O sense anar més lluny, conec d’algú que li va caure el mòbil a la tassa del WC i el va haver de llençar. La solició de l’arròs, en molts casos, és un mite.

preserverI en tenim dues: La primera és la de la marca Otterbox (totes dues són líders mundials en protecció de mòbils i tauletes). La Preserver és una funda molt robusta, totalment estanca, que dóna una gran sensació de seguretat. No només protegeix perfectament contra cops i ratllades, sinó que també evita que hi entri pols i el millor de tot: l’aigua. Jo no em pensava que existís, però em vaig sorprendre molt gratament quan la vaig veure. Amb aquesta funda pots fer fotos submarines amb el teu iPhone o Samsung Galaxy 3/4. I sense por. Fins i tot hi ha un vídeo en què es veu un senyor que llança el mòbil al mig del riu perquè el gos vagi a buscar-lo.

Una altra utilitat és per als malalts de mòbil que no saben desenganxar-se’n: pots dutxar-te mirant els primers tuits del matí o whatsappejant amb qui vulguis. Demostrat. Val uns 70 euros a www.otterbox.com. Es pot trobar molt més barata, com a 40 euros, però jo, pel bé i la seguretat del teu mòbil, si vols la garantia que no ofegaràs el teu mòbil, la compraria a la web oficial i m’estalviaria el risc que et colin una imitació.

L’altra opció de fundes submergibles fiables és la Lifeproof FRE. Les funcions que fa són les mateixes i té les mateixes prestacions, però el disseny és molt diferent. És més fina i no fa tanta sensació de protecció (però protegeix!). Diríem que és més elegant. Un altre factor diferenciador és la disponibilitat de tenir un accessori per la funda, com és la cinta per lligar-la al braç quan vas a córrer o fins i tot a nedar!! Val el mateix que l’altra, aproximadament.

M’he près la llibertat de fer un vídeo amb una prova definitiva de les dues fundes. En vaig fer un estudi comparatiu amb la prova de foc final: la prova de la rentadora.

Imagen de previsualización de YouTube

SECCIÓ ESPECIAL DE FUNDES PER iPAD

El Mobile World Congress també va donar molt de sí, en termes de fundes i carcasses per a tauletes. N’hi havia de fusta, amb acoblaments per a tota mena de suports (cotxe, paret, taules, per penjar-les al coll i anar llegint sense haver d’aguantar-les…). Però jo em vaig fixar en dos models:

Peli ProGear VAULT

Em vaig fixar en aquesta marca perquè és un líder mundial en transport d’aparells professionals delicats, com càmeres de televisió, aparells tècnics, de medició, fins i tot militars. A la ràdio, per exemple, les maletes amb rodes que es fan servir per transportar els aparells d’emissió quan fem el futbol o un programa especial, són de la marca PELI.

I des de fa poc han decidit fer el salt al petit consumidor, ja no es queden en l’usuari professional. Tenen fundes per dispositius de la marca Apple (iPhone, iPad i MacBook Pro) i esperen també fer-ne per Samsung, però de moment encara no l’han tret.

La funda Peli ofereix protecció extrema. És la més resistent a cops i sotregades. Permet impactes des de 1,20 metres d’altura i ni s’immuta. De fet, em van fer una demostració a l’estand de Peli, on van agafar una funda amb un iPad i la van tirar impunement a terra. I tots tan alegres. De fet, la carcassa va hi té l’iPad encaixat al milímetre i la part que va sobre la pantalla va collada amb cargols que tu mateix hi has de posar. La tapa no és una senzilla làmina. És una senyora tapa dura i rígida que es plega cap enrere i permet posar la tauleta dreta. és resistent a esquitxades i pluja, però no és submergible.

L’altra funda que em té enamorat és la…

Lifeproof Nüüd

Imagen de previsualización de YouTube

La Lifeproof és una altra història. Igual que amb el cas de la protecció de mòbils, no dóna la sensació de protecció com la seva competidora, però aquesta, en contrapartida, et garanteix la submergibilitat. Pots fer fotos amb l’iPad a sota l’aigua i no passa res. Si mireu el vídeo, al minut 4:34 hi ha un moment entranyable en què es demostra el maltracte a què es pot sotmetre l’iPad amb aquesta funda :-)

Mix de cuina

Receptes amb cava, de la mà de la Mireia Carbó

30/03/2014

MILFULLES DE BOLETS I SALMÓ AL CAVA

Ingredients per a 4 persones

-       2 filets de lluç, pot ser congelat sense pell ni espines

-       250 g de xampinyons frescos o bolets variats

-       1 manat d’alls tendres

-       2 copes de cava brut

-       200 ml de nata líquida

-       200g salmó fumat

-       50 g de pistatxos pelats

-       Oli d’oliva

-       Sal i pebre

Elaboració

Talleu els alls tendres a rodanxes fines. Salteu-los en una paella amb un rajolí d’oli d’oliva.

Lamineu els bolets i salteu-los amb els alls tendres. Afegiu el lluç tallat a daus i quan sigui cuit afegiu-hi el cava. Deixeu-ho reduir. Incorporeu-hi la nata liquida i coeu-ho tot uns minuts més fins que quedi un farcit homogeni. Rectifiqueu-ho de sal i pebre.

Munteu els plats intercalant capes de salmó fumat amb el farcit i  acabeu amb uns quants festucs picats i unes fulles de julivert o de porradell per decorar.

.

GRANISSAT DE FRUITES AMB CAVA

© Mireia Carbó

Ingredients:

-          300 g de meló

-          300 g de maduixes

-          200 g de mango

Per a l’almívar:

-          100 g de sucre

-          25 ml de aigua

-          ½ llimona (el suc)

-          Cava

Elaboració:

Feu un almívar amb el sucre, el suc de la llimona i l’aigua. Coeu-ho tot en un cassó fins que el sucre es dissolgui. Retireu-ho del foc.

Tritureu les fruites amb la batedora elèctrica.

Afegiu-hi, a poc a poc, l’almívar encara calent.

Congeleu-ho fins que quedi ferm.

Amb una forquilla, piqueu el granissat i serviu-lo en copes, amb el cava ben fresquet a l’últim moment.

Recomanacions

Receptaris de referència per cuinar, amb Marta Carnicero

23/03/2014

NO MÁS PLATOS DE MAMÁ

Editat per Plaza y Janés

Conté:

• Receptes de tres nois joveníssims els responsables del Blog “No más __ de mamá”. www.nomasdemama.com, que van començar a gaudir de la cuina durant un Erasmus.
• Si hi entreu veureu quina mena de plats preparen i, sobretot, l’estètica cuidada que mantenen sempre. De vegades presenten la recepta, sempre acompanyada de la fotografia, i de vegades el vídeo pas a pas. Són plats:
o Inspirats en receptes de tota la vida o creacions de cuiners, amb un toc o variació que els fa diferents de la versió original.
o Es tracta d’un llibre molt visual, on fins i tot els índexs, que són temàtics, es construeixen a partir de fotos dels plats.
o Cada recepta va acompanyada d’una proposta musical per poder cuinar amb banda sonora.

.

Continuem amb un llibre que

… m’agrada per les 100 receptes que proposa: senzilles, innovadores i amb un toc d’originalitat.

  • El responsable és el periodista gastronòmic Pau Arenós:

HECHO EN CASA

Ediciones B

  • La forma de cuinar aquest receptari ha estat la següent: En Pau preparava les receptes per als seus fills i les fotografiava just abans que se les cruspissin.
  • No hi ha estilisme ni recursos més enllà dels filtres que proporciona instagram.
  • El llibre és ple de bones idees, explicades amb sentit de l’humor i bons comentaris.

.

COCINAR CON HIERBAS DE MUCHAS MANERAS

Karin Leiz, il·lustracions de la seva filla, Juliet Pomés.

RBA

És un llibre:

  • molt cuidat,
  • més de 450 receptes
  • les herbes aromàtiques (com l’alfàbrega), saboritzants (com la ruca) i alguns condiments d’origen vegetal (fruits i arrels, com les tàperes o el gingebre)

L’autora, d’ascendència alemanya, és també la responsable d’un altre llibre “las verduras de muchas maneras”, i ha realitzat una recerca exhaustiva per tal d’oferir moltíssims recursos a partir de les herbes. Per cadascuna d’elles proposa: varietats, propietats, aplicacions, consells de compra, conservació, preparació i cocció (de vegades, l’aroma s’esfuma!)

Tota mena de receptes: les herbes en amanida, en apertitius i pica-piques, amb ous, amb peix, amb carn…amb verdures, com a salsa, i en format de postres.

.

EL ARTE DE LA COCINA FRANCESA

Julia Child.

Debate

Molts oients recordaran la pel·lícula Julie & Julia, on una bloguera decidia consagrar un any sencer a cuinar totes les receptes del llibre de la Julia Child, una americana que després d’aprendre cuina de Le Cordon Bleu, a París, va ensenyar les bases de la cuina francesa a milers de mestresses de casa de l’època.

  • Presenta una cuina hedonista, que va anar recopilant a base de preguntar als proveïdors, d’indagar, de no quedar-se satisfeta amb explicacions vagues o imprecises.
  • Les receptes, que ella va escriure pensant en un públic americà que no coneixia la cuina francesa, són detalladíssimes, i el llibre es molt organitzat:
  • Són 800 pàgines i escaig de receptes.
  • Un exemple de fins a quin punt és perfeccionista a l’hora d’explicar els plats el tenim en la preparació de la truita. Calen més de dues planes per explicar-ne els rudiments, i fins a 8 per explicar, pas a pas, les dues 2 versions: brouillée i rulée, de la truita a la francesa. (ho podeu veure buscant per internet “julia child cooks an omelet”.
Recomanacions

Últim crit. Looq: el pal extensible per fer-se ’selfies’

22/03/2014

Primer van ser les pintures rupestres. Després els autorretrats dels pintors clàssics. Després les fotos de cara amb les càmeres de rodet… Les autofotos per penjar-les a les xarxes socials… i ara són els famosos selfies, que no deixen de ser el mateix. Però ara es veu que la gent s’ha emocionat amb el tema.

Per això una empresa nordamericana anomenada Looq Systems ha ideat un pal (semblant al pal de la GoPro) però més orientat a fer-se selfies. És un pal telescòpic, és a dir, que s’allarga fins a 60 centímetres (plegat només en fa 15).

El pal té un suport al final que agafa el mòbil (iPhone o Android) ben agafat i se li connecta un cable a l’entrada d’auriculars. La foto la farem amb un botó que hi ha al mànec i que envia el senyal de fer la foto a través del cable. Es pot fer la foto amb la càmera davantera (i veus en pantalla com quedarà la cosa) o amb la càmera de darrere, la que fa fotos més bones, i controles com quedarà amb el mirall incorporat que porta el pal. Funciona sense bateria ni cap tipus d’energia.

El pal Looq es va presentar al Mobile World Congress i es pot trobar a Amazon internacional per uns 35 euros. Si creieu que aquest és massa aparatós per dur-lo a la bossa, hi ha una versió més discreta, més petita, el Looq Mini, que és més cuqui i més apte per dur-lo sempre a la bossa, i que val menys de 30 euros:

Aquest també disposa d’un botonet per disparar i igualment aconsegueix eliminar aquest efecte de braç estirat. El que té el pal llarg d’avantatge sobre el curt és que la càmera és més lluny i per tant hi caben més cares :)

Recomanacions

Hotels, amb Cristina Gaggioli: El Perxe

17/03/2014

Us agradaria passar un cap de setmana amb un escriptor? Doncs teniu un lloc on fer-ho:

El Perxe, a l’oest del Priorat.

El Perxe és una casa de poble antiga, on encara s´intueixen els antics estable, pallissa, corral i celler. Sis habitacions senzilles i funcionals, amb grans calaixeres antigues, tauletes de nit amb forjats i teules que fan de llums.

La idea de muntar-hi caps de setmana emb escriptors va ser de la mateixa propietària, la Roser Vernet, filòloga de professió i de vocació. Es diu “Priorat versió original” i en cada edició el munta a la seva mida el mateix convidat. Acostuma a seguir, però, un mateix esquema: divendres al vespre se sopa i es fa una presentació a la biblioteca; dissabte s´esmorza, es fa una primera sessió més formal a la bibloteca i es va a fer una visita; després es dina, es descansa i cap a les 19h es fa la segona sessió; després del sopar, es fa una altra sessió; diumenge s´esmorza i es conversa; i en acabat, es fa el comiat.

De moment han passat per la casa Maria Barbal, Ramon Solsona, Sílvia Alcántara, Josep Pedrals o Jordi Puntí… i les visites s´han fet al celler de La Figuera, a un camp d´olives, a una casa de pagès per dinar-hi, a un ball de vermut, a les mines de Bellmunt, a l’ermitana de Sant Joan del Codolar o a tocar l´orgue de Torroja.

Els propers caps de setmana tenen previst allotjar-se a El Perxe Quim Lecina, Manel Baixauli, l´actriu Came Pla i l´asturià Joan Bello.

Si us interessa, heu de saber que el cap de setmana us costarà 300€ la parella amb l´habitació, els dos esmorzars, els dos dinars, els dos sopars, les sortides i les xerrades.

Més info: www.perxe.com

Emès el Diumenge 16-03-14

%s1 / %s2