Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: Tot és possible amb Elisenda Camps14:30 - 16:00

i després Versió RAC1
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Cinema

Cinema

Cinema, amb @blaimorell: ‘Open windows’ i ‘Bajo la misma estrella’

05/07/2014

.

Open Windows

Es tracta de la tercera pel·lícula del director espanyol Nacho Vigalondo després de Los cronocrímenes i Extraterrestre. També va rebre una nominació a l’Oscar al millor curtmetratge amb 7:35 de la mañana.

Vigalondo va conéixer Elijah Wood al Festival de Cinema Fantàstic d’Austin. El protagonista d’El Senyor dels Anells se li va apropar i li va preguntar si era el director de Los cronocrímenes. Des de llavors tenien clar que treballarien plegats. I així ha estat.

La co-protagonista del film, Sacha Grey, és una exactriu porno que ha treballat amb Steven Soderbergh a The Girlfriend Experience.

La postproducció del film es va allargar gairebé un any, especialment per la dificultat de la gestió de tants senyals simultànis de video, de la que no hi ha precedent a la història del cinema. I és que ha hagut de rodar quatre vegades més de metratge: unes 9 hores en total que es poden veure simultàniament en diverses finestres que s’obren i es tanquen en la pantalla d’un portàtil durant 90 minuts.

Han utilitzat dotze tipus de càmeres diferents: webcams, tauletes, mòbils, de seguretat, de trànsit, satèl·lits, càmeres de cap,… I s’ha hagut de crear un software específicament dissenyat per poder coordinar les finestres a la pantalla.

Nick (Elijah Wood) és un noi amb sort. Aquesta nit coneixerà Jill Goddard (Sasha Grey), l’actriu més excitant del moment. Jill està promocionant la seva última pel·lícula, Dark Sky, i Nick ha guanyat un sopar amb ella, en un concurs per la web. No obstant això, rep una trucada d’un tipus, Chord (Neil Maskell), que l’informa que el sopar ha estat cancel·lat i li confessa que és culpa de la capritxosa actriu. Chord, en compensació, i demostrant unes increïbles habilitats com hacker, li ofereix a Nick l’accés per poder espiar Jill durant la resta de la nit, des del seu propi portàtil, de formes que cap altre fan podria somiar mai. Però una terrible veritat comença a revelar-se. Tot sembla ser un muntatge ideat per Chord, en què Nick és la peça d’un pla molt més gran.

Direcció: Nacho Vigalondo.

Intèrprets: Elijah Wood, Sacha Grey, Neil Maskell, Adam Quintero, Iván González, Brain Elder, Ulysses Lopez, Rachel Arieff, Nacho Vigalondo, Jaime Olías.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Bajo la misma estrella

És l’adaptació al cinema de la novel·la de John Green del mateix títol que ha venut milions d’exemplars a tot el món. L’ha dirigida Josh Boone, que va debutar al cinema amb l’estupenda Un invierno en la playa.

L’any 2000 Green treballava com a capellà a un hospital infantil, i allà volia escriure un relat sobre joves que fossin com els que va conéixer allà. L’amistat que va fer amb una jove anomenada Esther Earl, que va morir als 16 anys el 2010 i a qui va decicar el llibre, el va ajudar a definir els personatges.

Abans fins i tot d’acabar-la, Green va rebre una trucada de Hollywood interessant-se pels drets del llibre. En un principi es va mostrat reticent, però al final va acceptar. Green va assistir habitualment al rodatge, i els va ajudar amb la seva opinió sobre si aquella escena funcionava o no.

Shailene Woodley, a la qual vam veure com a filla de George Clooney a Los descendientes, tenia tantes ganes d’interpretar el paper que va enviar un correu a John Green per comentar-li que li havia agradat molt el llibre i perquè havia d’interpretar a Hazel. Així que va seure amb els executius de l’estudi i els productors, i els va suplicar que si calia podia fer d’ajudant personal o extra, però que havia de formar part del projecte. Després de provar 150 actrius pel paper, quan li va tocar a la Shailene, als deu segons Josh Boone tenia ben clar que ella seria Hazel.

Hazel Grace Lancaster (Shailene Woodley) té setze anys. Alternativament estima i suporta als seus pares que, en ocasions, arriben a adorar-la amb excés. Hazel està boja per un jove, Gus Waters (Ansel Elgort) que sembla igualment boig per ella. A mesura que van intimant, Hazel i Gus comparteixen els temors que acompanyen al seu estat de salut, a més del seu amor pels llibres, inclòs el favorit per excel·lència de Hazel, An Imperial Affliction. En nombroses ocasions ha tractat, sense èxit, posar-se en contacte amb Peter Van Houten (Willem Dafoe), l’autor del llibre, que porta una vida retirada. Quan Gus aconsegueix arribar a Van Houten a través de l’ajudant de l’escriptor, el resultat, que el deixa estupefacte, és una invitació per a conèixer l’autor a Amsterdam. Gus està decidit a portar-se a Hazel en una odissea que donarà resposta a cada pregunta que haja fet mai sobre un llibre que tant ha suposat per a ella. Però les respostes que busca no provenen de Peter Van Houten. Neixen de viure una gran aventura que Hazel comparteix amb algú de qui no té por estar enamorada; algú que els ha donat als dos el que ella anomena “una mica d’infinitud”, un “per sempre” dins dels seus comptats dies.

Direcció: Josh Boone.

Intèrprets: Shailene Woodley, Ansel Elgort, Nat Wolff, Laura Dern, Sam Trammell, Willem Dafoe, Mike Birbiglia.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Cinema

Cinema, amb @blaimorell: “El sueño de Ellis” i “Tokarev”

28/06/2014

El sueño de Ellis

És la nova proposta del director nordamericà James Gray, responsable de films com La otra cara del crimen, La noche es nuestra o Two Lovers.

L’origen de la història està en la seva pròpia família. Els seus avis eren ucraïnesos, i quan ell era petit li van explicar moltes històries sobre l’illa d’Ellis, el punt d’entrada per a tots aquells estrangers que venien atrets pel somni americà, el d’una vida millor i noves opotunitats. Aquest fet, i que el seu besavi matern fos el propietari d’un restaurant per on passaven tota mena d’homes poc recomanables, entre ells un proxeneta, va acabar donant peu a El sueño de Ellis.

La pel·lícula, ambientada l’any 1921, explica la història de dues germanes, Ewa (Marion Cotillard) i Magda, en el seu fracàs per deixar el país que els va veure néixer, Polònia, a la recerca d’un futur millor a la terra promesa de Nova York. La sort no acompanya a les noies que, tot just trepitjar el sòl americà, es troben amb un gran impediment. En arribar a l’illa d’Ellis, Magda és posada en quarantena després de detectar-li tuberculosi, el que provoca la seva separació. Ewa, entristida, sola i desemparada, vaga pels carrers de Manhattan fins a caure en les xarxes de Bruno (Joaquin Phoenix), aparentment un home encantador, que finalment resulta ser un cobdiciós xulo sense escrúpols. Ewa, pressionada per aconseguir els diners necessaris per pagar les medicines a la seva germana, només veu una sortida possible: vendre el seu cos. L’arribada del mag Orlando (Jeremy Renner), cosí del proxeneta, suposa per a ella un petit raig de llum en la seva fosca vida i l’oportunitat perfecta per escapar del malson viscut durant aquests mesos, però Bruno i la seva gelosia no la deixaran marxar tan fàcilment.

Direcció: James Gray.

Intèrprets: Marion Cotillard, Joaquin Phoenix, Jeremy Renner, Dagmara Dominczyk, Angela Sarafyan, Antoni Corone, Jicky Schnee.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Tokarev

Es tracta del debut del director espanyol Paco Cabezas en el cinema americà. Fins ara només havia dirigit dues cintes aquí: Aparecidos i Carne de neón, a més de trebllar a guions d’altres directors.

De fet, va ser aquesta darrera la que li va obrir les portes a Hollywood, ja que quan Nicolas Cage la va veure, va decidir que volia treballar amb ell.

Per això, Cabezas va haver de viatjar a Las Vegas per conéixer l’actor, en un viatge que Cabezas defineix com un dels moments més surrealistes de la seva vida.

Mentre estaven rodant una baralla -n’hi ha unes quantes a la pel·lícula-, es va escoltar un soroll molt fort, i resulta que era el director de fotografia Andrzej Sekula (Pulp Fiction), que havia caigut cap enrere amb la càmera a sobre.

Després de sortir de la presó, el criminal Paul Maguire (Nicolas Cage) és un home nou. Reformat i amb la intenció d’encaminar la seva vida, torna a casa per reunir-se amb la seva filla. Però la desolació i la còlera s’apoderaran d’ell quan s’adoni que la seva petita ha estat segrestada per la màfia russa. Amb ànim de venjança, reuneix el seu antic equip per a una última missió. En el seu camí per rescatar la jove, emprendrà paral·lelament una lluita personal contra els qui s’atreveixen a trencar d’aquesta manera la llei. No hi ha regles ni normes, només la seva pròpia visió de la justícia i el seu afany per la supervivència de la seva família. Entre l’espasa i la paret, buscarà i trobarà la forma d’ignorar el que s’hauria de fer i actuar d’acord amb les seves pròpies normes morals. Gangsters armats fins a les dents s’interposen entre ell i la seva filla, però no serà suficient per fer el que calgui per tal de rescatar-la i donar-los una lliçó.

Direcció: Paco Cabezas.

Intèrprets: Nicolas Cage, Rachel Nichols, Peter Stormare, Danny Glover, Max Ryan, Michael McGrady, Pavel Lychnikoff, Aubrey Peeples, Max Fowler, Elena Sanchez, Judd Lormand, Sarah Ann Schultz, Paul Sampson.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema, amb @blaimorell: “Al filo del mañana” i “Maléfica”

31/05/2014

.

Al filo del mañana

És la nova pel·lícula del director nordamericà Doug Liman, responsable de films com El caso Bourne, Jumper o Sr. y Sra.Smith.

La cinta està basada en una novel·la juvenil japonesa titulada All You Need is Kill, pels drets de la qual Warner va pagar tres milions de dòlars. Per preparar el film, primerament van convertir el llibre en un còmic, i va ser després quan van desenvolupar el guió.

A la història original el protagonista era un adolescent, però ells volien envellir el personatge principal, i a més, volien que fos una estrella taquillera qui encapçalés el repartiment. El primer en qui va pensar Liman va ser Brad Pitt, amb qui havia treballat a Sr. y Sra. Smith, però com les negociacions no van fructificar, va apostar per Tom Cruise, qui va portar amb ell el seu col·laborador de confiança, el guionista i director Christopher McQuarrie, per tal que reajustés el guió a la seva mida. Liman li va demanar a canvi que rodessin els set dies de la setmana amb dos equips de filmació i així tindrien vint dies extres de rodatge. I Cruise va acceptar.

Cruise, que va incorporar-se al rodatge només una setmana després d’acabar el rodatge d’Oblivion, va pagar de la seva pròpia butxaca una festa de comiat de rodatge, que li va costar 100.000 dòlars. El més curiós és que ell no va poder anar perquè estava acabant de rodar escenes adicionals.

Algunes escenes es van rodar a Trafalgar Square, pel qual es va haver de tallar en ple mes de novembre. En aquesta escena un helicòpter havia de baixar sobre la plaça. El problema és que el pilot es va veure obligat a agafar un angle molt picat, el que va provocar que tots els que anaven a l’aparell es trobés malament i comencés a vomitar. Tots excepte Crusie, que va baixar de l’helicòpter, i va clavar l’escena. I és que s’havia de rodar en una única presa.

L’acció de la pel·lícula es desenvolupa en un futur no gaire llunyà en el qual una raça d’extraterrestres que cap exèrcit mundial és capaç de guanyar, i envaeix el planeta Terra en un atac implacable. El Comandant William Cage (Tom Cruise) és un oficial que, sense haver participat mai en un combat, és degradado a soldat i el destinen a una missió poc menys que suicida. Mort als pocs minuts, Cage es troba en un bucle en el temps, veient-se obligat a lluitar i morir una i una altra vegada. Però amb cada batalla, Cage aconsegueix ser més habilidós en la lluita contra los adversaris juntament amb Rita Vrataski (Emily Blunt), guerrera de les Forces Especials. I, a mida que Cage i Rita lluiten contra els alienígenes, cada trobada repetida els porta més a prop de poder batre l’enemic.

Direcció: Doug Liman.

Intèrprets: Tom Cruise, Emily Blunt, Bill Paxton, Brendan Gleeson, Noah Taylor, Kick Gurry, Dragomir Mrsic, Charlotte Riley, Jonas Armstrong, Franz Drameh, Masayoshi Haneda, Tony Way, Jeremy Piven.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Maléfica

Es tracta d’una nova versió del conte de La bella dorment, només que aquesta versió està centrada en el personatge de la Bruixa.

El projecte va néixer gràcies a l’èxit mundial que va tenir la nova versió d’Alícia en el País de les Meravelles que va dirigir Tim Burton.

Després que Brad Bird (Ratatouille, Misión Imposible: Protocolo Fantasma) i Tim Burton deixessin de banda el projecte, els productors van decidir confiar la direcció a Robert Stromberg, un dissenyador de producció que ha guanyat dos Oscar per Avatar i Alicia en el país de las maravillas i expert en efectes visuals que així debuta en la direcció.

Van contractar a la filla de Jolie i Pitt, Vivianne, per donar vida a la Bella Dorment de petita perquè era l’única actriu infantil que no plorava quan veia Jolie maquillada com a Malèfica. Clar, era la seva mare. De fet, quan va explicar els seus fills que interpretaria la bruixa del conte, els nens es van portar un bon ensurt. Però ella els va proposar un tracte: els explicaria la veritable història de la bruixa. A l’endemà, la seva filla Shiloh es va barallar amb un company d’escola per defensar la bruixa.

Jolie s’havia de sotmetre cada dia a quatre hores d’intens maquillatge. Va ser la pròpia actriu la que va triar la cantant Lana del Rey per tal que cantés una nova versió de la cançó Once Upon a Dream que apareixia al film d’animació original.

“Maléfica” és la història mai explicada de la dolenta més fascinant de Disney, la bruixa del clàssic de “La Bella Durmiente” i les circumstàncies que donen lloc a la seva traició i que acaben endurint el seu cor pur. Malèfica es veu arrossegada per les seves ànsies de venjança i el seu desig de protegir el regne que presideix i llença una maledicció sobre la petita Aurora, la filla acabada de néixer del Rei. A mida que creix, Aurora es veu atrapada en un conflicte entre el regno del bosc que ha après a estimar i el regne humà que representa el seu llegat. Malèfica comprèn que Aurora es la clau per a la pau del regne i es veu obligada a prendre una decisió dràstica que canviarà per sempre el destí dels dos mons.

Direcció: Robert Stromberg.

Intèrprets: Angelina Jolie, Sharlto Copley, Sam Riley, Elle Fanning, Imelda Staunton, Lesley Manville, Juno Temple, Kenneth Cranham, Hannah New, Brenton Thwaites.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Els millors documentals, segons @blaimorell

25/05/2014

Avui, amb motiu de l’estrena de l’esplèndid documental A 20 pasos de la fama, del que parlarem d’aquí una estoneta, us volem preguntar:

QUIN ÉS EL DOCUMENTAL QUE US HA IMPRESSIONAT MÉS DE TOTS EL QUE HEU VIST?

Podríem haver anat més enrere en el temps, però m’he decidir per documentals estrenats els darrers deu anys, i que es poden trobar tots en DVD o Bluray, tot i que al final us he preparat un llistat amb una tria de documentals que valen molt la pena. Anem pel primer. Aquí el teniu en la seva versió completa:

Imagen de previsualización de YouTube

El cineasta alemany Werner Herzog donava en la clau amb Grizzly Man, aquest excepcional documental centrat en la figura de Timothy Treadwell, un activista ecològic que va decidir anar-se’n a viure amb els óssos i que va acabar essent devorat per un d’ells després de tretze anys de convivència. Un film que posa la pell de gallina, per la història que explica, i com ho explica. Anem pel següent, també en versió completa:

Imagen de previsualización de YouTube

Es tracta de Man on Wire, guanyadora de l’Oscar al millor documental. La cinta de James Marsh, autor d’un altre excel·lent documental com és Proyecto Nim, ens narra la perillosa aventura de Philippe Petit, qui al 1974 va passejar entre les dues Torres Bessones gràcies al cable que es va tirar entre ambdues. El film mostra moments de la preparació i fotografies del passeig, així com la recreació dels fets, i entrevistes a tots els que van participar. Un altre excel·lent documental que podeu recuperar. Encara ens queden dos. El primer? Aquest (versió completa):

Imagen de previsualización de YouTube

Ho heu endevinat. L’oscaritzat Inside Job, un documental no només sobre les causes, sinó també sobre els responsables de la crisi econòmica mundial de 2008, que va significar la ruïna de milions de persones que van perdre les seves llars i ocupacions, i que, a més, va posar en perill l’estabilitat econòmica dels països desenvolupats. A través d’una extensa investigació i d’entrevistes a financers, polítics i periodistes, es mostra l’auge d’empresaris sense escrúpols i la degradació de la política i l’educació. I acabem amb una altra joia.

Imagen de previsualización de YouTube

Sí, és Searching for Sugar Man, la història de Rodríguez que podria ser la d’un músic qualsevol. Però no ho és. Descobert a finals dels anys 60 per dos productors mentre tocava les seves cançons a un bar de Detroit, va gravar dos discos. Però l’èxit mai li va arribar i un dia va desaparèixer. Mentrestant, una gravació del seu primer disc arriba a Sud-àfrica, i amb el temps es converteix en tot un ídol. I alguns dels seus fans sud-africans volen saber què li va passar a aquell artista anomenat Rodríguez. Un altre documental que com tant Grizzly Man i Man on Wire, fa servir els resorts de la ficció narrativa per explicar-nos una història on el dubte sobre la seva existència sobrevola contínuament durant tot el metratge. Tant és: la pel·lícula és apassionant i commovedora. La fascinant crònica d’un somni que va durar dos discos i que esdevé una oportunitat única per descobrir un artista que podia haver estat gran, però a qui les circumstàncies van relegar a l’oblit.

ALTRES DOCUMENTALS

¡Que viva México!

Hombres de Aran

Nanook, el esquimal

El triunfo de la voluntad

Shoah

The Cove

Una verdad incómoda

Spellbound

Bowling for Columbine

Fahrenheit 9/11

Exit Through the Gift Shop (dedicat a Bansky)

The Shock Doctrine

Super Size Me

Lost in Mancha

Ser y tener

Capturing the Friedmans

La pesadilla de Darwin

Los espigadores y la espigadora

Mi enemigo íntimo

Cuando éramos reyes

Buena Vista Social Club

Neil Young: Heart of Gold

The Devil and Daniel Johnston

Asaltar los cielos

El cielo gira

Asesinato en febrero

El sol del membrillo

El desencanto

Queridísimos verdugos

Innisfree

Monos como Becky

Cinema

Cinema: “Malditos vecinos” i “3 días para matar”

10/05/2014

Malditos vecinos

És la nova pel·lícula del director Nicholas Stoller, tot un especialista en el món de la comèdia, ja que les seves tres pel·lícules anteriors (Paso de ti, Todo sobre mi desmadre i Eternamente comprometidos) també ho són, així com els seus treballs com a guionista (Di que sí, The Muppets, Dick y Jane, ladrones de risa).

Stoller va assajar dues setmanes amb els actors abans de començar el rodatge per tal que se sentissin segurs i còmodes. Les millors improvisacions que van haver durant aquest temps es van afegir al guió. Això sí, Stoller sempre està obert a que els seus actors també ho facin durant el rodatge, especialment si treballa amb còmics com aquests. I per si això fos poc, té una forma de rodar molt particular que facilita la improvisació en qualsevol moment: sempre fa preses transversals, és a dir, de la persona que no està davant de la càmera, i així no es perd cap detall.

L’actor Seth Rogen va tenir certs problemes amb l’estudi que va voler canviar certes parts de la pel·lícula per fer-la més accessible. Al final va acordar reduïr el pressupost per tal que la visió original quedés intacta.

En un principi la història estava molt més centrada en el protagonista masculí, però al final es va decidir reescriure el guió per tal que el personatge de la dona tingués un pes més específic dins la pel·lícula.

Com gran part de la pel·lícula té lloc a les dues cases, la del matrimoni i la de la fraternitat, el departament artístic del film va haver de trobar dues cases veïnes que encaixessin a la història i on es pogués rodar. Al final les van trobar a l’històric barri West Adams de Los Angeles.

Per aportar més realisme a les diverses festes, van distrubuir càmeres i iPhones entre la figuració i els actors per on tenir punts de vista més personals i bojos.

L’actor Christopher Mintz-Please, vist a Supersalidos, va portar un penis protèsic durant bona part del rodatge.

Aparentment, Mac Radner (Seth Rogen) i la seva dona Kelly (Rose Byrne) han fet realitat el somni americà: acaben de tenir una nena adorable i s’han comprat una casa als afores. La parella de trenta anys està convençuda que ha adquirit l’aplom necessari per a la vida d’adults, però aquests ex-amants de la festa van a enfrontar-se a un repte inesperat. Quan Mac i Kelly descobreixen que els seus nous veïns són uns dotze membres de la fraternitat Delta Psi Beta, amb el carismàtic president Teddy Sanders (Zac Efron) al capdavant, intenten estar a l’altura de la situació i semblar més col·legues que adults.

Direcció: Nicholas Stoller.

Intèrprets: Seth Rogen, Zac Efron, Rose Byrne, Christopher Mintz-Plasse, Dave Franco, Ike Barinholtz, Jerrod Carmichael, Craig Roberts, Carla Gallo, Lisa Kudrow.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Tres días para matar

És la sisena pel·lícula del director nordamericà McG, un home que va començar en el món de la publicitat i els videoclips i que va debutar amb Los Ángeles de Charlie. Després en va fer la seqüela, i també films com Terminator: Salvation o la infame Esto es la guerra.

Es la nova producció del francès Luc Besson, tot un especialista en produir films d’acció fets a França però amb estil americà i rodades en anglès (Transporter, Venganza). Aquí, enlloc de triar un director francès, com és habitual, ha ofert el projecte a un nordamericà: McG, que a més, roda per primera vegada fora dels EUA.

La major part de la pel·lícula es va rodar a París. També es va rodar a Belgrad i als estudis que posseix Besson a Saint-Denis, molt a prop de París.

Ethan Renner és un perillós espia internacional, que està decidit a renunciar a la seva arriscada vida per poder construir una relació més estreta amb la seva esposa i filla, de les que s’ha mantingut distanciat per impedir que correguessin perill. Però primer ha de completar una última missió, fins i tot si això significa enfrontar-se a dos dels reptes més difícils de la seva vida: donar caça al terrorista més despietat del món i tenir cura de la seva filla adolescent per primera vegada en deu anys, mentre que la seva dona està fora de la ciutat.

Direcció: McG.

Intèrprets: Kevin Costner, Hailee Steinfeld, Amber Heard, Connie Nielsen, Eriq Ebounay. Tómas Lemarquis, Richard Sammel, Marc Andréoni.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema, amb @blaimorell: “The Amazing Spider-Man 2″ i “El tour de los Muppets”

19/04/2014

The amazing Spider-Man

Es tracta de la continuació de The Amazing Spider-Man, film que va recaudar més de 750 milions de dòlars a tot el món.

Marc Webb (500 días juntos) ha repetit com a director, tot i que durant el rodatge de la primera part no ho va passar massa bé: era el seu debut en els blockbusters, el guió no convencia ningú i s’anava reescrivint durant el rodatge, i un muntatge on es van deixar fora línies argumentals senceres. Ara, com ja sabia el que tenia entre mans, la cosa ha anat més fluida.

El guió corre a càrrec de dos guionistes que tenen molt per la mà això dels blockbusters: Alex Kurtzman i Roberto Orci, dos col·laboradors habituals del gran J.J.Abrams.

És la superproducció més gran rodada íntegrament a Nova York, a més de ser la primera de la franquícia que es roda íntegrament a la ciutat dels gratacels. De fet, llocs emblemátics com Times Square, Chinatown o Park Avenue van ser tancats al públic i al trànsit durant uns dies per poder rodar la cinta.

Ara bé, van crear una rèplica de Times Square en un estudi. Una recreació pràcticament perfecta que inclou les façanes de Broadway i la Setena Avinguda des dels carrers 46 a 47, incloent Father Duffy Square, amb les seves graderies vermelles i la cabina de TKTS envoltades de les lluents senyals de llum i Jumbotrons de Times Square.

Per cert, si us espereu al final per saber si hi ha una escena post-crèdits, com a les pel·lícules de Marvel-Disney, que sapigueu que haureu esperat per res: no n’hi ha. Al menys a la versió que va veure la premsa a Barcelona, perquè sembla ser que sí que n’hi ha una a la versió que es pot veure als cinemes americans.

És fantàstic ser Spiderman (Andrew Garfield). Per a Peter Parker no hi ha una sensació més increïble que la de lliscar entre els gratacels, acceptar el fet que s’ha convertit en un heroi i passar temps amb Gwen (Emma Stone). Però ser Spiderman té un preu: Spider-Man és l’únic capaç de protegir els seus conciutadans novaiorquesos dels temibles dolents que amenacen la ciutat. I a més, va prometre al pare de la Gwen, el capità Stacy, abans que morís aquest que no la faria passar pel mal tràngol de ser la xicota d’un superheroi. Amb l’aparició d’Electro (Jamie Foxx), Peter s’haurà d’enfrontar a un enemic més poderós que ell. I quan el seu vell amic, Harry Osborn (Dane DeHaan) torni, Peter s’adona que tots els seus enemics tenen una cosa en comú: Oscorp.

Direcció: Marc Webb.

Intèrprets: Andrew Garfield, Emma Stone, Jamie Foxx, Dane DeHaan, Paul Giamatti, Sally Field, Campbell Scott, Embeth Davitz, Colm Feore, Felicity Jones, B.J.Novak, Denis Leary, Chris Cooper.

Imagen de previsualización de YouTube

.

El tour de los Muppets

És la nova cinta protagonitzada pels personatges creats per Jim Henson, i la vuitena on participen.

La cinta ha estat dirigida per James Bobin, que torna a repetir amb els personatges després d’haver fet The Muppets.

Aquí ja no apareix Jason Segel, un dels protagonistes de l’anterior film, ni tampoc ha participat al guió.

La llegendària dissenyadora Vivienne Westwood es va encarregar d’alguns dels dissenys que porta Miss Piggy. De fet, Piggy té 24 canvis de vestuari durant la pel·lícula.

Ricky Gervais va rodar un cameo per The Muppets, però es va quedar fora del muntatge final. Però en aquesta té un paper important.

La Torre de Londres va fer una excepció i va concedir permís a l’equip de rodatge per tal que accedissin a l’interior d’aquest emblemàtic monument.

Dominic Badguy (Ricky Gervais), un dubtós mànager, convenç als Muppets perquè emprenguin una gira per l’estranger, i els Muppets estan entusiasmats amb actuar en els millors teatres i sales d’Europa a bord d’un tren de circ vell i atrotinat. Però Gustavo és una granota desconfiada per naturalesa. Té dubtes i es mostra reticent a actuar en llocs tan importants. I els seus problemes empitjoren quan el seu malvat doble apareix en escena: Constantine, el Delinqüent Número 1 del Món i idèntic a Gustavo. Aquest s’escapa de la presó i es fa passar per ell, i la pobra granota verda acaba a un gulag a la part més septentrional de Sibèria. Allà tractarà de convèncer els seus captors sobre la seva veritable identitat. Però Nadya (Tina Fey), la guàrdia de presons amb més caràcter de tota Sibèria, no el deixarà anar així com així. Amb Gustavo al marge, Número 1 i Número 2, que no és altre que Dominic, tenen via lliure per dur a terme el seu malvat pla. Però Jean Pierre Napoleon (Ty Burrell), un relaxat agent de la Interpol, i Sam Eagle, un agent de la CIA una mica més motivat, els trepitgen els talons. No solen estar d’acord, però estan obligats a treballar junts per resoldre el crim.

Direcció: James Bobin.

Intèrprets: Ricky Gervais, Tina Fey, Ty Burrell, Danny Trejo, Tom Hiddleston, Celine Dion, Salma Hayek, Sean Combs, Christoph Waltz, Ross Lynch, Danny Trejo, Ray Liotta, Frank Langella, Chloë Grace Moretz, Usher, Toby Jones, Lady Gaga, Tony Bennett.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema, amb Blai Morell: ‘Mejor otro día’ i ‘El poder del tai-chi’

12/04/2014

Mejor otro día

És la tercera pel·lícula del director francès Pascal Chaumeil, responsable de Los seductores i Llévame a la luna. És el seu debut en llengua anglesa. La cinta està basada en la novel·la de Nick Hornby En picado, editada per Anagrama.

Les escenes que en teoria transcorren a Tenerife es van rodar a Mallorca. La resta es va rodar a Londres. Curiosament Aaron Paul -Jesse Pinkman a Breaking Bad- i Imogen Potts tornen a coincidir després de treballar plegats a Need for Speed.

Per fomentar la unió entre els quatre protagonistes, van sortir a sopar, i fins i tot Paul va portar Pierce Brosnan a un concert de Radiohead.

Per localitzar el lloc de trobada del grup de suïcides, la teulada d’un gratacel real de Londres, els responsables del film van haver de fer una recerca molt exhaustiva. Finalment van trobar un edifici d’oficines del centre de Londres bastant anodí amb una teulada que tenia tot allò que buscaven: primer per l’espai, per tal de permetre moviments de càmera; i després en relació al paisatge del voltant, sobretot per l’espectacular vista que ofereix de la Catedral de Saint Paul. Un cop la van localitzar, van reconstruir la teulada als estudis Pinewood de Londres amb certes modificacions que permetrien al director controlar l’entorn amb els angles i els moviments de càmera, i així els actors podrien rodar les seqüències més complicades del film sense l’amenaça real dels elements invernals. El plató resultat va ser un espai de 12 metres quadrats construit a tres metres sobre el terra. Curiosament el gratacels ha estat enderrocat abans de l’estrena del film.

Durant la nit de cap d’any a Londres, quatre desconeguts coincideixen a la teulada d’un gratacels per llençar-se al buit. Però en lloc de saltar, fan un pacte per a seguir amb vida fins el dia de Sant Valentí, o sigui un mes i mig més. Així comença una amistat impredectible i una autèntica afirmació de la vida.

Direcció: Pascal Chaumeil.

Intèrprets: Pierce Brosnan, Toni Collette, Aaron Paul, Imogen Potts, Sam Neill, Rosamund Pike, Tuppence Middleton, Diana Kent.

Imagen de previsualización de YouTube

.

El poder del tai-chi

Es tracta del debut en la direcció de Keanu Reeves, el protagonista de la trilogia de Matrix, Speed o Pequeño Buda.

El projecte va sorgir fa 15 anys quan Reeves va conéixer un dels especialistes del primer Matrix, Tiger Chen. Va quedar impressionat amb la seva habilitat i després de compartir moltes hores de treball, va aprendre molt sobre la seva filosofia de les arts marcials i li va explicar moltes històries sobre el seu mestre de tai chi. Va ser d’aquesta manera com va sorgir la idea de fer aquesta pel·lícula on a més Chen seria el protagonista i s’interpretaria a ell mateix.

Per dissenyar les baralles d’arts marcials del film, Reeves va comptar amb un vell conegut, Yuen Woo-ping, amb qui havia treballat a Matrix i que també ha dissenyat les baralles de Tigre y Dragón, o les dues parts de Kill Bill, entre d’altres.

L’ambiciós i joven Tigre Chen Lin-Hu (Tiger Chen) treballa com a repartidor a Pequin, però quan acaba la jornada laboral es converteix en una estrella de les arts marcials que ha pujat pels diferents nivells en representació del tradicional Tai Chi Ling Kong. El Tai Chi sol associar-se amb moviments tranquils que poc tenen a veure amb les arts marcials. Però Tigre ha perfeccionat l’antic art i ha començat a fer-se un nom en el prestigiós campionat d’arts marcials Wulin Wang. A Hong Kong, la detectiu Suen Jing-Si (Karen Mok), que forma part del OCTB (Unitat contra el crim organizat), ha arribat a un carreró sense sortida perseguint Donaka Mark (Keanu Reeves).

Direcció: Keanu Reeves.

Intèrprets: Tiger Chen, Karen Mok, Keanu Reeves, Simon Yam, Yu Hai, Ye Qing.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “Noè” i “Rio 2″

05/04/2014

Noè

És la nova pel·lícula del director nordamericà Darren Aronofsky, responsable de films com Pi, Réquiem por un sueño, La fuente de la vida, El luchador o Cisne negro.

Christian Bale i Michael Fassbender van ser temptats per interpretar Noé, però al final no van acceptar. Ho va fer Russell Crowe, però amb la promesa del director de no treure’l amb una barba blanca i dues girafes darrere amb l’Arca al fons.

Dakota Fanning va ser l’escollida pel paper d’Ila, però problemes d’agenda no li van permetre fer el film. Al final van escollir Emma Watson, l’Hermione de Harry Potter.

A 65 països la pel·lícula serà estrenada en 3D, malgrat no haver estat aprovada la versió pel seu director.

Atenció a la ironia del destí: la producció es va aturar al mes d’octubre del 2012 a causa del pas de l’huracà Sandy per Nova York, que va causar greus inundacions a la ciutat i als decorats de la pel·lícula.

Darren Aronofsky va aconseguir que Patti Smith, tota una llegenda del rock, composés la cançó que Noé passa de pares a fills. Tots els animals es van crear digitalment.

En una terra on el pecat guanya terreny a la virtut, Noé (Russell Crowe) rep una missió divina, que no és altra que construir una arca amb la que salava tota la seva família i a tota la creació davant d’un autèntic diluvi, càstic de Déu per totes les ofenses. La tasca no serà gens fàcil, ja que Noé no només s’haurà d’enfrontar a totes les seves pors i dubtes morals, sinó que també haurà de fer front als problemes familiars que aquest encàrrec diví li pot causar, i per si fos poc, també s’haurà d’enfrontar a les sospites, desconfiances i amenaces de Tubal Caím (Ray Winstone), líder d’una tribu veïna que posarà límits a les forces del nostre protagonista.

Direcció: Darren Aronofsky.

Intèrprets: Russell Crowe, Jennifer Connelly, Anthony Hopkins, Logan Lerman, Emma Watson, Ray Winstone, Kevin Durand, Douglas Booth, Dakota Goyo, Leo Carroll.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Rio 2

Es tracta de la continuació de Rio (2011), dirigida de nou per Carlos Saldanha, un dels responsables també de Ice Age i nascut a Brasil.

Aquella va recaptar més de 500 milions de dòlars a tot el món. En va costar 90.

Al poc d’arrencar el projecte, va morir el guionista Don Rhymer, qui ja havia treballat a la primera part.

A la versió castellana hi trobem la veu de la cantant Soraya Arnelas, ex-participant d’Operación Triunfo i coneguda per aquell “Poyeya” que va deixar anar en una actuació.

Trobem a Blu, Perla i la seva família portant una perfecta vida domesticada a la ciutat. Els fills són la Bea, que viu amb el bec ficat en un llibre i a la qual li agrada deixar anar dades i xifres com si res, justament igual que el seu pare; Tiago, el més petit, que sempre està disposat per a l’aventura; especialment si això suposa destruir alguna cosa; i Carla, la germana gran, una adolescent que és tot un caràcter i que desitja que la seva protectora família li doni una mica de marge per poder expressar la seva faceta musical. Quan Perla decideix que els nens han d’aprendre a viure com autèntiques aus, insisteix que la família s’aventuri a viatjar a l’Amazònia. Blu compte als seus amics els seus plans de viatge, però Nico, Pedro i Luis li adverteixen dels innombrables perills que poden estar a l’aguait a la natura. Però el perpètuament optimista Rafael anima Blu, recordant-li que “una esposa feliç significa una vida feliç!”. En arribar, Blu i Perla coneixen els aborígens, inclòs Eduardo, un extravagant patriarca amb un ferm conjunt de normes que es converteix en un còmic obstacle per en Blu; Mimi, l’afectuosa i impertinent germana d’Eduardo, que no té miraments amb ningú, ni tan sols amb el seu dominant germà; i Roberto, un perfecte exemplar d’au silvestre que embadaleix a tots els que l’envolten i que fa que Blu se senti cohibit.

Direcció: Carlos Saldanha.

Veus (v.o.): Jesse Eisenberg, Anne Hathaway, Jamie Foxx, Leslie Mann, Bruno Mars, Andy García, will.i.am, Jemaine Clement, Rodrigo Santoro, George López, Tracy Morgan, Kristin Chenoweth, Rita Moreno, Amandla Stenberg, Pierce Gagnon, Rachel Crow.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “Dallas Buyers Club” i “La bella y la bestia”

15/03/2014

Dallas Buyers Club

Es la nova cinta del canadenc Jean-Marc Vallée, responsable de pel·lícules com C.R.A.Z.Y., La Reina Victoria o Café de Fiore, el film que va dirigir abans que el que ara ens ocupa.

Està inspirada en la història real de Ron Woodroof, un home que després de ser diagnosticat com a seropositiu es dedica a busca una manera de alleugerir el seu patiment amb medicaments portats als EUA de forma il·legal, i que va muntar un negoci per vendre aquestes medecines a malalts de SIDA.

El film va guanyar tres Oscars: millor actor protagonista per Matthew McConaughey, millor actor de repartiment per Jared Leto, i millor maquillatge i perruqueria.

El projecte va costar de tirar endavant: el guió va donar voltes pels estudis de Hollywood durant gairebé vint anys, i un cop van trobar qui el produís, no van aconseguir assegurar el pressupost i els 25 dies de rodatge, pocs pel que acostuma a ser habitual, fins només una setmana abans de començar a rodar.

McConaughey va aprimar-se més de vint quilos per interpretar el paper. Una dieta a base de peix i verdures en petites racions.

Jared Leto portava sis anys sense actuar abans de fer aquest paper.

Fill de Texas, Ron Woodroof (Matthew McConaughey) és un electricista i cowboy de rodeo. Al 1985, está ficat en un estil de vida temerari, que no es replanteja. De sobte, Ron és diagnosticat com a seropositiu i li donen 30 dies de vida. Però ell no accepta la pena de mort. El seu curs intensiu de investigació revel·la la manca de tractaments aprovats i medicaments als EUA, així que Ron creua la frontera a Mèxic. Allà, descobreix tractaments alternatius i comença a fer contraband amb els Estads Units, desafiant la comunitat mèdica i científica incloent el seu mètge, la Dra.Eva Saks (Jennifer Garner).

Direcció: Jean-MarcVallée.

Intèrprets: Matthew McConaughey, Jared Leto, Jennifer Garner, Denis O’Hare, Griffin Dunne, Steve Zahn, Michael O’Neill, Bradford Cox.

Imagen de previsualización de YouTube

La bella y la bestia

Es tracta d’una nova versió de l’immortal conte escrit per Madame de Villeneuve, i publicat de forma anònima el 1740 sota el títol de La Jeune Américaine et les contes marins.

Segurament les versions més cèlebres són la de Jean Cocteau dels anys 50 i el clàssic d’animació de Disney de començaments dels 90.

Aquesta versió l’ha dirigida el francès Christophe Gans, responsable de films com Crying Freeman, El pacto de los lobos i l’adaptació al cinema del videjoc Silent Hill.

A diferència de Cocteau, que va adaptar un text resumit de deu pàgines, Gans va partir del text original de Madame de Villeneuve, que bevia de la mitologia grega i romana.

Gans ha admès que una de les influències més importants al film és la del mestre japonès de l’animació Hayao Miyazaki (El viatge de Chihiro).

Eduardo Noriega interpreta un dels personatges protagonistes de la cinta. Però la veu del personatge no és la seva: ha estat doblat a la versió francesa.

Aquest va ser el primer rodatge de l’actriu Léa Seydoux després de la polèmica La vida de Adèle. Gans va assegurar que va ser molt fàcil treballar amb ella. Segur que Abdellatif Kechiche, el director d’aquesta, no estaria d’acord.

La pel·lícula es va rodar als estudis Babelsberg d’Alemanya, els mateixos on també es va rodar la recent Monuments Men de George Clooney.

Com els platós estaven a menys de 30 metres de la sala de muntatge, la pel·lícula es va muntar durant el rodatge.

1810. Arruinat després de perdre la seva fortuna en el mar, un mercader se veu obligat a traslladar-se al camp amb els seus sis fills. Bella, la més petita, es una jove entusiasta i refinada. Durant un dur viatge, el mercader descobreix el regne màgic de la Bèstia, quien el sentencia a mort per robar una rosa. ella se sent culpable per la terrible desgràcia a la que s’enfronta la seva família i decideix sacrificar-se, oferint la seva vida a canvi de la del seu pare. Quan arriba al castell de la Bèstia, Bella no troba la mort, sinó una estranya vida plena de màgia, felicitat i melancolia. Bella sopa amb la Bestia cada nit i a poc a poc es comencen a conéixer i es van obrint, com a dos estranyos que s’enfronten a unes circumstàncies externes que s’entesten en separar-los.

Direcció: Christophe Gans.

Intèrprets: Vincent Cassel, Lea Seydoux, André Dussolier, Eduardo Noriega, Myriam Charliens, Sara Giraudeau, Audrey Lamy, Jonathan Demurger.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “300: El origen de un imperio” i “Las aventuras de Peabody y Sherman”

08/03/2014

300: El orígen de un imperio

Es tracta de la continuació de 300, la cinta de Zack Snyder basada en la novel·la gràfica de Frank Miller.

El film representa la segona cinta de Noam Murro, autor d’espots publicitaris que va debutar com a director amb la comèdia Smart People, que al nostre país va aparéixer directament en DVD. Per dirigir 300: El origen de un imperio, va refusar dirigir La jungla: Un buen día para morir. Bona decisió…

Zack Snyder aquí exerceix de guionista i productor del film, ja que preferia dirigir El hombre de acero.

Els productors del film van encarregar una nova novel·la gràfica a Frank Miller que es titularia Xerxes, però van decidir no esperar a que l’acabés, encara que als crèdits figuri allò de “basada en”, i Snyder i el seu coguionista Kurt Johnstad, amb qui ja havia treballat a 300, van escriure el guió.

Per aconseguir que tots els actors lluïssin un cos ben atlètic, els responsables de la cinta van contractar Mark Twight, fundador de l’empresa Gym Jones i qui ja s’havia encarregat de posar en forma els actors de 300.

Després de la seva victòria sobre els 300 soldats de Leonidas, l’armada persa, sota el comandament de Xerxes (Rodrigo Santoro), de qui diuen que és un mortal convertit en déu, marxa a través de les ciutats-estat gregues més importants de l’Imperi. La primera ciutat a la qual arriben és Atenes, encara que la força es troba sobretot en la seva flota, liderada pel admirat general griegoTemístocles (Sullivan Stapleton). La intenció de Tesmítocles és la d’unificar tota Grècia, però es veurà obligat a enfrontar-se al mar a les tropes perses de Xerxes i d’Artemisa (Eva Green), la venjativa comandant dels seus enemics.

Direcció: Noam Murro.

Intèrprets: Sullivan Stapleton, Eva Green, Lena Headey, David Wenham, Andrew Tiernan, Andrew Pleavin, Rodrigo Santoro, Hans Matheson, Callan Mulvey, Jack O’Connell, Igal Naor.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Las aventuras de Peaabody y Sherman

La cinta representa la tornada a l’animació de Rob Minkoff, un dels dos directors d’El rey león, i que després va fer films com les dues parts d’Stuart Little, La mansión encantada o El reino prohibido. Es la sisena que dirigeix en solitari.

La pel·lícula té el seu origen en els personatges que apareixien a les sèries Rocky and His Friend i The Bullwinkle Show, i que després van tenir la seva pròpia a Peabody’s Improbable History, 98 curts d’uns quatre minuts de durada cadascun. Aquestes sèries tenien el segell de Jay Ward, creador de personatges com George de la Jungla o Dudley Do-Right, que també van tenir la seva corresponent pel·lícula, encara que en imatge real.

La banda sonora pertany a Danny Elfman, el compositor habitual de Tim Burton (Pesadilla antes de Navidad, Batman).

El Sr Peabody no és un gos normal i corrent, és tot un tità dels negocis: és un inventor i científic que ha guanyat dues vegades una medalla olímpica, un premi Nobel i el més important de tot: és tot un geni. Utilitzant la seva màquina més enginyosa, Peabody i el seu fill adoptiu Sherman viatgen en el temps per experimentar esdeveniments que un cop van canviar el rumb de la història i poder, així, interactuar amb alguns dels personatges més coneguts de la història de la humanitat.

Direcció: Rob Minkoff.

Veus (v.o.): Ty Burrell, Max Charles, Ariel Winter, Stephen Colbert, Leslie Mann, Patrick Warburton, Allison Janney.

Imagen de previsualización de YouTube

_

Cinema

Cinema: “Philomena”

01/03/2014

Philomena

Es tracta de la nova pel·lícula del director britànic Stephen Frears, dues vegadaes nominat a l’Oscar i responsable, entre d’altres, de films com Las amistades peligrosas, Café irlandés, Héroe por accidente, Alta fidelidad o The Queen.

El film està basat en la història real de Philomena Lee i que va recollir en llibre el periodista Martin Sixsmith, reporter de la BBC i ex-asessor de Tony Blair.

Steve Coogan, a qui vam veure al 2013 a una de les millors pel·lícules de l’any, The Trip, aquí no només apareix com a actor, sinó que també és coguionista i productor del film.

Es la quarta vegada que Frears treballa amb Judi Dench: la darrera vegada va ser a Mrs.Henderson presenta.

La cinta compta amb quatre nominacions als Oscar: millor pel·lícula, millor actriu protagonista per Judi Dench, millor guió adaptat i millor banda sonora.

Martin Sixsmith és un cínic i descregut periodista caigut en desgràcia que, un bon dia, es troba amb la història de la seva vida: Philomena Lee, una humil però sempre benintencionada dona irlandesa de més setenta anys que s’ha passat els últims cinquanta buscant al seu fill. La història de Philomena és una que ha tractat de ser silenciada durant mig segle i parla de com l’estricta societat de l’època li va robar al seu nadó i la va condemnar a ingressar en un convent com a càstig per quedar-se embarassada tan jove. Ara el periodista i l’anciana però valerosa dona decidiran unir les seves forces i s’embarcaran en un viatge inoblidable entre dos continents a la recerca de la veritat i de la justícia, i que els canviarà a tots dos per sempre.

Direcció: Stephen Frears.

Intèrprets: Judi Dench, Steve Coogan, Charlie Murphy, Simone Lahbib, Michelle Fairley, Anna Maxwell Martin, Neve Gachev, Sophie Kennedy Clark, Charlotte Richard, Nichola Fynn.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “Her” i “Monuments Men”

22/02/2014

.

Her

És la quarta pel·lícula del director estatunidenc Spike Jonze, després de Cómo ser John Malkovich, Adaptation i Donde viven los monstruos.

Només quan va acabar d’escriure el guió va tenir clar que el paper protagonista l’havia de fer Joaquin Phoenix. L’actriu que durant el rodatge va posar la veu al sistema operatiu de l’ordinador del proatgonista va ser Samantha Morton, però Jonze va decidir canviar-la per la d’Scarlett Johansson durant la postproducció del film.

Jonze va enviar el guió a diversos amics seus, com el guionista Charlie Kaufman, amb qui havia treballat als seus primers dos films, o a David O.Russell (La gran estafa americana), i li van fer alguns suggeriments. I després del primer muntatge d’unes dues hores i mitja li va enviar la pel·lícula a Steven Soderbergh (Traffic, Ocean’s Eleven). Li va arribar un dijous, la veure aquella nit, divendres va començar a muntar i dissabte li tornava una versió de 90 minuts que va descol·locar Jonze. Al final, Jonze l’ha deixada en dues hores.

Compta amb cinc nominacions als Oscar: millor pel·lícula, millor guió original, millor direcció artística, millor banda sonora i millor cançó.

Situada en un futur proper a la ciutat de Los Angeles, Her parla de Theodore (Joaquin Phoenix), un tipus complex però molt humà que viu d’escriure cartes emotives i personals per a una altra gent. Destrossat després de la fi d’una llarga relació, decideix comprar un nou i avançat sistema operatiu, que promet ser una entitat única i intuïtiva per si sola. Només començar, queda encantat amb Samantha, una carismàtica veu femenina (Scarlett Johansson) que és perspicaç, sensible i sorprenentment divertida. Quan els desitjos i necessitats mutus van augmentant, la seva amistat dóna pas a l’amor.

Direcció: Spike Jonze.

Intèrprets: Joaquin Phoenix, Amy Adams, Rooney Mara, Olivia Wilde, Scarlett Johansson, Chris Pratt, Matt Letscher, Bill Hader.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Monuments Men

És la cinquena pel·lícula de George Clooney com a director (aquí també és coproductor, coguionista i coprotagonista), després de Confesiones de una mente peligrosa, Buenas noches y buena suerte, Ella es el partido i Los idus de marzo.

La cinta està basada en el llibre The Monuments Men, de Robert M. Edsel i Bret Witter, que narra la història dels Homes dels Monuments, entesos en art que van ser reclutats per recuperar les obres d’art que els nazis havien robat a diversos països europeus que havien estat ocupats per ells.

Tant Clooney com el coguionista, coproductor i soci de Clooney, Grant Heslov, s’han pres certes llibertats amb els personatges. Alguns estan inspirats en els autèntics Monuments Men, però també n’han inventat d’altres. Tot i això, asseguren que la història és l’autèntica.

El film s’ha rodat a Alemanya, als estudis Babelsberg, uns dels més antics de la història del cinema.

Daniel Craig (Casino Royale, Millennium: Los hombres que no amaban a las mujeres) va ser escollit en un principi per interpretar un paper a la pel·lícula, pero el va refusar per problemes d’agenda i finalment, va ser substituït per Matt Damon.

Monuments Men explica la història d’un grup de cèlebres historiadors britànics i nord-americans que a la fi de la segona Guerra Mundial, van ser enviats pel llavors president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, a un important i perillós encàrrec: rescatar les obres de art que van ser desvalisades pels nazis durant la guerra i retornar als seus respectius propietaris legals. Per als protagonistes era com una tasca inviable, perquè les obres d’art estaven tancades a Alemanya sota les ordres de l’exèrcit del país. No obstant això aquests homes van fer tot el que va estar a les mans, fins i tot, van arriscar les seves vides per recuperar i protegir algunes de les millors obres de tota la història.

Direcció: George Clooney.

Intèrprets: George Clooney, Matt Damon, Bill Murray, John Goodman, Jean Dujardin, Bob Balaban, Hugh Bonneville, Cate Blanchett, Dimitri Leonidas.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “Cuando todo está perdido” i “Alabama Monroe”

15/02/2014

Cuando todo está perdido

És la segona pel·lícula del director estadounidenc J.C.Chandor. L’anterior va ser Margin Call. La cinta es va rodar als mateixos estudis marítims de Mèxic on James Cameron va rodar Titanic.

Robert Redford es va sentir atrapat per la història des del primer moment. Tant que li va dir al director que ell havia viscut en un vaixell. Però el primer dia de rodatge Chandor es va adonar que l’actor no estava còmode. Va ser llavors quan va confessar-li que només havia passat unes dies en una barca ancorada en un llac.

Van fer servir tres velers: un d’ells per les escenes interiors en alta mar, un altre pels interiors, i el tercer pels efectes especials.

El guió tenia només trenta pàgines on es descrivien les situacions, ja que no hi ha gairebé cap línia de diàleg.

Va guanyar el Globus d’Or a la millor banda sonora. No així el de millor actor dramàtic per Robert Redford.

Un home de nom desconegut (Robert Redford) realitza un viatge en solitari per l’oceà Índic. Es desperta i descobreix que el seu veler de 12 metres d’eslora fa aigües després d’haver topat contra un contenidor abandonat en alta mar. L’equip de navegació i la ràdio no funcionen, i l’home no sap que està a punt de trobar-se amb una tremenda tempesta. Tot i que repara el casc de l’embarcació, de la seva intuïció de mariner i d’una força poc habitual per la seva edat, gairebé no aconsegueix sobreviure a la tempesta. Amb només un sextant i uns mapes nàutics per saber on es troba, es veu obligat a recórrer als corrents marítimes amb l’esperança que el portin a una ruta de navegació i allà trobar un vaixell que li socorri. Però els queviures minven de forma alarmant, el sol crema i els taurons no s’allunyen del vaixell. L’enginyós mariner haurà de fer front a la seva possible mort.

Direcció: J.C.Chandor.

Intèrprets: Robert Redford.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Alabama Monroe

És la quarta pel·lícula del director belga Felix Van Groeningen, i la primera que s’estrena al nostre país. El film està basat en l’obra teatral de Johan Heldelbergh, qui també va protagonitzar-la als escenaris. Al film torna a interpretar el paper de Didier. Això sí, va preferir no participar en l’escriptura del guió.

Es una de les cinc cintes nominades a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa, juntament amb La gran belleza, La caza, L’image manquante i Omar.

Va guanyar el premi del públic a l’edició del 2013 del Festival de Berlín.

Elise es dedica a fer tatuatges a la seva botiga. Didier toca el baix en una banda a nivell regional. Tots dos s’enamoren a primera vista tot i pertànyer a mons totalment oposats. Ell és un romàntic empedreït i ateu sense creença cap a quelcom o algú superior. Ella està plena de tatuatges cadascun amb un significat concret, sobretot la seva creu tatuada al coll. Acaben per ser parella gaudint de cada minut com si fos l’últim de la vida. Quan neix la petita Maybelle la felicitat de tots dos augmenta considerablement. Una malaltia de la seva filla amb només 6 anys d’edat ocasionarà una gran escletxa a la parella.

Direcció: Felix Van Groeningen.

Intèrprets: Veerle Baetens, Johan Heldenbergh, Nell Cattrysse, Geert Van Rampelberg, Nils de Caster, Robby Cleiren, Bert Huysentruyt, Jan Bijvoet.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: ‘La gran estafa americana’ i ‘Al encuentro de Mr. Banks’

01/02/2014

La gran estafa americana

És la nova cinta de David O. Russell, director, entre d’altres, de Tres reyes, The Fighter o El lado bueno de las cosas. De fet, aquí ha tornat a treballar amb els dos protagonistes d’aquella: Jennifer Lawrence i Bradley Cooper, i amb Robert De Niro que té un petit paper al film.

La història està inspirada en fets reals, encara que hi ha molts canvis respecte als successos originals.

Es la película, juntament amb Gravity, amb més nominacions als Oscar, amb un total de 10, entre elles les set més importants: millor pel·lícula, millor director, millor actor principal per Christian Bale, millor actriu principal per Amy Adams, millor actor secundari per Bradley Cooper, millor actriu secundària per Jennifer Lawrence i millor guió original. L’any passat va aconseguir el mateix amb El lado bueno de las cosas.

Va guanyar tres Globus d’Or: millor comèdia o musical, millor actriu de comèdia per Amy Adams i millor actriu de repartiment per Jennifer Lawrence.

Christian Bale va guanyar més de 20 quilos per interpretar el seu paper. Quelcom que li va accentuar una lesió d’esquena que té des de fa temps.

Per poder obtenir els drets de la cançó de Live and Let Die i que a la pel·lícula interpreta Jennifer Lawrence, els responsables del film van enviar l’escena on la canta als propietaris dels drets del tema, el seu autor, Paul McCartney, i la productora dels films de Bond, Barbara Broccoli. Tots dos es van mostrar encantats, i van decidir cedir-los.

La gran estafa americana explica la història d’un estafador brillant, Irving Rosenfeld (Christian Bale), que juntament amb la seva astuta i seductora companya Sydney Prosser (Amy Adams) es veu obligat a treballar per a un tempestuós agent de l’FBI Richie DiMaso (Bradley Cooper). DiMaso els arrossega al món de la política i la màfia de Nova Jersey, que és tant perillós com atractiu. Allà es trobaran amb Carmine Polito (Jeremy Renner), un apassionat i volàtil polític de Nova Jersey i estimat alcalde de la seva localitat, i atrapat entre els estafadors i els agents federals. La impredictible dona d’Irving, Rosalyn (Jennifer Lawrence), podria ser la que tiri de la manta, fent que tot el cas se’n vagi en orris.

Direcció: David O.Russell.

Intèrprets: Christian Bale, Bradley Cooper, Amy Adams, Jeremy Renner, Jennifer Lawrence, Louis C.K., Michael Peña, Alessandro Nivola, Jack Huston, Elisabeth Röhm, Robert De Niro.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Al encuentro de Mr. Banks

Es la nova cinta del director John Lee Hancock, responsable de films com The Rookie, El Álamo o The Blind Side, i guionista de dos films de Clint Eastwood, Un mundo perfecto i Medianoche en el jardín del bien y del mal. Curiosament, de les cinc pel·lícules de la seva filmografia com a director, només el seu debut, el film independent Hard Time Romance (1991), no està basada en fets reals.

El guió va estar donant tombs per Hollywood durant temps i va formar part de la famosa Black List (Llista negra) de guions no filmats que mereixen una oportunitat. Però clar, tractant-se d’un film on apareix el personatge de Walt Disney, i que només Disney és l’estudi que posseeix els drets sobre la imatge del seu fundador, estava clar que només ells podrien produïr-lo. Tenint en compte que, a més, sempre s’havia negat que Walt Disney es convertís en personatge de pel·lícula.

La primera actriu a qui volien com a P.L.Travers, l’autora del llibre en que es basa la pel·lícula Mary Poppins, va ser Meryl Streep, com no. Però s’hi va negar, i la següent a la llista era Emma Thompson, qui va acceptar.

La cinta compta amb només una nominació als Oscars: la de millor banda sonora per Thomas Newman, nominat en dotze ocasions, i que mai l’ha guanyat.

Es la tercera pel·lícula que rep el permís per rodar a Disneyland: abans només ho havien aconseguit Soltero en apuros (1962) i The Wonders (1996), curiosament dirigida per l’actor que interpreta aquí Walt Disney: Tom Hanks.

L’actor Jason Schwartzman té 32 anys, la mateixa edat que tenia el seu personatge, el compositor Richard Sherman, al 1961; i l’actor B.J.Novak, de 34 anys, té la mateixa edat que el seu, Robert Sherman, tenia en aquell moment.

El periple de Mary Poppins fins arribar a la gran pantalla va començar quan les filles de Walt Disney van demanar al seu pare que fes una pel·lícula del seu llibre favorit, Mary Poppins de PL Travers. Walt els va prometre que ho faria, però va trigar ni més ni menys que 20 anys a complir-lo. Amb la voluntat de obtenir els drets, Walt s’enfronta a una escriptora rondinaire i inflexible que no té la més mínima intenció que la maquinària de Hollywood tritureu la seva adorada mainadera màgica. Però els llibres deixen de vendre’s i els diners escassegen cada vegada més. Així que Travers accepta de mala gana viatjar a Los Angeles per escoltar els plans de Disney per adaptar el seu llibre.

Direcció: John Lee Hancock.

Intèrprets: Emma Thompson, Tom Hanks, Colin Farrell, Ruth Wilson, Rachel Griffiths, Annie Rose Buckley, Paul Giamatti, Jason Schwartzman, B.J. Novak, Bradley Whitford,  Kathy Baker.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: ‘¿Qué hacemos con Maisie?’ i ‘Mindscape’

25/01/2014

¿Qué hacemos con Maisie?

Es la tracta de la cinquena pel·lícula dirigida per Scott McGee i David Siegel. Abans havien fet Suture, En lo más profundo (el seu film més conegut fins ara), La huella del silencio i Uncertainty.

El film es una posada al dia, amb canvi d’escenari i d’època inclosos, de la novel·la de Henry James, publicada el 1898 i que un any abans s’havia publicat per capítols, un costum molt d’aquella època. La novel·la està editada en castellà per Valdemar.

Malgrat tenir només vuit anys, Onata Aprile, la joveníssima actriu que interpreta la Maisie del títol, ja ha participat a cinc pel·lícules i alguna sèrie de televisió.

El matrimoni entre la Susanna, una estrella del rock molt impulsiva que ha viscut temps millors, i el Beale, un important marxant d’art britànic, no està passant precisament pel seu millor moment. I entremig de tots dos es troba la seva filla Maisie, que té sis anys, i que malgrat la seva edat, se n’adona de tot el que passa al seu voltant. Al final la cosa acaba en divorci i una important disputa entre tots dos per veure qui es queda amb la custòdia per la nena. Una custòdia que al final és pel Beale, que s’acaba casant amb la Margo, la jove que porta temps cuidant de la Maisie. Quan la Susanna ho descobreix, també decideix casar-se, en aquest cas amb el Lincoln, un amic més jove que ella que treballa com a barman. La batalla entre els pares es cada vegada més dura, i la Maisie es refugia en les noves parelles dels seus progenitors, és a dir, la Margo i el Lincoln, que són els que tenen més contacte amb ell: en el fons són les persones que l’estan cuidant mentre el Beale i la Susanna passen molt temps fora de casa.

Direcció: Scott McGehee, David Siegel .

Intèrprets: Julianne Moore, Steve Coogan, Onata Aprile, Alexander Skarsgård, Joanna Vanderham.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Mindscape

Es tracta del debut a la direcció del madrileny Jorge Dorado, després de treballar com a assistent a films com La mala educación o Hable con ella, de Pedro Almodóvar, El espinazo del Diablo de Guillermo del Toro ó Moulin Rouge de Baz Lhurman, va fer diversos curts, publicitat i televisió.

Un dels productors del film és el director català afincant a Hollywood Jaume Collet-Serra, director de La casa de cera, La huérfana o Sin identidad.

Es va rodar majoritàriament a Barcelona, encara que algunes escenes es van rodar entre el sud de França, on van trobar la casa on viu la prortagonista, i Canadà, concretament Montreal, on es van filmar els exteriors.

La cinta té més de 400 plans amb algun tipus de retoc o efecte digital.

La cinta se centra en una unitat especial de detectius capaços d’introduir en els records de la gent per resoldre casos complicats. John Washington (Mark Strong) és un d’ells, encara que després d’un succés personal traumàtic ha deixat d’exercir la professió. Ara, per intentar passar pàgina, decideix tornar a la feina. El seu cap (Brian Cox) li encarrega un cas en aparença senzill, el d’una adolescent brillant (Taissa Farmiga) amb problemes que està en vaga de fam. A partir del moment en què s’interni al cap de la noia, començarà un perillós joc de manipulació en què John haurà de determinar si ella és una sociòpata o víctima d’un trauma.

Direcció: Jorge Dorado .

Intèrprets: Mark Strong, Taissa Farmiga, Brian Cox, Alberto Ammann, Indira Varma, Noah Taylor, Richard Dillane, Saskia Reeves.

Imagen de previsualización de YouTube

.

%s1 / %s2