Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1: El món a RAC1 amb Jordi Basté06:00 - 12:00

i després La competència
Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Viatges i hotels

Recomanacions

Viatges, amb Marc Serena: MELBOURNE

13/07/2014

És Melbourne una ciutat bonica de veure o de viure-hi?

Les dues coses, potser és perquè n’estic enamorat però diria que ho té tot:

- és una ciutat segura

- té un bon clima

- molts parcs, jardins, llocs on jugar i fer esport

- bones escoles, bons hospitals, sanitat pública, infraestructures, bon transport públic (excepte als afores) i un aeroport internacional

- Problemes? Trobar casa és car

Amb això dels pisos cars s’assembla a Barcelona!

Diuen que és la Nova York d’Austràlia, però això veus que és un tòpic de seguida que arribes a la ciutat. En tot cas és la gran ciutat del país juntament amb Sidney. De Sidney diuen que és la pel·lícula i Melbourne, el llibre. Més profunda, més culta. El què és depriment és Canberra, que és la capital d’Austràlia, que la van crear perquè les dues grans ciutats no es barallessin.

Primer motiu per creuar el món i anar a Melbourne

Pels museus, biblioteques i centres culturals. Depèn quan hi aneu trobareu una exposició o una altra. Si sabeu anglès us podeu comprar el Time Out, que surt cada mes. I no t’ho acabes.

Molts museus són gratuïts i tenen un nivell increïble. Si podeu veure alguna cosa d’art aborigen australià, al·lucinareu… perquè una barreja d’art contemporani i de llenguatge del desert impressionant.

Però on heu de passar segur és a la biblioteca de l’estat de Victoria on us hi faran una visita guiada gratuïta i us explicaran com és un edifici on s’hi guarden dos milions de llibres. Hi ha internet gratuït, consoles amb videojocs, una sala d’escacs i un petit cafè per a dinar-hi o anar-hi a lligar fantàstic. Que els cafès que hi ha a teatres, biblioteques o cafè-llibreria sempre hi ha un ambient especial.

sofisticada, universitària, lluminosa, pràctica, interessant…

Està a diversos rànquings de la millor ciutat del món on viure-hi, o sigui que no m’ho faig tot jo sol.

Et pots moure amb tramvia, passejar pel riu Yarra, és espaiosa, pots descobrir el seu entorn natural… Jo hi vaig anar que feia una calor descomunal, pot ser un dels llocs amb més temperatura del planeta segons quan hi vagis… Però tenen una platja increïble: de fet la marca de banyadors més sexis per a homes és justament australiana, Aussie Bum, que ara han fet el bikini per a home, que és bàsicament un banyador amb un llacet aquí al costat.

És Melbourne una ciutat també multicultural?

Si, i cada vegada més. Austràlia és a prop d’Àsia i ho demostra el seu Chinatown, que té les clàssiques portes de color vermell a l’entrada. Al segle 19, van descobrir que hi havia or i van venir molts miners xinesos a fer fortuna. Ara hi ha un museu que explica la història al Chinatown i Austràlia segueix sent un dels principals exportadors del món.

Què hi podem fer al Chinatown de Melbourne?

És un bon lloc per dinar o per menjar-hi amb restaurants xinesos i asiàtics.

I també, si podeu anar-hi un gener o febrer, veure com tota la ciutat celebra l’any nou xinès amb molta passió.

Hi ha immigrants de tot el món a Melbourne?

Ells presumeixen justament d’això, de tenir gent de 140 països diferents. Els xinesos és una de les comunitats destacades però també hi ha molts italians, concentrats sobretot a Lygon Street.

També hi ha molts grecs, es creu que la comunitat més important de grecs fora de Grècia que hi ha al món, i vietnamites.

Els restaurants més econòmics són els vietnamites i n’hi ha molts. A més hi ha una cosa curiosa és que molta gent de Vietnam es diu Nguyen de cognom. Doncs bé, al llistin telefònic de Melbourne el primer cognom és Smith i el segon ja és Nguyen.

El millor és adonar-se com aquesta diversitat, a Austràlia es considera una virtut, un enriquiment, la salsa de la vida.. I no com una amenaça, allò dels de fora/els de casa i totes aquestes visions tant limitades i limitants del món i de la vida que a vegades ens trobem per aquí.

Melbourne, una ciutat on hi podem entrar i sortir a través d’una carretera preciosa: la Great Ocean Road…

Passa ben a prop del mar i podeu llogar un cotxe i fer un viatge de tres dies fins a Adelaide, anant parant a diversos punts d’interès.

Serà una bona excursió amb molta pau, un contrast amb Melbourne, on si voleu també trobareu multituds, encara no acaben de ser excessives:

- en podeu trobar si aneu a veure una cursa de cavalls, que els encanta

- o si visiteu el mercat reina Victòria, que porta el nom de la reina anglesa del segle 19 perquè els australians segueixen tenint encara la monarquia anglesa com a pròpia.

En tot cas, al allà hi trobareu uns dels mercats a l’aire lliure més important de l’hemisferi sud amb 600 paradetes.

Hi roba però també menjar procedent de tot el món i també local, com cues de cangur, que és el símbol del país i que es cruspeixen de manera habitual perquè en tenen milions d’exemplars pel país. També mengen cocodril i emú, que és una mena d’estruç

I si ens agrada l’art?

- l’altre lloc interessant és un carrer empedrat sense cotxes, Hosier Lane, amb molt art urbà i instal·lacions al carrer espontànies, moltes vegades d’alt contingut polític. El què s’hi pot veure a les parets va canviant contínuament i us emportarem una estampada única

Recomanacions

Hotels, amb @crisgaggioli: L’habitació encantada del Parador de Cardona

05/07/2014

Pels que busqueu emocions fortes, què us semblaria dormir en una habitació amb fantasma? Al Parador de Cardona en teniu una.

El Parador mereix una visita per si sol. El castell té una llarga història d´històries, perquè el van aixecar els Ducs de Cardona per defensar la seva mina de sal. Amb el temps s´ha recuperat com a Parador i ara és un allotjament imponent de parets de pedra, alts sostres i vistes espectaculars.

Però avui hi anirem a passar por…

Per trobar el fantasma hem d´anar a l´habitació 712. És una estança no gaire gran, però suficient per deixar-hi les coses amb prou espai, seure a l´escriptori a escriure alguna cosa i moure´s dues persones. A l´hotel no us asseguren que el fantasma us vingui a veure mentre dormiu, però no seríeu els primers que el veuen. Els primers que van començar a notar coses van ser els paletes i treballadors de les obres, quan es restaurava el castell a mitjans dels 70: sentien sorolls estranys, cops, coses que es movien… A partir d´aquí els fenomens no han parat. Les dones de fer feines asseguren haver vist aigua al bany quan a l´habitació no s´hi allotjava ningú i fins i tot haver sentit veus. Hi ha clients que han baixat esperitats a recepció a mitjanit amb les maletes llestes per marxar, nadons que ploren en entrar i gossos que no volen ni accedir-hi. El més habitual, però, acostumen a ser els sorolls a l´habitació de dalt… dada curiosa si tenim en compte que sobre la 712 no hi ha cap pis.

Si voleu posar-lo a prova, aneu-hi a passar una nit. Podeu fer-ho a partir de 95€. Trobareu més informació a parador.es/Cardona.

Imagen de previsualización de YouTube

Recomanacions

Hotels, amb @crisgaggioli: PRAKTIK BAKERY

07/06/2014

Praktik és una cadena catalana d´hotels per gent jove i moderna que busca uns mínims, no més: habitació neta, llit còmode, dutxa i bany privats, tele i wifi. Tot posat amb bon gust i ben situat. Després del Praktik Rambla i el Praktik Garden, i a l´espera del Praktik Vinoteca… arriba el Praktik Bakery.

Perquè Bakery? Perquè té un forn a dins. Ha convertit un espai normalment de pas, la recepció, en un espai tan agradable com és un forn. I no qualsevol forn, no: un Baluard, el forn mític de la Barceloneta que ja va per la seva quarta generació i que recupera la manera de fer antiga: llevat natural, sabor dels cereals, respecte pels temps lents de la massa i forn de llenya. A Baluard tenen més de 20 pans diferents i els pots degustar a qualsevol hora del dia al fantàstic menjador de l´hotel. Les cristalleres de la sala et deixen veure l´obrador: com es fa cada pas del pa. Ells en diuen show-bakery.

Preus: de 70 a 165€.

Praktik Bakery és al carrer Provença 279, entre Pau Claris i Roger de Llúria, tocant la Diagonal. Més informació a hotelpraktikbakery.com

Recomanacions

Viatges, amb Marc Serena: MicroCatalunya.cat

25/05/2014

Imagen de previsualización de YouTube

Amb aquesta cançó de la cantautora Bikimel dedicada a Farrera, al Pallars Sobirà, hem parlat dels micropobles catalans.  A Catalunya hi ha 948 municipis, una tercera part dels quals tenen menys de 500 habitants. Us sonen: Cava, L’Espluga Calva, Llimiana, Les Oluges o Els Omells de Na Gaia?

foto2

Només a les comarques de Lleida ja hi ha 119 micropobles on hi viuen unes 30.000 persones. Els estan recorrent amb una furgoneta dels anys 80 el nostre col·laborador de viatges, el periodista Marc Serena, i el fotògraf Edu Bayer. Ho expliquen a través del web Microcatalunya.cat.

Són pobles que, en la seva majoria, van perdent població. Tot i que hi ha excepcions, com Torre-serona, que al ser a prop d’una ciutat gran com Lleida ha anat augmentant.

ahir

Per donar-los a conèixer han creat un directori amb 4.000 enllaços obert a la participació de tothom. És així que a través de l’etiqueta #microcatalunya a Instagram ja han aconseguit recollir 3.000 fotografies.

Al web també hi trobareu històries impactants que s’han anat trobant.  Hi ha municipis de Catalunya on encara la gent es mor a casa i aquella nit es fa una vetlla on hi assisteix tota la gent del poble. O a on la gent sap diferenciar el so d’unes campanes a morts de si són per un home o una dona.

És un treball molt fotogràfic. L’Edu retrata amb una Hasselblad analògica.

Tenen el suport de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’empresa de Vic lafurgo.net els deixat una furgoneta però estan a la recerca de mecenes. Si creieu que el projecte val la pena els podeu donar un cop de mà a través del Verkami que han engegat.

microsam

Recomanacions

Hotels, amb Cristina Gaggioli: Fundació L’olivar

11/05/2014

Avui no partim d´un lloc, sinó d´una persona: l´escultor Enric Pladevall, autor de La gran foguera del 2002 a Vic o de l´Arbre de la Vida del vestíbul de Cosmocaixa. L´Enric buscava un lloc prou gran per treballar, instal.lar i exposar les seves obres i el va trobar al costat del poble de Ventalló, a l´Empordà. Enmig dels terrenys que va comprar, va posar-hi casa seva, el seu taller, la seva galeria i també l´allotjament que avui visitem.

Quatre habitacions en un edifici de planta baixa, cadascuna amb un petit porxo privat a l´exterior i amples espais a l´interior. Podeu passar una estona tranquil·la de lectura al porxo, podeu passejar pel prat contemplant les seves escultures i també podeu demanar-li que us ensenyi la galeria. A més, si hi aneu a l´estiu, podreu gaudir dels concerts i el cinema a l´aire lliure que estan preparant.

Entrar a L´Olivar és un impacte. Només arribar, enmig del prat, trobes una escultura altíssima, de 12 metres, de ferro i fusta, que centra totes les mirades. Quan t´has refet d´aquest primer impacte, vénen els següents. Tot el prat està ple d´obres d´art, unes més grans altres més petites, unes més naturals altres més industrials… però totes integrades perfectament al paisatge. Són la personalitat del lloc. L´ànima.

Si en voleu més informació, www.lolivar.cat

Recomanacions

Viatges, amb Marc Serena: Galle (Sri Lanka)

23/04/2014

Aquest dissabte hem conegut Sri Lanka, la perla de l’Oceà Índic, que cinc anys després del final d’una llarga guerra civil ara és totalment visitable. Es pot recórrer amb bicicleta o amb cotxe de nord a sud, fins i tot a les zones tradicionalment rebels.

De totes les ciutats ens quedem amb Galle, una vila colonial construida pels holandesos ara fa 350 anys i que és també la més preparada pel turisme.

Val la pena passejar per la seva zona emmurallada. És una ciutat a tres hores amb tren de la capital, Colombo. El tren, per cert, la millor opció per moure’us pel país i travessar plantacions de te. A més, no cal ni comprar primera categoria amb aire acondicionat perquè a la segona les finestres van obertes i fa el mateix efecte.

Si sabeu anglès i esteu pensant si anar a o no a Sri Lanka, us recomanaríem que us compressiu algun dels llibre que edita Sri Serendipity. És una anglesa, Juliet Coombe, establerta a Galle que ha escrit diverses guies de viatge i que ella mateixa us pot fer una volta per la ciutat.

És fàcil quedar-se atrapat entre les muralles de Galle. Però si volem caminar una mica, cinc quilòmetres, arribem a la platja, a Unawatuna.

Recomanacions

Hotels, amb Cristina Gaggioli: El Perxe

17/03/2014

Us agradaria passar un cap de setmana amb un escriptor? Doncs teniu un lloc on fer-ho:

El Perxe, a l’oest del Priorat.

El Perxe és una casa de poble antiga, on encara s´intueixen els antics estable, pallissa, corral i celler. Sis habitacions senzilles i funcionals, amb grans calaixeres antigues, tauletes de nit amb forjats i teules que fan de llums.

La idea de muntar-hi caps de setmana emb escriptors va ser de la mateixa propietària, la Roser Vernet, filòloga de professió i de vocació. Es diu “Priorat versió original” i en cada edició el munta a la seva mida el mateix convidat. Acostuma a seguir, però, un mateix esquema: divendres al vespre se sopa i es fa una presentació a la biblioteca; dissabte s´esmorza, es fa una primera sessió més formal a la bibloteca i es va a fer una visita; després es dina, es descansa i cap a les 19h es fa la segona sessió; després del sopar, es fa una altra sessió; diumenge s´esmorza i es conversa; i en acabat, es fa el comiat.

De moment han passat per la casa Maria Barbal, Ramon Solsona, Sílvia Alcántara, Josep Pedrals o Jordi Puntí… i les visites s´han fet al celler de La Figuera, a un camp d´olives, a una casa de pagès per dinar-hi, a un ball de vermut, a les mines de Bellmunt, a l’ermitana de Sant Joan del Codolar o a tocar l´orgue de Torroja.

Els propers caps de setmana tenen previst allotjar-se a El Perxe Quim Lecina, Manel Baixauli, l´actriu Came Pla i l´asturià Joan Bello.

Si us interessa, heu de saber que el cap de setmana us costarà 300€ la parella amb l´habitació, els dos esmorzars, els dos dinars, els dos sopars, les sortides i les xerrades.

Més info: www.perxe.com

Recomanacions

Hotels: Ses Garites

02/02/2014

Avui parlem d´un hotelet situat en un dels punts més emblemàtics de l’Empordà, Pals. Es diu Ses Garites i és una fortalesa del segle XIII espectacular: una edificicació que sembla un castell, amb parets de pedra gruixudes i amb un parell de garites (aquelles torres de defensa a les cantonades de la façana). Al seu favor, manté certes característiques que la fan encara més autèntica: finestres gòtiques, rellotge de sol a la façana, alguns passadissos estrets…

Aquesta fortalesa és allotjament des de fa gairebé tres anys. Compta amb sis habitacions, totes diferents, que també conserven els seus elements originals: finestres petites, alguna llar de foc, algun festejador, portes de fusta amb forjats i marcs de pedra senyorial, porticons de fusta, sostres amb voltes…

Tres sales comunes: el menjador, una biblioteca amb televisor i una sala amb sofàs i taules. I un jardí que no s’acaba.

Us recomanem passar una estona amb els propietaris, la Gemma i en Benet. Dos apassionats de la història que s’han submergit en la història de la fortalesa per explicar-la ara als seus hostes. Per exemple, que el temut pirata Barbarroja va atacar aquesta zona, que aquí hi va viure un familiar d’un representant del Consel de Cent o que la casa tenia un permís directe dels reis per defensar la zona.

Una escapada ideal pels amants de la història i dels castells. Per dormir-hi, podreu triar preus entre els 88€ i els 176€. Més informació, a www.sesgarites.com.

Recomanacions

Viatges, amb Marc Serena: Qatar

19/01/2014

Avui hem descobert Qatar, una nació petita (una tercera part de
Catalunya) però on viu la gent més rica del món gràcies al petroli i
al gas.

És un país governat per una monarquia absolutista, l’emir i la seva
família, on els drets humans són relatius però les oportunitats de
negoci enormes. Entre altres coses perquè no es paguen impostos.

Un dels seus cantants més coneguts és Ali Abdul Sattar:

Recomanacions

Can Caponet

06/01/2014

Can Caponet

Avui proposta pels que voleu passar una nit fora, però sense haver de desplaçar-vos fins una de les zones turístiques del país. Anem a Lliçà d’Amunt, a la comarca del Vallès Oriental, per visitar Can Caponet. Una casa immensa, però on no us trobareu excés d’hostes. Hi ha quatre habitacions a la casa principal (dues de dos i dues de tres) i dues cabanes al bosc (de dues persones cadascuna). O sigui, que quan està a plena ocupació hi ha 12 grans i 2 nens.

Totes les habitacions són diferents i estan decorades amb materials molt naturals: mobles de fusta, sofàs coberts de mantes i coixins, butaquetes tapissades amb teles de vichy, catifes de jute, rajoles envellides al bany, pedra a l´aigüera, mirall amb marc de fusta envellida… Alguns dels llits que tenen a Can Caponet els ha fet el pare de la propietària, en Lluís. Però no comprant les fustes ja tallades i pulides, no: comprant els troncs directament de savina a Sòria i treballant-ho ell. Per això tenen imperfeccions, forats, arrugues, solcs…

Can Caponet Llit

Un dels grans atractius de la casa és el jardí. Estem al Vallès, però mires enllà i no sembla que estiguis en una zona tan edificada. El jardí és una extensió de gespa, amb una piscina a una punta i la casa dels propietaris a l´extrem… i mil racons i raconets dispersats per apalancar-vos. Per exemple, un llit penjant amb dosser i mosquitera, una mena de reservat fet amb plantes i arbres tipus àrab, uns bancs de fusta amb la seva tauleta, unes hamaques que pengen dels arbres, gronxadors als arbres… I un jacuzzi pels més atrevits! Més avall del jardí, hi tenen els fruiters, els cavalls, les cabres, les gallines, el camp d´espígol, els ruscs d´abelles… i dues cabanes de fusta. Perquè tot i que acullen hostes, ells segueixen sent una masia que fa les activitats pròpies d´una masia.

Captura de pantalla 2014-01-06 a les 12.51.58

El preu és de 120€ per habitació doble amb esmorzar i trobareu tota la informació, i unes fotografies fantàstiques, a cancaponet.com.

Recomanacions

Les ciutats Top 10 del 2013, by Marc Serena

01/01/2014

Cada any s’elabora un rànquing amb les ciutats del món més visitades.

Podeu veure’l fent clic aquí. Aquest és el TOP 10 del 2013:

1. Bangkok

2. Londres

3. París

4. Singapur

5. Nova York

6. Istanbul

7. Dubai

8. Kuala Lumpur

9. Hong Kong

10. Barcelona


Cinc motius per tornar a París:

- Aquest desembre ha obert la línia d’AVE Barcelona-París. Es pot sortir a 2/4 de 10 del matí a l’estació de Sants i arribar a l’estació de París a les 4 de la tarda. 6 hores i mitja. De centre a centre i sense transbord. És més car que l’avió perquè com a mínim us costarà 120 i 340 euros per anar i tornar, però el doble de ràpid que l’autobús

- Estan fent un esforç per descongestionar la ciutat de cotxes i han convertit els voltants del riu Sena en una zona per anar-hi amb bicicleta i a peu.

- Al Museu del Louvre han obert una nova secció dedicada a l’art islàmic que també és fascinant des del punt de vista arquitectònic perquè el sostre és com una gran catifa daurada

- La catedral de Notre Dame de París celebra els 850 anys de la seva construcció i per això fa uns mesos van estrenar vuit noves campanes, que són les mateixes que tenia al segle 18

- El Museu Picasso de París torna a obrir després d’anys tancat

Cinc motius per anar a Londres:

- Segueix tenint el British Museum, la galeria nacional, la Tate Britain, la Tate Modern, i el museu d’història natural gratuïts

- Si no fa molt fred podem sortir al qualsevol racó de la ciutat i menjar un entrepà o el què haguem comprat i ningú ens mirarà malament.

- La vida nocturna és fabulosa i val la pena tenir l’experiència de ser en una discoteca on la gent canta de les lletres de veritat, perquè se les sap.

- El què dèiem de passejar pel Sena, a Anglaterra tenim el Tàmesi. Si aneu seguint són gairebé 300 quilòmetres de passeig al voltant del riu.

- I, per poc anglès que sabeu, teatre.

En la primera posició, Bangkok:

- És un destí preferit per molts asiàtics

- És una ciutat molt assequible i fàcil de visitar.

- Hi ha el Chinatown més antic, immens i ben conservat del món

- A la ciutat hi ha 400 temples budistes

- Hi ha platges properes de postal

Recomanacions

HOTEL THE MIRROR

08/12/2013

Al mig de Barcelona, al carrer Còrsega entre Aribau i Enric Granados, fa dos anys que funciona The Mirror, un hotel de quatre estrelles on entres, mires amunt i exclames “uauuuuu!”. I és que The Mirror destaca pel seu disseny, la seva arquitectura i el seu interiorisme: és un hotel d´avantguarda. Tant que fins i tot un any després d´haver obert, ja li donaven un premi europeu de disseny.

Tot l´interior de l´edifici està foradat i si aixeques el cap arribes a veure la claraboia de dalt. Nou pisos! Tot de color blanc i tot cobert amb vidres i miralls. Per donar relleu, dues escultures d´home-àngel flotant a la paret.  No deixeu de pujar i baixar amb un dels dos ascensors panoràmics. Van a una velocitat considerable i us estalvien temps per gaudir de l´hotel.

A The Mirror podreu escollir entre 63 habitacions de quatre categories diferents. El gran avantatge és que, gràcies al color clar i als miralls, totes semblen més grans del que són. Només hi ha una cosa negra: el telèfon, ja que no hi ha cap casa que fabriqui el que ells volen en blanc. Ens ha agradat la sensació de tranquil·litat i relaxació que hi hem viscut: armaris oberts per donar més amplitud, il.luminació per ambients, llit king size… Fins i tot l’àrea d’higiene és oberta! Només trobareu dues portetes: una per la dutxa i l´altra pel wc.

Al pis de dalt hi ha una terrassa amb unes vistes espectaculars, una sauna i una piscina. I al de baix, una saleta també blanca, plena de butaquetes i de tauletes, la recepció, un bar i el restaurant. Restaurant, per cert, on val la pena aturar-s´hi a menjar, ja que el porta el xef Paco Pérez, que també és al Miramar amb dues estrelles Michelin.

El menjador, per cert, segueix la línia de l´hotel i és ple de mobles blancs i miralls. Fins i tot una làmina d´aigua en horitzontal que dóna un fil sonor molt agradable de fons.
Més informació a www.themirrorbarcelona.com

Recomanacions

Viatgem a Mindelo (Cap Verd)

01/12/2013

Cap Verd és un arxipèlag de deu illes a l’oceà Atlàntic, a 500 quilòmetres de la

costa africana. És una realitat aïllada, ja que moltes de les persones que hi viuen

no han sortit mai de l’illa, i São Vicente, per exemple, té només 20 quilòmetres

entre els extrems més distants.

Recomanacions:

- Mindelo, la ciutat on va néixer i morir una de les millors cantants africanes:

Cesária Évora. Fer servir les seves cançons com a guia de viatge

- Anar-hi quan se celebra el millor carnaval de l’Àfrica. Cesária Évora diu que

Mindelo és, per uns dies, un petit Brasil. Aquest any se celebra el primer cap

de setmana de març.

- Podeu fer una escapada a una illa molt propera, Santo Antão, verda i

frondosa. Fora de qualsevol ruta. S’hi arriba des de Mindelo en un viatge

d’una hora amb vaixell. No hi arriben avions.

Imagen de previsualización de YouTube

Recomanacions

Hotel Consolación

27/10/2013

Hotel que compleix allò que es diu tant sovint de “ideal per aïllar-se”.

  • D´una banda, perquè està en una zona que no té una gran densitat de població.
  • Però de l´altra perquè està enmig de la muntanya i si hi aneu a l´estiu, només hi sentireu l´aigua que brolla de la piscina, els grills i la música que us volgueu posar a l´habitació… si sou d´aquests que es posen música a l´habitació.

Hotel Consolación

  • Matarranya, ja província de Teruel, però a tocar de les províncies de Castelló i de Tarragona (a 34 kms de la frontera catalana).
  • Vaja, on parlen el lapao… però tranquils, que jo m´hi vaig entendre!
  • Concretament ben aprop del poble de Monroyo o Montroig, d´uns 400 habitants. No és ni un dels pobles coneguts de la zona: ni Besseit, ni Calaceite, ni Valderrobles…
  • O sigui, estem al desconegut del desconegut.

No els agrada definir-lo ni com a hotel amb encant ni com a hotel rural ni com a hotel de luxe… tot i que té encant, és rural perquè està a la muntanya i té certs luxes.

I si ara em preguntessis què té més, si disseny o autenticitat, no sabria amb què quedar-me: per mi ha aconseguit l´equilibri perfecte.

Les habitacions són cubs.

  • Construccions prefabricades col.locades enmig de la muntanya, una al costat de l´altra.
  • Recobertes de fusta de pi i molt integrats a l´entorn.
  • És ben bé quadrat.

Aquest disseny ha estat objecte de reportatges a revistes d´arquitectura d´arreu del món.

  • Un cubs inspirats en un arquitecte texà, Craig Ellwood, que als anys 50 va fer un projecte, les Case Study Houses d´arquitectura experimental: barrejava Mies van der Rohe i les idees més informals californianes.

Espai únic, de 36 metres quadrats, amb porta al labavo.

  • Dos grans punts:
  • Banyera excavada a terra, tota del mateix material que el terra: pissarra negra. Per dos és justa, millor un… pero no impossible. Dóna al balcó i les vistes!
  • Vistes. Tota una paret de les quatre és de vidre i dona a un balconet fantàstic. I de fet aquest és l´única diferència entre els 10 cubs: les vistes. Com que estan col.locats aleatòriament, no aliniats, cadascun dóna a unes vistes diferents. I un no veu l´altre.
  • Estan orientades a la posta de sol!
  • L´únic que veus són muntanyes folrades de pi. Ni una sola construcció!

Lavabo molt negre, però una finestra panoràmica just davant la pica per on entra una llum que ho il.lumina tot.

Tot materials nobles: pissarra, llosa, fusta…

Xemeneia penjant

Però no es queden amb la façana: dins hi ha detalls útils pensats per l´hoste: a l´armari: paraigues, llanterna, matamosquits (n´hi ha molts!), sabatilles, ipod carregat de música…

Petits luxes: dutxa de pluja, llençols de cotó egipci de 300 fils, sals de bany amb productes de la zona d´uns artesans propers de Valderrobles…

L´ermita del segle 16 no és de l´hotel, però està allà. A la verge de la Consolación. Té una cúpula que sorprèn perquè per ser una ermita tan petita, és força gran.

El primer xoc és la recepció: una sala sense taula, sense lloc per fer el check-in… excepte dos mòduls revestits d´acer que s´obren i amaguen un bar i la recepció.

Tres zones comuns interiors:

  • Biblioteca, amb aquells típics sofàs chester
  • Playground (tele i sofàs amb encaixos de cubs)
  • Sala aula, amb sofàs, butaques, taula, jocs, llar de foc immensa…

Menjador: l´antic cobert, ara transformat en pedra, fusta, acer i vidre.

  • Esmorzars complets (on el vermell de pa amb tomàquet és viu i els embotits fan oloreta)
  • Sopars on també busquen l´equilibri entre el que és autòcton i el que és modern (molta caça, verduretes de l´hort, trufa, atmetlles marcona, oli, préssecs de Calanda, mel…)
  • El cuiner es va formar al Mugaritz.

… i vàries també exteriors (s´agraeix quan no tens ganes de socialitzar)

  • piscina (…) cap a la muntanya
  • banc de pedra talla xxl
  • sofà i butaqueta davant la casa
  • tumbones pertot arreu
  • A mi personalment és el que més m´ha agradat de l´establiment: l´espai obert. No estàs en un jardí, perquè tot és un prat on creixen herbes, romaní, farigola… En 100 metres ets a les habitacions.

Ens agrada com han convençut els quatre propietaris la gent de la zona quan se´ls miraven estranyats: els van demanar consell per muntar l´hort ecològic, els van donat feina, han conservat la romería que se celñebra cada any per la Verge de la Consolación…

Activitats pels voltants:

  • Camí de Santiago, el de l´Ebre, que ve de Tortosa, passa per la porta de l´ermita
  • Anar a buscar bolets… o trufes si és temporada!
  • Caminar entre vinyes, oliveres, atmetllers…
  • Pintar
  • Caçar
  • Anar a comprar pernils

Més info: www.consolacion.com.es

Preu: de 170€ (en temporada baixa o entre setmana) a 220€ (en temporada alta i caps de setmana). Amb esmorzar.

Els cubs 9 i 10 estan units. Són perfectes per si sou uns quants.

Ja sabeu que no m´agraden gaire els premis i que no sóc d´anar precisament als llocs premiats… però aquest el destaco, perquè hi vaig anar sense conèixer-lo i, quan me´n vaig assabentar, vaig pensar que era encertat: Condé Nast Traveller: millor hotel no urbà d´Espanya al 2011 (dos anys després d´haver obert). (aquest premi el voten els lectors de la revista internacional, a partir de la selecció que fan els editors)

Recomanacions

Viatgem a Porto

27/10/2013

Què passa que tenim Portugal tan a prop… i en canvi tenim tan oblidat?

No pot ser:

- És a prop, hi ha avions directes Barcelona-Porto molt bé de preu. Potser per 50 euros. Una vegada arribes a Porto, hi ha un tramvia que et porta al centre. Tot és molt fàcil.

- És un país d’una riquesa enorme en tots els sentits, encara que a vegades als portuguesos els falti l’autoestima que a d’altres els sobra
- Descobrirem que els portuguesos saben més que nosaltres que nosaltres d’ells. Per exemple, la majoria saben qui és el Rajoy i en canvi pocs sabrem que el primer ministre portuguès és Pedro Passos Coelho
- Hem d’actualitzar la visió que tenim de Portugal, per exemple escoltant músics portuguesos com l’António Zambujo, Luisa Sobral o Miguel Araújo, que estan fent grans coses

I perquè Porto?

- Jo hi vaig tornar fa poc i la veritat és que és una ciutat que s’ha obert molt al turisme. Ara ja hi ha una part al costat del riu Duero i el pont de Lluís I que ja s’ha convertit en un parc temàtic pels turistes, on hi ha joves que es llancen des de dalt de pont a canvi d’una moneda.
- Però segueix retenint un encant. Són uns 200.000 habitants, la segona ciutat del país i de veritat que podeu passar uns quants dies entretinguts

Què no ens hem de perdre?

Casa da Música. Un auditori que amb prou feines porta 10 anys en funcionament però que és un plaer per a tots els que us agradi l’arquitectura, la música i les coses boniques. De fora sembla una nau especial punxeguda de color gris, però per dins és una sorpresa rere una altra. És obra d’un holandès, Rem Koolhaas.

- Són d’aquells edificis, que si els podeu conèixer amb una visita guiada, val la pena. Sol haver-hi estudiants d’arquitectura que per tres euros potser us acompanyen. Té gràcia veure un edifici contemporani interessant tenint a prop un nucli antic que és patrimoni de l’UNESCO
- Hi ha un auditori amb molta llum natural que ve de gust escoltar-hi un recital.
- Si us agrada jugar amb ordinadors que fan músiques, ritmes i descobrir quines filigranes es poden fer amb un ordinador, trobareu també la manera.

El Marc ens parla tot sovint de llocs del món, ciutats, paisatges… i poques vegades ens parla del menjar. Però avui, i amb Portugal, creu que hem de fer un punt i a part.


Pastéis de NataSi, perquè realment tinc saudade dels tiberis que m’he fumut a Porto. A veure:

  • Aquells formatges, bacallà, aquells pastéis de nata i una ampolla de vi, això no ja ens ho imaginem
  • Es clar que a Porto hi ha tot de bodegues (adega) on podeu anar a conèixer d’on surt el vi dolç de Porto i, al acabar, fer un petit tast. Comte que sigui petit perquè sinó tot això puja de seguida
  • I després val la pena facturar maleta i poder carregar en una botiga de delicatessen. Hi ha coses com:

- melmelada de malagueta, que és unes espècies que piquen fort

- melmelada de cava

- vinagre de mel

- granissat de vi

- licor d’ametlla

- els vins verds, del nord-oest del país

- un got de Ginjinha, un licor de cirera que si vols et posen en un gotet de xocolata

- Molt millor això que un souvenir clàssic, que a vegades està fet a la Xina

I bé de preu?

Si, el que cal anar en compte és que en alguns restaurants portuguesos et poden portar a taula forces coses per picar que tu no has demanat. Senzillament agafes el què vols, si vols, i et limites a menjar el què has demanat, no t’ho cobren

Les propines van més o menys com a casa nostre, el que potser em sorprèn és que els encanta berenar. Molt més que a aquí.

Evidentment que avui parlem de Porto, però si després escolliu altres regions com l’Algarve, ple d’estrelles Michelin, o l’Alentejo, que els encanta el porc… anireu trobant nous sabors.

Els Deolinda, avui posant-nos la banda sonora…

Imagen de previsualización de YouTube

Un dels molts grups que estan agafant el fado i donant-li una vida nova. Us he posat aquesta cançó perquè a mi em fa venir ganes de sortir a caminar, a córrer… A Porto podeu anar amb tramvia, metro, funicular, barqueta, bicicleta… O sinó també tàndem. Perquè no?

A prop del riu trobareu on poder llogar un tàndem per una o dues hores, i a donar voltes.

Diuen que s’hi organitzen 10.000 esdeveniments culturals a l’any. O sigui que val la pena si tafanegeu què fan els dies que hi aneu.

Ara hi vaig estar pel Dbandada, que era un festival que portava 40 bandes de música a tocar gratuïtament pel centre de la ciutat, pagats per una companyia de telefonia mòbil, però tot i això el nucli històric era ben transitable.

Si sou més d’art contemporani, val la pena també passar un dia a la Fundação de Serralves, que juntament amb la Casa da Música és l’altre gran edifici contemporani.

Ens recomanes Porto, però m’imagino que podria ser una altra ciutat portuguesa…

Exactament, els vols més barats són aquí i a Lisboa, però de Lisboa mateix podeu agafar un autobús i amb una hora en cotxe sou a Évora, que és una ciutat emmurallada preciosa, com Morella, que és on podeu relaxar-vos i respirar fondo.

Ara, intenteu no anar-hi per Setmana Santa, que els portuguesos n’hi duen la Setmana dels espanyols, perquè està tot ben ple.

%s1 / %s2