Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: -

i després
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Propostes plàstiques

Propostes plàstiques

Art: Propostes audiovisuals del Sónar

08/06/2014

Unidisplay de Carsten Nicolai.

Amb una obra que ara està a la Bienal de Venècia, que s’ha vist a Frankfurt i a Milà i a Montreal. Exposa per tot el món. Havia vingut a Sonar kids 2009.

Ens arriba dins del projecte SonarPLANTA és la iniciativa conjunta de Sónar i Fundació Sorigué que neix aquest any, que es desenvoluparà durant les tres properes edicions i que té com a finalitat promoure i celebrar la recerca i l’experimentació dels llenguatges creatius al voltant de la tecnologia i l’art new media. El projecte convidarà a tres artistes de renom internacional a presentar una proposta de nova creació que experimenti amb els llenguatges creatius i la tecnologia. L’artista seleccionat serà premiat amb la producció de la peça, que serà estrenada cada any en el nou espai SonarPLANTA.

UNIDISPLAY: una projecció a temps real amb grans pantalles, de 36m per 6m. Línies pures i tons sonors bàsics que s’allarguen fins a l’infinit en una caixa negra que embolcalla a l’espectador i juga amb els principis de la seva percepció, remetent a tecnologies industrials que, en el seu treball, es converteixen en una poètica digital pròpia.

Juga amb les lleis de la percepció: il·lusions òpitiques, efectes del món digital com els jitters, jugar amb els colors complementaris, i reflexat en uns miralls que donen sensació d’infinit.

Qui és Carsten Nicolai? Artista sonor, artista visual? Un artista que visualitza el so. Però no com a inspiració, sinó per una correlació científica, per un lligam fruit de la física i la matemàtica. Integrat arts i disciplines. Juga amb l’error i l’atzar. Resultat minimalista de base conceptual

També se’l coneix sota els noms de Alva Noto o Noto o Aleph-1, forma part de grups com Signal o Cyclo, als 90 a Berlin va fundar el segell de música experimental Noton.Archiv Für Ton Und Nichtton.

És un artista que treballa amb el so i el visualitza, és a dir es serveix de la cimàtica, la disciplina que estudia la forma visible del so i les vibracions. El so provoca vibracions, per tant, és una manera de fer-lo visible. O de notar-lo en el nostre cos. Depèn de com és un cos, de quina és la freqüència de la vibració, veiem unes formes o unes altres, en líquids, per exemple. Hi ha aparells de laboratori que demostren com tenen formes geomètriques.

Diguem que el so és pot veure en la matèria si ho voleu veure, podeu anar al youtube i mirar el documental que va fer el doctor suís Hans Jenny que va donar nom a aquesta disciplina: Cymatic SoundScapes: Bringing Matter to Life with Sound.

Imagen de previsualización de YouTube

Va néixer a l’Alemanya democràtica el 65, de petit tenia obsessió pels ratpenats i pensava que s’hi podia comunicar, he llegit que potser d’aquí li ve l’obsessió pel so.

La seva creativitat té un suport científic, si l’atzar forma part de molts processos creatius, aquí és l’atzar de quina forma geomètrica construirà la matemàtica del so. Les seves obres són instal·lacions on utilitza sons de transmissions elèctriques d’informació com el to del fax, mòdem o sons de telèfon. Ho sampleja i ho organitza en bucles i hi va afegint més sons.

Busca la bellesa matemàtica de la seva música, això és el que fa a Ciclo amb Ryoji Ikeda. Performances on es juga amb les corbes de Lissajous, les trajectòries d’un moviment harmònic complexe bidimensional… les gràfiques del sistema d’equacions paramètriques que corresponen a la superposició de dos moviments harmònics  en direccions perpendiculars.

.

Daito Manabe

Dijous 12 17:00h – 17:40h

Sónar de Dia – SonarComplex – LIVE

http://www.daito.ws

Farà un espectacle anomenat Man Machine, show interactiu que combina el videomapping amb la dansa contemporània. Busca la reflexió sobre la interacció del nostre cos amb els avanços tecnològics i els possibles híbrids existents (o per descobrir) entre home i màquina.

Parlar de Daito Manabe un creador japonès tecnòleg, programador i composidor i dissenyador és parlar d’un col·lectiu, un estudi que es diuen RHIZOMATICS i és parlar d’una coreògrafa i creativa d’art que es diu MIKIKO, ja que els seus shows en directe són una barreja perfecte de tecnologia i treball amb el cos. Barreja perfecte de la màgia que duu implícita la tecnologia i de la calidesa d’un cos, tan improgramable.

Barreja de tecnologia, software i hardware, projeccions, vestits, música, mapping… reflexió: Cos/tecnologi.

Tenen un famós espectacle Dance with drones, on ballen amb aquests petits vehicles aeris no tripulats, que els hi han posat unes piràmides quadrangulars, poden ballar fins a 10 centímetres de les ballarines, coneixen els seus moviments i ballen com una ballarina més. Dansa amb harware… però té peces com la que van presentar al Cannes Lions Festival of Creativity, on projecten sobre els vestits de les ballarines, exactament els vestits i res més, encaixat perfecte.

Imagen de previsualización de YouTube

Una dansa que vol mostrar la bellesa i la dificultat que provenen de la resistència a la gravetat i la inèrcia. Espectacle interessantíssim de dansa amb 3 robots que van fent una coreografia de 3 raig làsers. Una coreografia de MIKIKO (elevenplay) amb programació de Daito Manabe amb música ametsub.

Recorda a George Melies. Té un vídeo domèstic on experimenta amb efectes que se li projecten a la cara que no té desperdici. De fet, youtube és ple de vídeos d’ell on se’l pot veure experimentant amb sensors a la cara o leds a la boca:

Imagen de previsualización de YouTube

Diu la web del Sonar que entre els seus experiments es troben la transformació de rostres humans en caixes de ritmes, l’ús de calçat esportiu com a mesclador d’àudio o la col·locació de llums LEDs a la dentadura humana.

.

El Sónar al Barri

Pavelló Mies van der Rohe, Caixa Forum i Mercat de les Flors!

Sónar amplia aquest 2014 la seva col·laboració amb tres dels centres i institucions culturals més importants instal·lats a la muntanya de Montjuïc, ubicació de la seu de Sónar de Dia: el Pavelló Mies van der Rohe, CaixaForum i el Mercat de les Flors, que es converteixen d’aquesta manera, i durant uns dies, en tres espais més de Sónar.

De l’11 al 14 de juny: L’artista i investigador sonor holandès Edwin van der Heide presenta al Pavelló Mies van der Rohe Spectral Diffractions, projecte de col·laboració entre Sónar+D, la Fundació Mies van der Rohe i el MusicTechnology Group de la Universitat Pompeu Fabra comissariat per Lluis Nacenta. Es tracta d’una instal·lació sonora de 40 altaveus situats a la coberta del pavelló que emeten freqüències retallades de diferents veus: cadascuna d’aquestes freqüències per si sola no s’identifica amb els sons humans, però les sensacions canvien quan algunes d’elles es superposen mentre el visitant es desplaça per l’espai. Segons el propi Van der Heide, “Spectral Diffractions” assaja un control autònom dels diferents sobretons amb el propòsit de revertir la jerarquia del so.

Els dies 10 i 11 de juny, CaixaForum presenta dues importants accions en el marc de de Sónar+D. La primera és A l’Escolta, un cicle de conferències –comissariat per Arnau Horta– amb l’objectiu de plantejar i discutir alguns dels interrogants que suscita el que habitualment denominem com a “art sonor”. La trobada reunirà a Barcelona a alguns dels experts internacionals més importats en l’art del so i l’escolta, com Seth Kim-Cohen, Salomé Voegelin, Carme Pardo, Marta García Quiñones, José Manuel Costa o el propi Edwin van der Heide.

En què consisteix i què implica l’acte d’escoltar?

L’objectiu d’aquest programa de xerrades, performances i altres experiències al voltant de l’escolta és plantejar i discutir alguns dels interrogants que suscita això que habitualment s’anomena “art sonor”.

Què és l’art sonor? No es tracta, tal com assenyalava Max Neuhaus, d’una denominació més aviat ambigua i poc informativa? No revela en si mateixa una excessiva atenció pel so entès com un simple mitjà i deixa de banda aquells aspectes que formen part del seu correlat necessari? Això que s’anomena “art sonor” no hauria de servir, precisament, per examinar de forma crítica l’acció d’escoltar i proposar formes alternatives de parar l’orella al món?

Del 9 al 15 de juny Vestíbul de CaixaForum, que també acollirà al seu vestíbul Last Days. Rèquiem per les Glòries, una instal·lació d’Edu Comelles emmarcada al programa de “A l’Escolta” que recull una gran multitud de sons gravats per l’artista durant els dies previs a la demolició de l’anella viària barcelonina.

La instal·lació sonora d’Edu Comelles, “Last Days. Rèquiem per les Glòries”, parteix dels sons enregistrats durant els dies previs a l’inici de l’enderrocament de l’anella viària (o tambor) de la plaça de les Glòries de Barcelona. Situat al vestíbul de CaixaForum, un sistema d’altaveus reproduirà una composició aleatòria creada a partir de l’extraordinàriament diversa y dinàmica paleta sonora que fins fa no gaire, encara es podia escoltar als voltants de les Glòries. Entre l’ampli ventall de sons que incorpora la composició, hi ha els ritmes produïts pel pas dels vehicles sobre les juntes de dilatació de l’anella viària, el so de les tanques de protecció, del trànsit, dels tramvies i altres ambients sonors on s’intueixen les obres que fa uns mesos van començar a transformar aquest espai.
El so sostingut dels elements metàl·lics de l’estructura arquitectònica (obtinguts amb micròfons de contacte) i la remor de fons dels treballs de construcció configuren un paisatge sonor canviant i elàstic; l’espectre sonor d’un espai ja desaparegut. La instal·lació és un record sonor d’un òrgan viari que ha mort i que ha deixat de sonar.

Divendres 13 de juny 20.30h El Mercat de les Flors i Sónar col·laboren per primera vegada amb la presentació de l’espectacle The Inquisitive Middle, una peça de dansa contemporània creada per la directora d’escena, performer i coreògrafa catalana Sònia Gómez i la coreògrafa i ballarina britànica Lucy Suggate a partir de “The Inheritors”, el recent àlbum de James Holden. El productor britànic actuarà en directe amb les dues artistes, en la que serà la primera interacció entre els tres sobre un escenari.

Propostes plàstiques

Propostes d’art plàstic, amb Txell Bonet

25/05/2014

Pis-Fundació Ymbernon-Augé

El pis hi és sempre, però ara us proposo anar a veure una peça teatral que es podrà veure els dies: 29 de maig, i 5, 6 i 10 de juny a les 21h. El preu el posa l’espectador.

Descriure els l’artistes David Ymbernon i Elisabet Augé i els seus dos fills és parlar d’algú que toca diferents branques de l’art. El seu Arts visuals i escèniques. Si tu dius, un artista és algú que crea un univers o llenguatge propi, que et fa una proposta, doncs és el seu cas, i fan servir les eines que faci falta. Fins i tot els seus quadres són amb relleu, amb tres dimensions, acostumen a contenir figuretes i elements

Quins elements ràpidament la descriurien?

Els inconfusibles color taronja, combinat amb el blanc, i el cuiner com a motiu. Doncs inicialment la seva proposta era de poesia visual, i tenia un espectacle de poesia visual culinària en la que d’un plàtan treia una botifarra, o d’un ou una maduixa. Feia jocs amb el menjar. I això ha quedat sempre com a motiu i record. I un personatge, el cuiner Latung La La. I tot un desplegament de miniatures, siguin cuiners, animalons, barques, betes i fils per adornar-ho, que entren i surten d’olles taronges. O fins i tot taronjes.

La casa on viu aquesta família d’artistes es tota d’aquests dos colors, d’objectes d’aquests colors. I és aquí on estan fent un espectacle que us recomano. Per a totes les edats i públics. I per gent de tots els idiomes, doncs només hi ha música, a càrrec de Xavi Lloses.

No és la primera vegada que David Ymbernon fa una obra de teatre a casa seva… tampoc que tota la família participa. Ell ha creat 5 peces d’arts escèniques i n’hi ha una anomenada “Els domicilis de Latung La La” que ells la porten per tot Europa als salons de les cases que els vulguin acollir, i que aquests dies es pot veure a casa seva. Ho podem veure com un quadre en moviment.

És un tipus d’autor que podríem dir que la seva vida és la seva obra. El fet de posar als seus fills Dadà i Daida, ja és del tot performàtic.

El fet que les miniatures siguin il·luminades amb llanternes, fa que l’espectacle tingui un punt oníric i hipnòtic. Ja no penses que són miniatures, és com una pel·lícula d’animació que s’està creant davant dels teus ulls.

La poètica d’una llar de foc amb llumetes, d’un globus que s’enlaira, bengales, plomes, baguls amb sorpreses, animalons creant escenes, la poètica d’unes agulles que fan un pom de flors o una imatge poètica sent xuclades per un imant. Un disc tocat amb una agulla i un cartró que fa de gramòfon!

Recordar que només caben 30 persones per sessió i que millor reservar: davidymbernon@hotmail.com

Un espectacle que al juliol anirà a la Suïssa italiana després d’haver anat per diferents ciutats europees.

Ymbernon està també exposant “El tractor carbassa del Blanc (l’avi d’en Siset)” al BÒLIT de la Rambla Girona, i divendres 30 fan una visita comentada, també tenint en compte l’hotel on cadascun dels artistes ha deixat una peça, en aquest cas, el Peninsular. Fins el 31 d’agost el podeu veure en l’expo col·lectiva “Flitres Appart”: Aquest projecte proposa quatre itineraris creatius pensats per redescobrir la ciutat de Girona. Els quatre artistes que els han ideat aporten punts de vista, temàtiques, obres i personalitats molt heterogènies. Cada un d’ells, respectant el seu tarannà natural, no només ha parat atenció en diferents espais de la ciutat, sinó que ha imprès el seu caràcter en els itineraris.

.

Insectotròpics

Un col·lectiu d’artistes:

Això ja és significatiu. Persones que en un moment en què tots posem tant l’accent en el JO, que ens fem fotos constantment i pengem constantment el que fem a les xarxes socials, hi ha un grup que no es presenten amb la seva imatge ni amb el seu nom, sinó com a col·lectiu.

Es presenten com una “Companyia d’exploradors Audiovisuals”, que neix el 2011 a Barcelona. Està formada per artistes de diferents llenguatges: pintura, video, teatre. Seguint el fil del que dèiem de David Ymbernon, però si li sumes l’ús del high tech.

Tenen ganes d’experimentar la fusió i interacció de les seves diferents disciplines. El més interessant de tot és que aquesta alta tecnologia llavors s’aplica a creacions en directe, al més primitiu possible. El resultat són espectacles i multidisciplinaris que combinen vídeo, pintura, música i teatre.

Si sumes a tot això, que sovint els agrada crear-ho en directe… s’afegeix l’element efímer o performàtic a tot plegat.

En resum:

Si això estés passant a Berlin o Nova York ens semblaria molt interessant.

Qui són, hi ha uns noms darrere?

Les artistes plàstics Xanu i iex, el músic i compositor Tullis Rennie, i els vídeo-experimentadors Vicenç Viaplana, Laia Ribas i Maria Thorson.

Pel que fa a tecnologia, treballen molt el que es diu el live cinema: És a dir, projecten per pantalla creacions que estan fent en temps real. Cadascun d’ells treballa amb el seu ordinador i al mateix temps amb les seves mans o imatges d’arxiu i creen noves imatges en directe. Les projecten totes alhora en diferents pantalles.

Per entendre tot això, s’ha de viure o com a mínim veure. Per tant, us convido a que aneu a la pàgina web o entreu a facebook, sobretot perquè veureu fotografies del muntatge que van fer com homenatge a la Divina Comèdia de Dante a la Fabra i Coats el passat dissabte 17 de maig:

Què van fer?

Una barreja de projeccions, teatre, música en directe feta pels Za! seguint la seva tònica d’improvisació conduïda, amb molts músics convidats. Era tot un itinerari, hi havia performances del tipus activisme vienès, ja m’enteneu: fang, pluja, menjar…

Podrien recordar una mica a la fura dels baus pel primitivisme

Des d’aquí recordar que hi haurà noves sessions, i us podeu inscriure i participar:

Purgatori ::: 4 de Juliol
Paradís ::: 4 d’Octubre

Tenen espectacles com “la caputxeta galàctica”: el resultat és rodar una pel·lícula en directe i anar-la projectant. Tu veus l’actriu, veus el seu cos, però també la veus projectada i tens els músics que van posar la música en directe, seguint la dinàmica dels videoartistes. Poden estar pintant un quadre que al mateix temps es projecte al costat de l’actriu i sobre un altre vídeo. Es creen noves realitats. És un caos que funciona, i sovint parteixen d’un relat conegut per tothom, com el conte de la Caputxeta, perquè així pots deixar-te anar amb la resta de coses

http://www.vimeo.com/34388929

Un altre espectacle que es va poder veure a la Fira de Tàrrega és Bouazizi, el jove que va prendre la flama de la Primavera Àrab, a Tunísia. Els premis de la nit de Santa Llúcia.

La critica els deixa de lisèrgics. Jo ressaltaré que el tot és més que la suma de les parts

Alemanya, Suècia, Dinamarca, Suïssa… i costa tant veure’ls a casa nostra!

Propostes plàstiques

Art, amb Txell Bonet

13/04/2014

POST PICASSO.Reaccions Contemporànies: Al Museu Picasso fins el 29 de juny!

L’ombra de Picasso és allargada i ha marcat a molts. El comissari especialista Michael FitzGerald ha seleccionat 58 obres de 41 artistes de tot el món.

L’entrada és molt interessant. Una pedra de marbre on hi ha esculpit “The bad artist imitate, the great artist steal”, la frase és de Picasso, i és Banksy qui ho ha tatxat i ho signa. (2009)

Ell ha interessat a molts artistes, com ell es va interessar per Degàs, el Greco, i sobretot també les màscares africanes. S’han agrupat les obres en 5 grups, depenent de si s’inspiraven en un quadre o etapa.

Un quadre expressionista: El Guernika. Molts artistes han aprofitat el simbolisme i mitologia d’aquest quadre que denunciava els efectes en la població de la guerra civil espanyola, per parlar de les guerres als seus països, com el Sudan, Iraq o Palestina. També n’hi ha que passen a Estats Units, en una versió de ciutadans matant-se entre ells com en casos de violència domèstica. Molts materials, fins i tot un tapis de Goshka Macuga.

Hi ha revisitacions del seu cubisme, com el cas d’una versió cubista de l’estadi dels JJ. OO. de Pequin per denunciar el tracte al Tibet.

Però les versions més interessants són d’un altre quadre que parteix del cubisme: Les Senyoretes del Carrer d’ Avinyó. Hi ha tot tipus de materials, com el treball de Bedri Baykam que és una impressió lenticular titulat “L’harem d’Avinyó té cent anys”. També molt interessants les versions sud-africanes on s’hi afegeix una màscara amb volum o directament autors africans que amb bidons de plàstic de benzina, o tot de materials reciclats (Calixte Dakpogan o Romuald Hazoumé de Benin) fan les noves versions màscares africanes. Fins i tot amb cola de conservació artistes australians fan els puntets aborígens per a crear quadres com Daniel Boyd. És la resposta dels africans al tractament del seu art ancestral, un viatge d’anada i tornada.

ETAPA BLAVA: versió de “La Planxadora” de 1904 feta per Vik Munik amb tot el material dels abocadors de Rio de Janeiro: brutal!!!

ETAPA ROSA: L’holandès Folkert de Jong ha creat uns arlequins i pallassos amb restes de materials que venen del petroli.

L’ETAPA DE MADURESA: L’icona és el propi Picasso, i més des de que Mauricio Cattelan en va fer un capgròs i el va passejar per tot arreu: museus, carrers..

Basquiat va veure en aquesta darrera etapa un precedent de la pintura tradicional barrejada amb el traç barroer del grafiti. Pinta el seu rostre en una planxa de metall.

També hi ha quatre rostres fets per Warhol copiant el seu estil.

Darrera etapa: SURREALISME: Torna ha haver-hi una peça feta amb fils, “El fil d’Ariadna” un minotaure fet amb punt de creu per Elaine Beichek. Animal símbol de creativitat i sexualitat per ell.

.

Zacharevic

a la Galeria Montana, Carrer Comerç, 6

Autor d’origen lituà que viu a Singapur, a Penang, Malàisia, on hi ha fet tot de murals i pel sudest asiàtic, de fet viatja per tot el món i va estar convidat per la Galeria Montana del Carrer Comerç a fer una exposició.

Ho va fer gairebé tot allà durant 15 dies que va estar de residència en un pis que tenen. És una fórmula que funciona molt per les despeses de transport i duana que tenen les obres.

Aprofitant que treballava per la galeria va fer també una obra a la Plaça del Bar Mundial, a la font dels coloms, la Pl. de Sant Agustí Vell.

El seu estil és una barreja de “l’agressivitat” del grafiti i un cert romanticisme.

No només treballa amb esprai, dibuixa línies molt primes que després omple amb l’esprai o amb oli, de fet les pinzellades i els matisos amb els que fa els rostres són més de finals del S.XIX que de principis del SXXI. Les robes, més amb esprai.

I sobretot es caracteritza per afegir el 3D a les seves obres: posar-hi bicicletes, motos, enganxades al grafiti o carrets de compra, com a fet aquí o fins i tot cadires, que és el que ha posat en un grafiti que ha fet a Guzzo un nou local del Born Guzzo, del Fred Guzzo (el francès que tenia el Cafè Royal) i que també ha encarregat un grafiti a B-Toy.

La necessitat de no pintar sobre un fons blanc, sinó sobre una matèria que ja porta colors, textures a sobre: com fustes o maletes velles, partides per la meitat i fetes sevir de base, o paper pintat, o llavors crear aquesta sensació de paper pintat amb esprai.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Il·lustracions d’Ari Fleck

a la saboneria Les Toppetes del Carrer Joaquin Costa, 33.

L’Oriol Montanyès, propietari de la botiga li va encarregar il·lustracions per fer el packaging d’uns sabons d’argan, rosa mosqueta, etc… si va bé, ho volen fer amb més il·lustradors.

ariAri Fleck és una gran lectora de còmic, espectadora del Festival de Sitges i persona amb humor i sensibilitat, per tant, aquests sabonets són com petites vinyetes que ens expliquen tota una història en pocs centímetres:

Historietes com: “si la churra no ves asomar, al gimnasio te has de apuntar… o no” o “a veces en la ducha canto a Shakira” o el més divertit que s’està esgotant “El sexo en la ducha puede perjudicar seriamente la salud”.

El més interessant són les nou il·lustracions a mig a camí entre el surrealisme i el costumisme, amb molta poesia: una noia nua amb anorac en un mar revoltat, dues nenes que han sortit de la banyera que sembla una barca vikinga, un núvol que pot semblar el cabell, el pare, el seu fillol, llegir Tintin en un sofà o que una taca d’aquarel·la crei una cova imaginària on refugiar-se amb els animals de “Donde viven los monstruós”… inclou les referències dins de les obres.

A partir de dos colors, ampliant la gama de tons, crea unes bases-taques amb aquarel·la que embolcallent els personatges fets amb tinta xinesa, que recorda al traç d’un altre referent Joan Sfar, i Quentin Blake, il·lustrador de literatura infantil, portades de Roal Dalh.

Propostes plàstiques

Art: Le Corbusier i Danny Lion

23/02/2014

Le Corbusier

“Un Atles de Paisatges Moderns”

Caixa Forum de Barcelona, fins 11 maig

És un acostament a Le Corbusier creador des de tots els seus vessants. El coneixem com un dels arquitectes i urbanistes més influents del segle XX, però també pintava, dissenyava, i feia mobiliari, que de fet són els seus orígens, i són el que el fa tan singular. Dibuixava i pintava diàriament.

És un recorregut molt interessant per la seva vida creativa, però plantejat des de l’inici i la mort, que són dos espais més íntims i que parlen molt del personatge: Des del seu neixament i estudis a la petita ciutat de la Suïssa francòfona Chaux-des-Fonds, fins a la platja de la Costa Blava on s’hi va construir una petita cabana.

Durant la seva vida va fer més de 400 projectes i va construir 75 edificis, a part de que va escriure moltíssima teoria, com el seu llibre de 1923 Cap a una arquitectura. Va fer fins a 40 llibres.

Però està molt bé veure en l’exposició les maquetes, els esbossos, tots els projectes importants que va preparar i que no es van acabar fent, però ell seguia projectant. Això és en el fons molta vida de l’arquitecte, el provar concursos, a veure si els guanyes. En el seu cas per exemple hi ha un projecte per fer una seu de la Societat de Nacions Unides al costat del Llac Leman a Ginebra, que no va guanyar. O el Palau dels Soviets, o altres a Alger i Brasil.

L’exposició posa l’accent en què quan ell projectava els edificis, tenia en compte el diàleg amb el paisatge, i això és molt important. Com fas les finestres per a què el paisatge entre dins de la casa, perquè la llum estigui dins. Hi ha les seves aquarel·les de paisatges muntanyosos.

Descarregueu el fulletó de l’exposició fent clic aquí.

.

Danny Lion

“The Bikeriders/Uptown”

Fundació Fotocolectània. Fins el dia 17 d’abril.

Ja vam parlar d’aquest fotògraf nordamericà fa uns mesos, quan aquesta fundació exposava una primera expo d’ell sobre la vida dels presos a Texas (Conversations with Dead).

És molt important en ell la seva implicació. Si aquí parla de motards nordamericans, doncs ell va viure amb ells, hi va conviure durant 4 anys, i per això fa les fotos que fa. Comparteix i s’implica amb la comunitat que retrata, com va fer amb els presos. Els seus treballs no són d’un parell de sessions, ho va fent amb el temps. Una dinàmica molt vàlida, la d’anar picant pedra, d’anar fent poc a poc, retratar algú durant anys, no voler “arribar i moldre”.

És utilitzar la fotografia com una excusa per explicar experiències. En aquest cas va estar amb ells del 63 al 67. Ho va començar a fer amb 21 anys, el comissari de l’Institut d’Art de Chicago li va escriure una carta dient que havia de tirar endavant aquell treball… no entenia 100% el que volia dir, però va continuar. I tot i ser rebutjat per 12 editors, el treball al final va veure la llum, dins la categoria d’ ”AVENTURA”, que em sembla magnífic.

Es nota moltíssim que és un referent perquè va ajudar a fixar una certa iconografia que ara ens resulta superfamiliar per la publicitat, un grup de rebels nordamericans, siguin presos, motards o adolescents de barris deprimits que tenen una atracció i un magnetisme que s’ha mitificat i reproduït i immortalitzat en els mitjans.

Diu que volia fer fotografies per ser breu i intensament conscient de la existència tan real i important com la teva, d’aquells ciutadans. Amb una càmera a la mà, vol estar a prop de la gent, física però també emocionalment.

.

Propostes plàstiques

Maquillatge artístic, amb Txell Bonet

09/02/2014

MAQUILLATGE ARTÍSTIC

On acaba artesania, ofici i comença l’art? Pintar sobre el propi cos, pintar sobre una cara.

Ara s’està celebrant la STS BEAUTY BARCELONA, al Centre de Convencions del Fòrum, fira professional de la imatge personal i la bellesa: Perruqueria, estètica, ungles, maquillatge, i també benestar i nutrició.

Jo vaig pensar fa pocs dies: a què es dedicaria la gent si tots cobressim el mateix, féssim la feina que féssim. Que la nostra dedicació no tingués una relació directa amb la retribució econòmica. Perquè un director de banc ha de cobrar més que un escombriare. Què duu a la gent a fer la feina que fan és tot un misteri. Hi ha moltes variables…

Perquè ha de cobrar més el director que la maquilladora? O vaja, perquè els Goya de Maquillatge són menors?

Hi ha una nova escola de maquillatge a Barcelona:

http://graftobian.es/ de Talens Ira i De Maria, que fa accions Extreme Makeup

Responsables de l’última i brutal pel·lícula del genial Alex de la Iglesia, Las brujas de Zugarramurdi, amb escenes fins a 300 bruixes. I també un Jesucrist tot maquillat, i un soldat de verd.

-         Maquillatges que poden semblar tatuatges

-         Cabells colorats

-         Pintura a la cara que sembla com un grafiti, per l’ús de l’aerògraf i les plantilles.

-         Molts materials com purpurines

-         Combinació depenent del color del rostre, com si fos negre.

-         Videos a internet de com pinta una persona tota en blanc

-         Persones ferides

-         Cossos escrits

Vegeu també www.nuriacespedes.com


Propostes plàstiques

Art: Xavi Lloses

26/01/2014

Avui parlem d’un artista multifacètic: Xavi Lloses

- Molts el coneixereu per acompanyar Gerard Quintana, o perquè està gravant un disc amb Marina Rossell, a qui també acompanya, o pels seus propis projectes.

- Té tota una vessant de creador plàstic que no es coneix tant, però si aneu a la seva web, en veureu una mostra:

- http://www.xavilloses.com/

- Però sobretot els vídeos que té a vimeo i youtube

Imagen de previsualización de YouTube

- Vaig quedar amb ell i em va dir que llençava pilotes de ping-pong: performance sonora, reacció. Oscar Abril Ascaso des de Can Estruch de Sabadell treballa molt tot això.

- Fotos de xinxetes sobre un piano, un piano tot folrat d’aneguets grocs.

EXPO: Partitures afusellades o perforades per sagetes, faristols lligats, o col·locats com una coreografia o lligats com un gos amb menjadora i tot. Projecció d’ell destroçant un piano, em fa pensar en Carles Santos. Notes escrites que només es veuen amb llum de discoteca, teclats penjats amb una taula de so, telèfon, interfono i anunci al diari de microcomposicions, anuncis publicats realment, a diversos. Entre contactes i lloguers… “Music is good for you”: Microcomposicions, fins i tot prohibides després. Missatges terroristes encriptats. Una partitura està a tots els racons del país.

- Fotos anant als Monegros, pintant de fúcsia els testicles del toro, grafitejant la frase “music is good for you”, ell multiplicat amb photoshop, per una escultura singular, un tractor, parc d’atracció, rodes, jocs infantils, lavabos públics, espais naturals, càmpings.

- M’encanta l’intrusisme, societat castradora.

Amb un dimoni a cada orella es reuniren en un magatzem destartalat on hi retenien segrestrat des de feia dos anys un piano d´un so extraordinari, va ser un treball laboriós del pas del temps que aquell piano cobert per una patina de lustres arribes a fermentar un so com aquell. Els nostres dimonis, Alex Pallí i Xavi Lloses treient les mans de la tenebra acaricien i torturen l´instrument per extreuren tot allò que els complau. “Wonderfull piano” són un seguit de peces enregistrades en vídeo on queda relatada aquesta meravellosa experiència. Estiu de 2013, a Sant Feliu de Guíxols.

-         Van fer tota una performance destrossant un piano! I ensenyant el so, aspiradors, serres elèctriques i al final una petita grua que el va llençar des de dalt. Com en són d’importants les gravacions també en aquest tipus d’esdeveniments artístics. FADE festival 2013 de La Cellera de Ter

-         Les seves influències o predecessors: Carles Santos, Agustí Fernàndez, Fluxus, Cage… Ha treballat amb Rigola i Broggi.

Propostes plàstiques

Exposicions: Depero, Angela Dalinger i Pissarro

29/12/2013

“DEPERO. i LA RECONSTRUCCIÓ FUTURISTA DE L’UNIVERS”.

La Pedrera, Passeig de Gràcia: Fins el 12 de gener. 3€

Aprofiteu! Amb l’excusa de presentar-nos una de les figures del moviment, es parla d’ell, i de fet, una possible crítica és que es tarda bastant a arribar al protagonista, la introducció és molt llarga, molt ben documentada, però el personatge té punts de genialitat que es podrien haver explotat més. És el primer cop que es dedica una expo d’ell en tot l’estat espanyol.

- Potser el personatge no el coneixeu, però coneixeu les ampolles petites de Campari, en forma de con, que se n’ha fet una làmpada, doncs és, l’ampolla, un disseny d’ell. L’ampolla no hi és, tot i que sí hi ha cartells i altra publicitat feta per Campari.

- Però despista una mica que el primer que trobis és un quadre de Giacomo Balla

- Futurisme: el moviment que adora les centrals elèctriques, fàbriques, transatlàntics gegantins, trens bala, i que vol reconstruir un univers amb tot això de cavalls-bici d’acer i flora mecànica sorprenent.

- No és només un moviment plàstic, sinó també literari i abarca moltes altres disciplines, i sobretot ideològic. I Depero és justament això: pintor i escultor, però també arquitecte, escriptor, dissenyador gràfic, publicista, escenògraf i dissenyador de moda, aplica l’estil a la vida, com preconitzava el moviment.

- Itàlia ha estat durant períodes, com el Renaixement i aquí torna a ser un moviment 100% sorgit del país, i que alaba un nacionalisme italià.

- 20 febrer 1909: el manifest futurista de Marinetti apareix publicat a la primera plana de Le Figaro per Marinetti, on es nega el valor del passat i es reivindica el futur, s’exalta la modernitat, el poder de la màquina i la tecnologia. La idea de progrés s’associa al moviment i dinamisme, canvi i transformació.

- Volen representar sensacions: el moviment, l’espai, el temps, la velocitat, el ritme vertiginós! (Santa Velocità i Santa Simultaneità) i per tant, l’objecte és un nucli d’on surt una força, unes forces centrífugues, i tot junt crea un objecte ambient com una unitat. Com diuen ells “dotar d’esquelet i carn l’invisible, impalpable, imponderable i imperceptible”.

- feien caligrames i li deien “parole in libertà”. De fet, el nom dels quadres ja són poemes per ells mateixos, com “el que m’ha dit el tramvia” o “Estudi per a Elettricità”, o fan referència a conceptes com “simultaneïtats giroplàstiques” o “Paesaggio di rumori di guerra” (Paisatge dels sons de la guerra)

- Hi ha molt info i obres d’altres artistes com Boccioni, el de la moneda de 20 cèntims (formes úniques de la continuitat en l’espai) que es va allistar a la guerra. I molts esboços de gratacels… ells ho van somiar i els xinesos o a Malaisia ho han fet. Literalment dèien en els manifestos sobre la guerra “nosaltres volem glorificar la guerra que és l’única higiene del món, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels anarquistes, les belles idees per les quals mes mor”.

- ELL: junt amb Balla es fan una línia a part. Crea Complesso plastico motorumorista: motosorollosos. Els títols són: “complexe plàstic colorat amb estrèpit i velocitat, o amb dansa i alegria”. Van a la recerca d’una obra d’art cridanera, frunzidora, fumejant, inquieta. Que a vegades poden semblar invents del TBO.

- Va acabar fent uns vestits plàstics, i al final unes titelles. Va fer uns balls plàstics i va estrenar-ho en un teatre, amb coreografies de flors màquines, uns calidoscopis de llum, color i so, però al final, es va adonar que el millor era fer directament titelles, com robots, perquè pogués tenir més llibertat en el vestuari i més sentit geomètric.

- El 1916 el responsable dels ballets russos Diaghilev li va encarregar l’escenografia i 40 vestits plàstics de formes geomètriques i mecànique per fer el Cant del Rossinyol d’Stravinsky. Al final el 1982 ho va fer la tele suissa.

- Es va traslladar a la seva zona natal i va crear una casa d’arte. Taller d’artesania artística: mobiliari, teixits, disseny d’interiors de Bars com el Grand Hotel Bristol o el Cabaret del Diavolo, un soterrani d’un hotel de Roma.

- Lluien unes armilles futuristes

- Els cartells: va treballar molt en publicitat i va ser a posteriori que va fer el manifest d’art publicitari futurista. Ell creu que el cartell és la imatge sagrada dels productes i que els pavellons són els temples, que també en va dissenyar. Dèia, i no s’equivoca, “que l’art del futur serà fortament publicitari, perquè està obligat a la síntesi i perquè no és un art sepultat als museus, sinó que està en el món real. Exalta la genialitat del producte i l’empresa, un factor que crea art pur i ultravertader, modern.

- Part final, la seva estada a Nova York. Ni nus ni paisatges, portades de revistes com Vogue o Vanity i la gran metròpoli.

.

BAD HABITS. Joan Cornellà i Angela Dalinger.

Galeria Cosmo, fins al 30 de gener. (Enric Granados, 3) obren fins tard.

- Igual que fa unes setmanes parlàvem de la Galeria Mitte, que tan us agradaria perquè té la seva cafeteria restaurant, doncs en el cas de la Cosmo és semblant. De fet, hi ha art per tot arreu, i és a la part interior on trobes aquesta exposició doble.

- Una expo plena d’humor negre i critica mordaç a la societat contemporània. Retraten l’absurd de moltes situacions.

- Dalinger: Alemanya, dibuix infantil i poc equilibrat, com si fossin cases de nines. Les que més m’han agradat són les erupcions volcàniques o les explosions d’avions. Detallista.

- Cornellà: còmics, pàgines d’històries de 6 vinyetes autoconcluents.

- Utilitza el gore com un recurs metafòric, un univers on la gent fa bogeries per poder seguir les normes, com tallar-se les cames i així poder aparcar… i sempre amb un somriure. Pot recordar a Daniel Clowes per com és de net, però quan ell escrivia al Jueves tenia un dibuix molt més detallista, ara és depurat i amb uns colors molt especials.

- Mox Nox és el seu darrer i tercer treball. Ha tingut molt èxit i reconeixement (abans “Fracasa Mejor” i el premiat “Abulio”.

- Diu que no vol fer art directament polític, que no vol caure en el propagandisme, però és cruel. Políticament incorrecte i censurat. “fer el bé” pot apareixer com una absurditat a les seves històries. Juga amb el suïcidi, l’engany, i les nostres contradiccions, que sense voler fem coses horribles i fracassem diàriament, que vivim en una mena de deixalleria. Personatges no humans. Reflexiona al voltant de la mort.

L’entrevista a la revista BUTXACA

.

Pissarro

CaixaForum, fins el 26 de gener.

Visita virtual a l’exposició

- Exposició clàssica i lineal, cronològica que bàsicament pretén acostar-nos a l’obra de Pissarro a través de 67 olis.

- Personatge important dins de l’Impressionisme, va redactar estatuts de la cooperativa d’artistes que van muntar totes les exposcions impressionistes, i ell va participar a totes. Cézanne deia d’ell que era humil i colossal. És el primer cop que se li fa una retrospectiva a l’estat espanyol.

- Estan endreçats pels escenaris on va viure, i hi ha un excés de paisatge que pot arribar a cansar, tot i la magnitud i el virtuosisme.

- En la majoria de quadres apareix una figura humana, petita i plàcida, que sembla posada bàsicament per donar escala a la composició, grandesa a la natura.

- En el catàleg de l’exposició hi ha quadres agrupats d’una altra manera, com l’ús del camí.

pissarro

- Un dels elements més interessants és com es senten suggerits els impressionistes en general, pels accidents geogràfics, la pluja, la boira, la neu, són elements que afavoreixen la riquesa i els matisos d’un quadre. De fet, un quadre té molta més potència amb núvols. És una de les parts del quadre on més et recrees.

- Hi ha una tonalitat de verds, ocres i marrons, en la part baixa dels quadres, i de cop i volta, els cels, són una barreja de blaus, blancs, grisos, grocs, vermells, taronges… cada dia el cel és diferent, i tot blau de cop, com a la cançó de Huesca, és molt poc pictòric.

- Té quadres de Rouen com el seu amic Monet, que pintava la catedral en diferents moments. Amb ell es va refugiar a Londres a l’inici de les seves carreres, i visitaven museus i van tenir influència de Turner i Constable.

- Les seves pinzellades són les que acadèmicament posaríem d’exemple de l’impressionisme. Els quadres on són desendreçades, són els que em semblen més interessants, com “Dulwich College” o “El camí en pendent de la Côte-du-Jalet”. Són pinzellades amb molta pasta, amb molt de relleu!

- Hi ha alguns retrats de dona, filla i criades.

- Etapa puntillista compartida amb Signac i Seurat.

- El més interessant és la darrera etapa on pinta ciutats. I sobretot les zones portuaries i ponts de Londres i Rouen, té quadres amb colors que semblen fets com els fa la televisió, a partir de tres colors un. Efectes de boira i fum. (Paris, Londres, Rouen, Dieppe i Le Havre)

Propostes plàstiques

‘Conversations with the dead’ i els neons d’Enrique Baeza

03/11/2013

Conversations with the dead

De Danny Lyon

a Fotocolectània, fins el 24 de gener

Es va inaugurar el 18 oct. Nascut a Brooklyn en 1942, viu a Nou Mèxic.

Una de les tres sèries que es podran veure d’aquest fotògraf documentalista, doncs segueixen els seus acords per mostrar el fons que els proporciona la col·lecció de Martin Z.Margulies (A canvi, Chema Madoz està exposant-se a la seu de Miami el desembre, a The Warehouse). Entre les 25 col·leccions de foto més importants del món, nascuda fa 30 anys amb la intenció d’oferir educació artística de manera lliure i gratuïta al públic i pensant que l’educació pot trencar la cadena de la pobresa, i fan programació enfocada a estudiants d’entorns desafavorits.

Fotografies posades com una pel·lícula, com una història: veus la presó de lluny, i vas “arribant” poc a poc, el punt de vista és des de fora de la reixa, després, s’entra… i segueixen els punts de vista interessants: fotos des de terra, de part del pres. També hi ha una foto d’un jove vigilant, i te’l presenta com un fatxenda, amb puro i mirada desafiant. És per això que se’l considera un dels representants dels “concerned photographers”, els fotògrafs compromesos.

Al marge de la temàtica, hi ha un joc de blanc i negres brutal. Per exemple, els treballs que els fan fer: uniformes blancs bruts, els negres recol·lectant cotó, semblen coreografies, sobretot quan caven amb les pales i aixades. O fotos amb dues línies, la dels polis i la dels presos despullats en un control per entrar després dels treballs.

Les imatges dels presos: icones de l’època, i han esdevingut icones! La publicitat i la moda els ha copiat. Els pentinats, recorden a James Dean, a Chris Isaac. Té fins i tot un punt amable, es veu als presos contents sota la pluja. També hi ha fotos amb una boirina molt interessant.

.

Enrique Baeza

Sustainable self destruction. a Vipper Room, que ja vam poder veure en un 5è pis destartalat durant 3 dies organitzat per Me&the Curiosity. És una instal·lació de neons en un pis destartalat i sense finestres.

Propostes plàstiques

‘Japonisme’, ‘IBO’ i el llibre ‘Inspiración instantánea’

22/06/2013

Japonisme.

CaixaFòrum. Fins al 15 de setembre.

És el primer cop que hi ha una mostra així! S’ha fet un gran esforç per reunir peces de moltíssimes procedències, col·leccions públiques i privades, però sobretot, d’artistes catalans que tenien gust per aquestes obres d’art japoneses i s’hi inspiraven per fer les seves obres. 300 peces de 100 prestadors. Unes 30 obres s’han restaurat expressament per mostrar-se.

Imagen de previsualización de YouTube

IBO

De Lluís Ventós. A la Sala Parés del carrer Petritxol, fins el 25 de juny.

Ibo és el nom d’una illa del nord de Moçambic on l’esperança de vida és de 45 anys i també el nom d’una fundació que treballa per millorar l’esperança de vida de la població, i que va convidar a Lluís Ventós a conèixer-la per fer-ne un treball artístic. Ventós és molt prolífic: ha fet fins a 90 peces de pintura, collage, collage amb volum… i escultura inspirades en l’illa!

Pintures molt primitives i alhora són molt contemporànies. Figures geomètriques i bàsiques, taques i línies. Quadrats, barques fetes amb pocs elementes o nits estrellades. (en alguns viatges no tenia corrent). Ell ja va estar a l’Illa de Pasqua i va estar en contacte amb l’art més primitiu.

Imagen de previsualización de YouTube

Inspiración Instantánea

D’Ignacio Vleming amb il·lustracions d’Oriol Malet i pròleg d’Òscar Dalmau.
Editat per Modernito Books.

Ignacio Vleming és un historiador de l’art i poeta que fa visites especials a museus, que és subjectiu i creatiu i fa reflexions estètiques i jocs com els que trobaràs en aquest llibre, un divertimento intel·ligent.

Reflexions, jocs i situacions il·lustrades pel català Oriol Malet, un habitual de la il·lustració de llibres, publicitat, cartellisme i en premsa, La Vanguardia, Time Out, etc… és un tot terreny, però alhora un gran dibuixant i ninotaire.

portada.gif

El presenten com “un quadern d’exercicis per a l’artista que tots portem a dins”. Un total de 24 experiments estètics, riure’s una mica d’un mateix, però alhora desmitificar l’art i apropar-lo. Que la vida quotidiana es converteixi en la nostra obra d’art, trobar-li la bellesa.

Propostes plàstiques

Arxiu Bolaño, al CCCB

17/03/2013

ARXIU BOLAÑO, fins al 30 de juny, al CCCB. 6 euros.

Imagineu-vos que agafessin totes les llibretes, notes, fotos, retalls de premsa que han inspirat una història, és a dir, tot un arxiu d’un escriptor i l’ordenessin perquè vegeu quina era la seva passió i pulsió creativa. Això és el que han fet amb tots els documents conservats de l’escriptor xilè de culte, Roberto Bolaño, als 10 anys de la seva mort.

http://www.vimeo.com/57663742

Propostes plàstiques

Seduïts per l’art i Obra-Col·lecció

24/02/2013

La nostra col·laboradora Txell Bonet ens destaca tres exposicions:

SEDUÏTS PER L’ART. Passat i present de la fotografia

CaixaFòrum de Barcelona, fins al 19 de maig. GRATUÏTA.

Es va inaugurar dijous 21 de febrer al vespre i és una de les exposicions més ambicioses de l’any, per l’origen de les obres, ja que s’ha fet conjuntament amb la National Gallery de Londres. Primer es va fer allà. Hi incorpora obres de més de 40 museus i de col·leccionistes d’arreu del món.

Ori Gersht: "Blow up - Sense títol 5" (2007)

Obra-Col·lecció. L’Artista com a col·leccionista. Comissari: Joan Fontcuberta.

Fundació Foto Col·lectània, fins al 25 de maig. 3 euros. Consulteu reduccions i entrada gratuïta a Colectania.es.

lennon18011015Fotocolectània és una entitat que vol fomentar el col·leccionisme. Aquí són artistes, autors internacionals que fan col·leccionisme de creació. És a dir, les seves obres poden formar part d’una col·lecció d’un col·leccionista, però ells, col·leccionant un tema fan una creació.

A través d’una col·lecció d’imatges es pot crear una idea. Les imatges entre elles tenen un diàleg i donen un nou sentit. Per separat no tindríen tan valor. L’important és passar una idea, un concepte. No cal ni que les fotos les hagin fet els propis fotògrafs.

Propostes plàstiques

Plans de futur, 20 anys de premis LUX i Your lost memories

09/02/2013

.

Al centre civic Can Basté hi trobareu fins el dia 23 de febrer l’exposició gratuïta Plans de futur. Es tracta d’una exposició fotogràfica de David Rengel i Álvaro Laiz sobre els nens soldat, però plantejat des d’un punt de vista positiu. Són fotos a tamany natural, en què també s’hi veu una pissarra on hi ha escrit el que han perdut i quins són els seus plans de futur.

.

futur

.

També és gratuïta l’exposició 20 anys de Premis LUX que es pot veure al Palau Robert fins el 28 d’abril. Es tracta d’una selecció de les fotografies guanyadores de totes les edicions d’aquests guardons.

.

lux

.

Your lost memories un projecte per posar en valor les pel·lícules de super8: connectar-les amb els seus veritables propietaris, alhora que es poden fer obres d’art amb elles.  Per tant, si trobeu alguna pel·lícula d’aquest tipus la podeu dur al CCCB. Després, l’oficina de Boogaloo films s’encarrega de gestionar una pàgina web on pengen les pel·lícules, i les digitalitzen i cataloguen.

.

Propostes plàstiques

El Roto, Steampunk i Llums i ombres de marxar a l’estranger

27/01/2013

.

Si aneu a la Tecla Sala de l’Hospitalet abans del 24 de febrer hi trobareu una exposició gratuïta sobre l’artista i pensador crític Andrés Rábago El Roto, titulada Un viatge de mil dimonis (i un parell d´àngels).

.

roto

.

Si us interessa el moviment Steampunk heu de saber que entre els 11 i 16 de febrer se celebrarà a Barcelona la Setmana Retrofuturista. A la seva pàgina web hi trobareu tota la informació de les exposicions i les conferències que es faran durant aquells dies.

A banda, també us recomanem que doneu un cop d’ull al bloc de Jake von Slatt, un noi que ho converteix tot a l’estètica steampunk: des d’un ordinador a un autobús!

.

steampunk

.

I, per acabar, us recomanem que aneu al Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (carrer  Sant Oleguer 6-8. Tel. 934 422 939). Allà hi fan des de conferències sobre com organitzar un gran viatge a xerrades sobre el temut retorn a casa després d’haver anar a estudiar o a treballar a l’estranger.

El dilluns 4 de febrer, per exemple, s’hi celebrarà una taula rodona titulada Llums i ombres de marxar a l’estranger, que us permetrà escoltar el testimoni de joves que viuen i treballen fora del país i l’opinió d’experts en mobilitat.

.

CIAJ


Propostes plàstiques

Un parell d’exposicions molt interessants

13/01/2013

.

A l’Arts Santa Mònica, i fins al 23 de febrer, hi trobareu l’exposició gratuïta “L’arxiu del corresponsal de guerra“, amb objectes del corresponsal Plàcid Garcia-Planas.

.

corresponsal.

I a la Fundació SETBA (Plaça Reial, 10; 1r 2n) a partir del 15 de gener s’hi farà l’exposició El rostre de les oliveres. Una exposició Slow.

.

olivera ok

Propostes plàstiques

Sion Fullana, iphonografista

05/01/2013

.

Sion Fullana va ser un dels pioners a tot el món en treure profit de les fotografies fetes amb l’iphone.

Les seves fotos fetes amb el mòbil les han publicat revistes tan prestigioses com l’American Photo Magazine, Mashable o Time Out New York. A la seva pàgina web hi veureu quines fotografies més xules que fa!

.

sion fullana

%s1 / %s2