Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: La competència amb els Òscars12:00 - 13:00

i després La segona hora
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Cinema

Cinema

Cinema, amb @blaimorell: “The Amazing Spider-Man 2″ i “El tour de los Muppets”

19/04/2014

The amazing Spider-Man

Es tracta de la continuació de The Amazing Spider-Man, film que va recaudar més de 750 milions de dòlars a tot el món.

Marc Webb (500 días juntos) ha repetit com a director, tot i que durant el rodatge de la primera part no ho va passar massa bé: era el seu debut en els blockbusters, el guió no convencia ningú i s’anava reescrivint durant el rodatge, i un muntatge on es van deixar fora línies argumentals senceres. Ara, com ja sabia el que tenia entre mans, la cosa ha anat més fluida.

El guió corre a càrrec de dos guionistes que tenen molt per la mà això dels blockbusters: Alex Kurtzman i Roberto Orci, dos col·laboradors habituals del gran J.J.Abrams.

És la superproducció més gran rodada íntegrament a Nova York, a més de ser la primera de la franquícia que es roda íntegrament a la ciutat dels gratacels. De fet, llocs emblemátics com Times Square, Chinatown o Park Avenue van ser tancats al públic i al trànsit durant uns dies per poder rodar la cinta.

Ara bé, van crear una rèplica de Times Square en un estudi. Una recreació pràcticament perfecta que inclou les façanes de Broadway i la Setena Avinguda des dels carrers 46 a 47, incloent Father Duffy Square, amb les seves graderies vermelles i la cabina de TKTS envoltades de les lluents senyals de llum i Jumbotrons de Times Square.

Per cert, si us espereu al final per saber si hi ha una escena post-crèdits, com a les pel·lícules de Marvel-Disney, que sapigueu que haureu esperat per res: no n’hi ha. Al menys a la versió que va veure la premsa a Barcelona, perquè sembla ser que sí que n’hi ha una a la versió que es pot veure als cinemes americans.

És fantàstic ser Spiderman (Andrew Garfield). Per a Peter Parker no hi ha una sensació més increïble que la de lliscar entre els gratacels, acceptar el fet que s’ha convertit en un heroi i passar temps amb Gwen (Emma Stone). Però ser Spiderman té un preu: Spider-Man és l’únic capaç de protegir els seus conciutadans novaiorquesos dels temibles dolents que amenacen la ciutat. I a més, va prometre al pare de la Gwen, el capità Stacy, abans que morís aquest que no la faria passar pel mal tràngol de ser la xicota d’un superheroi. Amb l’aparició d’Electro (Jamie Foxx), Peter s’haurà d’enfrontar a un enemic més poderós que ell. I quan el seu vell amic, Harry Osborn (Dane DeHaan) torni, Peter s’adona que tots els seus enemics tenen una cosa en comú: Oscorp.

Direcció: Marc Webb.

Intèrprets: Andrew Garfield, Emma Stone, Jamie Foxx, Dane DeHaan, Paul Giamatti, Sally Field, Campbell Scott, Embeth Davitz, Colm Feore, Felicity Jones, B.J.Novak, Denis Leary, Chris Cooper.

Imagen de previsualización de YouTube

.

El tour de los Muppets

És la nova cinta protagonitzada pels personatges creats per Jim Henson, i la vuitena on participen.

La cinta ha estat dirigida per James Bobin, que torna a repetir amb els personatges després d’haver fet The Muppets.

Aquí ja no apareix Jason Segel, un dels protagonistes de l’anterior film, ni tampoc ha participat al guió.

La llegendària dissenyadora Vivienne Westwood es va encarregar d’alguns dels dissenys que porta Miss Piggy. De fet, Piggy té 24 canvis de vestuari durant la pel·lícula.

Ricky Gervais va rodar un cameo per The Muppets, però es va quedar fora del muntatge final. Però en aquesta té un paper important.

La Torre de Londres va fer una excepció i va concedir permís a l’equip de rodatge per tal que accedissin a l’interior d’aquest emblemàtic monument.

Dominic Badguy (Ricky Gervais), un dubtós mànager, convenç als Muppets perquè emprenguin una gira per l’estranger, i els Muppets estan entusiasmats amb actuar en els millors teatres i sales d’Europa a bord d’un tren de circ vell i atrotinat. Però Gustavo és una granota desconfiada per naturalesa. Té dubtes i es mostra reticent a actuar en llocs tan importants. I els seus problemes empitjoren quan el seu malvat doble apareix en escena: Constantine, el Delinqüent Número 1 del Món i idèntic a Gustavo. Aquest s’escapa de la presó i es fa passar per ell, i la pobra granota verda acaba a un gulag a la part més septentrional de Sibèria. Allà tractarà de convèncer els seus captors sobre la seva veritable identitat. Però Nadya (Tina Fey), la guàrdia de presons amb més caràcter de tota Sibèria, no el deixarà anar així com així. Amb Gustavo al marge, Número 1 i Número 2, que no és altre que Dominic, tenen via lliure per dur a terme el seu malvat pla. Però Jean Pierre Napoleon (Ty Burrell), un relaxat agent de la Interpol, i Sam Eagle, un agent de la CIA una mica més motivat, els trepitgen els talons. No solen estar d’acord, però estan obligats a treballar junts per resoldre el crim.

Direcció: James Bobin.

Intèrprets: Ricky Gervais, Tina Fey, Ty Burrell, Danny Trejo, Tom Hiddleston, Celine Dion, Salma Hayek, Sean Combs, Christoph Waltz, Ross Lynch, Danny Trejo, Ray Liotta, Frank Langella, Chloë Grace Moretz, Usher, Toby Jones, Lady Gaga, Tony Bennett.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema, amb Blai Morell: ‘Mejor otro día’ i ‘El poder del tai-chi’

12/04/2014

Mejor otro día

És la tercera pel·lícula del director francès Pascal Chaumeil, responsable de Los seductores i Llévame a la luna. És el seu debut en llengua anglesa. La cinta està basada en la novel·la de Nick Hornby En picado, editada per Anagrama.

Les escenes que en teoria transcorren a Tenerife es van rodar a Mallorca. La resta es va rodar a Londres. Curiosament Aaron Paul -Jesse Pinkman a Breaking Bad- i Imogen Potts tornen a coincidir després de treballar plegats a Need for Speed.

Per fomentar la unió entre els quatre protagonistes, van sortir a sopar, i fins i tot Paul va portar Pierce Brosnan a un concert de Radiohead.

Per localitzar el lloc de trobada del grup de suïcides, la teulada d’un gratacel real de Londres, els responsables del film van haver de fer una recerca molt exhaustiva. Finalment van trobar un edifici d’oficines del centre de Londres bastant anodí amb una teulada que tenia tot allò que buscaven: primer per l’espai, per tal de permetre moviments de càmera; i després en relació al paisatge del voltant, sobretot per l’espectacular vista que ofereix de la Catedral de Saint Paul. Un cop la van localitzar, van reconstruir la teulada als estudis Pinewood de Londres amb certes modificacions que permetrien al director controlar l’entorn amb els angles i els moviments de càmera, i així els actors podrien rodar les seqüències més complicades del film sense l’amenaça real dels elements invernals. El plató resultat va ser un espai de 12 metres quadrats construit a tres metres sobre el terra. Curiosament el gratacels ha estat enderrocat abans de l’estrena del film.

Durant la nit de cap d’any a Londres, quatre desconeguts coincideixen a la teulada d’un gratacels per llençar-se al buit. Però en lloc de saltar, fan un pacte per a seguir amb vida fins el dia de Sant Valentí, o sigui un mes i mig més. Així comença una amistat impredectible i una autèntica afirmació de la vida.

Direcció: Pascal Chaumeil.

Intèrprets: Pierce Brosnan, Toni Collette, Aaron Paul, Imogen Potts, Sam Neill, Rosamund Pike, Tuppence Middleton, Diana Kent.

Imagen de previsualización de YouTube

.

El poder del tai-chi

Es tracta del debut en la direcció de Keanu Reeves, el protagonista de la trilogia de Matrix, Speed o Pequeño Buda.

El projecte va sorgir fa 15 anys quan Reeves va conéixer un dels especialistes del primer Matrix, Tiger Chen. Va quedar impressionat amb la seva habilitat i després de compartir moltes hores de treball, va aprendre molt sobre la seva filosofia de les arts marcials i li va explicar moltes històries sobre el seu mestre de tai chi. Va ser d’aquesta manera com va sorgir la idea de fer aquesta pel·lícula on a més Chen seria el protagonista i s’interpretaria a ell mateix.

Per dissenyar les baralles d’arts marcials del film, Reeves va comptar amb un vell conegut, Yuen Woo-ping, amb qui havia treballat a Matrix i que també ha dissenyat les baralles de Tigre y Dragón, o les dues parts de Kill Bill, entre d’altres.

L’ambiciós i joven Tigre Chen Lin-Hu (Tiger Chen) treballa com a repartidor a Pequin, però quan acaba la jornada laboral es converteix en una estrella de les arts marcials que ha pujat pels diferents nivells en representació del tradicional Tai Chi Ling Kong. El Tai Chi sol associar-se amb moviments tranquils que poc tenen a veure amb les arts marcials. Però Tigre ha perfeccionat l’antic art i ha començat a fer-se un nom en el prestigiós campionat d’arts marcials Wulin Wang. A Hong Kong, la detectiu Suen Jing-Si (Karen Mok), que forma part del OCTB (Unitat contra el crim organizat), ha arribat a un carreró sense sortida perseguint Donaka Mark (Keanu Reeves).

Direcció: Keanu Reeves.

Intèrprets: Tiger Chen, Karen Mok, Keanu Reeves, Simon Yam, Yu Hai, Ye Qing.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “Noè” i “Rio 2″

05/04/2014

Noè

És la nova pel·lícula del director nordamericà Darren Aronofsky, responsable de films com Pi, Réquiem por un sueño, La fuente de la vida, El luchador o Cisne negro.

Christian Bale i Michael Fassbender van ser temptats per interpretar Noé, però al final no van acceptar. Ho va fer Russell Crowe, però amb la promesa del director de no treure’l amb una barba blanca i dues girafes darrere amb l’Arca al fons.

Dakota Fanning va ser l’escollida pel paper d’Ila, però problemes d’agenda no li van permetre fer el film. Al final van escollir Emma Watson, l’Hermione de Harry Potter.

A 65 països la pel·lícula serà estrenada en 3D, malgrat no haver estat aprovada la versió pel seu director.

Atenció a la ironia del destí: la producció es va aturar al mes d’octubre del 2012 a causa del pas de l’huracà Sandy per Nova York, que va causar greus inundacions a la ciutat i als decorats de la pel·lícula.

Darren Aronofsky va aconseguir que Patti Smith, tota una llegenda del rock, composés la cançó que Noé passa de pares a fills. Tots els animals es van crear digitalment.

En una terra on el pecat guanya terreny a la virtut, Noé (Russell Crowe) rep una missió divina, que no és altra que construir una arca amb la que salava tota la seva família i a tota la creació davant d’un autèntic diluvi, càstic de Déu per totes les ofenses. La tasca no serà gens fàcil, ja que Noé no només s’haurà d’enfrontar a totes les seves pors i dubtes morals, sinó que també haurà de fer front als problemes familiars que aquest encàrrec diví li pot causar, i per si fos poc, també s’haurà d’enfrontar a les sospites, desconfiances i amenaces de Tubal Caím (Ray Winstone), líder d’una tribu veïna que posarà límits a les forces del nostre protagonista.

Direcció: Darren Aronofsky.

Intèrprets: Russell Crowe, Jennifer Connelly, Anthony Hopkins, Logan Lerman, Emma Watson, Ray Winstone, Kevin Durand, Douglas Booth, Dakota Goyo, Leo Carroll.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Rio 2

Es tracta de la continuació de Rio (2011), dirigida de nou per Carlos Saldanha, un dels responsables també de Ice Age i nascut a Brasil.

Aquella va recaptar més de 500 milions de dòlars a tot el món. En va costar 90.

Al poc d’arrencar el projecte, va morir el guionista Don Rhymer, qui ja havia treballat a la primera part.

A la versió castellana hi trobem la veu de la cantant Soraya Arnelas, ex-participant d’Operación Triunfo i coneguda per aquell “Poyeya” que va deixar anar en una actuació.

Trobem a Blu, Perla i la seva família portant una perfecta vida domesticada a la ciutat. Els fills són la Bea, que viu amb el bec ficat en un llibre i a la qual li agrada deixar anar dades i xifres com si res, justament igual que el seu pare; Tiago, el més petit, que sempre està disposat per a l’aventura; especialment si això suposa destruir alguna cosa; i Carla, la germana gran, una adolescent que és tot un caràcter i que desitja que la seva protectora família li doni una mica de marge per poder expressar la seva faceta musical. Quan Perla decideix que els nens han d’aprendre a viure com autèntiques aus, insisteix que la família s’aventuri a viatjar a l’Amazònia. Blu compte als seus amics els seus plans de viatge, però Nico, Pedro i Luis li adverteixen dels innombrables perills que poden estar a l’aguait a la natura. Però el perpètuament optimista Rafael anima Blu, recordant-li que “una esposa feliç significa una vida feliç!”. En arribar, Blu i Perla coneixen els aborígens, inclòs Eduardo, un extravagant patriarca amb un ferm conjunt de normes que es converteix en un còmic obstacle per en Blu; Mimi, l’afectuosa i impertinent germana d’Eduardo, que no té miraments amb ningú, ni tan sols amb el seu dominant germà; i Roberto, un perfecte exemplar d’au silvestre que embadaleix a tots els que l’envolten i que fa que Blu se senti cohibit.

Direcció: Carlos Saldanha.

Veus (v.o.): Jesse Eisenberg, Anne Hathaway, Jamie Foxx, Leslie Mann, Bruno Mars, Andy García, will.i.am, Jemaine Clement, Rodrigo Santoro, George López, Tracy Morgan, Kristin Chenoweth, Rita Moreno, Amandla Stenberg, Pierce Gagnon, Rachel Crow.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “Dallas Buyers Club” i “La bella y la bestia”

15/03/2014

Dallas Buyers Club

Es la nova cinta del canadenc Jean-Marc Vallée, responsable de pel·lícules com C.R.A.Z.Y., La Reina Victoria o Café de Fiore, el film que va dirigir abans que el que ara ens ocupa.

Està inspirada en la història real de Ron Woodroof, un home que després de ser diagnosticat com a seropositiu es dedica a busca una manera de alleugerir el seu patiment amb medicaments portats als EUA de forma il·legal, i que va muntar un negoci per vendre aquestes medecines a malalts de SIDA.

El film va guanyar tres Oscars: millor actor protagonista per Matthew McConaughey, millor actor de repartiment per Jared Leto, i millor maquillatge i perruqueria.

El projecte va costar de tirar endavant: el guió va donar voltes pels estudis de Hollywood durant gairebé vint anys, i un cop van trobar qui el produís, no van aconseguir assegurar el pressupost i els 25 dies de rodatge, pocs pel que acostuma a ser habitual, fins només una setmana abans de començar a rodar.

McConaughey va aprimar-se més de vint quilos per interpretar el paper. Una dieta a base de peix i verdures en petites racions.

Jared Leto portava sis anys sense actuar abans de fer aquest paper.

Fill de Texas, Ron Woodroof (Matthew McConaughey) és un electricista i cowboy de rodeo. Al 1985, está ficat en un estil de vida temerari, que no es replanteja. De sobte, Ron és diagnosticat com a seropositiu i li donen 30 dies de vida. Però ell no accepta la pena de mort. El seu curs intensiu de investigació revel·la la manca de tractaments aprovats i medicaments als EUA, així que Ron creua la frontera a Mèxic. Allà, descobreix tractaments alternatius i comença a fer contraband amb els Estads Units, desafiant la comunitat mèdica i científica incloent el seu mètge, la Dra.Eva Saks (Jennifer Garner).

Direcció: Jean-MarcVallée.

Intèrprets: Matthew McConaughey, Jared Leto, Jennifer Garner, Denis O’Hare, Griffin Dunne, Steve Zahn, Michael O’Neill, Bradford Cox.

Imagen de previsualización de YouTube

La bella y la bestia

Es tracta d’una nova versió de l’immortal conte escrit per Madame de Villeneuve, i publicat de forma anònima el 1740 sota el títol de La Jeune Américaine et les contes marins.

Segurament les versions més cèlebres són la de Jean Cocteau dels anys 50 i el clàssic d’animació de Disney de començaments dels 90.

Aquesta versió l’ha dirigida el francès Christophe Gans, responsable de films com Crying Freeman, El pacto de los lobos i l’adaptació al cinema del videjoc Silent Hill.

A diferència de Cocteau, que va adaptar un text resumit de deu pàgines, Gans va partir del text original de Madame de Villeneuve, que bevia de la mitologia grega i romana.

Gans ha admès que una de les influències més importants al film és la del mestre japonès de l’animació Hayao Miyazaki (El viatge de Chihiro).

Eduardo Noriega interpreta un dels personatges protagonistes de la cinta. Però la veu del personatge no és la seva: ha estat doblat a la versió francesa.

Aquest va ser el primer rodatge de l’actriu Léa Seydoux després de la polèmica La vida de Adèle. Gans va assegurar que va ser molt fàcil treballar amb ella. Segur que Abdellatif Kechiche, el director d’aquesta, no estaria d’acord.

La pel·lícula es va rodar als estudis Babelsberg d’Alemanya, els mateixos on també es va rodar la recent Monuments Men de George Clooney.

Com els platós estaven a menys de 30 metres de la sala de muntatge, la pel·lícula es va muntar durant el rodatge.

1810. Arruinat després de perdre la seva fortuna en el mar, un mercader se veu obligat a traslladar-se al camp amb els seus sis fills. Bella, la més petita, es una jove entusiasta i refinada. Durant un dur viatge, el mercader descobreix el regne màgic de la Bèstia, quien el sentencia a mort per robar una rosa. ella se sent culpable per la terrible desgràcia a la que s’enfronta la seva família i decideix sacrificar-se, oferint la seva vida a canvi de la del seu pare. Quan arriba al castell de la Bèstia, Bella no troba la mort, sinó una estranya vida plena de màgia, felicitat i melancolia. Bella sopa amb la Bestia cada nit i a poc a poc es comencen a conéixer i es van obrint, com a dos estranyos que s’enfronten a unes circumstàncies externes que s’entesten en separar-los.

Direcció: Christophe Gans.

Intèrprets: Vincent Cassel, Lea Seydoux, André Dussolier, Eduardo Noriega, Myriam Charliens, Sara Giraudeau, Audrey Lamy, Jonathan Demurger.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “300: El origen de un imperio” i “Las aventuras de Peabody y Sherman”

08/03/2014

300: El orígen de un imperio

Es tracta de la continuació de 300, la cinta de Zack Snyder basada en la novel·la gràfica de Frank Miller.

El film representa la segona cinta de Noam Murro, autor d’espots publicitaris que va debutar com a director amb la comèdia Smart People, que al nostre país va aparéixer directament en DVD. Per dirigir 300: El origen de un imperio, va refusar dirigir La jungla: Un buen día para morir. Bona decisió…

Zack Snyder aquí exerceix de guionista i productor del film, ja que preferia dirigir El hombre de acero.

Els productors del film van encarregar una nova novel·la gràfica a Frank Miller que es titularia Xerxes, però van decidir no esperar a que l’acabés, encara que als crèdits figuri allò de “basada en”, i Snyder i el seu coguionista Kurt Johnstad, amb qui ja havia treballat a 300, van escriure el guió.

Per aconseguir que tots els actors lluïssin un cos ben atlètic, els responsables de la cinta van contractar Mark Twight, fundador de l’empresa Gym Jones i qui ja s’havia encarregat de posar en forma els actors de 300.

Després de la seva victòria sobre els 300 soldats de Leonidas, l’armada persa, sota el comandament de Xerxes (Rodrigo Santoro), de qui diuen que és un mortal convertit en déu, marxa a través de les ciutats-estat gregues més importants de l’Imperi. La primera ciutat a la qual arriben és Atenes, encara que la força es troba sobretot en la seva flota, liderada pel admirat general griegoTemístocles (Sullivan Stapleton). La intenció de Tesmítocles és la d’unificar tota Grècia, però es veurà obligat a enfrontar-se al mar a les tropes perses de Xerxes i d’Artemisa (Eva Green), la venjativa comandant dels seus enemics.

Direcció: Noam Murro.

Intèrprets: Sullivan Stapleton, Eva Green, Lena Headey, David Wenham, Andrew Tiernan, Andrew Pleavin, Rodrigo Santoro, Hans Matheson, Callan Mulvey, Jack O’Connell, Igal Naor.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Las aventuras de Peaabody y Sherman

La cinta representa la tornada a l’animació de Rob Minkoff, un dels dos directors d’El rey león, i que després va fer films com les dues parts d’Stuart Little, La mansión encantada o El reino prohibido. Es la sisena que dirigeix en solitari.

La pel·lícula té el seu origen en els personatges que apareixien a les sèries Rocky and His Friend i The Bullwinkle Show, i que després van tenir la seva pròpia a Peabody’s Improbable History, 98 curts d’uns quatre minuts de durada cadascun. Aquestes sèries tenien el segell de Jay Ward, creador de personatges com George de la Jungla o Dudley Do-Right, que també van tenir la seva corresponent pel·lícula, encara que en imatge real.

La banda sonora pertany a Danny Elfman, el compositor habitual de Tim Burton (Pesadilla antes de Navidad, Batman).

El Sr Peabody no és un gos normal i corrent, és tot un tità dels negocis: és un inventor i científic que ha guanyat dues vegades una medalla olímpica, un premi Nobel i el més important de tot: és tot un geni. Utilitzant la seva màquina més enginyosa, Peabody i el seu fill adoptiu Sherman viatgen en el temps per experimentar esdeveniments que un cop van canviar el rumb de la història i poder, així, interactuar amb alguns dels personatges més coneguts de la història de la humanitat.

Direcció: Rob Minkoff.

Veus (v.o.): Ty Burrell, Max Charles, Ariel Winter, Stephen Colbert, Leslie Mann, Patrick Warburton, Allison Janney.

Imagen de previsualización de YouTube

_

Cinema

Cinema: “Philomena”

01/03/2014

Philomena

Es tracta de la nova pel·lícula del director britànic Stephen Frears, dues vegadaes nominat a l’Oscar i responsable, entre d’altres, de films com Las amistades peligrosas, Café irlandés, Héroe por accidente, Alta fidelidad o The Queen.

El film està basat en la història real de Philomena Lee i que va recollir en llibre el periodista Martin Sixsmith, reporter de la BBC i ex-asessor de Tony Blair.

Steve Coogan, a qui vam veure al 2013 a una de les millors pel·lícules de l’any, The Trip, aquí no només apareix com a actor, sinó que també és coguionista i productor del film.

Es la quarta vegada que Frears treballa amb Judi Dench: la darrera vegada va ser a Mrs.Henderson presenta.

La cinta compta amb quatre nominacions als Oscar: millor pel·lícula, millor actriu protagonista per Judi Dench, millor guió adaptat i millor banda sonora.

Martin Sixsmith és un cínic i descregut periodista caigut en desgràcia que, un bon dia, es troba amb la història de la seva vida: Philomena Lee, una humil però sempre benintencionada dona irlandesa de més setenta anys que s’ha passat els últims cinquanta buscant al seu fill. La història de Philomena és una que ha tractat de ser silenciada durant mig segle i parla de com l’estricta societat de l’època li va robar al seu nadó i la va condemnar a ingressar en un convent com a càstig per quedar-se embarassada tan jove. Ara el periodista i l’anciana però valerosa dona decidiran unir les seves forces i s’embarcaran en un viatge inoblidable entre dos continents a la recerca de la veritat i de la justícia, i que els canviarà a tots dos per sempre.

Direcció: Stephen Frears.

Intèrprets: Judi Dench, Steve Coogan, Charlie Murphy, Simone Lahbib, Michelle Fairley, Anna Maxwell Martin, Neve Gachev, Sophie Kennedy Clark, Charlotte Richard, Nichola Fynn.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “Her” i “Monuments Men”

22/02/2014

.

Her

És la quarta pel·lícula del director estatunidenc Spike Jonze, després de Cómo ser John Malkovich, Adaptation i Donde viven los monstruos.

Només quan va acabar d’escriure el guió va tenir clar que el paper protagonista l’havia de fer Joaquin Phoenix. L’actriu que durant el rodatge va posar la veu al sistema operatiu de l’ordinador del proatgonista va ser Samantha Morton, però Jonze va decidir canviar-la per la d’Scarlett Johansson durant la postproducció del film.

Jonze va enviar el guió a diversos amics seus, com el guionista Charlie Kaufman, amb qui havia treballat als seus primers dos films, o a David O.Russell (La gran estafa americana), i li van fer alguns suggeriments. I després del primer muntatge d’unes dues hores i mitja li va enviar la pel·lícula a Steven Soderbergh (Traffic, Ocean’s Eleven). Li va arribar un dijous, la veure aquella nit, divendres va començar a muntar i dissabte li tornava una versió de 90 minuts que va descol·locar Jonze. Al final, Jonze l’ha deixada en dues hores.

Compta amb cinc nominacions als Oscar: millor pel·lícula, millor guió original, millor direcció artística, millor banda sonora i millor cançó.

Situada en un futur proper a la ciutat de Los Angeles, Her parla de Theodore (Joaquin Phoenix), un tipus complex però molt humà que viu d’escriure cartes emotives i personals per a una altra gent. Destrossat després de la fi d’una llarga relació, decideix comprar un nou i avançat sistema operatiu, que promet ser una entitat única i intuïtiva per si sola. Només començar, queda encantat amb Samantha, una carismàtica veu femenina (Scarlett Johansson) que és perspicaç, sensible i sorprenentment divertida. Quan els desitjos i necessitats mutus van augmentant, la seva amistat dóna pas a l’amor.

Direcció: Spike Jonze.

Intèrprets: Joaquin Phoenix, Amy Adams, Rooney Mara, Olivia Wilde, Scarlett Johansson, Chris Pratt, Matt Letscher, Bill Hader.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Monuments Men

És la cinquena pel·lícula de George Clooney com a director (aquí també és coproductor, coguionista i coprotagonista), després de Confesiones de una mente peligrosa, Buenas noches y buena suerte, Ella es el partido i Los idus de marzo.

La cinta està basada en el llibre The Monuments Men, de Robert M. Edsel i Bret Witter, que narra la història dels Homes dels Monuments, entesos en art que van ser reclutats per recuperar les obres d’art que els nazis havien robat a diversos països europeus que havien estat ocupats per ells.

Tant Clooney com el coguionista, coproductor i soci de Clooney, Grant Heslov, s’han pres certes llibertats amb els personatges. Alguns estan inspirats en els autèntics Monuments Men, però també n’han inventat d’altres. Tot i això, asseguren que la història és l’autèntica.

El film s’ha rodat a Alemanya, als estudis Babelsberg, uns dels més antics de la història del cinema.

Daniel Craig (Casino Royale, Millennium: Los hombres que no amaban a las mujeres) va ser escollit en un principi per interpretar un paper a la pel·lícula, pero el va refusar per problemes d’agenda i finalment, va ser substituït per Matt Damon.

Monuments Men explica la història d’un grup de cèlebres historiadors britànics i nord-americans que a la fi de la segona Guerra Mundial, van ser enviats pel llavors president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, a un important i perillós encàrrec: rescatar les obres de art que van ser desvalisades pels nazis durant la guerra i retornar als seus respectius propietaris legals. Per als protagonistes era com una tasca inviable, perquè les obres d’art estaven tancades a Alemanya sota les ordres de l’exèrcit del país. No obstant això aquests homes van fer tot el que va estar a les mans, fins i tot, van arriscar les seves vides per recuperar i protegir algunes de les millors obres de tota la història.

Direcció: George Clooney.

Intèrprets: George Clooney, Matt Damon, Bill Murray, John Goodman, Jean Dujardin, Bob Balaban, Hugh Bonneville, Cate Blanchett, Dimitri Leonidas.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: “Cuando todo está perdido” i “Alabama Monroe”

15/02/2014

Cuando todo está perdido

És la segona pel·lícula del director estadounidenc J.C.Chandor. L’anterior va ser Margin Call. La cinta es va rodar als mateixos estudis marítims de Mèxic on James Cameron va rodar Titanic.

Robert Redford es va sentir atrapat per la història des del primer moment. Tant que li va dir al director que ell havia viscut en un vaixell. Però el primer dia de rodatge Chandor es va adonar que l’actor no estava còmode. Va ser llavors quan va confessar-li que només havia passat unes dies en una barca ancorada en un llac.

Van fer servir tres velers: un d’ells per les escenes interiors en alta mar, un altre pels interiors, i el tercer pels efectes especials.

El guió tenia només trenta pàgines on es descrivien les situacions, ja que no hi ha gairebé cap línia de diàleg.

Va guanyar el Globus d’Or a la millor banda sonora. No així el de millor actor dramàtic per Robert Redford.

Un home de nom desconegut (Robert Redford) realitza un viatge en solitari per l’oceà Índic. Es desperta i descobreix que el seu veler de 12 metres d’eslora fa aigües després d’haver topat contra un contenidor abandonat en alta mar. L’equip de navegació i la ràdio no funcionen, i l’home no sap que està a punt de trobar-se amb una tremenda tempesta. Tot i que repara el casc de l’embarcació, de la seva intuïció de mariner i d’una força poc habitual per la seva edat, gairebé no aconsegueix sobreviure a la tempesta. Amb només un sextant i uns mapes nàutics per saber on es troba, es veu obligat a recórrer als corrents marítimes amb l’esperança que el portin a una ruta de navegació i allà trobar un vaixell que li socorri. Però els queviures minven de forma alarmant, el sol crema i els taurons no s’allunyen del vaixell. L’enginyós mariner haurà de fer front a la seva possible mort.

Direcció: J.C.Chandor.

Intèrprets: Robert Redford.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Alabama Monroe

És la quarta pel·lícula del director belga Felix Van Groeningen, i la primera que s’estrena al nostre país. El film està basat en l’obra teatral de Johan Heldelbergh, qui també va protagonitzar-la als escenaris. Al film torna a interpretar el paper de Didier. Això sí, va preferir no participar en l’escriptura del guió.

Es una de les cinc cintes nominades a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa, juntament amb La gran belleza, La caza, L’image manquante i Omar.

Va guanyar el premi del públic a l’edició del 2013 del Festival de Berlín.

Elise es dedica a fer tatuatges a la seva botiga. Didier toca el baix en una banda a nivell regional. Tots dos s’enamoren a primera vista tot i pertànyer a mons totalment oposats. Ell és un romàntic empedreït i ateu sense creença cap a quelcom o algú superior. Ella està plena de tatuatges cadascun amb un significat concret, sobretot la seva creu tatuada al coll. Acaben per ser parella gaudint de cada minut com si fos l’últim de la vida. Quan neix la petita Maybelle la felicitat de tots dos augmenta considerablement. Una malaltia de la seva filla amb només 6 anys d’edat ocasionarà una gran escletxa a la parella.

Direcció: Felix Van Groeningen.

Intèrprets: Veerle Baetens, Johan Heldenbergh, Nell Cattrysse, Geert Van Rampelberg, Nils de Caster, Robby Cleiren, Bert Huysentruyt, Jan Bijvoet.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: ‘La gran estafa americana’ i ‘Al encuentro de Mr. Banks’

01/02/2014

La gran estafa americana

És la nova cinta de David O. Russell, director, entre d’altres, de Tres reyes, The Fighter o El lado bueno de las cosas. De fet, aquí ha tornat a treballar amb els dos protagonistes d’aquella: Jennifer Lawrence i Bradley Cooper, i amb Robert De Niro que té un petit paper al film.

La història està inspirada en fets reals, encara que hi ha molts canvis respecte als successos originals.

Es la película, juntament amb Gravity, amb més nominacions als Oscar, amb un total de 10, entre elles les set més importants: millor pel·lícula, millor director, millor actor principal per Christian Bale, millor actriu principal per Amy Adams, millor actor secundari per Bradley Cooper, millor actriu secundària per Jennifer Lawrence i millor guió original. L’any passat va aconseguir el mateix amb El lado bueno de las cosas.

Va guanyar tres Globus d’Or: millor comèdia o musical, millor actriu de comèdia per Amy Adams i millor actriu de repartiment per Jennifer Lawrence.

Christian Bale va guanyar més de 20 quilos per interpretar el seu paper. Quelcom que li va accentuar una lesió d’esquena que té des de fa temps.

Per poder obtenir els drets de la cançó de Live and Let Die i que a la pel·lícula interpreta Jennifer Lawrence, els responsables del film van enviar l’escena on la canta als propietaris dels drets del tema, el seu autor, Paul McCartney, i la productora dels films de Bond, Barbara Broccoli. Tots dos es van mostrar encantats, i van decidir cedir-los.

La gran estafa americana explica la història d’un estafador brillant, Irving Rosenfeld (Christian Bale), que juntament amb la seva astuta i seductora companya Sydney Prosser (Amy Adams) es veu obligat a treballar per a un tempestuós agent de l’FBI Richie DiMaso (Bradley Cooper). DiMaso els arrossega al món de la política i la màfia de Nova Jersey, que és tant perillós com atractiu. Allà es trobaran amb Carmine Polito (Jeremy Renner), un apassionat i volàtil polític de Nova Jersey i estimat alcalde de la seva localitat, i atrapat entre els estafadors i els agents federals. La impredictible dona d’Irving, Rosalyn (Jennifer Lawrence), podria ser la que tiri de la manta, fent que tot el cas se’n vagi en orris.

Direcció: David O.Russell.

Intèrprets: Christian Bale, Bradley Cooper, Amy Adams, Jeremy Renner, Jennifer Lawrence, Louis C.K., Michael Peña, Alessandro Nivola, Jack Huston, Elisabeth Röhm, Robert De Niro.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Al encuentro de Mr. Banks

Es la nova cinta del director John Lee Hancock, responsable de films com The Rookie, El Álamo o The Blind Side, i guionista de dos films de Clint Eastwood, Un mundo perfecto i Medianoche en el jardín del bien y del mal. Curiosament, de les cinc pel·lícules de la seva filmografia com a director, només el seu debut, el film independent Hard Time Romance (1991), no està basada en fets reals.

El guió va estar donant tombs per Hollywood durant temps i va formar part de la famosa Black List (Llista negra) de guions no filmats que mereixen una oportunitat. Però clar, tractant-se d’un film on apareix el personatge de Walt Disney, i que només Disney és l’estudi que posseeix els drets sobre la imatge del seu fundador, estava clar que només ells podrien produïr-lo. Tenint en compte que, a més, sempre s’havia negat que Walt Disney es convertís en personatge de pel·lícula.

La primera actriu a qui volien com a P.L.Travers, l’autora del llibre en que es basa la pel·lícula Mary Poppins, va ser Meryl Streep, com no. Però s’hi va negar, i la següent a la llista era Emma Thompson, qui va acceptar.

La cinta compta amb només una nominació als Oscars: la de millor banda sonora per Thomas Newman, nominat en dotze ocasions, i que mai l’ha guanyat.

Es la tercera pel·lícula que rep el permís per rodar a Disneyland: abans només ho havien aconseguit Soltero en apuros (1962) i The Wonders (1996), curiosament dirigida per l’actor que interpreta aquí Walt Disney: Tom Hanks.

L’actor Jason Schwartzman té 32 anys, la mateixa edat que tenia el seu personatge, el compositor Richard Sherman, al 1961; i l’actor B.J.Novak, de 34 anys, té la mateixa edat que el seu, Robert Sherman, tenia en aquell moment.

El periple de Mary Poppins fins arribar a la gran pantalla va començar quan les filles de Walt Disney van demanar al seu pare que fes una pel·lícula del seu llibre favorit, Mary Poppins de PL Travers. Walt els va prometre que ho faria, però va trigar ni més ni menys que 20 anys a complir-lo. Amb la voluntat de obtenir els drets, Walt s’enfronta a una escriptora rondinaire i inflexible que no té la més mínima intenció que la maquinària de Hollywood tritureu la seva adorada mainadera màgica. Però els llibres deixen de vendre’s i els diners escassegen cada vegada més. Així que Travers accepta de mala gana viatjar a Los Angeles per escoltar els plans de Disney per adaptar el seu llibre.

Direcció: John Lee Hancock.

Intèrprets: Emma Thompson, Tom Hanks, Colin Farrell, Ruth Wilson, Rachel Griffiths, Annie Rose Buckley, Paul Giamatti, Jason Schwartzman, B.J. Novak, Bradley Whitford,  Kathy Baker.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

Cinema: ‘¿Qué hacemos con Maisie?’ i ‘Mindscape’

25/01/2014

¿Qué hacemos con Maisie?

Es la tracta de la cinquena pel·lícula dirigida per Scott McGee i David Siegel. Abans havien fet Suture, En lo más profundo (el seu film més conegut fins ara), La huella del silencio i Uncertainty.

El film es una posada al dia, amb canvi d’escenari i d’època inclosos, de la novel·la de Henry James, publicada el 1898 i que un any abans s’havia publicat per capítols, un costum molt d’aquella època. La novel·la està editada en castellà per Valdemar.

Malgrat tenir només vuit anys, Onata Aprile, la joveníssima actriu que interpreta la Maisie del títol, ja ha participat a cinc pel·lícules i alguna sèrie de televisió.

El matrimoni entre la Susanna, una estrella del rock molt impulsiva que ha viscut temps millors, i el Beale, un important marxant d’art britànic, no està passant precisament pel seu millor moment. I entremig de tots dos es troba la seva filla Maisie, que té sis anys, i que malgrat la seva edat, se n’adona de tot el que passa al seu voltant. Al final la cosa acaba en divorci i una important disputa entre tots dos per veure qui es queda amb la custòdia per la nena. Una custòdia que al final és pel Beale, que s’acaba casant amb la Margo, la jove que porta temps cuidant de la Maisie. Quan la Susanna ho descobreix, també decideix casar-se, en aquest cas amb el Lincoln, un amic més jove que ella que treballa com a barman. La batalla entre els pares es cada vegada més dura, i la Maisie es refugia en les noves parelles dels seus progenitors, és a dir, la Margo i el Lincoln, que són els que tenen més contacte amb ell: en el fons són les persones que l’estan cuidant mentre el Beale i la Susanna passen molt temps fora de casa.

Direcció: Scott McGehee, David Siegel .

Intèrprets: Julianne Moore, Steve Coogan, Onata Aprile, Alexander Skarsgård, Joanna Vanderham.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Mindscape

Es tracta del debut a la direcció del madrileny Jorge Dorado, després de treballar com a assistent a films com La mala educación o Hable con ella, de Pedro Almodóvar, El espinazo del Diablo de Guillermo del Toro ó Moulin Rouge de Baz Lhurman, va fer diversos curts, publicitat i televisió.

Un dels productors del film és el director català afincant a Hollywood Jaume Collet-Serra, director de La casa de cera, La huérfana o Sin identidad.

Es va rodar majoritàriament a Barcelona, encara que algunes escenes es van rodar entre el sud de França, on van trobar la casa on viu la prortagonista, i Canadà, concretament Montreal, on es van filmar els exteriors.

La cinta té més de 400 plans amb algun tipus de retoc o efecte digital.

La cinta se centra en una unitat especial de detectius capaços d’introduir en els records de la gent per resoldre casos complicats. John Washington (Mark Strong) és un d’ells, encara que després d’un succés personal traumàtic ha deixat d’exercir la professió. Ara, per intentar passar pàgina, decideix tornar a la feina. El seu cap (Brian Cox) li encarrega un cas en aparença senzill, el d’una adolescent brillant (Taissa Farmiga) amb problemes que està en vaga de fam. A partir del moment en què s’interni al cap de la noia, començarà un perillós joc de manipulació en què John haurà de determinar si ella és una sociòpata o víctima d’un trauma.

Direcció: Jorge Dorado .

Intèrprets: Mark Strong, Taissa Farmiga, Brian Cox, Alberto Ammann, Indira Varma, Noah Taylor, Richard Dillane, Saskia Reeves.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Cinema

Cinema: ‘El lobo de Wall Street’ i ‘Mandela: del mito al hombre’

18/01/2014

El lobo de Wall Street

És la nova pel·lícula de Martin Scorsese, un dels grans del cinema dels darrers 40 anys i responsable de films com Malas Calles, Taxi Driver, Toro salvaje, El rey de la comedia, El color del dinero, La última tentación de Cristo, Uno de los nuestros, Casino, Gangs of New York, Infiltrados o La invención de Hugo.

La cinta està basada en la història real de Jordan Belfort, un broker que, al 1990 i amb només 28 anys, va fundar una financera des de la qual va estafar a milers d’inversors. Abans que Jordan Belfort fos acusat de frau i blanqueig de diners, portava la vida més barroca i orgiàstica imaginable: pilotava el seu propi helicòpter, conduia sis cotxes de luxe, tenia un iot de 50 metres d’eslora que havia sigut propietat de Coco Chanel, va arribar a gastar-se 700.000 dòlars de cop en hotels i prostitutes, i prenia habitualment 20 píndoles diàries, a més de cocaïna i morfina.

El guió ha estat escrit per Terence Winter, el creador, primer guionista i productor executiu de la sèrie Boardwalk Empire, de la que curiosament Scorsese va dirigir el primer episodi.

Durant el rodatge van patir alguns problemes: l’huracà Sandy va alterar la producció quan un cop de vent va provocar la caiguda d’una grua sobre les oficines de l’equip. I DiCaprio es va fer mal a l’esquena rodant una de les seqüències del film: aquella en que es queda paralitzat després de prendre unes píndoles molt fortes. En aquesta escena, l’actor va recórrer a una assesora en drogues i a un video viral de Youtube que es diu The Drunkest Guy Ever.

Basada en un fet real, la pel·lícula explica l’inversemblant auge i la contínua caiguda al regne del plaer de Jordan Belfort (Leonardo DiCaprio), el corredor de borsa novaiorquès que, al costat seus alegres companys, van pastar una descomunal fortuna estafant milions de dòlars a inversors. La pel · lícula segueix la lucinant transformació de Jordan Belfort, des que era un home honrat nouvingut a Wall Street fins a esdevenir un autèntic bandoler de les accions. Després de pastar una enorme fortuna en un temps rècord, Jordan es la gasta de la forma més absurda en dones, tranquil·litzants, cocaïna, cotxes, la seva dona (una supermodel) i un desig il · limitat de posseir tot. Mentre la seva empresa, Stratton Oakmont, aconsegueix el cim i ell es lliura als plaers més hedonistes, la SEC (Comissió de Títols i Borsa) i l’FBI s’acosten al seu imperi d’excessos.

Direcció: Martin Scorsese.

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Jonah Hill, Margot Robbie, Matthew McConaughey, Kyle Chandler, Rob Reiner, Jon Favreau.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Mandela: del mito al hombre

L’ha dirigida el britànic Justin Chadwick (Las hermanas Bolena). El seu guionista és William Nicholson, responsable dels guions de films com Tierras de penumbra, Gladiator i Los Miserables. Setze anys i 34 borradors van ser necessaris fins a tenir el guió definitiu.

El seu protagonista és el britànic Idris Elba, un intèrpret conegut sobretot gràcies als seus papers a les sèries The wire i Luther.

La cinta està basada en el llibre de memòries de Mandela, El largo camino a la libertad, que es va publicar al 1994.

Aquest projecte no és el primer que narra la vida de Mandela, però segurament sí que és el millor. Durant vint anys el productor Anant Singh, descendent de tercera generació d’indis, nascut a Sud-Àfrica i classificat com a “no blanc” pel règim de l’apartheid, va intentar tirar endavant amb Morgan Freeman com a protagonista, però finalment aquest va decidir deixar-lo per interpretar el mateix personatge a Invictus de Clint Eastwood.

Un noi té cura del ramat del seu pare als turons de Transkei. Un adolescent crida “Sóc un home!” quan li sotmeten al ritual de la circumcisió. Un jove advocat es compra vestits elegants i cotxes ràpids en el Johannesburg de la postguerra. Un defensor del seu poble, arrossegat per la mortal repressió de l’apartheid sud-africà, esdevé un revolucionari armat. Un home buscat esdevé presoner i és enviat a Robben Island perquè s’ho empassi l’oblit. Després de molts anys aprèn a perdonar ia guanyar-se la confiança dels seus enemics. Un pare i avi que no ha arribat a conèixer als seus fills i néts surt de la presó per liderar el seu poble. El nen que corria descalç pels turons es converteix en el primer president d’una Sud-àfrica lliure. Cap home en la història ha fet el que Nelson Mandela.

Direcció: Justin Chadwick.

Intèrprets: Idris Elba, Naomie Harris, Tony Kgoroge, Riaad Moosa, Fana Mokoena, Jamie Bartlett, Deon Lotz, Simo Mogwaza, Terry Pheto, Thapelo Mokoena, Zolani Mkiva.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

‘A propósito de Llewyn Davis’ i ‘En solitario’

04/01/2014

.

A propósito de Llewyn Davis

Es tracta de la nova proposta dels germans Coen, Ethan i Joel, responsables de pel·lícules com Barton Fink, Muerte entre las flores, El gran salto, Fargo, El gran Lebowski, O Brother, No es país para viejos o el remake de Valor de ley.

El film està basat en el llibre escrit pel músic folk Dave Van Ronk, The Mayor of Mac-Dougal Street. De fet eren les seves memòries, però va morir abans d’acabar-les. El seu amic, el periodista Elijah Wald, es va encarregar d’organitzar-les.

No és la primera pel·lícula dels Coen on la música té una importància cabdal: abans havien fet O Brother, protagonitzada per George Clooney.

La cinta té tres nominacions als Globus d’Or: millor pel·lícula, millor actor per Oscar Isaac, vist a films com El legado de Bourne, Drive, Robin Hood, Agora, Sucker Punch o Red de mentiras, i millor cançó.

Llewyn Davis ha arribat a una cruïlla. S’enfronta a un despietat hivern novaiorquès amb la guitarra a coll per obrir-se camí com a músic mentre intenta superar terribles obstacles, alguns creats per ell mateix. Sobrevivint gràcies a la generositat d’amics i estranys, i treballant on pot, les desventures d’Llewyn el porten des dels cafès del Village de Nova York fins a un club buit a Chicago -en una odissea amb l’esperança de fer una prova per al magnat de la música Bud Grossman- i de tornada a la ciutat on pretén triomfar.

Direcció: Ethan i Joel Coen.

Intèrprets: Oscar Isaac, Carey Mulligan, Justin Timberlake, John Goodman, Garrett Hedlund, F.Murray Abraham, Max Casella, Stark Sands, Adam Driver.

Imagen de previsualización de YouTube

.

En solitario

És el debut com a director del director de fotografia francès Christophe Offenstein, que ha treballat a tots els films dirigits per l’actor Guillaume Canet, qui també apareix aquí només com intèrpret.

En un principi van valorar la possibilitat de rodar la cinta a un estudi, en una gran piscina i un vaixell de tamany natural suspès a cinc metres d’alçada per mitjà de cilindres hidràulics. Però això hauria tret autenticitat a la història. Així que van decidir rodar a alta mar. Al vaixell creat per l’ocasió havia divuit persones: tres mariners reals -un capità i dos tripulants-, els dos actors, François Cluzet i Sami Seghir, i després l’equip tècnic, amb dues càmeres a bord obligatòriament.

El seu protagonista és François Cluzet, un veterà actor francès que gran part dels espectadors del nostre país van descobrir a Pequeñas mentiras sin importancia, i sobretot a Intocable.

Després de substituïr a darrera hora a l’estrella de l’equip, Yann fa realitat el seu somni: participar a la Vendée Globe, la volta al món a vela sense escales. Al cap d’uns dies de navegació, descobreix que a una aturada tècnica a Canàries va pujar al vaixell un polissó. Si el descobreixen, la cursa s’haurà acabat per ell.

Direcció: Christophe Offenstein.

Intèrprets: François Cluzet, Samy Seghir, Virginie Efira, Guillaume Canet, Karine Vanasse, Arly Jover, Jose Coronado, Dana Prigent, Jean-Paul Rouve, Guillaume Nicloux.

Imagen de previsualización de YouTube

Cinema

La llista de les millors pel·lícules del 2013

02/01/2014

LLISTAT DEL MILLOR DEL 2012

ESTRANGERES

Amor

Django desencadenado

Searching for Sugar Man

The Trip

Turistas

Mud

Pacific Rim

Gravity

De tal padre tal hijo

12 anys d’esclavitud

ALTRES

La noche más oscura (Zero Dark Thirty)

The Master

Lincoln

Blue Valentine

La caza

El Ejercicio del Poder

Iron Man 3

Un invierno en la playa

El hombre de acero

Antes del anochecer

La mejor oferta

Star Trek: en la oscuridad

Expediente Warren: The Conjuring

Tú y yo

El estudiante

Guerra Mundial Z

El último concierto

Dolor y dinero

Prisioneros

Una cuestión de tiempo

La vida de Adele

Solo Dios perdona

La cabaña en el bosque

Blue Jasmine

Una familia de Tokyo

Bienvenidos al fin del mundo

Frozen, el reino del hielo

La gran belleza

La vida secreta de Walter Mitty

ESPANYOLES

A puerta fría

Barcelona, nit d’estiu

Caníbal

Vivir es fácil con los ojos cerrados

3 bodas de más

ALTRES

Mapa

Los últimos días

Insensibles

La gran familia española

La herida

Todas las mujeres

Grand Piano

Tots volem el millor per ella

Stockholm

La por

Diamantes negros

Cinema

‘12 anys d’esclavitud’ i ‘El Hobbit: la desolación de Smaug’

14/12/2013

12 anys d’esclavitud

Es tracta de la tercera pel·lícula del director britànic Steve McQueen després de Hunger i Shame. Una de les favorites per als Òscars.

La cinta està basada en les memòries de Solomon Northup, un home lliure de raça negra que va ser segrestat i venut com a esclau. En el llibre explicava els 12 anys de captiveri. Va ser publicada el 1853 amb el mateix títol de la seva versió cinematogràfica Twelve Years a Slave, però amb un subtítol afegit: Narrative of Solomon Northup, a Citizen of New-York, Kidnapped in Washington City in 1841, and Rescued in 1853.

És la tercera vegada que el director Steve McQueen i l’actor irlandès Michael Fassbender treballen junts després de Shame (2012) i Hunger (2008). Fins ara, l’actor ha participat en tots els llargmetratges del director.

A més d’aparèixer com a actor, Brad Pitt també és un dels productors del film

La Guerra Civil dels Estats Units encara no ha començat, i la vida al Nord i al Sud és molt diferent. Seria impensable que Solomon Northup pogués viure com un home lliure a un estat del Sud, però al Nord ell viu com a tal a Nova York, juntament amb la seva dona Anne, i els seus fills. Es guanya la vida tocant el violí, i en té prou per mantenir la seva família. Però dos músics li ofereixen una bona oportunitat amb un espectacle que li permetrà guanyar uns bons diners, i decideix acceptar-la. Però la nit abans de marxar és segrestat, i malgrat que ell assegura ser un home lliure, com no té els papers que ho demostrin, acaba venut com un esclau.

Direcció: Steve McQueen.

Intèrprets: Chiwetel Ejiofor, Michael Fassbender, Benedict Cumberbatch, Paul Dano, Garret Dillahunt, Paul Giamatti, Scoot McNairy, Adepero Oduye, Sarah Paulson, Brad Pitt.

Imagen de previsualización de YouTube

-

El Hobbit: la desolación de Smaug

És la segona de les tres parts de l’adaptació al cinema de la novel·la El Hobbit de J.R.R.Tolkien que ha fet Peter Jackson, el mateix director de la trilogia d’El Senyor dels Anells.

Tant Ian Holm (Bilbo) com Christopher Lee (Saruman) no van poder traslladar-se a Nova Zelanda per motius de salut, així que van haver de rodar els seus papers en els estudis de Pinewood, a Londres.

Tots tres capítols d’El Hobbit han estat rodats amb càmeres del model Epic, l’evolució de les càmeres RED que permeten preses de 48 imatges per segon.

Una de les principals incorporacions al repartiment d’aquesta segona part és la de Benedict Cumberbatch (El talp), que posa veu a l’imponent drac Smaug. Recordem que Martin Freeman (Bilbo) i Cumberbath interpreten el doctor Watson i Sherlock Holmes respectivament en la sèrie de televisió de la BBC, Sherlock. Així que aquí tornen a trobar-se a les ordres, aquesta vegada, de Peter Jackson.

Després de deixar enrere un munt de perills, Bilbo Saquet continua la seva marxa cap a la Muntanya Solitària en companyia del mag Gàndalf i el grup de nans encapçalat per Thorin Escut-de-Roure. I tot per recuperar el tresor que el drac Smaüg els va arrabassar temps enrere. Però els perills continuen en el seu camí cap a l’est. Després de trobar-se amb Beorn el canviapells, Gandalf els deixarà per endinsar-se en el Bosc Negre, enfrontar-se al Nigromant i així deixar-los el camí lliure per quan ells arribin.

Direcció: Peter Jackson.

Intèrprets: Ian McKellen, Martin Freeman, Richard Armitage, Benedict Cumberbatch, Evangeline Lilly, Lee Pace, Luke Evans, Ken Stott, James Nesbitt, Orlando Bloom.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Cinema

‘Tres bodas de más’, ‘Le week-end’ i ‘Plan de escape’

07/12/2013

Tres bodas de más

Tercera pel·lícula de Javier Ruiz Caldera després de Spanish Movie i Promoción fantasma. L’argument sorgeix a partir d’una anècdota real que li va passar a una amiga dels dos guionistes, Breixo Corral i Pablo Alen. Es deia Ruth, com la protagonista del film, tres ex-xicots la van convidar a les seves respectives bodes, i ella va anar.

Quim Gutiérrez i Imma Cuesta ja va coincidir a Primos, de Daniel Sánchez Arévalo.

Si hi ha una persona que no ha tingut sort amb l’amor, aquesta és la Ruth. Ja ha fet els trenta, i la seva carrera amorosa és un fracàs rere l’altra. El darrer, al lloc més inesperat: en plena boda d’una parella amiga, on el seu xicot l’abandona davant dels seus companys de taula. Aquesta biòloga especialista en llagostes ja no sap què fer, sobretot perquè els consells de la seva mare, una dona alliberada en tots els sentits, no li serveixen de gaire. Però el pitjor encara no ha arribat: en poc temps rep tres invitacions de boda, i precisament de tres dels ex seus: un carismàtic surfer que fa un casament a la platja; un noi que va canviar de sexe i ara és una dona espectacular; i la seva darrere ex-parella. En el primer dels casaments, on assisteix acompanyada del seu becari al departament on treballa, coneix un home amb el qual sembla que hi ha feeling i comença una relació que podria tenir un futur. Però la vida et dóna sorpreses. De tot tipus…

Direcció: Javier Ruiz Caldera.

Intèrprets: Inma Cuesta, Martiño Rivas, Quim Gutiérrez, Paco León, Laura Sánchez, Berto Romero, María Botto, Rossy de Palma, Bárbara Santa-Cruz, Silvia Abril, Joaquín Reyes, Octavi Pujadas.

.

La week-end

Es tracta de la nova cinta del director britànic nascut a Sud-àfrica Roger Michell, conegut sobretot per haver signat Notting Hill, però que té films com Al límite de la verdad, The Mother, El intruso, Venus, Morning Glory o l’encara inèdita Hyde Hudson on Park.

És la quarta col·laboració amb el guionista i escriptor Hanif Kureishi (Mi hermosa lavandería), després de la minisèrie El buda de los suburbios i els llargs The Mother i Venus.

L’origen de la cinta està en una conversa que van tenir fa anys durant un viatge que van fer plegats a París en tren. Moltes de les coses que van fer aquell cap de setmana han acabat a la pel·lícula.

Pot un viatge a París aportar foc nou al seu apagat matrimoni? El Nick i la Meg, un matrimoni britànic, creu que sí. Tots dos són professors, tenen al voltant dels seixanta anys, i no s’han acabat de desempallegar del seu fill. I un cap de setmana romàntic a l’hotel on van passar la seva lluna de mel pot fer revifar la flama. Però la cosa no comença gaire bé: l’hotel està en un estat deplorable, i la Meg no vol dormir allà. Així que, malgrat l’oposició del Nick, molt primmirat amb els diners, la Meg decideix anar a un hotel de luxe. Quan arriben, descobreixen que és ple, però al final tenen lliure una suite, i com la tarja de crèdit obre moltes portes, l’agafen. Ara toca passar-ho bé, sopant i gaudint de la ciutat de la llum, però també troben temps per discutir sobre les seves vides, i sobre el seu futur. A més, es troben amb el Morgan, un amic americà del Nick que va estudiar amb ell a Cambridge i que és tota una celebritat gràcies als seus llibres. Els convida a sopar al seu pis, i ells accepten. Una vetllada que mai oblidaran…

Direcció: Roger Michell.

Intèrprets: Jim Broadbent, Lindsay Duncan, Jeff Goldblum, Olly Alexander, Judith Davis.

.

Plan de escape

És la primera gran trobada en pantalla entre Sylvester Stallone i Arnold Schwarzenegger. Tos dos van coincidir a les dues parts de Los mercenarios, però el paper d’Arnie era anecdòtic, especialment a la primera part, on només va treballar quatre hores: a la segona van ser quatre dies.

El film l’ha dirigit el suec Mikael Hafstrom, responsable de films com 1408, Shanghai i El rito.

En un principi el film s’havia de titula The Tomb (La tomba), fent referència a la presó on es troben tancats els protagonistes, però al final van canviar-lo per un altre de més optimista.

El dolent del film l’encarna Jim Caviziel, el protagonista de la sèrie Person of Interest, una de les millors sèries que es poden veure actualment a la televisió.

Ray Breslin té una curiosa feina: s’encarrega de posar a prova la seguretat de les presons. Entra com a pres amb documentació falsa amb l’única missió de trobar les escletxes per aconseguir escapar. Ara té una nova missió que li encarrega la CIA: escapar d’una mena de Guantánamo situada en un lloc desconegut. Però el director d’aquesta instal·lació no atén a raons, i vol que sigui allà de per vida. En aquesta ocasió, Breslin haurà d’esforçar-se al màxim per sortir-se’n. Per sort, tindrà ajuda: la d’un altre pres, Emil.

Direcció: Mikael Hafström.

Intèrprets: Sylvester Stallone, Arnold Schwarzenegger, Jim Caviziel, Amy Ryan, Vincent D’Onofrio, Vinnie Jones, Sam Neill, 50 Cent, Caitriona Balfe.

.

%s1 / %s2