Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: Tot és possible Mix03:00 - 04:00

i després Tu diràs
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Viatges i hotels

Recomanacions

Hotels, amb Cristina Gaggioli: El Perxe

17/03/2014

Us agradaria passar un cap de setmana amb un escriptor? Doncs teniu un lloc on fer-ho:

El Perxe, a l’oest del Priorat.

El Perxe és una casa de poble antiga, on encara s´intueixen els antics estable, pallissa, corral i celler. Sis habitacions senzilles i funcionals, amb grans calaixeres antigues, tauletes de nit amb forjats i teules que fan de llums.

La idea de muntar-hi caps de setmana emb escriptors va ser de la mateixa propietària, la Roser Vernet, filòloga de professió i de vocació. Es diu “Priorat versió original” i en cada edició el munta a la seva mida el mateix convidat. Acostuma a seguir, però, un mateix esquema: divendres al vespre se sopa i es fa una presentació a la biblioteca; dissabte s´esmorza, es fa una primera sessió més formal a la bibloteca i es va a fer una visita; després es dina, es descansa i cap a les 19h es fa la segona sessió; després del sopar, es fa una altra sessió; diumenge s´esmorza i es conversa; i en acabat, es fa el comiat.

De moment han passat per la casa Maria Barbal, Ramon Solsona, Sílvia Alcántara, Josep Pedrals o Jordi Puntí… i les visites s´han fet al celler de La Figuera, a un camp d´olives, a una casa de pagès per dinar-hi, a un ball de vermut, a les mines de Bellmunt, a l’ermitana de Sant Joan del Codolar o a tocar l´orgue de Torroja.

Els propers caps de setmana tenen previst allotjar-se a El Perxe Quim Lecina, Manel Baixauli, l´actriu Came Pla i l´asturià Joan Bello.

Si us interessa, heu de saber que el cap de setmana us costarà 300€ la parella amb l´habitació, els dos esmorzars, els dos dinars, els dos sopars, les sortides i les xerrades.

Més info: www.perxe.com

Recomanacions

Hotels: Ses Garites

02/02/2014

Avui parlem d´un hotelet situat en un dels punts més emblemàtics de l’Empordà, Pals. Es diu Ses Garites i és una fortalesa del segle XIII espectacular: una edificicació que sembla un castell, amb parets de pedra gruixudes i amb un parell de garites (aquelles torres de defensa a les cantonades de la façana). Al seu favor, manté certes característiques que la fan encara més autèntica: finestres gòtiques, rellotge de sol a la façana, alguns passadissos estrets…

Aquesta fortalesa és allotjament des de fa gairebé tres anys. Compta amb sis habitacions, totes diferents, que també conserven els seus elements originals: finestres petites, alguna llar de foc, algun festejador, portes de fusta amb forjats i marcs de pedra senyorial, porticons de fusta, sostres amb voltes…

Tres sales comunes: el menjador, una biblioteca amb televisor i una sala amb sofàs i taules. I un jardí que no s’acaba.

Us recomanem passar una estona amb els propietaris, la Gemma i en Benet. Dos apassionats de la història que s’han submergit en la història de la fortalesa per explicar-la ara als seus hostes. Per exemple, que el temut pirata Barbarroja va atacar aquesta zona, que aquí hi va viure un familiar d’un representant del Consel de Cent o que la casa tenia un permís directe dels reis per defensar la zona.

Una escapada ideal pels amants de la història i dels castells. Per dormir-hi, podreu triar preus entre els 88€ i els 176€. Més informació, a www.sesgarites.com.

Recomanacions

Viatges, amb Marc Serena: Qatar

19/01/2014

Avui hem descobert Qatar, una nació petita (una tercera part de
Catalunya) però on viu la gent més rica del món gràcies al petroli i
al gas.

És un país governat per una monarquia absolutista, l’emir i la seva
família, on els drets humans són relatius però les oportunitats de
negoci enormes. Entre altres coses perquè no es paguen impostos.

Un dels seus cantants més coneguts és Ali Abdul Sattar:

Recomanacions

Can Caponet

06/01/2014

Can Caponet

Avui proposta pels que voleu passar una nit fora, però sense haver de desplaçar-vos fins una de les zones turístiques del país. Anem a Lliçà d’Amunt, a la comarca del Vallès Oriental, per visitar Can Caponet. Una casa immensa, però on no us trobareu excés d’hostes. Hi ha quatre habitacions a la casa principal (dues de dos i dues de tres) i dues cabanes al bosc (de dues persones cadascuna). O sigui, que quan està a plena ocupació hi ha 12 grans i 2 nens.

Totes les habitacions són diferents i estan decorades amb materials molt naturals: mobles de fusta, sofàs coberts de mantes i coixins, butaquetes tapissades amb teles de vichy, catifes de jute, rajoles envellides al bany, pedra a l´aigüera, mirall amb marc de fusta envellida… Alguns dels llits que tenen a Can Caponet els ha fet el pare de la propietària, en Lluís. Però no comprant les fustes ja tallades i pulides, no: comprant els troncs directament de savina a Sòria i treballant-ho ell. Per això tenen imperfeccions, forats, arrugues, solcs…

Can Caponet Llit

Un dels grans atractius de la casa és el jardí. Estem al Vallès, però mires enllà i no sembla que estiguis en una zona tan edificada. El jardí és una extensió de gespa, amb una piscina a una punta i la casa dels propietaris a l´extrem… i mil racons i raconets dispersats per apalancar-vos. Per exemple, un llit penjant amb dosser i mosquitera, una mena de reservat fet amb plantes i arbres tipus àrab, uns bancs de fusta amb la seva tauleta, unes hamaques que pengen dels arbres, gronxadors als arbres… I un jacuzzi pels més atrevits! Més avall del jardí, hi tenen els fruiters, els cavalls, les cabres, les gallines, el camp d´espígol, els ruscs d´abelles… i dues cabanes de fusta. Perquè tot i que acullen hostes, ells segueixen sent una masia que fa les activitats pròpies d´una masia.

Captura de pantalla 2014-01-06 a les 12.51.58

El preu és de 120€ per habitació doble amb esmorzar i trobareu tota la informació, i unes fotografies fantàstiques, a cancaponet.com.

Recomanacions

Les ciutats Top 10 del 2013, by Marc Serena

01/01/2014

Cada any s’elabora un rànquing amb les ciutats del món més visitades.

Podeu veure’l fent clic aquí. Aquest és el TOP 10 del 2013:

1. Bangkok

2. Londres

3. París

4. Singapur

5. Nova York

6. Istanbul

7. Dubai

8. Kuala Lumpur

9. Hong Kong

10. Barcelona


Cinc motius per tornar a París:

- Aquest desembre ha obert la línia d’AVE Barcelona-París. Es pot sortir a 2/4 de 10 del matí a l’estació de Sants i arribar a l’estació de París a les 4 de la tarda. 6 hores i mitja. De centre a centre i sense transbord. És més car que l’avió perquè com a mínim us costarà 120 i 340 euros per anar i tornar, però el doble de ràpid que l’autobús

- Estan fent un esforç per descongestionar la ciutat de cotxes i han convertit els voltants del riu Sena en una zona per anar-hi amb bicicleta i a peu.

- Al Museu del Louvre han obert una nova secció dedicada a l’art islàmic que també és fascinant des del punt de vista arquitectònic perquè el sostre és com una gran catifa daurada

- La catedral de Notre Dame de París celebra els 850 anys de la seva construcció i per això fa uns mesos van estrenar vuit noves campanes, que són les mateixes que tenia al segle 18

- El Museu Picasso de París torna a obrir després d’anys tancat

Cinc motius per anar a Londres:

- Segueix tenint el British Museum, la galeria nacional, la Tate Britain, la Tate Modern, i el museu d’història natural gratuïts

- Si no fa molt fred podem sortir al qualsevol racó de la ciutat i menjar un entrepà o el què haguem comprat i ningú ens mirarà malament.

- La vida nocturna és fabulosa i val la pena tenir l’experiència de ser en una discoteca on la gent canta de les lletres de veritat, perquè se les sap.

- El què dèiem de passejar pel Sena, a Anglaterra tenim el Tàmesi. Si aneu seguint són gairebé 300 quilòmetres de passeig al voltant del riu.

- I, per poc anglès que sabeu, teatre.

En la primera posició, Bangkok:

- És un destí preferit per molts asiàtics

- És una ciutat molt assequible i fàcil de visitar.

- Hi ha el Chinatown més antic, immens i ben conservat del món

- A la ciutat hi ha 400 temples budistes

- Hi ha platges properes de postal

Recomanacions

HOTEL THE MIRROR

08/12/2013

Al mig de Barcelona, al carrer Còrsega entre Aribau i Enric Granados, fa dos anys que funciona The Mirror, un hotel de quatre estrelles on entres, mires amunt i exclames “uauuuuu!”. I és que The Mirror destaca pel seu disseny, la seva arquitectura i el seu interiorisme: és un hotel d´avantguarda. Tant que fins i tot un any després d´haver obert, ja li donaven un premi europeu de disseny.

Tot l´interior de l´edifici està foradat i si aixeques el cap arribes a veure la claraboia de dalt. Nou pisos! Tot de color blanc i tot cobert amb vidres i miralls. Per donar relleu, dues escultures d´home-àngel flotant a la paret.  No deixeu de pujar i baixar amb un dels dos ascensors panoràmics. Van a una velocitat considerable i us estalvien temps per gaudir de l´hotel.

A The Mirror podreu escollir entre 63 habitacions de quatre categories diferents. El gran avantatge és que, gràcies al color clar i als miralls, totes semblen més grans del que són. Només hi ha una cosa negra: el telèfon, ja que no hi ha cap casa que fabriqui el que ells volen en blanc. Ens ha agradat la sensació de tranquil·litat i relaxació que hi hem viscut: armaris oberts per donar més amplitud, il.luminació per ambients, llit king size… Fins i tot l’àrea d’higiene és oberta! Només trobareu dues portetes: una per la dutxa i l´altra pel wc.

Al pis de dalt hi ha una terrassa amb unes vistes espectaculars, una sauna i una piscina. I al de baix, una saleta també blanca, plena de butaquetes i de tauletes, la recepció, un bar i el restaurant. Restaurant, per cert, on val la pena aturar-s´hi a menjar, ja que el porta el xef Paco Pérez, que també és al Miramar amb dues estrelles Michelin.

El menjador, per cert, segueix la línia de l´hotel i és ple de mobles blancs i miralls. Fins i tot una làmina d´aigua en horitzontal que dóna un fil sonor molt agradable de fons.
Més informació a www.themirrorbarcelona.com

Recomanacions

Viatgem a Mindelo (Cap Verd)

01/12/2013

Cap Verd és un arxipèlag de deu illes a l’oceà Atlàntic, a 500 quilòmetres de la

costa africana. És una realitat aïllada, ja que moltes de les persones que hi viuen

no han sortit mai de l’illa, i São Vicente, per exemple, té només 20 quilòmetres

entre els extrems més distants.

Recomanacions:

- Mindelo, la ciutat on va néixer i morir una de les millors cantants africanes:

Cesária Évora. Fer servir les seves cançons com a guia de viatge

- Anar-hi quan se celebra el millor carnaval de l’Àfrica. Cesária Évora diu que

Mindelo és, per uns dies, un petit Brasil. Aquest any se celebra el primer cap

de setmana de març.

- Podeu fer una escapada a una illa molt propera, Santo Antão, verda i

frondosa. Fora de qualsevol ruta. S’hi arriba des de Mindelo en un viatge

d’una hora amb vaixell. No hi arriben avions.

Imagen de previsualización de YouTube

Recomanacions

Hotel Consolación

27/10/2013

Hotel que compleix allò que es diu tant sovint de “ideal per aïllar-se”.

  • D´una banda, perquè està en una zona que no té una gran densitat de població.
  • Però de l´altra perquè està enmig de la muntanya i si hi aneu a l´estiu, només hi sentireu l´aigua que brolla de la piscina, els grills i la música que us volgueu posar a l´habitació… si sou d´aquests que es posen música a l´habitació.

Hotel Consolación

  • Matarranya, ja província de Teruel, però a tocar de les províncies de Castelló i de Tarragona (a 34 kms de la frontera catalana).
  • Vaja, on parlen el lapao… però tranquils, que jo m´hi vaig entendre!
  • Concretament ben aprop del poble de Monroyo o Montroig, d´uns 400 habitants. No és ni un dels pobles coneguts de la zona: ni Besseit, ni Calaceite, ni Valderrobles…
  • O sigui, estem al desconegut del desconegut.

No els agrada definir-lo ni com a hotel amb encant ni com a hotel rural ni com a hotel de luxe… tot i que té encant, és rural perquè està a la muntanya i té certs luxes.

I si ara em preguntessis què té més, si disseny o autenticitat, no sabria amb què quedar-me: per mi ha aconseguit l´equilibri perfecte.

Les habitacions són cubs.

  • Construccions prefabricades col.locades enmig de la muntanya, una al costat de l´altra.
  • Recobertes de fusta de pi i molt integrats a l´entorn.
  • És ben bé quadrat.

Aquest disseny ha estat objecte de reportatges a revistes d´arquitectura d´arreu del món.

  • Un cubs inspirats en un arquitecte texà, Craig Ellwood, que als anys 50 va fer un projecte, les Case Study Houses d´arquitectura experimental: barrejava Mies van der Rohe i les idees més informals californianes.

Espai únic, de 36 metres quadrats, amb porta al labavo.

  • Dos grans punts:
  • Banyera excavada a terra, tota del mateix material que el terra: pissarra negra. Per dos és justa, millor un… pero no impossible. Dóna al balcó i les vistes!
  • Vistes. Tota una paret de les quatre és de vidre i dona a un balconet fantàstic. I de fet aquest és l´única diferència entre els 10 cubs: les vistes. Com que estan col.locats aleatòriament, no aliniats, cadascun dóna a unes vistes diferents. I un no veu l´altre.
  • Estan orientades a la posta de sol!
  • L´únic que veus són muntanyes folrades de pi. Ni una sola construcció!

Lavabo molt negre, però una finestra panoràmica just davant la pica per on entra una llum que ho il.lumina tot.

Tot materials nobles: pissarra, llosa, fusta…

Xemeneia penjant

Però no es queden amb la façana: dins hi ha detalls útils pensats per l´hoste: a l´armari: paraigues, llanterna, matamosquits (n´hi ha molts!), sabatilles, ipod carregat de música…

Petits luxes: dutxa de pluja, llençols de cotó egipci de 300 fils, sals de bany amb productes de la zona d´uns artesans propers de Valderrobles…

L´ermita del segle 16 no és de l´hotel, però està allà. A la verge de la Consolación. Té una cúpula que sorprèn perquè per ser una ermita tan petita, és força gran.

El primer xoc és la recepció: una sala sense taula, sense lloc per fer el check-in… excepte dos mòduls revestits d´acer que s´obren i amaguen un bar i la recepció.

Tres zones comuns interiors:

  • Biblioteca, amb aquells típics sofàs chester
  • Playground (tele i sofàs amb encaixos de cubs)
  • Sala aula, amb sofàs, butaques, taula, jocs, llar de foc immensa…

Menjador: l´antic cobert, ara transformat en pedra, fusta, acer i vidre.

  • Esmorzars complets (on el vermell de pa amb tomàquet és viu i els embotits fan oloreta)
  • Sopars on també busquen l´equilibri entre el que és autòcton i el que és modern (molta caça, verduretes de l´hort, trufa, atmetlles marcona, oli, préssecs de Calanda, mel…)
  • El cuiner es va formar al Mugaritz.

… i vàries també exteriors (s´agraeix quan no tens ganes de socialitzar)

  • piscina (…) cap a la muntanya
  • banc de pedra talla xxl
  • sofà i butaqueta davant la casa
  • tumbones pertot arreu
  • A mi personalment és el que més m´ha agradat de l´establiment: l´espai obert. No estàs en un jardí, perquè tot és un prat on creixen herbes, romaní, farigola… En 100 metres ets a les habitacions.

Ens agrada com han convençut els quatre propietaris la gent de la zona quan se´ls miraven estranyats: els van demanar consell per muntar l´hort ecològic, els van donat feina, han conservat la romería que se celñebra cada any per la Verge de la Consolación…

Activitats pels voltants:

  • Camí de Santiago, el de l´Ebre, que ve de Tortosa, passa per la porta de l´ermita
  • Anar a buscar bolets… o trufes si és temporada!
  • Caminar entre vinyes, oliveres, atmetllers…
  • Pintar
  • Caçar
  • Anar a comprar pernils

Més info: www.consolacion.com.es

Preu: de 170€ (en temporada baixa o entre setmana) a 220€ (en temporada alta i caps de setmana). Amb esmorzar.

Els cubs 9 i 10 estan units. Són perfectes per si sou uns quants.

Ja sabeu que no m´agraden gaire els premis i que no sóc d´anar precisament als llocs premiats… però aquest el destaco, perquè hi vaig anar sense conèixer-lo i, quan me´n vaig assabentar, vaig pensar que era encertat: Condé Nast Traveller: millor hotel no urbà d´Espanya al 2011 (dos anys després d´haver obert). (aquest premi el voten els lectors de la revista internacional, a partir de la selecció que fan els editors)

Recomanacions

Viatgem a Porto

27/10/2013

Què passa que tenim Portugal tan a prop… i en canvi tenim tan oblidat?

No pot ser:

- És a prop, hi ha avions directes Barcelona-Porto molt bé de preu. Potser per 50 euros. Una vegada arribes a Porto, hi ha un tramvia que et porta al centre. Tot és molt fàcil.

- És un país d’una riquesa enorme en tots els sentits, encara que a vegades als portuguesos els falti l’autoestima que a d’altres els sobra
- Descobrirem que els portuguesos saben més que nosaltres que nosaltres d’ells. Per exemple, la majoria saben qui és el Rajoy i en canvi pocs sabrem que el primer ministre portuguès és Pedro Passos Coelho
- Hem d’actualitzar la visió que tenim de Portugal, per exemple escoltant músics portuguesos com l’António Zambujo, Luisa Sobral o Miguel Araújo, que estan fent grans coses

I perquè Porto?

- Jo hi vaig tornar fa poc i la veritat és que és una ciutat que s’ha obert molt al turisme. Ara ja hi ha una part al costat del riu Duero i el pont de Lluís I que ja s’ha convertit en un parc temàtic pels turistes, on hi ha joves que es llancen des de dalt de pont a canvi d’una moneda.
- Però segueix retenint un encant. Són uns 200.000 habitants, la segona ciutat del país i de veritat que podeu passar uns quants dies entretinguts

Què no ens hem de perdre?

Casa da Música. Un auditori que amb prou feines porta 10 anys en funcionament però que és un plaer per a tots els que us agradi l’arquitectura, la música i les coses boniques. De fora sembla una nau especial punxeguda de color gris, però per dins és una sorpresa rere una altra. És obra d’un holandès, Rem Koolhaas.

- Són d’aquells edificis, que si els podeu conèixer amb una visita guiada, val la pena. Sol haver-hi estudiants d’arquitectura que per tres euros potser us acompanyen. Té gràcia veure un edifici contemporani interessant tenint a prop un nucli antic que és patrimoni de l’UNESCO
- Hi ha un auditori amb molta llum natural que ve de gust escoltar-hi un recital.
- Si us agrada jugar amb ordinadors que fan músiques, ritmes i descobrir quines filigranes es poden fer amb un ordinador, trobareu també la manera.

El Marc ens parla tot sovint de llocs del món, ciutats, paisatges… i poques vegades ens parla del menjar. Però avui, i amb Portugal, creu que hem de fer un punt i a part.


Pastéis de NataSi, perquè realment tinc saudade dels tiberis que m’he fumut a Porto. A veure:

  • Aquells formatges, bacallà, aquells pastéis de nata i una ampolla de vi, això no ja ens ho imaginem
  • Es clar que a Porto hi ha tot de bodegues (adega) on podeu anar a conèixer d’on surt el vi dolç de Porto i, al acabar, fer un petit tast. Comte que sigui petit perquè sinó tot això puja de seguida
  • I després val la pena facturar maleta i poder carregar en una botiga de delicatessen. Hi ha coses com:

- melmelada de malagueta, que és unes espècies que piquen fort

- melmelada de cava

- vinagre de mel

- granissat de vi

- licor d’ametlla

- els vins verds, del nord-oest del país

- un got de Ginjinha, un licor de cirera que si vols et posen en un gotet de xocolata

- Molt millor això que un souvenir clàssic, que a vegades està fet a la Xina

I bé de preu?

Si, el que cal anar en compte és que en alguns restaurants portuguesos et poden portar a taula forces coses per picar que tu no has demanat. Senzillament agafes el què vols, si vols, i et limites a menjar el què has demanat, no t’ho cobren

Les propines van més o menys com a casa nostre, el que potser em sorprèn és que els encanta berenar. Molt més que a aquí.

Evidentment que avui parlem de Porto, però si després escolliu altres regions com l’Algarve, ple d’estrelles Michelin, o l’Alentejo, que els encanta el porc… anireu trobant nous sabors.

Els Deolinda, avui posant-nos la banda sonora…

Imagen de previsualización de YouTube

Un dels molts grups que estan agafant el fado i donant-li una vida nova. Us he posat aquesta cançó perquè a mi em fa venir ganes de sortir a caminar, a córrer… A Porto podeu anar amb tramvia, metro, funicular, barqueta, bicicleta… O sinó també tàndem. Perquè no?

A prop del riu trobareu on poder llogar un tàndem per una o dues hores, i a donar voltes.

Diuen que s’hi organitzen 10.000 esdeveniments culturals a l’any. O sigui que val la pena si tafanegeu què fan els dies que hi aneu.

Ara hi vaig estar pel Dbandada, que era un festival que portava 40 bandes de música a tocar gratuïtament pel centre de la ciutat, pagats per una companyia de telefonia mòbil, però tot i això el nucli històric era ben transitable.

Si sou més d’art contemporani, val la pena també passar un dia a la Fundação de Serralves, que juntament amb la Casa da Música és l’altre gran edifici contemporani.

Ens recomanes Porto, però m’imagino que podria ser una altra ciutat portuguesa…

Exactament, els vols més barats són aquí i a Lisboa, però de Lisboa mateix podeu agafar un autobús i amb una hora en cotxe sou a Évora, que és una ciutat emmurallada preciosa, com Morella, que és on podeu relaxar-vos i respirar fondo.

Ara, intenteu no anar-hi per Setmana Santa, que els portuguesos n’hi duen la Setmana dels espanyols, perquè està tot ben ple.

Recomanacions

Ciutats del Món: Brasília

08/09/2013

I PER QUÈ BRASÍLIA?

Aquesta temporada tornarem a parlar de viatges amb el Marc Serena, aquest periodista de 30 anys que ja ha estat a 70 països i ha publicat dos llibres.

Els diumenges compartirà els seus racons predilectes del món. Avui, com que se celebra el Dia del Brasil a Barcelona, amb moltes activitats durant tot el dia al Port Olímpic, parlarem de la seva capital, Brasília.

La primera pregunta és: per què has escollit Brasília? El més habitual seria Rio de Janeiro, Sao Paulo, San Salvador de Bahia, les cascades d’Iguazú…

Tots són llocs excel·lents, però justament perquè aquests altres llocs gairebé que ja és un èxit assegurat si hi aneu, a Brasília cal anar-hi més informats.

I val la pena, perquè Brasília perquè és una ciutat única en el món que va aparèixer fa només 50 anys.

Ens recorda Canberra, la capital d’Austràlia…

Sí, perquè entre l’estira-i-arronsa de les dues grans ciutats que havien de ser capitals, van decidir construir una tercera del no-res. A Austràlia, entre Sidney i Melbourne, van decidir inventar-se Canberra.

A Brasil, entre Sao Paulo i Rio, van decidir crear al mig del país, del no-res, Brasília.

Van estar 150 anys parlant-ne, fins que s’hi van posar, i en tres anys van construir una ciutat que seria la capital, alterant fins i tot l’ecosistema de la zona.

Brasília és el somni fet realitat d’un home…

D’un arquitecte, Oscar Niemeyer, que va morir a finals de l’any passat als 104 anys i que va fer realitat la ciutat que somniava de cap a peus. És com si Barcelona fos només obra d’Ildefons Cerdà, que tot fos un Eixample, molt matemàtic.

El problema és que Brasília estava pensada per acollir un milió de persones i ja són dos milions i mig, en una àrea metropolitana de gairebé quatre milions.

A qui la recomanem?

Pels oients que us fascini l’arquitectura i l’urbanisme, no s’ho poden perdre. És un deliri considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Tinc curiositat per saber els oients que hi ha estat si troben que és una meravella futurista o una ciutat trista sense ànima ni història.

Què hi podem fer?

Avui parlem de Brasília, una ciutat que molts brasilers consideren avorrida, però que nosaltres recomanem…

És una ciutat difícil, que pot ser inhòspita. Sense cantonades, sense centre ni places. Plena de funcionaris, de les seus del poder polític i econòmic.

No hi ha turisme i costa trobar un allotjament assequible. Jo no me’n vaig sortir quan hi vaig anar i crec que no ha canviat.

Els que hi van a viure, la primera temptació que tenen és marxar-ne. De fet, això va passar amb moltes ambaixades, que van trigar anys i anys encara a Rio en comptes d’anar a Brasília.

El que ara canvia és que les activitats culturals i gastronomia van cada vegada a més. I ara, fins i tot, tenen, un famós per a tot el món, Kakà, exjugador del Real Madrid, que és d’una ciutat satèl·lit que hi ha als afores. On s’acumulen les persones amb un poder adquisitiu més baix, que són allunyades del centre.

Recomanes llogar un cotxe o una moto…
A peu és gairebé impossible.

Exacte, s’ha d’anar motoritzat i així també es pot tenir el privilegi de circular per una de les avingudes més amples del món, l’Eixo Monumental. Els argentins diuen que la 9 de Julio de Buenos Aire és més ample, però la de Brasília no està malament perquè està formada per sis carrils i sis carrils.

Les esglésies de Brasília són impressionants…

Totalment, com la catedral, incomparable. Sembla com un ram de flors blanques gegants. A mi em recorda al Teatre Nacional de Catalunya, perquè el van fer per impressionar però no van pensar amb l’acústica. A la catedral de Brasília es fa molt difícil seguir les misses perquè l’acústica és terrible.

També hi ha l’església de Dom Bosco, que està feta amb 80 columnes de formigó que sostenen 7.500 de vidre de Murano de color blau elèctric, que fa que sembli que entris a un submarí gegant.

La catedral

La catedral

Brasília és com un museu a l’aire lliure…

Tot ple de construccions immenses obra de Niemeyer, aquest home que no li agradaven ni les línies rectes ni el capitalisme.

Un home que va fer tant la ciutat al seu gust que la va dissenyar en forma d’avió. Molt curiós tenint en compte que tenia pànic a volar. O sigui que mentre duraven les obres, ell anava i venia de Rio amb Cotxe, que és pesadíssim perquè són 12 hores.

Deixeu-vos portar, doncs, per aquesta ciutat artificial i, com que us sobrarà temps i és molt lluny de tot, podeu aprofitar per anar a una exposició, veure una pel·lícula al cinema o anar al teatre.

Brasília, la capital de Brasil, la ciutat on viu i treballa la seva presidenta, Dilma Rousseff. És veritat que se la pot veure anant amb moto tota sola?

Això va explicar aquesta setmana un dels seus ministres! Es veu que li agrada molt el món del motor i, quan està molt estressada, agafa la moto i marxa sense dir res a ningú, ni tampoc al seu equip de seguretat.

Sigui veritat o no, el què podeu veure és casa seva, el Palácio da Alvorada.. Com tot els grans monuments de la ciutat està fet per Niemeyer. Això també és una de les gràcies de la ciutat perquè tan la catedral, com la majoria de monuments i museus, són cosa seva, i la majoria són curiosament de color blanc. Res a veure amb el festival d’alegria i de colors que ens imaginem de Brasil abans d’anar-hi.

Pots entrar i visitar la casa de la presidenta?

No, s’ha de veure des de la distància, una mica com la Casa Blanca. Potser també ho fan perquè no se sàpiga gaire que hi ha, per exemple, una piscina olímpica climatitzada. Però no patiu, que quan se la venguin als russos ja veurem les fotografies.

A on si us hi podeu apropar més i fins i tot visitar-lo per dins són les seves oficines, Palácio do Planalto, que diuen que és una de les millors obres de l’arquitectura contemporània que es pot trobar al món.

Ara però, els preus de Brasil deuen estar creixent per moments…

Si, hi ha analistes que diuen que després del Mundial de Futbol de l’any vinent i els Jocs Olímpics de Rio del 2016, Brasil és una bombolla que esclatarà. Qui sap.

Si voleu saber més del país sense gastar ni cinc, avui podeu anar avui al Dia del Brasil, on hi trobareu bona part de la comunitat brasilera de la ciutat, que es calcula en unes 40.000 persones.


Recomanacions

Descobrim la ciutat xinesa de Hangzhou

23/06/2013

La Xina és un país de 1.350 milions de persones, enorme, encara en vies de desenvolupament i cada dia més desigual… però a nivell macroeconòmic, va bé…

El país creix i s’ha convertit en un gran potència mundial equiparable als Estats Units.

Xina és al capdamunt de molts rànquings:

- D’entrada, és el país amb més turistes. El nombre de xinesos amb ganes de veure món cada vegada és més grans. O sigui que cada vegada veurem més xinesos a la Sagrada Família.

- Les seves ciutats també estan experimentant creixements en totes les dimensions. D’entrada, de població. Perquè molta de la seva població rural hi va a viure. I, després, perquè les ciutats xineses cada vegada desperten més interès i són més visitades.

Suposo que molts dels nostres oients coneixeran Pequín, la capital, o Shanghai, les seves dues grans ciutats. Però avui volem conèixer Hangzhou

És una ciutat amb menys d’una hora en tren de Shanghai. Vas amb un tren que arriba als 350 quilòmetres per hora, res a veure amb el rodalies que tenim nosaltres. Per tant, en un moment ens trobem a aquesta petita ciutat de l’est de la Xina, de només 9 milions de persones.

Què és el millor que hi podem fer?

- Totes les atraccions es troben al voltant del seu llac. Als xinesos els agrada tant que diuen que al damunt nostre hi ha al cel, i a la terra hi ha Hangzhou

- És un llac 4 o 5 vegades més gran que el de Banyoles. Al voltant del qual tot és verd, muntanyetes, temples, llocs d’interès cultural, petits camins per on passejar, botiguetes on comprar te o productes fets de seda… És un petit respir de pau i tranquil·litat que poques ciutats xineses tenen. Moltes d’elles s’han convertit en formigó, gris i contaminació. De fet, a Hangzhou no tot és verd, hi ha també un barri completament tecnològic que poc té de tradicional.

hang-zou

- És un llac que des de fa un parell d’any és patrimoni de la Unesco, s’hi pot llogar una bici, recórrer amb una barqueta…

- Si hi aneu amb una persona xinesa us donarà a conèixer les llegendes que s’hi expliquen, o els poemes que s’han escrit sobre el llac.  Trobar-hi una persona xinesa és fàcil. Fins i tot massa perquè els dies de festa està completament plagat de gent per tots costats, que gairebé és difícil de moures-s‘hi.

- A més, cada vegada hi ha més xinesos que parlen una mica d’anglès. Pel què us pot ser més fàcil d’entendre-us.

Per tothom és sabut que els xinesos s’ho mengen tot. És per això que si ens deixem endur per la seva gastronomia, és fàcil que ens emportem alguna sorpresa.

En l’últim viatge que he fet a la Xina he acabat dinant i sopant bastant amb xinesos. El que més els agrada és el Hotpot. És a dir, posen al mig de la taula un foc amb aigua bullent amb algunes salses, i allà t’hi vas coent tu mateix el menjar que vols. N’hi ha a gairebé totes les ciutats i tot sovint estan oberts les 24 hores.

He de dir que a la televisió sempre surt la passió dels xinesos per menjar coses molt estranyes de l’estil penis de burro o penis d’ovella. De fet, hi ha un restaurant a Pequin que surt sovint a les televisions de tot el món només especialitzat en aquesta part del cos. També hi ha coses com abelles fregides i sopes de sang de pollastre i d’ànec.

penis

A cada lloc hi ha les seves especialitats i a Hangzhou he trobat:

- que els agraden bastant els cues de porc, cuites amb sal. Per acompanyar una cervesa.

- llengües d’ànec. Un platet només amb això

- l que potser és més típic de Hangzhou són les gambes borratxes. Et porten un plat de gambes vives a les que els acaben de llançar un licor fortet i s’estan morint mentre arriben a la taula. Acaben d’anar fent els últims moviments. Llavors és el moment de menjar-les, mig atordides.

Ells s’ho mengen amb molta confiança, tot i que hi ha experts que diuen que no hi ha diferència de gust entre menjar-se-la mentre es mor a la teva boca o ben cuinadeta. I que pot tenir algun risc per la salut.

Quelcom més normalet…

A veure, hi ha també un altre plat típic de Hangzhou que agrada molt que és el pollastre cuit en fang. El protegeixen amb fulles de lotus, hi posen fang.. el couen.. i diuen que així queda més deliciós.

Ja sabeu que els xinesos tenen una capacitat per imitar increïble. I compte, perquè han començat amb els castells i poden acabar sent millor que les nostres colles!

És en aquesta ciutat on hi podem trobar la colla dels Xiquets de Hangzhou. Van veure la idea a l’expo de Xangai, els va agradar i ara en una empresa tèxtil han començat a fer castells amb el suport de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Són ambiciosos, disciplinats i volen acabar l’any havent fet castells de vuit pisos.

hangzou

I si volem veure una actuació, també és els caps de setmana? Com aquí a Catalunya?

Doncs la veritat és que amb això ha de ser difícil de dir perquè a la Xina porten un ritme de treball tan frenètic, que fins i tot un festiu té un concepte diferent:

- als caps de setmana i els dies festius tot està completament obert, no hi ha gairebé descans per a molts treballadors

- els festius se solen recuperar treballant el cap de setmana.

Agraïm la col·laboració en aquesta secció a Lluís Torrent, creador del web d’actualitat internacional
Unitedexplanations.

Recomanacions

Casablanca, la capital econòmica del Marroc

04/05/2013

En Marc Serena ens recomana la ciutat de Casablanca, una ciutat menys exòtica i menys turística que altres ciutats del Marroc, però molt interessant arquitectònicament i molt cosmopolita.

Al Marroc se’n senten poc, d’africans. Ho relacionen amb el ser negre, ells se senten del Magreb, marroquins. Però vaja, la globalització esborra diferències i també hi ha McDonald’s, el que passa és que al Marroc tenen la fotografia del rei, a qui se li professa, per llei, un gran respecte.

casablanca_mosquee_hassan_ii

No podem anar a Casablanca sense visitar la mesquita de Hassan II. És realment impressionant. D’entrada, molt recomanable pels oients skaters, perquè allà davant és on hi van a patinar. Però després recomanable per a tothom. De fet, diuen que és la única cosa visitable o turística de tot Casablanca.

L’islam tolerant que durant molts segles hi havia hagut al Marroc ara s’ha quedat substituït per un Islam retrògrad i, per exemple, hi ha persones a la porta que si intueixen que si ets estranger no et deixen passar. És una bestiesa, i molts musulmans s’avergonyiran de sentir això, perquè… qui és un home per privar a algú l’entrada a un temple de Déu? Però és així. No hi podeu anar pel vostre compte sinó que heu de fer-ho amb una visita guiada a les hores que us diuen.

La mesquita de Hassan II és molt recomanable visitar-la perquè és un disbarat, una de les mesquites més enormes del món. Té només 20 anys i va ser construïda per commemorar el 60è aniversari del rei Hassan II. Té un minaret de 200 metres i, a més, un làser molt potent que està enfocat en direcció a la Meca. A la nau central hi caben 25.000 persones, que no està malament però està lluny de la bogeria de la Meca, on hi ha capacitat fins a 4 milions de creients. Tot i això, a la mesquita de Casablanca, a dins hi cabria la Notre Dame de París sencera. Es diu que hi van treballar 6.000 artesans i va ser pagada per subscripció popular, tot i que hi ha hagut molta polèmica sobre això perquè realment va valer una fortuna a una ciutat on una quarta part de les persones viuen amb barraques.

Ara, al voltant hi ha cases molt pobres, miserables. La mesquita, en canvi, té calefacció al terra, terra radiant. I, el més impressionant, és descapotable. Es pot obrir segons convingui. A més, és una de les poques on homes i dones poden pregar junts. A dins de la mesquita han construït com unes gàbies de fusta on s’hi poden trobar les dones. Així uns i altres són el mateix espai però no es veuen.

El cinema Rialto

A l’Àfrica els primers cinemes van arribar ara fa 100 anys a Sudàfrica, que és la gran potència econòmica del continent. A Marroc van arribar més tard però a Casablanca n’hi ha uns quants dels anys 30, d’estil art déco fantàstics. El més recomanable és el Cinema Riálto i, si podeu, aneu-hi a veure una pel·lícula.

Si aneu a algun cinema com el Rialto fareu feliç també a uns romàntics que impulsen la campanya “Save Cinemas Morocco”, per evitar que desapareguin més cinemes i perquè es valorin com el patrimoni cultural que són. Reivindiquen que n’hi havia arribat a haver gairebé 300 i ara en queden menys de 30. També és veritat que hi ha centres comercials o complexos com el Megarama que igual projecten 10 pelis diferents, però igualment el pirateig està canviant el panorama.

El hammam

Abans hem parlat de la mesquita, doncs bé. L’ordre lògic seria primer, hammam i després mesquita. Molts marroquins van al hammam abans d’anar a la mesquita. A netejar-se, a purificar-se. Tota una experiència, semblant a l’ofuro japonès. La diferència és que a Japó tothom es despulla i aquí, pel què vaig veure, es portava un petit calçotet.

Tot i això a Marroc vaig notar més la sensació de calor, de vapor… Molt més masculí que al Japó. De fet, al Marroc ja veus homes i bigotis per tot arreu, per exemple, els venedors, i el Hamman no és una excepció. Si és un hammam popular, val un o dos euros, mentre que un dels que hi ha als hotels i d’alt estànding, pot costar-ne 10 o 20.

Es tracta d’entrar, despullar-se i esperar-se que et netegin i et facin un massatge. Jo hi vaig anar a primera hora del matí que hi havia sobretot gent gran. Al vestuari hi havia un senyor que anava recitant l’Alcorà mentre es canviava. Recordo que tot era de color verd, que és el color de l’islam, perquè diuen que a Mahoma li agradava

Un cop despullat camines per un terra moll, parets humides i que, en el meu cas, no feien molt bona olor. Llavors em va venir un senyor, em va començar llençar galledes calentes, em va passar un raspall molt bèstia que era per fer-me un peeling molt abrupte, pràcticament em picava en comptes de fer-me un massatge, i després galledes d’aigua freda.

Recomanacions

Hotel Calitxó

09/03/2013

Hotel_pan_2

La Cristina Gaggioli ens recomana l’hotel Calitxó, un altre hotel de muntanya, però més tranquil, més light, més assequible. Us proposo anar a la Vall de Camprodon i arribar fins al poblet de Molló.

És un hotel que podria estar perfectament enmig de Suïssa, plantat enmig d´un prat verd i al costat d´un llac d´aquells que veiem a les fotos tiroleses.  I quina és la característica típica dels xalets suïssos? Les flors.

Les habitacions no són tan rústiques com les zones comunes, són més aviat funcionals, amb línies més rectes i mobles més senzills (per exemple els capçals del llit són totalment moderns, molt rectes…) però t´hi sents còmode. Terra de parquet i sostre de fusta. Hi ha diferents mides, però totes són prou amples.

Però per si una cosa coneixen el Calitxó la gent dels voltants és per com s´hi menja.

Sopar:

-carxofes amb xató

-rap amb patates (boníssim!)

-pastís casolà de poma amb crema catalana cremada per sobre (no en format pastís, sinó tallat en forma rodona; molt modern)

-carpaccio de peus de porc

-espatlla de cabrit supermelosa

-cremós de formatge d´ovella amb poma de Girona

-i productes típics com el poltre o la trumfa

-i hort ecològic propi

Preus: de 74€ l´habitació Confort per dos entre setmana (amb iva incl) a 160€ l´habitació familiar (per 4/5) en dissabte.

Més info: www.hotelcalitxo.com.

Viatges i hotels

Cap a Nova York

09/02/2013

.

Teniu ganes d’anar a Nova York, aprofitant al màxim el temps, els diners i l´experiència? Doncs us podeu posar en contacte amb el corresponsal de RAC1 a la ciutat, Marc Tió, que ha posat en marxa un servei per ajudar a planificar el viatge a qui ho necessiti. Es diu Cap a Nova York.

.

nova york

Viatges i hotels

Passar una nit en un iglú

27/01/2013

.

Us atreviu a dormir en un iglú, a uns 0ºC de temperatura?

Doncs això és possible! Podeu anar a l’Iglú Hotel, a Grandvalira (Andorra). A més, un cop allà podreu fer activitats com excursions amb raquetes de neu. Ah, i us podreu banyar en el jacuzzi, envoltats de neu. Això sí, si hi aneu, abrigueu-vos bé!

.

iglú 1

.

iglú 3

%s1 / %s2