Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: El món a RAC1 amb Jordi Basté06:00 - 12:00

i després La competència
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Restaurants, receptes i vins

Recomanacions

Restaurants, amb Marta Carnicero: Polleria Fontana

22/06/2014

Sant Lluís, 9 (Gràcia)

93 217 39 04 (no tenen web)

El nom del restaurant és un homenatge al negoci familiar de polleria, que va estar situat a Gran de Gràcia entre 1935 i 1997. El local està decorat amb fotografies antigues, bàscules i alguna peça de mobiliari antic, i la seva filosofia, precisament, vol recuperar la cuina d’abans.

…I obre cada dia, excepte dilluns, a partir del vespre i fins les 12 de la nit.

La voluntat d’en Nil, el cuiner i propietari, no és només fer una cuina ben feta i de qualitat, sinó fer-ho també en un entorn agradable i amb un servei atent i professional.

Ofereixen cuina feta al moment, platillos d’aquells de sofregits llargs i guisats d’hores, sempre respectant l’estacionalitat de la matèria primera, per exemple:

fontana

Mandonguilles amb sípia,

Arròs brut amb sípia, fet al moment (10,8 €)

Bunyols de bacallà (5,70)

Croquetes de formatge de tupí i trompetes de la mort (4,85)

Bomba (3,70)

Truita de patates (la fan també al moment, crueta), 5,50 €

Truita de mongetes del ganxet i botifarra del perol (5,5)

Calamars amb cansalada, carxofes i parmentier de trompetes de la mort (8,50)…(Era de temporada)

Tataki de vedella gallega  7,95

Postres, com per exemple el pa amb xocolata, oli i sal o el granisat de gintònic amb compota de maduixes i l’escuma de crema catalana.

Ofereixen també plats per emportar, si els passeu a recollir pel restaurant.

Preu del tiquet mitjà 18-20

LA RECEPTA DE LA ‘POLLERIA FONTANA’: Bunyols de bacallà

1 kg de bacallà

2 patates mitjanes

2 grans d’all picats

Julivert

10 cl d’oli

3 ous

Posar el bacallà en aigua i escalfar-ho fins que comenci a agafar temperatura.

Bullir la patata amb pell; pelar-la i triturar-la.

Barrejar el bacallà amb la patata, l’all i el julivert picats, sal i l’oli (que ells aromatitzen amb l’all), afegir-hi una cullerada sopera de farina i deixar-ho refredar. Un cop fred, afegir-hi un ou sencer i dos rovells. Remenar-ho tot i afegir-hi les clares a punt de neu, amb moviments envolvents mirant de respectar la textura escumosa de les clares. Si la massa queda massa líquida, sempre s’hi pot afegir una mica de farina a polsims. Per acabar, es fregeix la massa a cullerades.

Recomanacions

Restaurants: Les tres a la cuina

18/05/2014

Sant Lluís 35, 08012 Barcelona

931 05 49 47

L’Anna (irlandesa) i la Mariana (mexicana) volien demostrar que és possible menjar plats sans, molt bons i a un preu molt ajustat, i ho han aconseguit a Les tres a la cuina, un restaurant al barri de Gràcia que només obre als migdies i on els protagonistes són les hortalisses de temporada, els llegums i els cereals (sempre amb opció de plats vegetarians).

(Fa 2 anys i mig, grup d’amics que es reunien per cuinar i van voler engegar un projecte junts).

Un restaurant petit amb una taula grossa, compartida, amb tamborets alts i quatre de petitones amb tamborets petits. Compte els que tingueu problemes d’esquena!

Tenen una mena d’expositor on hi ha tots els plats que serveixen aquell dia (és un menú; no hi ha carta); quan hi arribes t’acostes a l’expositor i mentre veus quina pinta fa tot, elles t’expliquen en què consisteix el menú del dia.

Cada dia, sobre la una, anuncien a facebook el menú. Cal tenir en compte que ells ajusten molt les en les quantitats quan preparen els plats, perquè no volen llençar res (i a més és una garantia de frescor): quan un plat s’acaba, s’ha acabat. De la mateixa manera, si els sobra menjar, solen anunciar-ho a facebook “ens han sobrat tantes racions d’arròs. Escriviu-nos. La millor causa se l’emporta”.

Pels que coneguin la mena de cuina que fa en Jamie Oliver, per exemple, direm que els plats que ofereixen tenen un aire força semblant als seus. Cuina creativa, mediterrània, basada en els productes de l’hort i molt ben presentada. Qui vulgui saber-ne més, en trobarà tota la informació (menús i fotografies) al facebook, on només cal escriure “Les tres a la cuina”.

Clientela: Molta gent jove, molts anglesos i francesos.

Exemples de menús (cal escollir entre 2-3 primers i 2 segons):

PRIMERS

Sopa de pastanaga amb gingebre i taronja

Sopa de carbassó amb ametlles

Xalotes al forn amb parmesà i pa torrat

Mozzarella marinada amb alfàbrega i orenga amb tomàquet cherry al forn i pa torrat

Espàrrecs amb mantega de llimona i rúcula

Sopa de xampinyons amb llenties i llimona

Albergínies en escabetx amb puré de moniato, alvocat i rúcula

SEGONS

Costelles de porc al forn amb salsa barbacoa i patata nova amb mantega i herbes

Amanida de quinoa amb arròs, moniato, sàlvia, orenga, menta, feta i llima seca

Lasagna d’espinacs i carxofes

Verdures al forn (pastaga, moniato, xirivia, ceba) amb amaniment de tàperes i llimona, amb escarola

Pollastre amb achiote, ceba caramelitzada i salsa de iogurt i arròs

Fideus amb albergínia fumada, mango, alfàbrega, coriandre i vinagre, amb all i xili picant

EXEMPLES DE POSTRES

Pastís d’ametlles amb maduixes

Pastís de poma amb nata líquida

Peres amb crema pastissera

Gelat de brownie amb caramel de flor de sal i crumble

Hi ha unes quantes declaracions d’intencions: l’aigua no te la cobren, i tot els coberts (que semblen de plàstic, però són fets amb midó) són compostables. La intenció és reduir la petjada ecològica.

UNA BONA IDEA: EL MENJAR PER ENDUR

Ara que ve el bon temps és molt bona opció.

CURIOSITAT: tenen clients, en una oficina de Poblenou, que encarreguen el menú en format take away. Ells el posen en un taxi i els el fan arribar. Entre tots els de l’oficina es parteixen l’import del taxi.

EL BRUNCH DE CAP DE SETMANA (DISSABTE I DIUMENGE)

D’11 a 16:30

Un plat d’ous (7 opcions per triar, per exemple a la florentina, benedict, al plat amb albergínia i tomàquet, etc: MIRAR-HO AL FACEBOOK), postres i cafè per 12 €.

Teniu l’oportunitat de degustar:

-Entrepà de pollaste Cèsar (com l’amanida)

-Entrepà d’albergínia fumada amb brie i pesto

-Brownie

LA RECEPTA DE LES TRES A LA CUINA

Carbassó cru tallat a làmines amb un pelador.

Pel damunt, alfàbrega fresca a trossets

Amaniment: barrejar oli d’oliva verge extra, formatge parmesà ratllat, suc de llimona, sal i pebre. Deixar marinar una estoneta i servir-ho amb rúcula.

Llibres i conferències

Més llibres interessants de receptes, amb Marta Carnicero

20/04/2014

EL ARTE DE LA COCINA FRANCESA

Julia Child. Debate.

Molts oients recordaran pel·lícula Julie & Julia, on una bloguera decidia consagrar un any sencer a cuinar totes les receptes del llibre de la Julia Child, una americana que després d’aprendre cuina de Le Cordon Bleu, a París, va ensenyar les bases de la cuina francesa a milers de mestresses de casa de l’època.

Presenta una cuina hedonista, que va anar recopilant a base de preguntar als proveïdors, d’indagar, de no quedar-se satisfeta amb explicacions vagues o imprecises.

Les receptes, que ella va escriure pensant en un públic americà que no coneixia la cuina francesa, són detalladíssimes, i el llibre es molt organitzat:

  • Són 800 pàgines i escaig de receptes.

Un exemple de fins a quin punt és perfeccionista a l’hora d’explicar els plats el tenim en la preparació de la truita. Calen més de dues planes per explicar-ne els rudiments, i fins a 8 per explicar, pas a pas, les dues 2 versions: brouillée i rulée, de la truita a la francesa. (ho podeu veure buscant per internet “julia child cooks an omelet”.

.

PAN CASERO

Iban Yarza (Larousse)

Iban Yarza és un flequer autodidacte que va fer el primer pa no fa ni nou anys. Des de llavors, s’ha convertit en un referent. Encara conserva la massa mare que va preparar per aquell primer pa, que l’acompanya en tots els trasllats.

És un llibre il·lustradíssim que explica pas a pas i molt detalladament els secrets de la matèria primera, la fermentació,  les masses mare i l’amassat, així com la resta de fases en el procés d’elaboració del pa. Presenta receptes de pans amb massa mare, amb llevat fresc, amb llevat químic i sense llevat, amb amassat i sense. Pans de tot el món, dolços i salats: totes receptes que il·lustren les tècniques que s’han presentat al llarg del llibre i que sempre aporten alguna cosa nova.

El llibre inclou també una secció per resoldre dubtes freqüents i acaba fent un repàs de les grans fleques i flequers de la península ibèrica (el cas de Triticum, l’Espiga d’Or, Turris i Baluard, a Catalunya, també passa per Vinarós i Palma de Mallorca), que també aporten una de les seves receptes.

.

CUINA AMB JOAN ROCA

Tècniques bàsiques per cuinar a casa.

Planeta

El llibre que m’hauria agradat tenir quan era adolescent i somiava amb conèixer des de dins una cuina professional.

Joan Roca mostra les tècniques bàsiques de la cuina i la manera en què aquestes poden servir per millorar els resultats a la cuina domèstica. (“la informació acadèmica al servei de la intuïció domèstica”)

El llibre tracta exhaustivament l’organització, els productes i els estris, però quan es posa realment interessant és quan entra en les preelaboracions (p. 102), les coccions (p. 178), sobretot, les bases (p. 316).

El llibre és farcit de receptes que il:lustren els processos i moltes fotografies pas a pas. Són plats 80 accessibles (de vegades una mica llargs i elaborats, això sí) per a aficionats a la cuina. Un bon llibre per regalar.

Recomanacions

Receptaris de referència per cuinar, amb Marta Carnicero

23/03/2014

NO MÁS PLATOS DE MAMÁ

Editat per Plaza y Janés

Conté:

• Receptes de tres nois joveníssims els responsables del Blog “No más __ de mamá”. www.nomasdemama.com, que van començar a gaudir de la cuina durant un Erasmus.
• Si hi entreu veureu quina mena de plats preparen i, sobretot, l’estètica cuidada que mantenen sempre. De vegades presenten la recepta, sempre acompanyada de la fotografia, i de vegades el vídeo pas a pas. Són plats:
o Inspirats en receptes de tota la vida o creacions de cuiners, amb un toc o variació que els fa diferents de la versió original.
o Es tracta d’un llibre molt visual, on fins i tot els índexs, que són temàtics, es construeixen a partir de fotos dels plats.
o Cada recepta va acompanyada d’una proposta musical per poder cuinar amb banda sonora.

.

Continuem amb un llibre que

… m’agrada per les 100 receptes que proposa: senzilles, innovadores i amb un toc d’originalitat.

  • El responsable és el periodista gastronòmic Pau Arenós:

HECHO EN CASA

Ediciones B

  • La forma de cuinar aquest receptari ha estat la següent: En Pau preparava les receptes per als seus fills i les fotografiava just abans que se les cruspissin.
  • No hi ha estilisme ni recursos més enllà dels filtres que proporciona instagram.
  • El llibre és ple de bones idees, explicades amb sentit de l’humor i bons comentaris.

.

COCINAR CON HIERBAS DE MUCHAS MANERAS

Karin Leiz, il·lustracions de la seva filla, Juliet Pomés.

RBA

És un llibre:

  • molt cuidat,
  • més de 450 receptes
  • les herbes aromàtiques (com l’alfàbrega), saboritzants (com la ruca) i alguns condiments d’origen vegetal (fruits i arrels, com les tàperes o el gingebre)

L’autora, d’ascendència alemanya, és també la responsable d’un altre llibre “las verduras de muchas maneras”, i ha realitzat una recerca exhaustiva per tal d’oferir moltíssims recursos a partir de les herbes. Per cadascuna d’elles proposa: varietats, propietats, aplicacions, consells de compra, conservació, preparació i cocció (de vegades, l’aroma s’esfuma!)

Tota mena de receptes: les herbes en amanida, en apertitius i pica-piques, amb ous, amb peix, amb carn…amb verdures, com a salsa, i en format de postres.

.

EL ARTE DE LA COCINA FRANCESA

Julia Child.

Debate

Molts oients recordaran la pel·lícula Julie & Julia, on una bloguera decidia consagrar un any sencer a cuinar totes les receptes del llibre de la Julia Child, una americana que després d’aprendre cuina de Le Cordon Bleu, a París, va ensenyar les bases de la cuina francesa a milers de mestresses de casa de l’època.

  • Presenta una cuina hedonista, que va anar recopilant a base de preguntar als proveïdors, d’indagar, de no quedar-se satisfeta amb explicacions vagues o imprecises.
  • Les receptes, que ella va escriure pensant en un públic americà que no coneixia la cuina francesa, són detalladíssimes, i el llibre es molt organitzat:
  • Són 800 pàgines i escaig de receptes.
  • Un exemple de fins a quin punt és perfeccionista a l’hora d’explicar els plats el tenim en la preparació de la truita. Calen més de dues planes per explicar-ne els rudiments, i fins a 8 per explicar, pas a pas, les dues 2 versions: brouillée i rulée, de la truita a la francesa. (ho podeu veure buscant per internet “julia child cooks an omelet”.
Recomanacions

Restaurant Carlitos

09/02/2014

Carrer Calvet, 50

Ara fa 3 anys, en Javier i en Carlos, germans, van decidir associar-se per obrir un restaurant que ha anat creixent i que ofereix una cuina basada en el producte de proximitat cada vegada més treballada. Es tracta d’un restaurant acollidor, amb un servei atent i adequat tant per a una primera cita, un àpat informal o una trobada amb amics. L’objectiu és que arribi a totes les butxaques, de manera que sigui possible fer un bon àpat tant si el pressupost és de 20-25 euros com si és de 40-50.

Entre els plats que val la pena tastar:

Les croquetes (l’Armando, el cuiner, va passar pel Coure i la Panxa del bisbe, que són restaurants de referència per als amants de les croquetes, i les seves croquetes mereixen, també, ser al rànquing -com a mínim el meu personal- de les bones croquetes de la ciutat.

  • Tenen un assortiment que en porta 6 (2 de pernil, 2 de pollastre, 2 de temporada, que eren botifarra del perol), per 8,20 €
  • Un ou poché amb patates a la forquilla, salsa holandesa i cecina, per 8,50 €
  • Amanida tèbia de pop amb favetes i mongeta tendra. 13,80 €
  • Pèsols del maresme amb fideus de sípia 14,80 €
  • Galta de vedella amb puré de patates i pebrots vermells escalivats 15,50 €

TENEN UN MENÚ DE MIGDIA, DE DILLUNS A DIVENDRES, PER 13,50 € iva inclòs.

3 primers (amanida, crema, pasta/llegum…), 3 segons (peix fresc, carn i una opció més), 3 postres:

spaghetti amb pesto d’espinacs, crema de pèsols amb pernil, amanida de tonyina

pollastre estofat amb tomàquet i olives negres, lluç amb crema d’albergínia i ceba deshidratada, llaminera de porc amb saltat de gírgoles.

Mel i mató, iogurt amb maduixots, kiwi.

PER A GRUPS:

Tenen una sala a la part de sota per a grups entre 10 i 18 persones i dues propostes de menú.

A la teva disposició tens l’equip de música, de manera que pots connectar-hi el teu ipod o bé utilitzar el seu spotify, si t’ho estimes més.

Taula baixa (resta del local, TAULES ALTES!!!)

Menús de 27 i 33 euros amb tot inclòs. La diferència és que en el de 27 els segons plats se serveixen també en forma de pica-pica i en el de 33 cadascú té el segon que tria:

PICA-PICA
braves

amanida de ventresca, tomàquet i vinagreta de kalamata

foie micuit amb codonyat i torradetes

pa de coca amb tomàquet

croquetes

ous estrellats amb pernil ibèric

SEGONS

Tonyina roja amb tapenade, carxofes, carxofa i tomàquet confitat

Tagliatta de vaca gallega amb piquillos confitats

POSTRES
Coulant amb gelat de vainilla

Tatin de poma amb gelat de iogurt


Vi, aigua, cafè.

HORARI:

Oberts a partir de les 9 del matí per a esmorzars. Servei comença a les 13:30 fins les 15:30

A l’hivern tanquen una estona a la tarda i hi tornen a partir de les 19h..

…amb cuina fins les 23:30 dimarts i dimecres

…fins les 24 h de dijous a dissabte (en cap de setmana tanquen el local a la 1:30)

Tancat diumenge tot el dia i dilluns tarda i nit.

Recomanacions

Restaurant Suculent

11/01/2014

Rambla del Raval, 43.

ATENCIÓ: NOU HORARI 2014!!! Obert de dimecres a diumenge per dinar i sopar. A la nit, cuina oberta fins les 23:30.

Al maig farà 2 anys que va obrir aquesta “casa de menjars”, com l’anomenen els seus propietaris (En Javier Cotoruelo i en Carles Abellán) a la rambla del Raval. Ocupava una antiga bodega de la qual han volgut mantenir l’essència informal i canallesca, però amb un servei de qualitat.

El nom, “suculent” el van triar pensar en l’acció de sucar lentament. Els plats són plats de cuina tradicional que, en certs punts, se serveix de tècniques modernes (cuina al buit, a baixa T, etc) per ressaltar encara més la qualitat de la matèria primera.

Un àpat sol estar entre els 35 i els 40 euros (evidentment pot pujar més, en funció de les ganes de tastar plats que tinguem).

La responsabilitat de la cuina recau sobre en Toni Romero (joveníssim). A la sala, us aconsellarà el Chema.

Els més populars del local:

  • Les croquetes cremoses de cua de vaca i trompetes (jo les definiria com a croquetes “coulants”. Espectaculars, ja només per elles valdria la pena la visita!!!)
  • Plat de cullera: mongetes blanques amb ou de corral i papada de porc ibèric.
  • Ceviche de gambetes
  • Rajada a la mantega negra
  • Costellam de porc ibèric amb espècies de Córdoba
  • Pastís de formatge brie amb gelatina de moscatell

Els vins, els tenen agrupats segons el que vulguis gastar-te: de 17 a 23, 26, 29 i 32 euros.

MENÚS DEGUSTACIÓ (que porten els noms d’olla petita, mitjana i gran o, en castellà, pucherito, puchero i pucherazo):

SENSE VI          AMB VI

L’olla petita                  45 €              60 €

L’olla mitjana               55                 70

L’olla gran                     65                 85

La petita, de 45 €, inclou dos aperitius (un d’ells la croqueta!), 3 entrants, un plat de cullera, un peix i una carn.

La gran, de 65 €, inclou 4 aperitius, 4 entrants, un plat de cullera i un entrant calent, 2 peixos, una carn, 3 postres.

NO US PERDEU L’OBERTURA DE LA TAVERNA DEL SUCULENT (aquest febrer, gairebé a tocar del restaurant; estan acabant les obres):

Imminent!

  • Cuina ininterrompuda, de 13 a 23
  • Taverna (sense reserva): tapes i platillos.
  • Vermut ‘de tiro’ (del que se serveix directament en aixeta, per entendre’ns)

LA REBOTIGA (!!!): demaneu que us parlin dels reservats que tenen “camuflats” a la rebotiga: espais privats, que podeu reservar a partir de 6 persones si feu menú degustació. Si aneu al restaurant, pregunteu per ells: us els ensenyaran amb molt de gust.

2013: Nominats a Madrid Fusión al millor restaurant revelació

Time out: millor restaurant de bcn.

Recomanacions

Restaurants: Mont Bar

01/12/2013


Diputació, 220

93 323 95 90

Mireu la seva plana de facebook. Hi ha força informació.

Horaris:

Cada dia, de 12 a 24

El Mont bar és un establiment familiar.  L’Ivan i la seva família vénen d’un poble molt petit d’era Val d’Aran que es diu Mont.  De fet, a Viella tenen tres restaurants més.  No fa ni un any van decidir obrir aquest restaurant, on el més important per a ells és servir bona matèria primera.  L’Ivan és sommelier (a Mont Bar tenen 300 referències de vi) i la seva dona, que s’ha format en cuines estrellades per la guia michelin, és a la cuina juntament amb 6 persones més.

El servei, a la sala, és atent i amabilíssim.

Convé reservar-hi taula, perquè és petit i sol estar ple.

L’Espai, molt ben aprofitat: tauletes petites, alguns llocs a la barra i una taula més grossa, compartida.

No he tastat res a Mont bar que no m’hagi agradat:

  • Croqueta de pernil ibèric, molt cremosa 1,80
  • Ensalada russa, amb esturió confitat 7,20
  • Tosta de sardina fumada i confitada 4,20 (foto)

  • Brioix de camamilla amb foie, ceba i vi de Boira (vi texturitzat, que aboquen pel damunt), 6,35

Increïble!!!! el gust de camamilla i la textura del brioix, una mica torrat, combinen perfectament amb el foie a la planxa, i el vi de Boira ho refresca i ho alleugereix tot plegat.

  • Bunyols de bacallà amb codony 8

  • Ou poché amb papada i bolets de temporada 10,85

2 ous pochés en un plat de tardor per sucar-hi pa

  • Carpaccio de ventresca de tonyina marinada amb emulsió de pinyons 19,90

(es marina durant dues hores en salsa teriyaki, es talla segons la manera japonesa (uzukuri), se serveix amb una emulsió de pinyons, sal de cítrics, es fuma amb flor de taronger: arriba taula dins una campana transparent que deixa anar el fum en destapar-la.

  • Vieira XL, feta volta i volta a la brasa, coberta amb una làmina de cansalada ibèrica Maldonado fosa, amb crema de coliflor, alga wakame en tempura i un bisque d’eriçó i cap de llamàntol.  18,70
  • Terrina de garrí ibèric extremeny, cuit durant 10 hores a 72 graus i després marcat a la planxa perquè la pell estigui cruixent, 18,90
  • Bacallà a la llauna, amb piquillo farcit de brandada de mongetes de santa pau

VAL LA PENA MIRAR LES FOTOS DELS PLATS AL FACEBOOK…HI TROBARAN, PER EXEMPLE:

Postres

La torrada de Santa Teresa (a punt de desaparèixer de la carta, perquè s’acaba la temporada): és una torrada de santa teresa caramelitzada, amb cireres, damunt la qual hi col·loquen una mena d’albercoc que no és tal: està elaborat amb mantega de cacau i, per dins, farcit d’una crema de préssec que et trobes quan trenques l’alvocat amb un cop sec de cullera. Tot plegat, regat amb un almívar d’eucaliptus. La presentació és espectacular (l’albercoc ve dins d’un potet, submergit en l’almívar).  Aviat el canviaran per una versió del plat, ja que aquest és de temporada, que encara no podem desvelar.  6,50

  • Mel i mató: pastís de recuit,  gelat de llet d’ovella i mel i dolç de guaiaba. 6,0
  • D’altres postres i gelats artesans (per exemple de llet d’ovella): la versió del postre làctic de 2004 creat per Jordi Roca.

Tiquet mitjà: uns 30-35, encara que també te’n pots gastar 25 o 45.

Recomanacions

Restaurant La Pepita

03/11/2013

UN RESTAURANT QUE T’ALEGRA EL DIA

(hagi anat com hagi anat, a La Pepita segur que t’han tractat bé i hi has disfrutat menjant)

RESTAURANT LA PEPITA

C/ Còrsega, 343 Barcelona

Horari:

dilluns de 20 a 24 h

dimarts a dissabte: de 13 a 16:30 i de 19:30 a 24h

(Des de les 9 del matí funciona com a cafeteria)

La pepita és la plasmació del projecte de la Sofia i Sergio, que després de treballar al món de l’hostaleria durant uns anys a París van decidir obrir aquest local.  La idea d’un àpat a La pepita consisteix en compartir unes tapes i que, després, cadascú triï la seva ‘pepita’ per acabar l’àpat al seu gust.

La Sofia explica que han volgut ‘feminitzar’ el ‘pepito’ de tota la vida (d’aquí el nom, la pepita, que a més coincideix amb el de les seves àvies), en el sentit que l’han fet més suau, més lleuger i més delicat: n’han tret part del pa (les llesques són finíssimes i molt cruixents) i han donat protagonisme al farciment.

Abans de parlar dels plats, però, he de ressaltar el tracte. L’ambient és molt agradable i la Sofia és l’amfitriona perfecta.  A més, és molt fàcil de distingir, perquè porta els llavis pintats de vermell (no sé si és l’herència parisenca) i sempre somriu. Val la pena deixar-vos aconsellar per ella.

Els plats: tenen tapes de tota la vida (sempre amb un toc especial), però també un seguit de plats on la combinació dels ingredients és sorprenent pels resultats que produeix.

Una de les coses que volen a La pepita és oferir plats que no et menges normalment a casa teva, i per això ofereixen plats amb un toc inesperat.  Això sí, intenten que els plats siguin el màxim de sans possible, especialment en l’oferta de migdia, perquè tenen molta gent que repeteix.

Al migdia, tenen un menú amb una amanida, una crema (freda o calenta, segons la temporada), una pepita a gust del consumidor, postres, beguda i pa per 12 euros.

Per exemple, hi podeu trobar:

seitons i crema d’olives dolces……4,50€

L’ anxova especial de la pepita… 2€ , amb el contrapunt del ‘dulce de leche’

Orada marinada amb espinacs, maduixes, alfábrega i piquillos…… 8,85€

El croquetó ibèric….. 4€/un. (cobert amb pernil ibèric tallat molt fi)

Ensaladilla pepitovska (russa de la casa)……. 3,95€ (amb encurtits ‘envinagrats’ picats)

* les nostres tapalatas (tapes fetes per ells servides en una llauna, com en un vermut dels d’abans)

esqueixada de bacallà amb tomàquet, olives negres i wakame…… 6€

foie micuit amb fonoll, vinagreta de peres al vi i peres marinades… 7,50€

hummus amb remolatxa, menta i cogombre…… 5€

Coca de sardines fumades amb el seu sofregit, rúcula i formatge….. 6,90€

El nostre steak tartar…… montadet 4€ / plat 14€

les Pepitas…… 8,50€

Pepita de vedella amb la seva salsa, puré de patates i…

afegeix-li si vols… foie a la planxa +4,5€ / pebrots verds fregits +1,5€

formatge +1,5€ / tomàquet a la planxa +1,5€

Pepita de Tonyina a la planxa amb alvocat, mizuna i vinagreta gingebre/soia

Pepita de Botifarra amb carbassó i espàrrecs a la planxa amb romesco

Pepita amb mozzarella, tomàquets secs, alfàbrega i rúcula

Pepita de Butifarró amb poma rostida, poma fresca i llima

Pepita de Salmó a la planxa amb amanida, anet i vinagreta de nous

Pepita Bikini de lacó i brie amb espinacs a la catalana i crema trufada

Pepita Vegetariana amb espinacs, carbassó, pebrots verds, fonoll, pastanaga,

olivada i oli de farigola llimonera

McPepita -nostra hamburguesa- amb patates fregides, cansalada i formatge

La Pepita d’Or *….. 15€

nostra pepita de vedella amb foie a la planxa i ou ferrat

La Pepita Gin *…… 15€

tria una Pepita i combina-la amb el nostre gin&tonic meravellós

(Pepita d’Or&Gin…… 21,50)

Les combinacions inèdites arriben també a les postres:

postres (100% casolanes) …… 5€

La Pepita de xocolata, pa i oli amb olivada dolça

Crema catalana de tota la vida

Mel(oja) i mató, carbassa confitada en mel amb mató fresc

La nostra Copa Dalky de xocolata, nata i vainilla

El gelat de blat de moro amb crispetes i bourbon

Raïm amb formatge (llet crua d’ovella D.O. Zamorano)

El clàssic Irish coffee…… 8€

i el nostre Gin&tonic meravellós……. 7€

(o fes una ullada a la nostra carta de ginebres).

TRES DETALLS:

  • La pepita és el primer lloc on m’he trobat que demanis, per exemple, la tonyina poc feta i, quan et porten el compte, vegis que hi posa ‘tonyina POC FETA’ (així, en majúscules): és un exemple més de fins a quin punt tenen cura dels detalls i es preocupen pels gustos dels clients.
  • A La Pepita també hi tenen unes quantes tapes que anomenen Izakaya (platets petits per compartir al centre de la taula, a l’estil de les tavernes japoneses, però de creació pròpia).  Per exemple:
  • Foie amb xocolata blanca i te verd
  • Sashimi d’orada sobre espàrrec de navarra
  • Salmó amb salsa cítrica de poma rostida i empedrat de mongetes edamame.
  • Val la pena reservar-hi taula. Telèfon: 93 238 48 93

RECEPTES DE ‘LA PEPITA’:

Trosset de pa torrat, anxova + salsa a base de dolc de llet i l’oli de l’anxova.

Ensaladilla russa: com la de casa, amb envinagrats tallats molt petits i oli d’olives negres.

Croqueta VIC (very important croquette): una bona croqueta, acabada de fer, i coberta amb pernil ibèric tallat ben fi.

Recomanacions

Cuina amb carbasses. Receptes de l’Ada Parellada

12/10/2013

Imagen de previsualización de YouTube

L’Ada Parellada ens ha vingut a parlar, amb en Pere Puigbert, de carbasses. Aquí us deixem les receptes (i alguna més) que ens ha proposat:

Cóc de carbassa

200 gr. de carbassa picada
100 gr. de pastanaga ratllada
200 gr. de mantega
150 gr. de sucre morè
50 gr de sucre
250 gr. de farina
4 ous
La pell d’una taronja
Un pessic de sal
Canyella en pols
Un sobret de llevat químic

Batem les clares a punt de neu amb el sucre blanc
Batem els rovells amb el sucre morè, afegim la mantega fosa, la carbassa, la pastanaga, la pell de taronja, la sal i la canyella. Afegim la farina i el llevat. Integrem les clares a punt de neu, en dues vegades.
Coem a 170ºC durant 50 minuts, en un motlle engreixat i enfarinat
Deixem refredar i tallem a quadrats.

• Aquest és un cóc que ens pot servir de base de tota mena de pastissos, però principalment és un esmorzar i un berenar deliciós, molt suau i melós, ideal per acompanyar el cafè.

• Si el volem fer més festiu només ens caldrà desfer una rajola de xocolata i vessar-la per sobre el cóc, deixar-la refredar i tindrem un pastís de carbassa i xocolata fantàstic i molt fàcil!!!

Crema de carbassa


1 kg. de carbassa

1 ceba mitjana

1 porro

2 grans d’all

1.500 ml de brou de verdures

Un gotet de vi blanc

Unes llavors de comí

Sal i pebre

Oli i una nou de mantega

Uns daus petits de pernil bo

Uns daus de pa

Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba, la part blanca del porro i els alls.

En una cassola amb un raig d’oli i una nou de mantega sofregim la ceba, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.

Afegim el porro, els alls tendres i la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns deu minuts, a foc lent. Vessem el gotet de vi blanc i fem coure uns minuts més, fins que evapori. Salpebrem, afegim el comí i hi posem el brou de verdures calent. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.

Saltem un moment els tacs de pernil per una paella sense gens d’oli, a foc mig. En la mateixa paella de saltar el pernil afegim un bon raig d’oli, esperem que s’escalfi i hi fregim els daus de pa fins que siguin ben rossos. Eixuguem l’oli sobrer disposant els daus sobre paper absorbent.

Servim la crema amb els tacs de pernil i els daus de pa fregit.

Si ens queda excessivament líquida, al nostre gust, la propera vegada rebaixarem la quantitat de brou, posant-hi 1.500 ml.

  • Totes les cremes es fan de la mateixa manera:

ceba/porro (sofregit) + carbassa a dauets (saltejada) + brou/aigua (bullir fins estovar la hortalissa) + aroma (espècia, herba, fruita seca, etc.)

A partir d’aquesta fórmula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats són infinites.

  • Els daus de pernil i els daus de pa fregit acompleixen la funció de complement, trencant el color monòton de la crema i aportant textures i accents gustatius diferents. Qualsevol altre idea és benvinguda: bolets saltats, fruita seca, làctics – iogurt, formatge –, olis d’herbes, mandonguilles….
  • El temps de cocció de la crema dependrà de la mida dels trossos de carbassa i de la carbassa que hàgim triat. Quant més petita tallem la carbassa menys temps tardarà en coure’s, quant més tendra sigui la carbassa més ràpidament serà cuita. La qüestió és estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar còmodament. Ens ha de quedar una crema fina.

Calzone senzill de carbassa

Per la massa

200 gr. de farina

100 ml d’aigua

Dues cullerades d’oli

Un pessic generós de sal

Una nou de llevat premsat

Per al farcit

200 gr. de carbassa

200 gr. de mongeta tendra

50 gr. de formatge blau

50 ml de nata líquida

Orenga

Unes fulles de julivert

Sal

Escalfem l’aigua, ha de ser tèbia. La barregem amb l’oli i la sal i hi desfem el llevat. En un bol, posem la farina i anem tirant el líquid, amassem fins aconseguir una massa llisa i que no s’enganxi a les mans. Si cal, posem una mica més de farina. En fem una bola i la deixem en una safata, tapant-la amb un drap.

Preparem el farcit. Pelem i tallem la carbassa a daus menuts. Traiem els fils laterals de les mongetes tendres i en fem tires, tipus juliana. En una paella, amb un raig d’oli,  saltegem la carbassa i les mongetes tendres, a foc mig, sacsejant de tant en tant perquè totes es coguin simultàniament. A mitja cocció, afegim l’orenga i les fulles de julivert picades i abaixem el foc, deixant coure el conjunt lentament. Salem. Com que tant la carbassa com la mongeta tendra estan tallades molt fines es couran bastant ràpid, amb deu minuts n’hi haurà suficient.

Desfem el formatge blau en la crema de llet, en  un cassó, a foc lent. Barregem les verdures amb la crema de formatge. Reservem.

Amb l’ajut d’un corró i enfarinant lleugerament la base on treballarem, estirem la massa. I la posem sobre una safata de forn engreixada. En un cantó de la massa hi posem la barreja de carbassa, mongeta tendra i formatge. Tapem amb l’altra part de la massa i premem les vores fins tancar bé el calzone.

Introduïm al forn preescalfat a 200ºC i deixem coure uns quinze minuts, o fins que veiem que la massa agafa un to lleugerament daurat.

Servim immediatament

  • Les combinacions de farcits són innumerables. Podem substituir la mongeta tendra per bròquil, brots de coliflor, carbassó o espinacs. Podem afegir dauets de cansalada, fruita seca o anxoves. Si no tenim julivert, no cal que n’hi posem. Però en cap cas podem substituir o treure la carbassa! Perquè sinó no podrem titular aquest plat com a calzone senzill de carbassa!
  • El formatge blau dona un toc interessant al farcit. Es pot fer amb una bona mozzarella, que es desfarà i unirà el farcit, però si opteu per aquest formatge suau no caldrà que hi poseu nata líquida.
  • Si us  sembla que el farcit del calzone queda poc amorosit podeu sofregir una mica de ceba, prèviament de coure la carbassa. Un gra d’all afegit a mitja cocció de la carbassa és un bon accent al plat.
  • Si us fa mandra fer la massa del calzone, podeu utilitzar una pasta brisa de les que venen preparades.

Entre salat i dolç: cruixent de sobrassada i cabell d’àngel

Per el cabell d’àngel

1 carbassa de cabell d’àngel (cucurbita moschata)

500 gr. de sucre per cada quilo de carbassa

Una llimona

Aigua que cobreixi

Per el cruixent

Unes làmines de pasta phyllo

100 gr. de sobrassada

Uns pinyons

Una cullerada de mantega fosa

Sucre en pols

Per la salsa de poma

2 pomes

1 iogurt grec

50 gr. de sucre

1 bastonet de canyella

Comencem preparant el cabell d’àngel. La carbassa de cabell d’àngel té una pell molt dura, molt forta, per tant costa molt de pelar. El que farem serà trencar-la, tirant-la a terra – sempre que el terra sigui impecablement net – o a esberlant-la en una cantonada del marbre de la cuina. Per suposat, també es pot tallar per la meitat, però s’ha de ser molt fort.

En una cassola posem els trossos de carbassa, el sucre, la llimona oberta, les mitges carbasses un dit d’aigua. Deixem que cogui durant ben bé dues hores, depenent de la quantitat de carbassa i, llavors, ja podrem treure la pell. La primera hora s’ha de coure tapat i la segona hora, destapat, però vigilant que no es cremi!

Si no hem pogut treure totes les llavors, les anirem traient a mesura que es vagi coent el cabell d’àngel. Hem d’aconseguir que perdi la major part de tota l’aigua, ha de quedar sec, però hem de tenir en compte que quan es refreda la confitura queda més presa. Traiem la llimona i reservem. No ho triturem, perquè ens interessa la textura esfilagarsada de la carbassa.

Estirem una fulla de pasta phyllo i la tallem a làmines, l’emboliquem sobre si mateixa, de manera que ens quedin unes tres capes. Entre capa i capa pintem amb una mica de mantega fosa, per segellar la pasta phyllo i perquè agafi un to daurat bonic.

Al mig del quadrat de phyllo, hi posem una capa de sobrassada i, a sobre, una mica de cabell d’àngel i uns pinyons. Tanquem bé i enfornem a 180ºC durant uns cinc minuts, o fins que veiem que agafa un to daurat.

Acompanyem amb una salsa de poma i iogurt. Pelem, tallem i coem, a foc lent i tapat, una poma amb el sucre i la canyella, uns deu minuts. La poma s’ha d’estovar totalment. Quan sigui freda, la triturem amb el iogurt.

  • Per suposat, podem comprar el cabell d’àngel fet i, en conseqüència, reduir considerablement el temps de preparació d’aquesta preparació que balla entre un aperitiu i unes postres. Però m’ha semblat interessant explicar com s’elabora el cabell d’àngel i engrescar a provar de fer-lo a casa.
  • Si no trobem pasta phyllo, que és una pasta de farina grega molt fina, també ho podem fer amb pasta bric o amb pasta de full.

La salsa d’acompanyament es pot aromatitzar amb espècies, per fer-la més exòtica, per exemple, un polsim de curri.

Recomanacions

Restaurants: Akashi

05/10/2013

AKASHI
Rosselló 197, Barcelona
Tel. 93.125.08.77

http://www.akashigallery.com/


Akashi neix d’un projecte fotogràfic. El 2010, la Tina Bagué i en Toru Morimoto dos fotògrafs de professió, decideixen recórrer Japó durant un any sencer en una caravana, i documentar gràficament el viatge. D’aquí en va sorgir el llibre Japan, que es pot trobar a la teteria i del qual podeu fer un tastet, que val molt la pena, a www.Japanphotoproject.com i a www.akashiphotos.com.

Pel fet de viure en un espai de 10 m2, miraven de buscar teteries i cafès amb encant a l’hora de planificar les seves parades.  Cap al final del viatge, la idea d’obrir un lloc d’aquestes característiques a Barcelona comença a prendre forma.

Akashi és alhora una:

  • Teteria
  • Galeria (combina exposicions temporals i fotografies de la Tina i en Toru
  • Lloc on relaxar-se i escoltar bona música (no és música japonesa.  Tom waits, Van morrisson, lou reed, pink martini, tot d’intèrprets que no conec i que em fan descobrir)
  • Japanese dining room: un espai on es pot fer un àpat japonès informal

Horaris:

de dimarts a divendres, de 18 a 24

Dissabte, de 2 de dues fins a les 24
Convé reservar-hi taula, especialment en cap de setmana i per taules de més de dues persones.


L’Espai:

  • tauletes petites, també en versió tatami (a la japonesa).
  • Pati petit molt agradable, ara que encara fa calor, amb pedretes i un miniestany amb peixos.
  • Un espai per relaxar-se en ple Rosselló-Enric Granados.

Una taula grossa compartida, organitzada al voltant d’un braser japonès dels que s’utilitzen per escalfar la tetera (apagat!), que es pot reservar a partir de 4 persones.

En Toru dissenya la carta, i una cuinera japonesa els prepara.  El tiquet mitjà és d’uns 20-30 euros, tot i que en funció del que triis (donburi) pot ser més ecònomic o més car (festival de sushi)

La carta és un àlbum de fotografies dels plats, realitzades per ells.

-Sopa de miso (molt d’èxit; la seva porta ceba, pastanaga,…)
-Hamburguesetes de carn de vedella amb okara (un subproducte de
l’elaboració del tofu)
-Gyozes al vapor amb salsa de gingebre
-Arròs amb curri de vedella japonès
-Fideus freds (soba) amb ous de salmó i nap
-Sushi:

-Uramaki (california roll, rainbow roll,…)
-Temakis (cons d’alga, farcits d’arròs i peix)
-Onigiris (triangles d’arròs farcit)
-Bols d’arròs (donburi): una bona opció per fer un àpat ràpid; 240 g
d’arròs blanc, coronat amb tàrtar de salmó, tonyina o tonyina picant.
-Temaris (una mena de nigiris esfèrics)
-Sashimi
-Tartars

-Aperitiu akashi: 3 tastets (calamars en salsa japonesa, rovell marinat en miso, calamars en salsa japonesa)
-Sticks de verdura amb maionesa i ous de bacallà
-Amanides (d’algues, de patata amb curri, pollastre amb sèsam).

–> Opció take away.  Cada vegada més gent.

Postres, (o una bona opció per berenar)

-Pastís de tofu i formatge

-Tiramisú de te verd

-Berry shake (batut de gelat de vainilla i fruits vermells)

-Akashi green tea; te verd (matcha) fred, ensucrat, amb gelat de te verd, petits mochis surant i azuki

-Akashi parfait: 1 bola de gelat de te verd, 1 bola d’azuki + azuki, nata, 4 petits mochis i triangle de neula

-Mochis (tipus pel·li Mapa dels sentits de tòquio)

-Dorayaki

-GELAT DE GEL TRITURAT (KAKIGORI): bloc de gel, manovella, + xarop de maduixa i llet condensada o te verd ensucrat, mongeta vermella dolça i llet condensada.

TES:

Els importen de Kyoto; són de la marca japonesa IPPODO

Tota mena de tes verds:

Matcha-el de la cerimònia del te (en pols, punt amargant)

Matchalatte: molt popular entre la gent jove, al japó també: te matcha ensucrat barrejat amb llet (fred i amb glaçons/calent)

Sencha (verd)

Genmaicha (verd amb arròs torrat)

Hojicha (verd torrat)

Gyokuro (gota de rosada): car, molt poca producció, es cobreix el brot del sol i només es consumeix la punta de la fulla.  Se serveix en gotets molt petits, i va evolucionant mentre el prens, d’amargant a més dolç.

Els tes estan entre 3,9 € – 6 € i escaig.

Begudes casolanes:

llimonada a la mel (freda, calenta o amb soda)

ginger-ale casolà (gingebre ratllat i bullit amb espècies, amb mel i llimona, al qual s’afegeix aigua calenta -spicy hot ginger-, soda -ginger ale- o cervesa japonesa -kirin de sortidor-.  És dolç i picant alhora.

CURIOSITATS:

  • Serveixen tots els tes amb cronòmetre (perquè segons la varietat necessiten més o menys temps d’infusió)
  • Van reomplint la tetera amb aigua bullent (teteres individual, permet fins a tres reinfusions)
  • Tenen dues qualitats per cada te, estàndard i superior (a japó potser n’hi ha 8 o 10, per cada te)
  • Esdeveniments: estan preparant un tast de tes en el cap de setmana del 22 de novembre; diversos dies; una hora o hora i mitja, de 6 a 8 persones.
  • Estan a punt de presentar un menú degustació amb una selecció dels seus plats, maridats amb un tast de 6 tes o sakes. Per múltiples de 2 pesones i costa 45 amb tes i 55 amb sakes.
  • També t’assessoren a l’hora de preprar un viatge al Japó (més informació al web)
Recomanacions

Restaurant El cigró d’or

13/07/2013

A Vilafranca del Penedès, entre altres troballes, un restaurant de referència a la comarca: el Cigró d’or.

El Cigró d’or va ser a Gelida fins que va fer 10 anys. Ja fa un any es va traslladar a Vilafranca. Està situat al rovell de l’ou, just damunt de l’antic mercat de la carn. És un lloc, per tant, molt agradable: ampli, amb força llum natural i la cuina a la vista.

L’ànima del Cigró d’or és l’Oriol Llavina: un cuiner carismàtic amb un punt d’enfant terrible: una persona d’idees clares, que diu el que pensa i viu amb passió l’ofici.

Oferta gastronòmica:

ENTRE SETMANA ofereixen dos menús: un de 12,5 euros (3 primers, 3 segons i 3 postres, pa i beguda) i un altre de 25: nosaltres vam menjar:

uns canelons cruixents de pollastre amb foie-gras

arròs de peix i escamarlans (fantàstic!)

estofat de bacallà amb botifarra negra i xitaques

un llom de xai

…i, de postres, xocolata amb cítrics.

EN CAP DE SETMANA, hi ha l’opció de fer CARTA (CUINA CATALANA TRADICIONAL POSADA AL DIA), per exemple:

Cigrons amb cansalada i bolets, 9 €

Crema de cogombre de l’hort amb gambes

Gambes amb mongeta tendra 15 €

Llata de vedella melosa amb bolets

Cap i pota amb trompetes de la mort 10€

…El tiquet mitjà és d’uns 30-35 €

O bé de fer un menú degustació amb plats d’elaboració més complexa, en la línia de la cuina més actual i seguint l’estela dels grans cuiners.  Un menú que l’Oriol vol anar fent créixer amb el temps i que ara consta d’un aperitiu, 5 plats i unes postres (30 €).

CURSOS:

Els qui vulguin aprendre a cuinar de la mà de l’Oriol poden fer-ho.  El dia 25, presentarà un curs demostratiu de 2,5 h (amb tast posterior dels plats que s’han cuinat i copa de cava) per 25 €: Cuina de festa major renovada: aperitiu, 2 plats, postres.

DETALL GASTRONÒMIC: La companya de l’Oriol, la Montse, fa aquestes arracades amb forma de cullereta, en dos models diferents (penjar la foto al facebook??!?)…Així que si en voleu aconseguir unes com les meves, ja sabeu on anar-les a trobar. Tinc entès que fins i tot la Carme Ruscalleda en té unes!!!

la foto

De propostes en tenen dues de diferenciades, segons s’hi vagi entre setmana o en cap de setmana.  Obren cada migdia i les nits de divendres i dissabte també. Com que és un lloc molt conegut a Vilafranca, convé molt trucar-hi prèviament per fer-hi reserva.

EL CIGRÓ D’OR

Plaça de l’oli, 1

Vilafranca del Penedès

93 890 5609

Dinars
dilluns-diumenge
de 13:00h a 16:00h

Sopars
divendres-dissabte
de 21:00h a 23:00h

Recomanacions

Codorniu Pinot Noir, Txomin Etxaniz i Monembasia

23/06/2013

Codorniu Pinot Noir

D.O. Cava

Preu: 14 euros

- Presumeix d’un bon despreniment de fines bombolles, rematades per una corona persistent quan es serveix en les estilitzades copes tipus flauta.  Alegre i cristal·lí, en nas és golós: ens recorda a fruits vermells com les cireres, els gerds i les maduixes.

- Vestits elegants per un dia molt especial si anem de casament. Si no és el cas, sempre podem casar les bobolles rosades amb un rostit, o un suau caneló de l’àvia, o un pollastre a una terrassa, o un arròs vora el mar…

- A una temperatura entre 6 i 8 graus, prepareu-vos per gaudir de la primavera, que la sang altera i tenyiu les copes del rosa, que l’amor s’hi posa.

SI NO EL TROBES, DEMANA PER…

Juve &Camps Pinot Noir (D.O.Cava)

Si t’ha agradat aquest vi prova l’…

Elyssia (D.O. Cava)

Si no t’ha agradat compra’t el …

Gramona Pinot Noir (D.O.Cava)

Txomin Etxaniz

D.O. Guetariako txacolina

Preu: 8 euros

- Té un color groc palla, aromes afruitats i uns onze graus alcohòlics. És lleugermanet àcid i té un lleuger carbònic en boca que li dona persistència.

- Les varietats autòctones del seu cupatge són Hondarrabi Zuri i Hondarrabi Beltza i compte amb 35 hectàrees de vinyes emparrades i en pendent que es veremen a principis d’Octubre.

- Un txacolí fet amb l’amor de les generacions de la família Txueka dedicada al cultiu i a l‘elaboració dels seus vins liderant la modernització, el reconeixement i la creació de la Denominació d’Origen Getariako Txacolina al 1989

- Té un volum d’alcohol baix i passa com aigua, però no és aigua: si tens set beu aigua el vi no és per hidratar!

- El txacolí és un vi blanc que es produeix al País Basc amb produccions menors a Cantabria i Burgos i fins i tot en alguns llocs de Xile, encara que la major producció es concentra a les localitats costeres de Geutària i Zarauz.

POSA EN PRÀCTICA…

Serveix-lo escanciant (tirant-ho amb una certa distància) perquè encara es notin més les aromes.

Monembasia

D.O. Penedès

Preu: 33 euros

- El seu color daurat té tons torrats i una bombolla persistent. El seu nas ens envaeix com un quadre aromàtic, ample i complexe. En primer pla es troben les notes a àcids cítrics, després la pera i la poma verda, fruites domèstiques que ens donen la benvinguda al seu bouquet. Al final del nas, la gustosa sorpresa de l’albercoc.

- La definició d’aquest producte escrit per la pròpia bodega és: vi escumós obtingut per segona fermentació en ampolla del vi base de la varietat autòctona de Sitges, la malvasia.

- La seva proximitat al mar fan que les vinyes de l’Hospital de Sant Joan Baptista donin vins especials. Aquests raïms provenen del “llegat Llopis”, perquè és l’herència del diplomàtic Manel Llopis (1885-1935) va deixar a favor de la institució benèfica de l’hospital. Slowfood té com a preciòs baluard protegir aquesta varietat de la qual en queden 2.5 hectàrees a Sitges.

- El nom Malvasia a tots ens recorda a dolçor, però aquest escumòs està vinificat com un brut nature i el que ens resta de la varietat és el notable contingut glicèric, que augmenta la sensació de volum i untuositat.

- El nom li ve de la forma llatina de la ciutat Monembasia (Malvasia) a la costa del Mar Egeu, al sur de Grècia.

- Les aromes varietals de la malvasia (que en aquest vi apareixen en segon pla), són florals i d’herbes aromàtiques del Garraf, romaní, farigola i a flor de Sant Joan, amb notes de camamilla i flor d’ametller que li donen complexitat i un subtil final anisat.

Recomanacions

Restaurant Wall 57

15/06/2013

logo

Wall 57, inaugurat el 2 de febrer del 2012, és el germà del restaurant Coure.  En aquest cas, però, està situat molt més a prop de la natura, a Valldoreix, a una passejada dels Ferrocarrils Catalans.

Ja vam parlar en una altra ocasió del restaurant Coure.  Els oients recordaran que l’ànima del restaurant, l’Albert Ventura, és un cuiner apassionat, entregat i infatigable, algú que ha faltat a la feina en comptadíssimes ocasions.  Doncs bé. Ara ha obert el Wall 57, un espai ampli, amb molta llum, situat en un entorn tranquil i relaxat.
Segurament, una de les millors decisions que ha pres l’Albert és la de situar, al peu del canó del Wall 57, el Pol Turull.  El Pol és un sommelier que els habituals del Coure segur que recordaran per la seva professionalitat a l’hora de tractar el client, i que senzillament és un crack no només a l’hora de transmetre els seus extensos coneixements del món del vi, sinó també, com l’Albert, a l’hora d’anticipar-se a les necessitats del client.  Aquesta és una de les coses que cal remarcar de la filosofia de tots dos establiments.  Aquesta n’és una, i l’altra és l’obsessió pel producte, la qualitat del qual supera el preu, que és molt ajustat.  Les ostres Guillardeau del  número 1, per exemple, que ells tenen a 3,50€, les podem trobar en alguns restaurants de Barcelona a 6 o 7 €.

wall-57-144494

El local és molt ampli, té la cuina oberta i a la vista dels comensals de la barra. Què hi podem trobar?

Bon producte, sense gaire manipulacions per tal de respectar-lo al màxim, com és el cas del tartar: vaca vella de galícia tallada a ganivet, condimentada només amb rovell d’ou, un toc de salsa perrins, HP, soja, mostassa i tabasco.  O la truita de patates, feta al moment, amb ous de calaf, patata ecològica, ceba del maresme.

Excepte l’hamburguesa i el filet, tot el que serveixen són mitges racions, cosa que permet compartir un bon nombre de plats. El tiquet mig és sobre els 35€  amb vi, tot i que, evidentment, es pot fer de més i de menys.

Vi: aposta per productors petits, de DOs remotes, varietats autòctones…Ofereixen unes 40-50 referències que van canviant, amb un únic vi de cada productor i gran diversitat de zones, cosa que fa que s’hi puguin trobar vins de diferents gammes de preus (molts dels quals també serveixen per copes).

Wall57-Gastronosfera

IMPORTANT!!! TENEN TERRASSA, I PER TANT LA POSSIBILITAT DE MENJAR A FORA EN UN AMBIENT TRANQUIL, ARA QUE ARRIBA EL BON TEMPS.

La recepta:

Com que una imatge val més que mil paraules, avui no donarem la recepta, sinó l’adreça web on podem veure en Pau Pérez, que és el cap de cuina del Wall 57, preparant algunes receptes del restaurant.

gastronosfera.com

-web de tv3 (programa cuines)

-lletons amb mantega negra

-tiradito

-amanida de salmó

Rbla. de Mossèn Jacint Verdaguer, 57 – Valldoreix
Tel. 93 589 50 60 (Imprescindible trucar!!)
www.wall57.com – booking@wall57.com
Dm., dc. i dj., de 13 h a 15. 30 h i de 20 h a 23. 30 h Dv. i ds., de 13 h a 16. 30 h i de 20 h a 00.30 h
Pàrquing gratuït i amb vigilància

Recomanacions

Vins per Sant Jordi: ‘La rosa’, ‘Viognier’ i ‘Rosé vintage’

20/04/2013

La rosa és el vi de Raventós i Blanc que podria encaixar per la diada de Sant Jordi.

D.O. Penedès. 9,30 euros.

El seu color cirera és atractiu, viu i ple de vida. En el nas, la maduixa i el gerd s’abracen amb les notes cítriques per donar un aroma golós i fresc. En boca, demostra la seva mediterraneïtat amb una ferma estructura coberta del sabor de la fruita vermella. El toc floral de la rosa aporta la frescor d’aquest aroma tan familiar i embriagador.

Les aromes varietals del vi ens poden fer recordar els perfums de flors. Segurament un florista acostumat a identificar moltes més flors que nosaltres serà un bon degustador dels vins amb el protagonisme de les aromes varietals.

Marquès d’Alella Viognier

D.O. Alella, 12 euros.

De color molt pàl·lid amb reflexos verdosos característics de la seva joventut és un vi viu, fresc i brillant. Les intenses aromes a préssec, fruita blanca i cítrics, en boca parlen el llenguatge de la subtilitat i de la delicadesa.

Una novetat al mercat que porta el segell d’una de les bodegues més emblemàtiques. La bodega que elabora també cava, estima el poble de Tiana, on cada any s’organitza la passarel·la dels seus vins, abrigats per la gastronomia de la zona.


Louis Roederer Rosé Vintage

A.O.C. Champagne, 64 euros.

Un producte exclusiu, delicat i amb el glamour de les fresques bombolles amb només 12 grams per litre de sucre residual.

Recomanacions

Pepa Tomate

31/03/2013

PEPA TOMATE
Plaça de la Revolució, 17 (Barri de Gràcia, Barcelona)
Telèfon 93 210 46 98
www.pepatomate.com

Un restaurant informal, al cor de Gràcia (molt a prop dels cinemes Verdi i del Teatreneu), on fan cuina ben feta dirigida a la gent jove, fantàstica per compartir amb amics, amb la parella o en família.  Al darrera hi ha els responsables d’El suquet de l’Almirall, associats amb en Nacho, vinater.

El Quim Marquès explica que hi fan Cuina de Barcelona, i em posa l’exemple de les seves filles, per a qui un bon guacamole ja forma part de la cuina barcelonina. A la cuina, en Pau, que abans havia estat al Suquet de l’Almirall.

El restaurant no porta obert ni quatre mesos i sempre està ple.  Entre els seus èxits:

  • L’ambient, molt acollidor (per cert, tenen una taula fantàstica que és un futbolín amb un vidre al damunt, perfecte per fer una partideta mentre menges)
  • El rang de preus (20-22 €)
  • El fet que faci cuina en format ‘plats’ o ‘platillos’ per compartir: Guacamole, Braves al morter, amb un sofregit molt ben fet, Bunyols d’espinacs amb allioli de mel, Tomàquets verds fregits, amb formatge tou dels til·lers (en donarem la recepta al final), Milanesa: molt fina, amb tomàquet i ceba sofregida i xampinyons.
  • PISSARRA: Canvia cada dia, amb els suggeriments cuinats a partir d’ingredients comprats al mercat i els voltants (pasta fresca, etc.)
  • Practiquen la cuina de proximitat: productes de l’abaceria, verdura ecològica del carrer Verdi, pasta fresca comprada en un artesà del barri…

Horari: cada dia excepte els dilluns.  La cuina tanca a les 12; fins a aquella hora sempre podràs menjar una hamburguesa o un entrepà. Al migdia, ofereixen també un Plat fort, que canvia diàriament (unes galtes, o un arròs, o un plat de pasta, etc) + amanida + pa + beguda: 10,50 €

RESERVES.  IMPORTANT!!!! Han organitzat torns (tot i que només hi ha hora límit per deixar la taula en el cas del primer torn): entrada 20:30, 21:30 o 22:30.  S’aconsella, doncs, RESERVAR!!!!

La recepta del Quim Marqués: Tomàquets verds fregits.

Els feien amb brie, i començaran a cuinar-los amb tou dels til·lers.  Tomàquet fort, tallat a grills i passat per farina, ou i pa ratllat.  El formatge, de la mateixa mida, s’arrebossa igual i es congela durant 1h per evitar que fongui quan es fregeix.

En un plat, alternant peces de tomàquet i de formatge, sobre confitura de tomàquet.

%s1 / %s2