Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: Via lliure amb Xavi Bundó10:00 - 14:00

i després 14/15
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Música

Música

Recomanacions musicals de @ricardroblesm, codirector del Sónar

12/07/2014

Coldplay

Sense abandonar el seu to èpic tan característic, efectiu de vegades, empalagós molts cops, Chris Martin i els seus companys han decidit fer un pas endavant amb aquest nou disc. Segons com, tal com tenen acostumats als seus fans, pot ser també un salt al buit. Coldplay han fet un àlbum estèticament ambiciós, han aprofundit en el vessant electrònic i han desaccelerat el ritme en molts dels talls. Un exercici d’experimentació amb les seves possibilitats i limitacions, però un disc recomanable finalment.

Artista: Coldplay

Tema 2:  Midnight

Àlbum: Ghost Stories (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Todd Terje

Aquest noruec de barba prominent porta ja uns quants anys facturant joies de cosmic disco i house lent que s’han convertit en autèntics hits a tot el món. És un d’aquells productors que ha donat amb la clau i converteix en or tot el que toca. Aquest any per fi ha publicat el seu esperadíssim primer LP, “It’s Album Time!” (el sentit de l’humor és un dels seus forts) que inclou una versió molt curiosa d’un tema de Robert Palmer cantada ni més ni menys que per Bryan Ferry (de Roxy Music).

Artista: Todd Terje

Tema 6: Johnny and Mary (feat. Bryan Ferry)

Àlbum: It’s Album Time (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Morrissey

Torna Morrissey i sembla que en bona forma. De l’àlbum, que surt el proper dilluns dia 14, s’han avançat quatre temes, plens de la millor energia pop tant particularíssima que ha caracteritzat les seves millors obres. El tema escollit, “Istanbul” no deixa de recordar a The Smiths.

Artista: Morrissey

Tema 5:  Istanbul

Álbum: World Peace is None of Your Business

Imagen de previsualización de YouTube

.

Eels

Projecte personalíssim de Mark Oliver Everett, únic membre estable de la banda, mestre de cerimònies absolut de tota la seva obra. Eels ha experimentat al llarg de la seva carrera amb quasi totes les cares del pop; capriciós i irregular, té un CV ple de moments brillants, que passen del lirisme al soroll i a la pura experimentació orquestral. El seu darrer álbum és un exercici de intimisme, eminentment acústic i destinat a orelles atentes i poc amants d’excessos.

Artista: Eels

Tema 4: Thanks I Guess

Àlbum: The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández

Una de les joies que destaca amb llum i caràcter propi en el panorama artístic local: l’àlbum de la Sílvia Pérez Cruz amb el Raül Fernández és una mina inesgotable d’or i diamants. Allunyats de tendencies i corrents estètics, fugint d’oportunismes i d’oportunitats, dos dels músics més sòlids i versàtils que tenim al país s’uneixen per fer d’aquest ‘Granada’ el disc de versions més imponent que escoltarem en molt de temps. Dos intèrprets prodigiosos.

Artista: Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández

Tema 3: Mercè

Álbum: Granada (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

Royksopp & Robyn

La cantant sueca i el duet noruec, amb sòlides i llargues carreres per separat, es tornen a reunir per fer un dels discos de pop electrònic més brillants de l’any. Únicament cinc cançons, totes elaboradíssimes, que van del mid-tempo al hit orientat directament a la pista de ball. En el terreny del pop sintètic els nòrdics tenen la mà trencada.

Artista: Rokysopp & Robyn

Tema 1:  Monument

Álbum: Do It Again (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

Música

Música per unes vacances tranquil·les, amb Ricard Robles

12/04/2014

Chilly Gonzales

Nascut al Canadà i actualment vivint a París després d’una bona temporada a Berlin, Chilly Gonzáles (nom artístic, evidentment) és, sobre tot, un pianista. Després d’haver passat pel pop o l’electrònica, des de fa uns anys està abocat a la seva faceta de compositor i intèrpret de piano i, ara també, de professor. Surt el mes que ve un curiós llibre, Re-Introduction Etudes, on explica les seves tècniques i té un canal a YouTube dedicat a mostrar la seva tècnica. Entretingut, didàctic i sorprenent a vegades.

Artista: Chilly Gonzales

Tema 1: Kenaston

Àlbum:  Solo Piano II (2012)

Imagen de previsualización de YouTube

George Michael

Cada cop són més rars els àlbums en directe. Desplaçats primer pel DVD i més tard per YouTube, és poc habitual que es publiquin concerts en viu. Sens dubte, aquest valia la pena. George Michael reuneix un grapat de cançons pròpies i versions d’altres artistes que va interpretar en la seva gira Symphonica de 2011 i 2012, on va exhibir la seva faceta de crooner acaramelat. Com el nom indica, Symphonica va ser una gira amb una completíssima orquestra. La qualitat de l’enregistrament i del so són extraordinaris.

Artista: George Michael

Tema 5: Cowboys and Angels

Àlbum: Symphonica (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

The Blue Nile

Una de les bandes que millor han sabut posar en pràctica la fórmula del “menys és més”: quatre discos en 21 anys, escases aparicions en públic i inactius des de 2004, el trio escocès conserva intacta la mística que sempre l’ha envoltat i gaudeix de tanta o més admiració que fa trenta anys, quan va aparèixer el seu primer disc. Pop soul electrònic luxós i sublim.

Artista: The Blue Nile

Tema 3: Headlights On The Parade

Álbum: Hats (1989)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Cocteau Twins

Un altre trio escocès i un altre de les bandes més venerades dels anys 80. Eternament copiats o imitats, però mai igualats, han estat la banda que va inventar això que se’n diu dream-pop: pop líric i evocador, envolvent i hipnòtic, fosc moltes vegades. Tant la cantant, Elizabet Fraser, com el guitarrista i compositor Robin Guthrie van aconseguir registres únics i absolutament innovadors en el món del pop. La banda es va desfer l’any 1996 i recentment han tornat per fer una sèrie limitadíssima de concerts.

Artista: Cocteau Twins

Tema 4: Heaven Or Las Vegas

Àlbum: Heaven Or Las Vegas (1990)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Alpha

Duet britànic, de Bristol, nascuts a finals dels 90 una mica a l’ombra de Massive Attack, que els hi van publicar el seu primer àlbum. El seu so, melancholic, ralentitzat i envolvent, ha caracteritzat la música dels seus àlbums propis, enmarcats molt aprop de l’etiqueta trip-hop. Apart, i sense que molta gent ho sapiga, han estat col.laboradors de gent com Madonna, Jarvis Cocker, Alison Moyet, Benjamin Biolay  o Coldplay. Una formació genial destinada, sembla ser, a estar permanentment en segon pla.

Artista: Alpha

Tema 4: Back

Àlbum: Come From Heaven (1997)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Música

Artistes musicals menystinguts durant el 2013

30/11/2013

Una selecció d’àlbums subestimats de l’any que acaba.
En època de revisió dels discos més rellevants de l’any, serà interessant veure quines són les llistes d’aquest 2013. L’any que tanquem ha estat un dels més intensos en novetats de considerable importància: discos de gran artistes (David Bowie, Daft Punk, Arcade Fire, etc.) dels quals se n’ha parlat molt, de vegades bé i d’altres potser no tant.
No són els discos que ens interessen avui. Fidels al nostre ideari de seleccionar talent novedós o poc conegut, avui repassarem grans àlbums que han tingut més aviat poc ressò, però que nosaltres destaquem per valors diversos i que sens dubte volem incloure en un llistat particular de discos a revisar d’aquest 2013.

Prefab Sprout

Una de les bandes mítiques dels anys 80, probablement de les primeres de pop sofiisticat i un tant experimental que van assolir un èxit raonable entre el públic i una aclamació unànime de la crítica. Van fer un primer àlbum inmens, un gran clàssic titolat “Steve McQueen”, va seguir un segon àlbum i després una carrera erràtica, amb molts anys de silenci entre disc i disc agravat amb l’estranya malaltia del seu lider Paddy McAloon, que l’ha afectat directament a la vista i la que es va aferir més tard el síndrome de Meniere, una malaltia que afecta a l’oide. Malgrat tot, Paddy McAloon continua sent un gran compositor i així ho demostra el seu vuitè álbum (8 discos en 30 anys!), una altra excelent demostració de impecable factura i emoció desbordada.

Imagen de previsualización de YouTube

Trentemoller

El compositor danès deixa una mica de banda les seves estructures eminentment techno i decideix explorar les possibilitats de la veu, refent el seu discurs cap el pop i el rock de texturas bosques i denses i aconseguint una obra prácticamente rodona que el situa en un nou estatus dintre del panorama electrònic.

Imagen de previsualización de YouTube

Bonobo

Artista de llarga trajectòria dintre de la branca més chill-out de la música electrònica. Malgrat aconseguir nombrosos seguidors entre el públic, no ha estat un home especialment ben tractat per la crítica especialitzada. Amb aquest barrer álbum no abandona les formes, però sofistica el seu discurs, incorpora cantants de tan prestigi com Erykah Badu o Cornelia i aconsegueix un disc impecable per gaudir de cap a fi, sense estridències i grans moments de intensitat lírica.

Imagen de previsualización de YouTube

Henry Saiz

Juntament amb John Talabot és sens dubte l’artista espanyol de música de ball més internacional que tenim al nostre país. Treballador incansable, actúa arreu del planeta i ha publicat des de 2006 nombroses referències en segells europeus de primer nivell. Aquest any ha debutat per fi amb un àlbum  que ha esdevingut una master piece de com reelaborar els sons de la música de ball dels anys 90 és un excelent producte que pot triomfar avui arreu. Li falta conquerir el lloc que es mereix a casa nostra.

Imagen de previsualización de YouTube

Beacon

El duet neoyorquí ha debutat aquest any amb un dels millors àlbums de pop electrònic del 2013. Per raons desconegudes, el disc no ha estat explorat ni difòs com es mereix, tant en els circuits del pop com de l’electrònica més reposada. Un gran debut a reivindicar en les llistes dels millors de l’any.

Imagen de previsualización de YouTube

Vondelpark

Una realitat similar a l’anterior: un altre gran àlbum de debut que barreja de forma impecable les atmposferes electròniques satinades amb les estructures del pop més sofisticat. Una fòrmula, a priori, guanyadora, en la que Vondelpark mereixen un lloc més destacat.

Imagen de previsualización de YouTube

Emès el Diumenge 20-10-13

Emès el Diumenge 08-09-13

Música

Recomanacions per al Sónar 2013 – Llista de Spotify

08/06/2013

Ricard Robles, el codirector del festival Sónar, que enguany arriba a la seva 20a edició, us ofereix una llista de Spotify per que públics no especialitzats puguin introduir-se en les millors propostes de l’edició que comença aquest dijous.



Música

Les recomanacions de Ricard Robles, codirector del Sónar.

18/05/2013

Beacon

Primer álbum d’un duet de Brooklyin (NYC) que ha sorprès a tothom, posicionant-se com un dels millors discos d’electro-pop downtempo de la temporada. Una promesa a seguir molt de prop. És un álbum sobri i exquisit, amb una sòlida formació musical.

Artista: Beacon

Àlbum: The Ways We Separate

Tema 1: Bring You Back

Imagen de previsualización de YouTube

Major Lazer

Nou i esperadíssim àlbum de la formació liderada per Diplo, un dels Dj’s i productors nordamericans més versàtils i imprevisibles, amb un ull sempre posat em musiques de ball d’altres latituts. Major Lazer mama directament del reggae i el dancehall de Jamaica, inclou tocs de hip-hop i compta amb la participació de inmuerables col.laboradors. És un dels discos de la temporada.

Artista: Major Lazer

Álbum: Free the Universe

Tema 2: Get Free

Imagen de previsualización de YouTube

!!! (Chick Chick Chick)

Nou álbum de la banda californiana que va nèixer fa quasi 20 anys i continua en plena vigència i sota la influència del vigorós power funk de finals dels 70 i els 80, essència del seu so sempre actualitzat, però mai radicalment alterat.

Artista: !!!

Àlbum: THR!!!ER

Tema 3: One Girl / One Boy

Imagen de previsualización de YouTube

Joe Crespúsculo

Nova entrega d’un dels artistes catalans més inclassificables: hereu de influències diverses, que van del rock experimental al techno-pop, ha decidit em aquest álbum desplegar la seva vessant més ballable. Aquest tema és uma de les millors cançons fetes aqui al 2013.

Artista: Joe Crespúsculo

Àlbum: Baile de Magos

Tema 4: Mi Fábrica de Baile

Imagen de previsualización de YouTube

AlunaGeorge

Duet britànic de moda i gran promesa de la nova música de ball que reuneix influències pop i una particular visió dels ritmes trencats de la música negra de club més innovadora. Primer àlbum a l’espera i gran cançó d’avançament.

Artista: AlunaGeorge

Àlbum: Body Music

Tema 5: Attracting Flies

Imagen de previsualización de YouTube

Disclosure

Un altre duet britànic destinats a la glòria. Són joves, ambiciosos i tenen un enorme talent per revifar i posar al dia la millor música negra de ball. El tema està inclòs en una recopilación anomenada Traxx, que reuneix el millor del garage, la vessant més soul de la música house.

Artista: Disclosure

Àlbum: TRAXX: The House That Garage Built

Tema 6: Boiling

Imagen de previsualización de YouTube

Música

Rodríguez, el cantant de “Searching for Sugar Man”

30/03/2013

Sergio Makaroff ens recomana els dos únics àlbums que va publicar el cantautor nordamericà Rodríguez allà als anys 70: Cold fact i Coming from reality.

Imagen de previsualización de YouTube

Imagen de previsualización de YouTube

Música

Jamie Lidell, Nick Cave and The Bad Seeds i Yo La Tengo

10/03/2013

Les recomanacions d’aquesta entrada tenen un nexe comú: són personatges insubornables que han tret disc les darreres setmanes. Parlem d’artistes que han estat sempre completament al comandament de la seva carrera, sense acollir-se a les pressions estètiques ni a les del mercat. Tots ells gran músics i gran intèrprets, de personalitat única, estil propi i autors sempre de discos rodons, per escoltar de dalt a baix i totalment atemporals.
Jamie Lidell és un artista molt particular, gairebé únic en el panorama internacional. Va començar experimentant amb l’electrònica juntament amb Cristian Vogel al projecte Super_Collider i també en el seu primer disc en solitari; però aviat va sortir a la llum el soulman que porta dins, meravellant al món amb una veu que recorda als grans de la música negra (tot i que ell és blanc!).

Imagen de previsualización de YouTube

Nick Cave and The Bad Seeds

Tot i ser un músic molt exigent i de vegades aspre, Nick Cave és conegut per tots aquells que escolten (escoltem) música habitualment. La veritat és que ja fa molt de temps que s’ha guanyat el respecte de tothom, per la qualitat dels seus discos i també pel seu carisma i una personalitat aclaparadora. En els darrers anys ha donat molta imporància a les lletres, fins al punt que ha publicat ja un parell de llibres de ficció i ha escrit alguns guions pel cinema. Acaba de publicar un nou àlbum amb els seus inseparables Bad Seeds, que porta per títol Push the Sky Away: un disc hipnòtic, de mitjos temps, molt narratiu i amb instrumentació parca, molt mínima. Estarà actuant a finals de maig al Primavera Sound.

Imagen de previsualización de YouTube

Yo La Tengo

És una banda nordamericana formada l’any 1984 i liderada pel matrimoni Ira Kaplan i Georgia Hubley. Es podria dir que són el paradigma de banda de rock independent, però seria quedar-se molt curt. Si bé els seus fonaments són de rock, acústic i pausat, les seves inquietuds artístiques els han portat a explorar els territoris del folk, el noise-rock, les mil cares del pop i fins i tot l’electrònica. Amb una extensa discografia al llarg de quasi trenta anys de carrera, Yo la Tengo ha fet algunes incursions en les bandes sonores de documentals i treballs audiovisuals, (memorable la feina amb Jean Painlavé) i també han estat uns gran afeccionats a les versions de clàssics, especialment en directe. Cada any participen en la gala benèfica de l’emisora novaiorquesa WMFU on toquen versions a petició del públic. Aquest darrer àlbum torna a mostrar la cara acústica i més paisatgística del grup, amb un grapat d’excel·lents cançons que fan bona companyia en qualsevol situació.

Imagen de previsualización de YouTube

Música

Recomanacions de Sergio Makaroff: “The Funk Anthology”, de Johnny ‘Guitar’ Watson

24/02/2013

El nostre col·laborador Sergio Makaroff us recomana el recull The Funk Anthology, de l’artista Johnny Guitar Watson.

Imagen de previsualización de YouTube

Música

Grimes, Samaris, Jessie Ware , Azealia Banks, Bat For Lashes i Fleetwood Mac

03/02/2013

.

Aquesta setmana el director del Sónar, Ricard Robles, ens ha proposat que escoltem la música de diverses dones que tenen molta personalitat.

Aquí les teniu:

Grimes. El seu nom real és Claire Boucher, és canadenca i ha estat una de les grans revelacions del passat 2012 amb el seu segon àlbum oficial, titulat “Visions”. Tot i la seva joventut (24 anys), ja porta temps composant i produïnt les seves cançons, cada cop més properes a un pop d’arquitectura electrònica i sempre amb un so molt contemporani.

.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Samaris. Tot i que el nom faci pensar en una cantant solista, en realitat Samaris són tres noies: Jófridur Akadóttir (veus), Áslaug Rún Magnúsdóttir (clarinet) i Kári Steinpórsson (electrònica). Fan una música molt especial, misteriosa però també accessible. El seu primer disc, amb només 3 cançons, va guanyar el premi Kraumur Award el 2011, que reconeix el millor llançament discogràfic de l’any a Islàndia. Des de llavors han tret un EP i ja preparen el següent, del que esperem toquin ja algunes cançons a Sónar Reykjavík.

.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Jessie Ware.  El cas de la Jessie Ware és curiós i alhora paradigmàtic, ja que té un peu a l’underground (ha col.laborat amb molts artistes de l’escena de la bass music britànica, com Joker, Disclosure, o SBTRKT) i un altre al mainstream (el seu primer hit, “Wildest Moments”, era força comercial, i ja l’han comparat amb Adele). En certa manera, és una espècie de reinvención de Sade en clau moderna, una diva soul escorada cap el pop. Té una veu portentosa i ha sabut envoltar-se de productors amb molt de talent pel seu primer disc, “Devotion”, a mig camí entre el pop apte per les ràdio-fòrmules i les noves corrents de ball que imperen al Londres actual.

.

ware

.

Azealia Bank. A l’Azealia li passa una mica el mateix que a Jessie Ware, però traslladat als Estats Units i amb una aureola d’estrella encara més pronunciada, més provocadora i, en certa manera, més gamberra. Azealia és un producte del carrer, no una diva dels estudis de grabación. El seu so és decidament electrònic, agressiu, molt influït pel hip-hop, i per les mans de productors molt importants de l’actualitat, com Diplo o Hudson Mohawke, entre d’altres. És molt jove (21 anys) i ha pujat com l’espuma molt ràpid, només amb dos singles d’èxit publicats fins ara, sobretot “212”, que és una bomba. Tothom està esperant amb expectació el seu primer disc, que ja s’hauria d’haver publicat a finals de l’ay passat i que ha anat retrassant succesivament per causes poc explicades que només fan que augmentar el seu grau de divisme.

.

azealia

.

Bat For LasheBat For Lashes es presenta com un grup, però en realitat és el vehicle personal de Natasha Khan, una britànica d’origen pakistaní una mica més veterana que la resta de noies de les que estem parlant avui, amb més de 30 anys ja. És multi-instrumentista (toca piano, guitarra, arpa i altres instruments), té els seus origens artístics en l’art multimèdia i és probablemente per això que ha demostrat exhibit des dels els seus inicis al 2007 un talent especial per les composicions de pop d’esquema clàssic però de so molt contemporani. Això és precisament el que podem trobar al eu últim treball, “The Haunted Man”, que ha aparegut a gairebé totes les llistes del millor de l’any.

.

batforlashes

.

Fleetwood Mac.  Òbviament, no estem parlant d’una banda emergent, però si probablement d’una de les primeres bandes on hi havia més d’una dona: dos en concret, Stevie Nicks y Christine McVie. La seva trajectòria, llarguíssima, arranca a finals dels anys 60, al Regne Unit, i abarca quasi trenta anys, fins a desaparèixer a meitat dels anys 90. Aquests any, tornen als escenaris i és una de les gran atraccions de la temporada, un retorn que satisfà vàries generacions d’afeccionats al pop, el blues, el rock i la barreja particular, sempre avançada al seu temps, que varen fer de tots els estils.

.

fleetwood

Música

Mine! toquen el seu tema “Anys i panys”

26/01/2013

.

El grup Mine! va passar pel Backstage del programa i ens van presentar el seu disc La fi del món.

Us deixem aquí el vídeo del moment en què ens van tocar el tema Anys i panys.

.

Imagen de previsualización de YouTube

Música

El músic Altisent passa pel Via Lliure

26/01/2013

.

Lluís Torné, conegut musicalment amb el nom d’Altisent, és un osteòpata que acaba de publicar el seu primer disc: Ales de pal.

Aquí teniu el vídeo del seu pas pel Via Lliure.

.

Imagen de previsualización de YouTube

Música

Música nadalaneca fora de temporada

20/01/2013

.

El nostre col·laborador Sergio Makaroff reivindica que no només es pot escoltar música nadalenca durant les festes, sinó que qualsevol moment és bo per gaudir de discos com aquest: Merry Christmas, de Shelby Lynne.

.

shelly

Música

Perversions: 15 cançons de Els Pets interpretades per altres músics

09/01/2013

.

Love of Lesbian, Joan Colomo, Mazoni, La Casa Azul, Anna Roig i l’ombre de ton chien, Roger Mas, Maria Rodés i molts d’altres grups i músics han versionat 15 cançons de Els Pets en aquest disc que es titula Perversions.

Hi trobareu temes que segurament coneixereu, però enfocats des d’un altre punt de vista.

.

perversions

%s1 / %s2