Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: La competència amb els Òscars01:00 - 02:00

i després La segona hora
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Propostes plàstiques

Propostes plàstiques

Art, amb Txell Bonet

13/04/2014

POST PICASSO.Reaccions Contemporànies: Al Museu Picasso fins el 29 de juny!

L’ombra de Picasso és allargada i ha marcat a molts. El comissari especialista Michael FitzGerald ha seleccionat 58 obres de 41 artistes de tot el món.

L’entrada és molt interessant. Una pedra de marbre on hi ha esculpit “The bad artist imitate, the great artist steal”, la frase és de Picasso, i és Banksy qui ho ha tatxat i ho signa. (2009)

Ell ha interessat a molts artistes, com ell es va interessar per Degàs, el Greco, i sobretot també les màscares africanes. S’han agrupat les obres en 5 grups, depenent de si s’inspiraven en un quadre o etapa.

Un quadre expressionista: El Guernika. Molts artistes han aprofitat el simbolisme i mitologia d’aquest quadre que denunciava els efectes en la població de la guerra civil espanyola, per parlar de les guerres als seus països, com el Sudan, Iraq o Palestina. També n’hi ha que passen a Estats Units, en una versió de ciutadans matant-se entre ells com en casos de violència domèstica. Molts materials, fins i tot un tapis de Goshka Macuga.

Hi ha revisitacions del seu cubisme, com el cas d’una versió cubista de l’estadi dels JJ. OO. de Pequin per denunciar el tracte al Tibet.

Però les versions més interessants són d’un altre quadre que parteix del cubisme: Les Senyoretes del Carrer d’ Avinyó. Hi ha tot tipus de materials, com el treball de Bedri Baykam que és una impressió lenticular titulat “L’harem d’Avinyó té cent anys”. També molt interessants les versions sud-africanes on s’hi afegeix una màscara amb volum o directament autors africans que amb bidons de plàstic de benzina, o tot de materials reciclats (Calixte Dakpogan o Romuald Hazoumé de Benin) fan les noves versions màscares africanes. Fins i tot amb cola de conservació artistes australians fan els puntets aborígens per a crear quadres com Daniel Boyd. És la resposta dels africans al tractament del seu art ancestral, un viatge d’anada i tornada.

ETAPA BLAVA: versió de “La Planxadora” de 1904 feta per Vik Munik amb tot el material dels abocadors de Rio de Janeiro: brutal!!!

ETAPA ROSA: L’holandès Folkert de Jong ha creat uns arlequins i pallassos amb restes de materials que venen del petroli.

L’ETAPA DE MADURESA: L’icona és el propi Picasso, i més des de que Mauricio Cattelan en va fer un capgròs i el va passejar per tot arreu: museus, carrers..

Basquiat va veure en aquesta darrera etapa un precedent de la pintura tradicional barrejada amb el traç barroer del grafiti. Pinta el seu rostre en una planxa de metall.

També hi ha quatre rostres fets per Warhol copiant el seu estil.

Darrera etapa: SURREALISME: Torna ha haver-hi una peça feta amb fils, “El fil d’Ariadna” un minotaure fet amb punt de creu per Elaine Beichek. Animal símbol de creativitat i sexualitat per ell.

.

Zacharevic

a la Galeria Montana, Carrer Comerç, 6

Autor d’origen lituà que viu a Singapur, a Penang, Malàisia, on hi ha fet tot de murals i pel sudest asiàtic, de fet viatja per tot el món i va estar convidat per la Galeria Montana del Carrer Comerç a fer una exposició.

Ho va fer gairebé tot allà durant 15 dies que va estar de residència en un pis que tenen. És una fórmula que funciona molt per les despeses de transport i duana que tenen les obres.

Aprofitant que treballava per la galeria va fer també una obra a la Plaça del Bar Mundial, a la font dels coloms, la Pl. de Sant Agustí Vell.

El seu estil és una barreja de “l’agressivitat” del grafiti i un cert romanticisme.

No només treballa amb esprai, dibuixa línies molt primes que després omple amb l’esprai o amb oli, de fet les pinzellades i els matisos amb els que fa els rostres són més de finals del S.XIX que de principis del SXXI. Les robes, més amb esprai.

I sobretot es caracteritza per afegir el 3D a les seves obres: posar-hi bicicletes, motos, enganxades al grafiti o carrets de compra, com a fet aquí o fins i tot cadires, que és el que ha posat en un grafiti que ha fet a Guzzo un nou local del Born Guzzo, del Fred Guzzo (el francès que tenia el Cafè Royal) i que també ha encarregat un grafiti a B-Toy.

La necessitat de no pintar sobre un fons blanc, sinó sobre una matèria que ja porta colors, textures a sobre: com fustes o maletes velles, partides per la meitat i fetes sevir de base, o paper pintat, o llavors crear aquesta sensació de paper pintat amb esprai.

Imagen de previsualización de YouTube

.

Il·lustracions d’Ari Fleck

a la saboneria Les Toppetes del Carrer Joaquin Costa, 33.

L’Oriol Montanyès, propietari de la botiga li va encarregar il·lustracions per fer el packaging d’uns sabons d’argan, rosa mosqueta, etc… si va bé, ho volen fer amb més il·lustradors.

ariAri Fleck és una gran lectora de còmic, espectadora del Festival de Sitges i persona amb humor i sensibilitat, per tant, aquests sabonets són com petites vinyetes que ens expliquen tota una història en pocs centímetres:

Historietes com: “si la churra no ves asomar, al gimnasio te has de apuntar… o no” o “a veces en la ducha canto a Shakira” o el més divertit que s’està esgotant “El sexo en la ducha puede perjudicar seriamente la salud”.

El més interessant són les nou il·lustracions a mig a camí entre el surrealisme i el costumisme, amb molta poesia: una noia nua amb anorac en un mar revoltat, dues nenes que han sortit de la banyera que sembla una barca vikinga, un núvol que pot semblar el cabell, el pare, el seu fillol, llegir Tintin en un sofà o que una taca d’aquarel·la crei una cova imaginària on refugiar-se amb els animals de “Donde viven los monstruós”… inclou les referències dins de les obres.

A partir de dos colors, ampliant la gama de tons, crea unes bases-taques amb aquarel·la que embolcallent els personatges fets amb tinta xinesa, que recorda al traç d’un altre referent Joan Sfar, i Quentin Blake, il·lustrador de literatura infantil, portades de Roal Dalh.

Propostes plàstiques

Art: Le Corbusier i Danny Lion

23/02/2014

Le Corbusier

“Un Atles de Paisatges Moderns”

Caixa Forum de Barcelona, fins 11 maig

És un acostament a Le Corbusier creador des de tots els seus vessants. El coneixem com un dels arquitectes i urbanistes més influents del segle XX, però també pintava, dissenyava, i feia mobiliari, que de fet són els seus orígens, i són el que el fa tan singular. Dibuixava i pintava diàriament.

És un recorregut molt interessant per la seva vida creativa, però plantejat des de l’inici i la mort, que són dos espais més íntims i que parlen molt del personatge: Des del seu neixament i estudis a la petita ciutat de la Suïssa francòfona Chaux-des-Fonds, fins a la platja de la Costa Blava on s’hi va construir una petita cabana.

Durant la seva vida va fer més de 400 projectes i va construir 75 edificis, a part de que va escriure moltíssima teoria, com el seu llibre de 1923 Cap a una arquitectura. Va fer fins a 40 llibres.

Però està molt bé veure en l’exposició les maquetes, els esbossos, tots els projectes importants que va preparar i que no es van acabar fent, però ell seguia projectant. Això és en el fons molta vida de l’arquitecte, el provar concursos, a veure si els guanyes. En el seu cas per exemple hi ha un projecte per fer una seu de la Societat de Nacions Unides al costat del Llac Leman a Ginebra, que no va guanyar. O el Palau dels Soviets, o altres a Alger i Brasil.

L’exposició posa l’accent en què quan ell projectava els edificis, tenia en compte el diàleg amb el paisatge, i això és molt important. Com fas les finestres per a què el paisatge entre dins de la casa, perquè la llum estigui dins. Hi ha les seves aquarel·les de paisatges muntanyosos.

Descarregueu el fulletó de l’exposició fent clic aquí.

.

Danny Lion

“The Bikeriders/Uptown”

Fundació Fotocolectània. Fins el dia 17 d’abril.

Ja vam parlar d’aquest fotògraf nordamericà fa uns mesos, quan aquesta fundació exposava una primera expo d’ell sobre la vida dels presos a Texas (Conversations with Dead).

És molt important en ell la seva implicació. Si aquí parla de motards nordamericans, doncs ell va viure amb ells, hi va conviure durant 4 anys, i per això fa les fotos que fa. Comparteix i s’implica amb la comunitat que retrata, com va fer amb els presos. Els seus treballs no són d’un parell de sessions, ho va fent amb el temps. Una dinàmica molt vàlida, la d’anar picant pedra, d’anar fent poc a poc, retratar algú durant anys, no voler “arribar i moldre”.

És utilitzar la fotografia com una excusa per explicar experiències. En aquest cas va estar amb ells del 63 al 67. Ho va començar a fer amb 21 anys, el comissari de l’Institut d’Art de Chicago li va escriure una carta dient que havia de tirar endavant aquell treball… no entenia 100% el que volia dir, però va continuar. I tot i ser rebutjat per 12 editors, el treball al final va veure la llum, dins la categoria d’ ”AVENTURA”, que em sembla magnífic.

Es nota moltíssim que és un referent perquè va ajudar a fixar una certa iconografia que ara ens resulta superfamiliar per la publicitat, un grup de rebels nordamericans, siguin presos, motards o adolescents de barris deprimits que tenen una atracció i un magnetisme que s’ha mitificat i reproduït i immortalitzat en els mitjans.

Diu que volia fer fotografies per ser breu i intensament conscient de la existència tan real i important com la teva, d’aquells ciutadans. Amb una càmera a la mà, vol estar a prop de la gent, física però també emocionalment.

.

Propostes plàstiques

Maquillatge artístic, amb Txell Bonet

09/02/2014

MAQUILLATGE ARTÍSTIC

On acaba artesania, ofici i comença l’art? Pintar sobre el propi cos, pintar sobre una cara.

Ara s’està celebrant la STS BEAUTY BARCELONA, al Centre de Convencions del Fòrum, fira professional de la imatge personal i la bellesa: Perruqueria, estètica, ungles, maquillatge, i també benestar i nutrició.

Jo vaig pensar fa pocs dies: a què es dedicaria la gent si tots cobressim el mateix, féssim la feina que féssim. Que la nostra dedicació no tingués una relació directa amb la retribució econòmica. Perquè un director de banc ha de cobrar més que un escombriare. Què duu a la gent a fer la feina que fan és tot un misteri. Hi ha moltes variables…

Perquè ha de cobrar més el director que la maquilladora? O vaja, perquè els Goya de Maquillatge són menors?

Hi ha una nova escola de maquillatge a Barcelona:

http://graftobian.es/ de Talens Ira i De Maria, que fa accions Extreme Makeup

Responsables de l’última i brutal pel·lícula del genial Alex de la Iglesia, Las brujas de Zugarramurdi, amb escenes fins a 300 bruixes. I també un Jesucrist tot maquillat, i un soldat de verd.

-         Maquillatges que poden semblar tatuatges

-         Cabells colorats

-         Pintura a la cara que sembla com un grafiti, per l’ús de l’aerògraf i les plantilles.

-         Molts materials com purpurines

-         Combinació depenent del color del rostre, com si fos negre.

-         Videos a internet de com pinta una persona tota en blanc

-         Persones ferides

-         Cossos escrits

Vegeu també www.nuriacespedes.com


Propostes plàstiques

Art: Xavi Lloses

26/01/2014

Avui parlem d’un artista multifacètic: Xavi Lloses

- Molts el coneixereu per acompanyar Gerard Quintana, o perquè està gravant un disc amb Marina Rossell, a qui també acompanya, o pels seus propis projectes.

- Té tota una vessant de creador plàstic que no es coneix tant, però si aneu a la seva web, en veureu una mostra:

- http://www.xavilloses.com/

- Però sobretot els vídeos que té a vimeo i youtube

Imagen de previsualización de YouTube

- Vaig quedar amb ell i em va dir que llençava pilotes de ping-pong: performance sonora, reacció. Oscar Abril Ascaso des de Can Estruch de Sabadell treballa molt tot això.

- Fotos de xinxetes sobre un piano, un piano tot folrat d’aneguets grocs.

EXPO: Partitures afusellades o perforades per sagetes, faristols lligats, o col·locats com una coreografia o lligats com un gos amb menjadora i tot. Projecció d’ell destroçant un piano, em fa pensar en Carles Santos. Notes escrites que només es veuen amb llum de discoteca, teclats penjats amb una taula de so, telèfon, interfono i anunci al diari de microcomposicions, anuncis publicats realment, a diversos. Entre contactes i lloguers… “Music is good for you”: Microcomposicions, fins i tot prohibides després. Missatges terroristes encriptats. Una partitura està a tots els racons del país.

- Fotos anant als Monegros, pintant de fúcsia els testicles del toro, grafitejant la frase “music is good for you”, ell multiplicat amb photoshop, per una escultura singular, un tractor, parc d’atracció, rodes, jocs infantils, lavabos públics, espais naturals, càmpings.

- M’encanta l’intrusisme, societat castradora.

Amb un dimoni a cada orella es reuniren en un magatzem destartalat on hi retenien segrestrat des de feia dos anys un piano d´un so extraordinari, va ser un treball laboriós del pas del temps que aquell piano cobert per una patina de lustres arribes a fermentar un so com aquell. Els nostres dimonis, Alex Pallí i Xavi Lloses treient les mans de la tenebra acaricien i torturen l´instrument per extreuren tot allò que els complau. “Wonderfull piano” són un seguit de peces enregistrades en vídeo on queda relatada aquesta meravellosa experiència. Estiu de 2013, a Sant Feliu de Guíxols.

-         Van fer tota una performance destrossant un piano! I ensenyant el so, aspiradors, serres elèctriques i al final una petita grua que el va llençar des de dalt. Com en són d’importants les gravacions també en aquest tipus d’esdeveniments artístics. FADE festival 2013 de La Cellera de Ter

-         Les seves influències o predecessors: Carles Santos, Agustí Fernàndez, Fluxus, Cage… Ha treballat amb Rigola i Broggi.

Propostes plàstiques

Exposicions: Depero, Angela Dalinger i Pissarro

29/12/2013

“DEPERO. i LA RECONSTRUCCIÓ FUTURISTA DE L’UNIVERS”.

La Pedrera, Passeig de Gràcia: Fins el 12 de gener. 3€

Aprofiteu! Amb l’excusa de presentar-nos una de les figures del moviment, es parla d’ell, i de fet, una possible crítica és que es tarda bastant a arribar al protagonista, la introducció és molt llarga, molt ben documentada, però el personatge té punts de genialitat que es podrien haver explotat més. És el primer cop que es dedica una expo d’ell en tot l’estat espanyol.

- Potser el personatge no el coneixeu, però coneixeu les ampolles petites de Campari, en forma de con, que se n’ha fet una làmpada, doncs és, l’ampolla, un disseny d’ell. L’ampolla no hi és, tot i que sí hi ha cartells i altra publicitat feta per Campari.

- Però despista una mica que el primer que trobis és un quadre de Giacomo Balla

- Futurisme: el moviment que adora les centrals elèctriques, fàbriques, transatlàntics gegantins, trens bala, i que vol reconstruir un univers amb tot això de cavalls-bici d’acer i flora mecànica sorprenent.

- No és només un moviment plàstic, sinó també literari i abarca moltes altres disciplines, i sobretot ideològic. I Depero és justament això: pintor i escultor, però també arquitecte, escriptor, dissenyador gràfic, publicista, escenògraf i dissenyador de moda, aplica l’estil a la vida, com preconitzava el moviment.

- Itàlia ha estat durant períodes, com el Renaixement i aquí torna a ser un moviment 100% sorgit del país, i que alaba un nacionalisme italià.

- 20 febrer 1909: el manifest futurista de Marinetti apareix publicat a la primera plana de Le Figaro per Marinetti, on es nega el valor del passat i es reivindica el futur, s’exalta la modernitat, el poder de la màquina i la tecnologia. La idea de progrés s’associa al moviment i dinamisme, canvi i transformació.

- Volen representar sensacions: el moviment, l’espai, el temps, la velocitat, el ritme vertiginós! (Santa Velocità i Santa Simultaneità) i per tant, l’objecte és un nucli d’on surt una força, unes forces centrífugues, i tot junt crea un objecte ambient com una unitat. Com diuen ells “dotar d’esquelet i carn l’invisible, impalpable, imponderable i imperceptible”.

- feien caligrames i li deien “parole in libertà”. De fet, el nom dels quadres ja són poemes per ells mateixos, com “el que m’ha dit el tramvia” o “Estudi per a Elettricità”, o fan referència a conceptes com “simultaneïtats giroplàstiques” o “Paesaggio di rumori di guerra” (Paisatge dels sons de la guerra)

- Hi ha molt info i obres d’altres artistes com Boccioni, el de la moneda de 20 cèntims (formes úniques de la continuitat en l’espai) que es va allistar a la guerra. I molts esboços de gratacels… ells ho van somiar i els xinesos o a Malaisia ho han fet. Literalment dèien en els manifestos sobre la guerra “nosaltres volem glorificar la guerra que és l’única higiene del món, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels anarquistes, les belles idees per les quals mes mor”.

- ELL: junt amb Balla es fan una línia a part. Crea Complesso plastico motorumorista: motosorollosos. Els títols són: “complexe plàstic colorat amb estrèpit i velocitat, o amb dansa i alegria”. Van a la recerca d’una obra d’art cridanera, frunzidora, fumejant, inquieta. Que a vegades poden semblar invents del TBO.

- Va acabar fent uns vestits plàstics, i al final unes titelles. Va fer uns balls plàstics i va estrenar-ho en un teatre, amb coreografies de flors màquines, uns calidoscopis de llum, color i so, però al final, es va adonar que el millor era fer directament titelles, com robots, perquè pogués tenir més llibertat en el vestuari i més sentit geomètric.

- El 1916 el responsable dels ballets russos Diaghilev li va encarregar l’escenografia i 40 vestits plàstics de formes geomètriques i mecànique per fer el Cant del Rossinyol d’Stravinsky. Al final el 1982 ho va fer la tele suissa.

- Es va traslladar a la seva zona natal i va crear una casa d’arte. Taller d’artesania artística: mobiliari, teixits, disseny d’interiors de Bars com el Grand Hotel Bristol o el Cabaret del Diavolo, un soterrani d’un hotel de Roma.

- Lluien unes armilles futuristes

- Els cartells: va treballar molt en publicitat i va ser a posteriori que va fer el manifest d’art publicitari futurista. Ell creu que el cartell és la imatge sagrada dels productes i que els pavellons són els temples, que també en va dissenyar. Dèia, i no s’equivoca, “que l’art del futur serà fortament publicitari, perquè està obligat a la síntesi i perquè no és un art sepultat als museus, sinó que està en el món real. Exalta la genialitat del producte i l’empresa, un factor que crea art pur i ultravertader, modern.

- Part final, la seva estada a Nova York. Ni nus ni paisatges, portades de revistes com Vogue o Vanity i la gran metròpoli.

.

BAD HABITS. Joan Cornellà i Angela Dalinger.

Galeria Cosmo, fins al 30 de gener. (Enric Granados, 3) obren fins tard.

- Igual que fa unes setmanes parlàvem de la Galeria Mitte, que tan us agradaria perquè té la seva cafeteria restaurant, doncs en el cas de la Cosmo és semblant. De fet, hi ha art per tot arreu, i és a la part interior on trobes aquesta exposició doble.

- Una expo plena d’humor negre i critica mordaç a la societat contemporània. Retraten l’absurd de moltes situacions.

- Dalinger: Alemanya, dibuix infantil i poc equilibrat, com si fossin cases de nines. Les que més m’han agradat són les erupcions volcàniques o les explosions d’avions. Detallista.

- Cornellà: còmics, pàgines d’històries de 6 vinyetes autoconcluents.

- Utilitza el gore com un recurs metafòric, un univers on la gent fa bogeries per poder seguir les normes, com tallar-se les cames i així poder aparcar… i sempre amb un somriure. Pot recordar a Daniel Clowes per com és de net, però quan ell escrivia al Jueves tenia un dibuix molt més detallista, ara és depurat i amb uns colors molt especials.

- Mox Nox és el seu darrer i tercer treball. Ha tingut molt èxit i reconeixement (abans “Fracasa Mejor” i el premiat “Abulio”.

- Diu que no vol fer art directament polític, que no vol caure en el propagandisme, però és cruel. Políticament incorrecte i censurat. “fer el bé” pot apareixer com una absurditat a les seves històries. Juga amb el suïcidi, l’engany, i les nostres contradiccions, que sense voler fem coses horribles i fracassem diàriament, que vivim en una mena de deixalleria. Personatges no humans. Reflexiona al voltant de la mort.

L’entrevista a la revista BUTXACA

.

Pissarro

CaixaForum, fins el 26 de gener.

Visita virtual a l’exposició

- Exposició clàssica i lineal, cronològica que bàsicament pretén acostar-nos a l’obra de Pissarro a través de 67 olis.

- Personatge important dins de l’Impressionisme, va redactar estatuts de la cooperativa d’artistes que van muntar totes les exposcions impressionistes, i ell va participar a totes. Cézanne deia d’ell que era humil i colossal. És el primer cop que se li fa una retrospectiva a l’estat espanyol.

- Estan endreçats pels escenaris on va viure, i hi ha un excés de paisatge que pot arribar a cansar, tot i la magnitud i el virtuosisme.

- En la majoria de quadres apareix una figura humana, petita i plàcida, que sembla posada bàsicament per donar escala a la composició, grandesa a la natura.

- En el catàleg de l’exposició hi ha quadres agrupats d’una altra manera, com l’ús del camí.

pissarro

- Un dels elements més interessants és com es senten suggerits els impressionistes en general, pels accidents geogràfics, la pluja, la boira, la neu, són elements que afavoreixen la riquesa i els matisos d’un quadre. De fet, un quadre té molta més potència amb núvols. És una de les parts del quadre on més et recrees.

- Hi ha una tonalitat de verds, ocres i marrons, en la part baixa dels quadres, i de cop i volta, els cels, són una barreja de blaus, blancs, grisos, grocs, vermells, taronges… cada dia el cel és diferent, i tot blau de cop, com a la cançó de Huesca, és molt poc pictòric.

- Té quadres de Rouen com el seu amic Monet, que pintava la catedral en diferents moments. Amb ell es va refugiar a Londres a l’inici de les seves carreres, i visitaven museus i van tenir influència de Turner i Constable.

- Les seves pinzellades són les que acadèmicament posaríem d’exemple de l’impressionisme. Els quadres on són desendreçades, són els que em semblen més interessants, com “Dulwich College” o “El camí en pendent de la Côte-du-Jalet”. Són pinzellades amb molta pasta, amb molt de relleu!

- Hi ha alguns retrats de dona, filla i criades.

- Etapa puntillista compartida amb Signac i Seurat.

- El més interessant és la darrera etapa on pinta ciutats. I sobretot les zones portuaries i ponts de Londres i Rouen, té quadres amb colors que semblen fets com els fa la televisió, a partir de tres colors un. Efectes de boira i fum. (Paris, Londres, Rouen, Dieppe i Le Havre)

Propostes plàstiques

‘Conversations with the dead’ i els neons d’Enrique Baeza

03/11/2013

Conversations with the dead

De Danny Lyon

a Fotocolectània, fins el 24 de gener

Es va inaugurar el 18 oct. Nascut a Brooklyn en 1942, viu a Nou Mèxic.

Una de les tres sèries que es podran veure d’aquest fotògraf documentalista, doncs segueixen els seus acords per mostrar el fons que els proporciona la col·lecció de Martin Z.Margulies (A canvi, Chema Madoz està exposant-se a la seu de Miami el desembre, a The Warehouse). Entre les 25 col·leccions de foto més importants del món, nascuda fa 30 anys amb la intenció d’oferir educació artística de manera lliure i gratuïta al públic i pensant que l’educació pot trencar la cadena de la pobresa, i fan programació enfocada a estudiants d’entorns desafavorits.

Fotografies posades com una pel·lícula, com una història: veus la presó de lluny, i vas “arribant” poc a poc, el punt de vista és des de fora de la reixa, després, s’entra… i segueixen els punts de vista interessants: fotos des de terra, de part del pres. També hi ha una foto d’un jove vigilant, i te’l presenta com un fatxenda, amb puro i mirada desafiant. És per això que se’l considera un dels representants dels “concerned photographers”, els fotògrafs compromesos.

Al marge de la temàtica, hi ha un joc de blanc i negres brutal. Per exemple, els treballs que els fan fer: uniformes blancs bruts, els negres recol·lectant cotó, semblen coreografies, sobretot quan caven amb les pales i aixades. O fotos amb dues línies, la dels polis i la dels presos despullats en un control per entrar després dels treballs.

Les imatges dels presos: icones de l’època, i han esdevingut icones! La publicitat i la moda els ha copiat. Els pentinats, recorden a James Dean, a Chris Isaac. Té fins i tot un punt amable, es veu als presos contents sota la pluja. També hi ha fotos amb una boirina molt interessant.

.

Enrique Baeza

Sustainable self destruction. a Vipper Room, que ja vam poder veure en un 5è pis destartalat durant 3 dies organitzat per Me&the Curiosity. És una instal·lació de neons en un pis destartalat i sense finestres.

Propostes plàstiques

‘Japonisme’, ‘IBO’ i el llibre ‘Inspiración instantánea’

22/06/2013

Japonisme.

CaixaFòrum. Fins al 15 de setembre.

És el primer cop que hi ha una mostra així! S’ha fet un gran esforç per reunir peces de moltíssimes procedències, col·leccions públiques i privades, però sobretot, d’artistes catalans que tenien gust per aquestes obres d’art japoneses i s’hi inspiraven per fer les seves obres. 300 peces de 100 prestadors. Unes 30 obres s’han restaurat expressament per mostrar-se.

Imagen de previsualización de YouTube

IBO

De Lluís Ventós. A la Sala Parés del carrer Petritxol, fins el 25 de juny.

Ibo és el nom d’una illa del nord de Moçambic on l’esperança de vida és de 45 anys i també el nom d’una fundació que treballa per millorar l’esperança de vida de la població, i que va convidar a Lluís Ventós a conèixer-la per fer-ne un treball artístic. Ventós és molt prolífic: ha fet fins a 90 peces de pintura, collage, collage amb volum… i escultura inspirades en l’illa!

Pintures molt primitives i alhora són molt contemporànies. Figures geomètriques i bàsiques, taques i línies. Quadrats, barques fetes amb pocs elementes o nits estrellades. (en alguns viatges no tenia corrent). Ell ja va estar a l’Illa de Pasqua i va estar en contacte amb l’art més primitiu.

Imagen de previsualización de YouTube

Inspiración Instantánea

D’Ignacio Vleming amb il·lustracions d’Oriol Malet i pròleg d’Òscar Dalmau.
Editat per Modernito Books.

Ignacio Vleming és un historiador de l’art i poeta que fa visites especials a museus, que és subjectiu i creatiu i fa reflexions estètiques i jocs com els que trobaràs en aquest llibre, un divertimento intel·ligent.

Reflexions, jocs i situacions il·lustrades pel català Oriol Malet, un habitual de la il·lustració de llibres, publicitat, cartellisme i en premsa, La Vanguardia, Time Out, etc… és un tot terreny, però alhora un gran dibuixant i ninotaire.

portada.gif

El presenten com “un quadern d’exercicis per a l’artista que tots portem a dins”. Un total de 24 experiments estètics, riure’s una mica d’un mateix, però alhora desmitificar l’art i apropar-lo. Que la vida quotidiana es converteixi en la nostra obra d’art, trobar-li la bellesa.

Propostes plàstiques

Arxiu Bolaño, al CCCB

17/03/2013

ARXIU BOLAÑO, fins al 30 de juny, al CCCB. 6 euros.

Imagineu-vos que agafessin totes les llibretes, notes, fotos, retalls de premsa que han inspirat una història, és a dir, tot un arxiu d’un escriptor i l’ordenessin perquè vegeu quina era la seva passió i pulsió creativa. Això és el que han fet amb tots els documents conservats de l’escriptor xilè de culte, Roberto Bolaño, als 10 anys de la seva mort.

http://www.vimeo.com/57663742

Propostes plàstiques

Seduïts per l’art i Obra-Col·lecció

24/02/2013

La nostra col·laboradora Txell Bonet ens destaca tres exposicions:

SEDUÏTS PER L’ART. Passat i present de la fotografia

CaixaFòrum de Barcelona, fins al 19 de maig. GRATUÏTA.

Es va inaugurar dijous 21 de febrer al vespre i és una de les exposicions més ambicioses de l’any, per l’origen de les obres, ja que s’ha fet conjuntament amb la National Gallery de Londres. Primer es va fer allà. Hi incorpora obres de més de 40 museus i de col·leccionistes d’arreu del món.

Ori Gersht: "Blow up - Sense títol 5" (2007)

Obra-Col·lecció. L’Artista com a col·leccionista. Comissari: Joan Fontcuberta.

Fundació Foto Col·lectània, fins al 25 de maig. 3 euros. Consulteu reduccions i entrada gratuïta a Colectania.es.

lennon18011015Fotocolectània és una entitat que vol fomentar el col·leccionisme. Aquí són artistes, autors internacionals que fan col·leccionisme de creació. És a dir, les seves obres poden formar part d’una col·lecció d’un col·leccionista, però ells, col·leccionant un tema fan una creació.

A través d’una col·lecció d’imatges es pot crear una idea. Les imatges entre elles tenen un diàleg i donen un nou sentit. Per separat no tindríen tan valor. L’important és passar una idea, un concepte. No cal ni que les fotos les hagin fet els propis fotògrafs.

Propostes plàstiques

Plans de futur, 20 anys de premis LUX i Your lost memories

09/02/2013

.

Al centre civic Can Basté hi trobareu fins el dia 23 de febrer l’exposició gratuïta Plans de futur. Es tracta d’una exposició fotogràfica de David Rengel i Álvaro Laiz sobre els nens soldat, però plantejat des d’un punt de vista positiu. Són fotos a tamany natural, en què també s’hi veu una pissarra on hi ha escrit el que han perdut i quins són els seus plans de futur.

.

futur

.

També és gratuïta l’exposició 20 anys de Premis LUX que es pot veure al Palau Robert fins el 28 d’abril. Es tracta d’una selecció de les fotografies guanyadores de totes les edicions d’aquests guardons.

.

lux

.

Your lost memories un projecte per posar en valor les pel·lícules de super8: connectar-les amb els seus veritables propietaris, alhora que es poden fer obres d’art amb elles.  Per tant, si trobeu alguna pel·lícula d’aquest tipus la podeu dur al CCCB. Després, l’oficina de Boogaloo films s’encarrega de gestionar una pàgina web on pengen les pel·lícules, i les digitalitzen i cataloguen.

.

Propostes plàstiques

El Roto, Steampunk i Llums i ombres de marxar a l’estranger

27/01/2013

.

Si aneu a la Tecla Sala de l’Hospitalet abans del 24 de febrer hi trobareu una exposició gratuïta sobre l’artista i pensador crític Andrés Rábago El Roto, titulada Un viatge de mil dimonis (i un parell d´àngels).

.

roto

.

Si us interessa el moviment Steampunk heu de saber que entre els 11 i 16 de febrer se celebrarà a Barcelona la Setmana Retrofuturista. A la seva pàgina web hi trobareu tota la informació de les exposicions i les conferències que es faran durant aquells dies.

A banda, també us recomanem que doneu un cop d’ull al bloc de Jake von Slatt, un noi que ho converteix tot a l’estètica steampunk: des d’un ordinador a un autobús!

.

steampunk

.

I, per acabar, us recomanem que aneu al Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (carrer  Sant Oleguer 6-8. Tel. 934 422 939). Allà hi fan des de conferències sobre com organitzar un gran viatge a xerrades sobre el temut retorn a casa després d’haver anar a estudiar o a treballar a l’estranger.

El dilluns 4 de febrer, per exemple, s’hi celebrarà una taula rodona titulada Llums i ombres de marxar a l’estranger, que us permetrà escoltar el testimoni de joves que viuen i treballen fora del país i l’opinió d’experts en mobilitat.

.

CIAJ


Propostes plàstiques

Un parell d’exposicions molt interessants

13/01/2013

.

A l’Arts Santa Mònica, i fins al 23 de febrer, hi trobareu l’exposició gratuïta “L’arxiu del corresponsal de guerra“, amb objectes del corresponsal Plàcid Garcia-Planas.

.

corresponsal.

I a la Fundació SETBA (Plaça Reial, 10; 1r 2n) a partir del 15 de gener s’hi farà l’exposició El rostre de les oliveres. Una exposició Slow.

.

olivera ok

Propostes plàstiques

Sion Fullana, iphonografista

05/01/2013

.

Sion Fullana va ser un dels pioners a tot el món en treure profit de les fotografies fetes amb l’iphone.

Les seves fotos fetes amb el mòbil les han publicat revistes tan prestigioses com l’American Photo Magazine, Mashable o Time Out New York. A la seva pàgina web hi veureu quines fotografies més xules que fa!

.

sion fullana

Propostes plàstiques

Quim Fàbregas, fotògraf i viatger solidari

15/12/2012

.

En Quim Fàbregas és un fotògraf reconegut i premiat (ha guanyat més de 50 premis, per exemple el de la revista Rutas del Mundo o el de la Lonely Planet), que, a més, organitza viatges responsables. Si voleu veure les seves fantàstiques fotos us recomanem que doneu un cop d’ull a aquest bloc.

.

quim

Propostes plàstiques

Neorurals: arquitectura sostenible i formes originals d’embolicar regals

02/12/2012

Aquest cap de setmana hem estrenat una nova secció titulada Neorurals i us hem parlat:

- Del col·lectiu d’arquitectura sostenible REACCIÓ. Ens han donat exemples concrets de com hauria de ser una casa sostenible. Per exemple, hauria d’estar orientada cap al sol, hauria de tenir finestres petites, s’haurien d’utilitzar materials que vinguin de prop per reduir en transport, etc.

- De com embolicar regals a partir de materials que tenim a casa. Podeu agafar idees del bloc de Rosa Verdosa.

.

embolicar

%s1 / %s2