Emès el Dissabte 28-11-09
El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS
-
http://www.racalacarta.com/audio/via_lliure/1128%2011h%20(Dissabte%2028-11-09)%20La%20xifra%20(%20).mp3
La xifra: 3. Les entitats finalistes que opten als 3.000 euros solidaris de la Panera.
%s1 / %s2
21 comentaris
-
Notícies relacionades
-
Darrers comentarisSuscripció al feed RSS
inma
Vaig escoltar el programa i també vareu comentar llibres en castellà i no hi ha cap en el llistat de dalt!! si us plau, estava interessada amb un que em va fer molt goig i no recordo el títol.... podeu ampliar-me la informació dels llibres que va comentar la convidada amb llengua castellana? Gràcies!!!
Tots els comentaris a "Recomanacions dels dies 21 i 22 d’abril"
Marsha
Sobre el copago en Sanidad y els raeltls primero unos datos que pueden parecer fuera de contexto pero importantes, ya que la publicidad, lo poledticamente correcto y en muchos casos la desinformacif3n intencionada nos llevan a deducciones errf3neas:1 – Mueren 3 veces mas personas de ce1ncer de pulmon en Espaf1a que de accidentes de trafico.2 – Hace 10 af1os se consideraba que la sanitat catalana era la 5aa mejor del mundo.En estos 10 af1os tanto por las investigaciones (malaria,etc) como por la calidad profesional estaba – antes de los recortes- entre las mejores del mundo.3 – La crisis mundial ha hecho que el monf3xido de carbono baje casi el 20% (hay menos produccif3n y por supuesto menos trafico ) lo cual conlleva a menos accidentes de trafico y menos polucion … bfmas calentamiento global, buena poledtica de trafico? Jejeje.4 – Se realizan solo en Catalunya mas transplantes de hedgado, rif1on etc.. en un af1o que en todo E.E.U.U. somos los primeros en numero, resultados, y legislacif3n de donantes del Mundo.Ahora con estos datos bfrealmente es necesario recortes en Sanidad cuando existen otras opciones bf. En nuestro paeds todos los tratamientos, todas las enfermedades, todas las opciones de salud este1n protocolizadas y es fe1cil saber si un diagnostico y tratamiento era necesario efectuarlo en Urgencias hospitalarias, de CAP o de Cape7alera …. Pero el pacientebflo sabe? Sabe si lo que tiene es Urgente o no?La solucif3n EN URGENCIAS pasa por tener lo que se llama Medico de Puerta con ATS y Auxiliar para definir y explicar al paciente su patologeda solucionarla y en las prf3ximas intervenciones a este paciente si no es apropiado cobrar algo 3-5€.Esto requiere una estructura informe1tica simple pero trabajo de auxiliar administrativo a1no puedes tener a un medico haciendo papeles y tramites o juzgando si visita o no el medico cura a todos y la administracif3n es la que a posteriori debe seleccionar los copagos!!!A otro nivel intervenciones ingresos etc.. debe mantenerse o aumentar el numero de MIR y de cobrar solo a acompaf1antes y extras pero no a pacientes ya que pagaredan mas los jubilados y los de salut mas precaria lo cual es como menos, indecente.Respecto a la partida mas importante LA MEDICACION cualquier recorte afectara a lo mas caro que es la medicacif3n de enfermedades graves (ce1ncer, nif1os, crf3nicos..) o sea que a nivel hospitalario las farmacias hospitalarias deben poder fabricar el me1ximo numero de especialidades y a nivel ambulatorio el gasto utilizando principios activos ( med. Gene9ricos) ya es controlable – ya se hace- para mi el resto es pura demagogia y hundir lo mejor que tenemos LA NOSTRE SANITAT .
Tainizamendes
Desde el Sindicato de Enfermereda SATSE, estamos de dceurao en que la pregunta que inicia el debate: bfCopago o recorte de prestaciones? es muy cuestionable. Pensamos que plantear una disyuntiva entre estas dos opciones es desviar la atencif3n del problema real, que no es otro que la mala gestif3n de los recursos. Lo que la administracif3n y los partidos poledticos deben buscar son medidas de mejora de la gestif3n que puedan salvar el sistema sanitario pfablico, en lugar de trasladar el problema que ellos han creado a los usuarios y profesionales, planteando el copago o el recorte como las dos fanicas salidas a la crisis del sector.En cuanto a “recortar“ como sinf3nimo de ahorro, el Sindicato de Enfermereda SASTE considera que es necesario que los usuarios sepan que los recortes que se este1n llevando a cabo en Sanidad repercuten gravemente en la asistencia sanitaria que reciben. Entre las consecuencias del cierre de camas, este1n los mayores desplazamientos a los que se obliga a los pacientes, la disminucif3n de la seguridad de los pacientes o el aumento de los tiempos para acceder a exploraciones que requieren ingreso hospitalario.Por motivo del cierre de unidades en los hospitales, se produce una mayor saturacif3n de los centros asistenciales, la mezcla de pacientes de distintas patologedas o la disminucif3n de la seguridad de los pacientes.Con el cierre de los centros de salud se incrementan los tiempos de espera en el diagnf3stico de las enfermedades, en su tratamiento y seguimiento; se deterioran los programas de atencif3n domiciliaria; se dificulta el acceso de sectores de poblacif3n desfavorecida; aumentan los costes del Sistema o se potencia la utilizacif3n de las unidades de emergencia, entre otros.Por la reduccif3n de profesionales de enfermereda se merma la calidad asistencial, se favorece el aumento de listas de espera, se incrementa la sobrecarga laboral, se desmotiva a los profesionales o se produce la desatencif3n de pacientes si es necesario priorizar la asistencia.Con el aumento de las listas de espera, los Servicios de Salud favorecen el agravamiento de las patologedas, que el gasto en la curacif3n sea mayor, el incremento del gasto en las incapacidades laborales, el aumento de la ansiedad (y otras patologedas psicolf3gicas) o que se produzcan consecuencias irreversibles para la salud en determinados casos.A todo esto hay que sumarle cuestiones menos llamativas como son las carencias que se vienen detectando en muchos centros en material fungible, ropa de cama, material de curas, medicacif3n para facilitar a pacientes que acuden a urgencias, etc…Visto este1 que recortar de manera discriminada no es la solucif3n; me1s bien, es el principio para crear un nuevo problema. En cuanto al copago, SATSE cree que lo que realmente se necesita es una labor de comunicacif3n al usuario. c9ste debe conocer mejor las vedas de acceso y cuales debe utilizar en cada momento. La comunicacif3n entre profesionales y la reduccif3n burocre1tica, podreda mejorar la sanidad no sf3lo hacie9ndola me1s barata sino me1s re1pida para el usuario. El Sindicato de Enfermeras en definitiva cree que nadie acude a un centro de salud “por gusto”, pero sed que una buena educacif3n sanitaria puede permitirle gestionar mejor sus dudas y saber en que9 momento y a que9 profesional ha de acudir. Eso, coordinado con un sistema que evite duplicacif3n de visitas y pruebas.Por otro lado SATSE cree que se podreda evitar la hiperfrecuentacif3n con programas de autocura, como los del paciente experto, que ayudan a los usuarios a saber gestionar su patologeda correctamente. Y eso no solamente reduce el nfamero de visitas, sino que mejora enormemente su calidad de vida.
Fredrick
El reciente oirnfme Repensar el modelo sanitario catale1n de La Unif3 persigue encontrar la direccif3n adecuada para preservar y potenciar la sanidad de financiacif3n pfablica como exponente de excelencia y de sostenibilidad. El oirnfme tambie9n muestra el alcance del sector como motor de la economeda productiva, generador de riqueza y factor de cohesif3n social. En estos momentos, emplea a me1s de 100.000 profesionales y supone un 7% de la ocupacif3n.Me1s alle1 de la situacif3n financiera, el oirnfme sef1ala que es el momento de refundar el modelo sanitario catale1n distinguiendo lo esencial de lo accesorio, y, de recuperar e impulsar valores propios como la autonomeda de gestif3n, la colaboracif3n pfablico privada o la evaluacif3n por resultados. En esta lednea, el oirnfme recoge cien propuestas concretas orientadas a procurar un mejor servicio a los ciudadanos y a fortalecer y hacer crecer el sistema.El oirnfme confirma una vez me1s que el modelo catale1n es eficiente a pesar de arrastrar una subfinanciacif3n histf3rica que no le ha impedido mantener las cotas de calidad y excelencia que le definen. En Cataluf1a, el gasto sanitario per ce1pita es de 1355,22€ (2010) y ha disminuido a 1219,70€ tras los recortes, pasando del se9ptimo al cuarto puesto en menor disponibilidad de recursos en relacif3n a las otras CC.AA. Sin embargo, en los faltimos diez af1os, la poblacif3n ha aumentado en me1s de un millf3n de habitantes sin que esta circunstancia se haya trasladado adecuadamente a la financiacif3n autonf3mica.Pacto sanitarioPor ello, vemos necesario me1s que nunca un pacto sanitario entre todos los agentes del sector que sitfae la financiacif3n catalana en la magnitud que le corresponde segfan su capacidad para crear riqueza. Es la hora de los compromisos y de la toma de decisiones. Lo contrario es no defender la sostenibilidad del sistema sanitario de financiacif3n pfablica por su propia naturaleza y como elemento de cohesif3n social. Dentro de una revisif3n del sistema sanitario pfablico de salud, debemos estudiar ff3rmulas reguladoras de la demanda que incentiven un uso responsable del sistema; como por ejemplo mecanismos de copago y/o tasas convenientemente reglados en las prestaciones y servicios, siempre bajo criterios de equidad en funcif3n de los niveles de renta de los ciudadanos como han hecho la mayoreda de paedses europeos que promueven un modelo de estado del bienestar. Estas medidas que pretenden impulsar una redistribucif3n me1s justa del peso que soporta cada ciudadano en la financiacif3n de la sanidad pfablica requieren un acuerdo estatal para no ocasionar precisamente el efecto contrario y se debe situar en el marco de la sostenibilidad econf3mica del sistema presente y futura.Asimismo, este marco debe contemplar la consolidacif3n de un contrato que garantice unas reglas del juego conocidas y aceptadas por todos los proveedores de los servicios pfablicos de salud con independencia de su figura jureddica y que promueva la colaboracif3n pfablico privada y favorezca la creacif3n de alianzas estrate9gicas. Este contrato articulado sobre la transparencia, equidad y objetividad debe estar respaldado por un sistema de pago adecuado para los proveedores.Evaluacif3n continua de resultadosGeneralmente, basamos la objetividad en datos. En este sentido, proponemos una evaluacif3n continua de los resultados vinculada a decisiones clednicas, de gestif3n y empresariales que repercutan en el mantenimiento y desarrollo del sistema pfablico de salud. Por ello, hay que desarrollar instrumentos de evaluacif3n y de rendicif3n de cuentas que premien la eficiencia del sistema. Siguiendo esta directriz, una de las propuestas que apunta el oirnfme es la creacif3n de una agencia independiente de la administracif3n sanitaria que sopese el coste efectividad de las prestaciones de financiacif3n pfablica tanto de las que ya contempla la cartera de servicios como de las que puedan llegar a incluirse. Asimismo, vemos necesario impulsar y desarrollar la Central de Resultados, actualmente en marcha, haciendo pfablicas sus valoraciones sobre los resultados de los diferentes centros sanitarios. De este modo, el sistema se dotareda tambie9n de mayor transparencia en la gestif3n frente a los ciudadanos.En el caso de Cataluf1a, resulta conveniente una revisif3n y ane1lisis de los instrumentos jureddicos en las Empresas Pfablicas y Consorcios, estudiando formas que permitan separar la titularidad del patrimonio de la gestif3n y de las instituciones proveedoras de los servicios de salud. Hay que alejarse de la burocratizacif3n y de la funcionarizacif3n. Por tanto, hace falta desplegar la ley del Institut Catale0 de la Salut (ICS) y transformarlo en diferentes empresas pfablicas que puedan dotarse de mayor agilidad y eficiencia en la gestif3n.Autonomeda y corresponsabilidadRecomendamos me1s autonomeda para las empresas pero tambie9n me1s autonomeda y corresponsabilidad de los profesionales impulsando modelos organizativos que giren sobre la empresarializacif3n y el trabajo en red. Para superar retos de futuro, es imprescindible una revisif3n de las poledticas de recursos humanos. La adecuacif3n de las condiciones y aspiraciones laborales legedtimas de los profesionales han de ser atractivas pero sostenibles en el marco de las posibilidades del sector. Las propuestas vinculan salario y productividad a los resultados de las empresas, a reconocer la responsabilidad profesional y a potenciar el desarrollo profesional segfan resultados. Para dar respuesta a las necesidades de salud, el modelo debe centrarse en el ciudadano. El sistema debe ser me1s sensible a la participacif3n ciudadana, el fomento de la libre eleccif3n y la corresponsabilizacif3n favoreciendo ased una prestacif3n me1s adecuada y transparente. Debemos tener en cuenta tambie9n que el envejecimiento de la poblacif3n y las enfermedades crf3nicas conducen inevitablemente a un abordaje conjunto y de cooperacif3n entre el departamento de Salud y Bienestar Social y Familia.Estamos firmemente convencidos de que la propia eficiencia del sistema sanitario catale1n permite realizar los ajustes necesarios para conservar, fortalecer y hacer crecer un modelo sanitario de calidad e innovador. Es la hora inaplazable de los compromisos y la toma de decisiones.
Tots els comentaris a "Lletra en català de la cançó NORWEGIAN WOOD, dels Beatles"
Geyse
No es tracta de ser fredvol que en aequsts temes mllor no ser-ho; perf2, per que8 no? En el fons, la frase em sembla una tautologia. Entenc que amb un amic/ga pots fer l'amor i seguint-ho essent. I no nome9 amb qui fas l'amor ha de ser el teu fanic amic. La qfcestif3 e9s que, manta vegades, amb qui fas l'amor normalment no ets amic/ga. Aquesta e9s la volta de clau de la parella. I aixed anem
-
Darrer programa Suscripció al feed RSS
Recomanacions dels dies 19 i 20 de maig
Aquí teniu les recomanacions del cap de setmana: - Llegir La inteligencia ejecutiva (Editorial Ariel), de José Antonio Marina. - Llegir també la novel·la Carretera Secundària (Editorial Proa), de Joan Carreras. - Divertir-vos gràcies al Miccionari (Editorial Columna), escrit per Fran Domènech. - Anar a veure les pel·lícules Professor Lazhar, de Phillippe Falardeau, i Un feliz acontecimiento, de Rémi Bezançon. - Navegar pels [...]
Recomanacions dels dies 12 i 13 de maig
Aquest ha estat un cap de setmana especial per a nosaltres perquè ahir vam poder compartir una molt bona estona amb alguns dels nostres oients des de la Sala Antiga Audiència de Tarragona. Per això moltes de les recomanacions que us vam fer ahir tenen a veure amb aquesta ciutat: - Anar entre els dies 17 [...]
Recomanacions dels dies 5 i 6 de maig
Aquí teniu totes les recomanacions que us hem fet en aquest primer cap de setmana del mes de maig: - Anar al cinema a veure la pel·lícula coreana El hombre sin pasado i la pel·lícula francesa Les Lyonnais. - Anar a menjar al restaurant Follia de pot de Sant Joan Despí (carrer Muntaner, 17 de Barcelona). El [...]
Jaume Mateu el 30 de novembre de 2009
NEXE FUNDACIO és una entitat sense ànim de lucre dedicada a l’atenció d’infants amb greus discapacitats i amb greus transtorns del seu desenvolupament.
Va crear l’unica escola bressol especialitzada que hi ha a Catalunya per a nens amb aquestes patologies.
A aquest centre hi van nens i nenes que no poden ser atesos en condicions a les escoles bressol ordinàries, perque no disposen dels mitjans adeqüats.
A NEXE disposen d’atenció integral i intensiva en aspectes sanitaris, de fisioteràpia, així com d’altres tècniques per estimular les seves capacitats cognitives, comunicatives i per augmentar, en la mesura del possible, la seva autonomia. Es tant una escola bressol com un centre de dia per a que els pares puguin fer, diguem’ne “vida normal”, si es pot dir normal a saber que tens un fill tan malalt.
La dinàmica és com la d’una escola bressol convencional. això si, amb una especial vigilància al seu estat de salut i el seu benestar.
Fins i tot hi ha una llibreta ón s’anoten les activitats que el nen ha realitzat durant el dia, així com tots aquells aspectes destacables per part dels professors. Els pares també tenen el seu espai a la llibreta per anotar el que considerin respecte el nen.
NEXE és molt sensible amb la nova i inesperada situació familiar, disposa d’un àrea d’atenció a les families que dóna suport emocional i orienta als pares en tots aquells aspectes (prestacions, subvencions, ajuts, drets) que de ben segur necessitaran en el trancurs del temps.
Dintre d’aquesta tònica de suport, NEXE organitza reunions de grups de pares per aprendre els uns dels altres, i parlar de les esperances, els neguits, les pors… i les realitats, que sovint son ocultes per a la resta de la societat.
Els pares dels alumnes de NEXE, com la resta dels pares amb nens d’aquesta edat que van a escoles bressol, han de pagar una quota per aportar al funcionament del centre. Malgrat això, i per la peculiaritat del centre, la qualitat i el cost dels serveis que ofereixen, amb les quotes no és suficient per assegurar el seu manteniment. per cobrir aquestes mancances econòmiques, la Fundació sol·licita subvencions de les administracions i donacions d’obres socials de bancs, caixes i de fundacions de grans empreses.
Amb els anys de bonança econòmica aquest aspecte semblava cobert, però amb la crisi econòmica que ens colpeja a tots, aquestes aportacions han baixat ostensiblement, posant en perill el futur de l’escola bressol, ja que les administracions no compensen aquesta falta de recursos, ignorant el gran servei a la comunitat que fa aquest centre, que nosaltres voldriem fer extensible a la resta del territori català, i per què no, espanyol.
Trobo molt injust que per la rigidesa legislativa i la insensibilitat dels politics i de les administracions que governen, no es consideri un règim educatiu especial per als nens amb pluridiscapacitats, a ón els pares paguessin el cost com si es tractés d’una escola bressol ordinaria -en funció de la seva renda-, i la resta de serveis i teràpies fossin a càrrec del departament de salut o d’acció social i ciutadania
NEXE és, per als pares que hem portat o porten els seus fills, molt més que una escola bressol. És un oasi de tranquilitat en un desert de desesperacions.
Carme Estrada el 01 de desembre de 2009
La fundació El Somni dels Nens te com a missió fer realitat els somnis de nenes i nens afectats de càncer o altres malalties cròniques o greus, amb la finalitat d’aportar una dosi d’il•lusió que els ajudi a mantenir una actitud positiva al llarg dels tractaments.
Igualment, dediquem part dels nostres recursos i capacitat de gestió a oferir de manera continuada serveis, programes i activitats per tal de contribuir a millorar la qualitat de vida dels nens i les seves famílies en l’entorn hospitalari, i a finançar projectes d’altres institucions amb finalitats similars.
Tots els que formem part de la gestió i govern de la fundació ho fem de manera voluntària, de manera que totes les aportacions rebudes van destinades als projectes que duem a terme.
Treballem amb la convicció que el principal somni d’una nena o nen que pateix una malaltia oncològica, crònica o greu és viure el procés de curació amb la màxima qualitat de vida, i veure que el seu entorn familiar és sòlid i no perd l’esperança ni l’alegria.
Creiem que allà on hi hagi un nen hospitalitzat, només un, val la pena d’actuar aportant el nostre suport i il•lusió.
Les nostres actuacions s’emmarquen sempre en el més estricte respecte i protecció de la identitat i intimitat dels nens malalts i les seves famílies.
Realitzem activitats dins de l’entorn hospitalari com:
Suport psicològic
Humanització d’àrees pediàtriques decorant amb dibuixos alegres les parets
Tallers de manualitats a les aules hospitalàries
Actuacions de màgia o pallassos
Oferint materials com TV o DVD portàtils per fer mes distret el seu ingrés
També fem activitats fora de l’hospital mentre durant el tractaments per distreure una mica no sols al nen sinó perquè tota la famílies pugui compartir també els moments divertits i per això els convidem al circ, al cinema al teatre, a saltar en paracaigudes o volar en helicòpter.
També atenem peticions individuals de nens i nenes que tenen alguna il•lusió concreta com anar a Disney, un ordinador, una cadira de rodes o tenir un gosset per exemple.
Sempre amb la il•lusió d’oferir tot el que estigui a les nostres mans per intentar en la mesura del possible alleugerir l’angoixa que suposa una malaltia oncològica greu o crònica, no només pel nen que la pateix, sinó per tot el seu entorn familiar.
http://www.elsomnidelsnens.org
Mercè el 01 de desembre de 2009
Me resulta un poco complicado acceder a la página donde dar el voto de la “Panera Solidaria” de 3.000 €, he seguido las pautas y no lo consigo.
Raquel el 01 de desembre de 2009
apollo esta causa como todas aquellas que necesiten mi alluda
Juan el 01 de desembre de 2009
como antiguo presidente de un colectivo de minusvalidos pi apollo sera para nexe, ya que parece ser que ultimamente las O.N.G de este pais se preocupan mas por los problemas exteriores que interiores como siempre, cuando en este pais los tenemos y parece ser que dichas organizaciones no se dan cuenta.
paula perez el 01 de desembre de 2009
el meu vot es per nexe
Jordi Garriga el 01 de desembre de 2009
Hola, soc el secretari de FANJACC, i només volia dir que, efectivament, els nens i joves als que intenta ajudar la nostra entitat no donen pena a ningú: no els falta cap cama o braç; no pateixen enfermetats incurables o càncer; no pateixen disminucions físiques o mentals. Llavors?
Son superdotats o d’altes capacitats. Qué vol dir aixó? Vol dir que han nascut (ja que ningú es converteix en superdotat) amb una capacitat o dotació excepcional, globalment o localment, que els fa funcionar d’una manera diferent a la majoria de la població. Es a dir, que entenen, aprenen i interactuen amb l’entorn d’acord a tal com són, a tal com han nascut, ja que no saben fer-ho d’una altra manera.
La alta capacitat intel.lectual és simplement la part més cridanera de la seva dotació excepcional. Poseeixen més sensors i de més qualitat per captar l’entorn, la qual cosa els fa molt sensibles a tot, i tot vol dir tot: emocions, sensacions…
I quins problemes poden desenvolupar? Doncs com que no troben a persones de les seves inquietuds amb facilitat, i que vegin i interpretin el món com ells, poden patir aïllament. També poden fracassar estrepitósament si se’ls obliga a treballar i actuar tal com no són, quan és pretén que siguin “normals”, quan en realitat no són com la majoria de la gent. Einstein, Edison i d’altres van ser fracasos escolars absoluts. Alguns d’aquests nens poden desenvolupar trastorns greus com Trastorn Límit de Personalitat; Trastorn Obsesiu Compulsiu; depressió… els casos més greus acaben amb esquizofrènies i suïcidis. I tot perquè no se’ls accepta tal i com han nascut i se’ls vol fer encabir en un sistema que no els va bé. Els drames familiars que atenem contínuament només són la punta del iceberg (el 98 % dels superdotats no saben que ho són).
Considero sobretot un malbaratament de les seves capacitats la manca d’atenció a aquests nens, sobretot al sistema educatiu actual, que ocasiona un 70 % de fracàs en aquest col.lectiu, un gran nombre de trastorns sanitaris, i que produeix un gran éxode de futurs grans professionals catalans a l’estranger, fent així que les seves capacitats les aprofiten altres. Penso que no estem en condicions de deixar que aixó passi.
Repeteixo: no fan pena, inclús a molta gent li fan ràbia. Pero cregue-me: no és cap xamba. Pensar i fer les coses d’una manera, i estar contínuament coartat i a l’aguait per adaptar-te a formes de fer i, sobretot, de ser que no són les teves, i que aconsegueixen que la teva autoestima acabi per terra. Al final, penses que ets un ximple…
De totes maneres, vull dir que per a nosaltres ja és una sort el poder ser aquí. Gràcies a la sensibilitat del equip del Via Lliure, ens hem fet una mica visibles per a bona part de la societat catalana. I aixó ja és un éxit.
El divendres, guanyi qui guanyi els diners (sempre menys importants que les persones) nosaltres ho celebrarem, ja que sabem que serán diners per a una bona causa. Les associacions que treballem amb nens i joves tenim una gran responsabilitat social, i hem de demostrar que, per sobre de les nostres particulars inquietuds i problèmes, podem treballar juntscperquè TOTS els nens i nenes d’aquest pais tinguin un futur. I el primer pas és l’acceptació de la diversitat, TOTA LA DIVERSITAT.
Ajudar a nens amb càncer, discapacitats diverses o altes capacitats, no és més o menys bonic, ÉS UNA NECESSITAT. Qui pateix més? Qui ho sap: una família amb un fill amb càncer, o amb una greu discapacitat, pateix. Una família amb un fill d’altes capacitats que no surt de casa en anys, que intenta tallar-se les venes, que desenvolupa una esquizofrènia… us asseguro que no munta una festa.
Gràcies a tots els que ens voteu.
Àngels el 01 de desembre de 2009
Aquest es un comentari relacionat amb el text del Jordi Garriga: en primer lloc, em solidaritzo amb la situació que exposa i la tasca que fa l’entitat a la que representa: no dubto que aquests nens i famílies necessiten el suport que els ofereixen…probablement més encara.
Però… Jordi: del teu text -i probablement no està fet amb mala fe- m’ha “sonat” malament la paraula PENA que escrius en més d’una ocasió. Segur que deus entendre que cap de les entitats que treballen amb persones amb discapacitats o malalties greus no volen causar “pena”…sí sensibilitzar, visibilitzar, donar a conèixer les seves necessitats …
Et proposo que t’ho miris des del punt de vista en el que les 3 entitats que opteu a la Panera ho feu des del mateix lloc: estic segura que compartiu la necessitat de fer visible la situació especial de certes persones -nens o joves- i que les 3 sou lluny del voler fer “pena”…
Dani el 02 de desembre de 2009
Bon dia,
El meu vot és pel projecte solidari de Nexe Fundació.
Gràcies.
AURORA TRIGO UNDEBARRENA el 02 de desembre de 2009
El meu vot és per NEXE
Vanessa Folguera el 02 de desembre de 2009
M’expliqueu com votar, no ho acabo de veure, gràcies
Tami Camas el 02 de desembre de 2009
Soy madre de DOS SUPERDOTADOS y mi experiencia en este tema, a través de la vivencia de mis hijos y la mia propia, hace que suscriba totalmente el comentario realizado por JORDI GARRIGA, secretario de FANJACC, Fundación parara Niños y Jóvenes Superdotados de Cataluña.
Si tienes hijos o nietos de altas capacidades o superdotados y estás desorientado/a acude a FANJACC, estoy segura de que te ayudarán como hicieron con nosotros.
Laura el 03 de desembre de 2009
Gràcies a RAC 1 per permetre donar a conèixer la problemàtica dels nens/es i joves d’altes capacitats. Al contrari del que es pugui pensar (si són tan “llestos” ja s’espavilen sols), necessiten un recolzament sobretot des de les escoles.
Per desconeixement, falta de formació del professorat, falta d’implicació institucional, aquest col·lectiu sol presentar dificultats de relació amb l’entorn, patologies diverses i/o fracàs escolar. I aleshores les famílies han de fer front a importants despeses per tractaments que no cobreix la seguretat social i que molts no poden costejar.
Gràcies de nou a RAC 1 per la seva aportació solidària, sigui quina sigui l’entitat que la rebi.
Mónica el 03 de desembre de 2009
Jo voto a FANJACC perquè aquests nens i nenes no els podem deixar perdre. Vull dir que no ens podem permetre el luxe de perdre els futurs professionals que poden ajudar a fer el nostre món una mica millor. Joves d’avui que demà seran, metges/ses, investigadors/es, professors/es, escriptors/es, científics/ques, pintors/es, biòlegs/gues, físics/ques, farmacèutics/ques (…)sempre i quan estiguin psicològicament bé i aconsegueixin acabar la ESO. Jo els voto perquè són nens i nenes que tenen una facilitat extraordinària per trobar solucions innovadores i creatives, potser inimaginables per les nostres ments “normals”. Jo voto pel futur i per la igualtat d’oportunitats.
Emilio el 03 de desembre de 2009
Tothom pensa que un nen o nena superdotat és un nen que toca el piano als 8 anys o és un virtuós del violí. La realitat és ben be un altre, són nens i nenes que tenen moltes dificultats de ser compresos pel seu entorn escolar, principalment. Nens i nenes habitualment tristos que s’avorreixen en el cole. I la nostra societat no ha trobat encara mecanismes d’integració d’aquest col.lectiu. El més trist de tot és que acaben sent fracasats escolars i en molts casos personals. Mireu per on allò que podia ser una virtut es converteix en un inconvenient. Per això voto perquè nenes com la meva filla puguin ser compreses i les ajudem a ser feliços.
Gloria el 03 de desembre de 2009
EL MEU VOT ES PER NEXE PERO NO SE COM ACCEDIR A L’ENLLAÇ PER VOTAR.
carmepons el 03 de desembre de 2009
El meu fill és de Carrilet i he votat a FUNDACIO NEXE perque crec que s’ho mereixen.
Jordi Garriga el 03 de desembre de 2009
En resposta a la Sra Àngels:
És veritat que pot semblar abusiva l’utilització del terme “pena”, i aixó és deu a que 9 de cada 10 persones amb les que he parlat durant els darrers anys, referint-me a les necessitats del col.lectiu dels superdotats, sempre m’han respost que: “hi ha nens que estan pitjor” (caram, i jo sense saber-ho…); “sou elitistes” (demanar drets bàsics es aixó, si…); “molts nens s’avorreixen a l’escola” (aixó demostra el fracàs del sistema…); i un llarg etcétera.
I per postres a l’escola et diuen que tenen poc personal i que l’han de destinar als qui més ho necessiten. A que no endevinen quins són els nens que sempre queden en darrer lloc? doncs si, els d’altes capacitats. Aquests, que s’esperin i s’aguantin. Sempre. Per què? Doncs la meva conclusió és que no fan… pena.
Angel el 04 de desembre de 2009
El meu vot és per FANJAC i no pas perquè no cregui que les dues altres tenen menys entitat sinó perquè cal fer un esforç per entendre una realitat diferent que no està exempta de molts problemes i que és la dels nens i nenes d’altes capacitats. Voto perquè crec que amb aquesta acció ajudem a que siguin més visibles, a que se’ls reconegui com a persones que són com totes però alhora diferents, a que es moguin consciències per la igualtat d’oportunitats que reclamen, no només ells sinó les seves famílies.
Carolina Tomas el 05 de desembre de 2009
Voldria aprofitar aquest espai per fer una reflexió sobre la problemàtica dels nens i nenes amb altes capacitats:
Si el nostre sistema educatiu atengués de manera convenient els alumnes amb altes capacitats, no només probablement s’evitaria el fracàs escolar i altra mena de problemes de molts d’ells i molts drames familiars derivats d’aquests problemes, sino que a més, la societat en conjunt podria tenir-hi molt a guanyar: entre aquests nens pot haver-hi el que descobreixi la cura a malalties ara per ara incurables, científics que contribueixin a aturar l’escalfament global, empresaris que crein llocs de treball i riquesa, escriptors, directors de cinema o artistes plàstics que puguin fer grans obres per al gaudi de tots…
No vull amb aquest text influir el vot de ningú. Només vull fer veure cóm d’importants poden arribar a ser les persones amb altes capacitats per a la milllora del nostre món, de la nostra societat, i que per tant, la variada problemàtica que pateixen els nens i nenes amb altes capacitats i, de retruc, les seves famílies, acaba també afectant el conjunt de la societat, bàsicament deixant perdre talents que podrien fer molt per a ella.
Abans que res, són persones, individus amb els mateixos drets i deures que qualsevol altre. Però el seu fet diferencial els converteix, agradi o no, en un “capital humà”, una “riquesa immaterial” que cap societat pot permetre’s el luxe de perdre, si vol progressar.
En els millors casos, de vegades, el que acaba passant és que altres societats més “espavilades” acaben apropiant-se d’aquest capital.
No demano el vot per a ningú. Crec que totes tres entitats faran un ús excel.lent dels diners. Però demano que tots, tingueu o no familiars amb altes capacitats, recolzeu i feu vostra també la seva causa perquè el sistema educatiu els tracti de forma convenient, perquè puguin potenciar al màxim el seu talent i, a la llarga tots poguem, potser, sortir-ne beneficiats.
Cécile el 08 de desembre de 2009
Gracias a todos los que han votado a Nexe Fundació : todos los proyectos eran merecedoras .
Lo cierto es que en nuestra sociedad los que salen de la “normalidad” por muy altas capacidades o por muy bajas capacidades forman colectivos invisibles y olvidados .Los que dia a dia les acompañamos tenemos claro que en su diferencia reside toda su riqueza.